31/3/07

Vivim,vivim somniant empeny fins que algun dia siga realitat.QUE NO S'APAGUE LA LLUM DE LLUIS LLACH-FELIU VENTURA

Avui s’han presentat els pressupostos de la Generalitat per l’ any 2007 i ens diuen que creixen un 8,5% respecte als comptes de l'any anterior i se situen en 32.218 milions d'euros.
Les polítiques socials representen un 54% de la despesa i s'emporten dos de cada tres euros de l'increment.
No entenc massa de números però sembla ser que els comptes suposen una clara aposta per les polítiques socials i que el 2007 serà ' l'any dels serveis a les persones'.
Doncs, mireu , me n’ alegro, i espero que les polítiques socials siguin definides cap a les persones que més ho necessiten.

Avui, també, en la presentació d’una jornada d’anàlisis de la indústria càrnia a comarques gironines”exposàvem els dilemes i les contradiccions del sector i analitzàvem quins eren els reptes. Entre ells, hi havia que tot i que en aquests moments és la indústria amb més exportacions de les nostres comarques, per tant és un dels motors de la nostra economia , en canvi els treballadors i treballadores (uns 7000) són dels que tenen el salari més baix, que hi ha precarietat en el sector, que manca formació ...

Canviarem el dia a dia? Aconseguirem millorar el viure de moltes de les persones?

Vivim, vivim somniant empeny fins que algun dia siga realitat.(Que no s’apague la llum, de FELIU VENTURA ,en la discografia de Lluís Llach).

26/3/07

SÉ EL QUE VULL, TINC FITES I OPINIONS. ANNA FRANK. Escriptora holandesa(1929-1945)


Aquesta és la gent amb la que comparteixo els reptes d’ unes noves fites al meu municipi.
Hem iniciat el camí molt il·lusionats i treballant de valent.
Hem fet molts contactes amb gent del municipi , hem sumat propostes en un projecte compartit, assumit i encapçalat per Esquerra,i en concret, per Josep Mª Rufí.
Ha sigut la primera llista de candidatura per les properes municipals presentada a Torroella- L’ Estartit i n’estem orgullosos.
Tenim molta feina engegada i ben adreçada. Creiem que ens acostem a unes eleccions amb la certesa de tenir clars els objectius de prioritat en el municipi, de cap a on anem i sobretot de com el volem en un futur.
La il·lusió, la trempera, la bona voluntat, el compromís, el bon lideratge i el fer del dia a dia ens avalen . Els joves i els no tan joves , els experts - abans regidors i regidores- i els novells, ens donen capacitat per assumir el projecte. Estem convençuts i convençudes que tot això traspua més enllà del nostre entorn pròxim i per tant ens encoratja a seguir endavant i a treballar encara més per un futur millor a Torroella, a L’Estartit , a Sobrestany i la Bolleria.

24/3/07

MALGRAT LA BOIRA CAL CAMINAR.LLETRA DE CANÇO DE LLUIS LLACH

És nit i torno a casa després d’un vespre molt especial: concert d’en Lluís Llach a Verges. No és el darrer (serà demà) però penso que cada un dels assistents ha notat l’acomiadament, el que en termes lírics en diríem un final apoteòsic .Ell, camisa i gorro negre i un escenari amb fons de capses blanques.
Ha sigut un concert de definició, però alhora de sentiment i entranyable. Proper al poble i amb aquella oratòria precisa abans de cada cançó que et remunta a records i a instants viscuts, per ell, per la nació i tanmateix et descobreix sentiments propis que potser havien quedat, no oblidats, però sí, arraconats en els nostres cors. Tres hores intenses de música, de lletres magistrals, de silencis, de rialles i alguna llàgrima i tot. Ara ,ja a casa, faig memòria:
12 cançons: Geografia. Un núvol blanc, dedicada a sa mare. Tinc un clavell per a tu, recordant les notes musicals de la seva infantesa. Maremar, la representació de la immensitat del mar per nosaltres. A poc a poc relacionant-la amb la política i els esdeveniments. Queda sempre un fil en record de les víctimes de la època més dura, com Puig Antich. El dia per "la por, la mort i el poble". Fins quan i perquè de la Bàrbara pels16 jutges. La tendresa, reivindicant una masculinitat i uns valors diferents dels predominants. Jo hi soc si tu vols ser-hi per definir-se personalment d’esquerres i nacionalista i Verges 50 per les seves arrels. Tossudament ho saps ,per expressar allò que ens cal per seguir lluitant. Enmig d’ aplaudiments ha sortit 5 vegades més, dedicant-les als poetes catalans en especial a Miquel Martí Pol, el Sabessis bé i el Tinguem sort per acabar sense tristesa,ha dit. Més aplaudiments ,clams i ovació , Alè, Vida i finalment Viatge a Itaca.
Abans de marxar ha cantat per primera vegada , el Verges 2007. Emotiva!
La gent ha continuat "picant de mans i de peus" molta estona, i de sobta per acabar ,de manera espontània, s’ha cantat l’Estaca que ressonava a la carpa com l’ esperit del cantautor vergelià.
Un vespre memorable per recordar i pensar que ...malgrat la boira cal caminar o bé com diu una cançó... puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.

21/3/07

LA SOCIETAT ENCARA TÉ UNA ESTRUCTURA MOLT PATRIARCAL,FETA I PENSADA PER HOMES. ESPERANÇA PERMANYER Coordinadora Territorial de l'ICD a Girona

Avui he participat ,convidada pel Consell Comarcal del Baix Empordà, com a ponent a la Jornada de Conciliació de la vida Personal i Laboral a Sta. Cristina d’ Aro.

El públic era majoritàriament femení. Aquest fet em preocupa. Penso que aquest tema que comporta un canvi estructural a la societat hauria de ser prioritari per a tothom.
Sort que els pocs homes que hi havia estaven molt conscienciats i han fet aportacions molt valuoses.

La meva intervenció s’ha basat en exposar les realitat que vivim a nivell socioeconòmic referents a l’ocupació al Baix Empordà i partint d’això quins canvis necessitem per afrontar que el futur pròxim sigui la realitat d’una societat més justa i més igualitària .
Partim que la conciliació és un instrument bàsic per aconseguir superar els desequilibris entre les responsabilitats i els rols marcats i sempre considerant que no és una qüestió de dones i adreçada a dones sinó a totes les persones treballadores i usuàries dels espais i serveis.
Hauríem de començar a parlar d’harmonitzar l’ús del temps, més que de conciliar.

En general crec que cal avançar cap a una nova cultura amb tres eixos:
Reconèixer la diversitat d’ estructures familiars i de convivència.
Avançar cap a la corresponsabilitat i la no discriminació de rols.
Repartiment del temps social, entès com a diferents temps de vida units: el reproductiu, la qualitat de vida i la rendibilitat de treball

Malgrat semblaria que la visió que jo donava (evidentment sindical) era hipotètica i que comportaria canvis forts a les empreses,dues ponents empresàries han corroborat la idea que la conciliació és el millor camí tan a nivell personal, com col·lectiu i de treball. La representant dels establiment "Viena" ha explicat les polítiques de la seva empresa i la cogerent de "Cookin" ha exposat l’autoacupació com a eina per afavorir la conciliació.
El debat ha sigut evidentment el més interessant .
Una jornada profitosa que caldria estendre a un públic molt més divers .

19/3/07

QUI LLEGEIX TRIA I QUI TRIA ES LLIURE.Mª CARME ROCA . ESCRIPTORA

Després d’un dia de relax, de bon dinar , d’amistats complaents, al capvespre, decideixo tancar els ulls i recolzada en el mateix sofà on a vegades m’adormo em venen al pensament frases articulades d’aquests darrers dies. Idees escoltades. Em costa desconnectar de tot. Em venen “flaixos” de paraules, d’imatges . Un esqueix.
Una setmana d’activitat municipal, hem treballat de valent en el grup de la candidatura, trobades, reunions, documents i missatges per correu electrònic...dona gust estar amb gent d’empenta, amb gent responsable i sobretot ,convençuda que tirem endavant perquè creiem en el que fem. Satisfacció i il·lusió.
TNC a bcn,rialles i diversió, obra En defensa dels mosquits albins.
Trucada telefònica distesa amb un gran personatge que em sobta, m’encurioseix, i de sobte enmig de la conversa em diu que jo no tinc el perfil de la Ségolène Royale . Curiositat.
Caminada a la platja, cafè a ple sol d’estiu i xerrada sobre sentiments i pors amagades amb una amiga de les de debó. Amistat
Els missatges rebuts al mòbil de les amigues que estan de vacances a l’altre banda de l’ Atlàntic i que em recorden les platges paradisíaques de Nicaragua, els bons moments viscuts i la realitat dels pobles del sud. Enyorança.
Missatges enviats a l’amic que no contesta i amb el que voldria relacionar-me amb més intensitat i profunditat . Superficialitat.
Finalment , veure clar que la solitud d’uns moments et permet reconciliar amb un mateix i escriure allò que es repeteix en el pensament sense ordre ni sentit concret. Plenitud.
Agafo el llibre i entro en el món literari amb en Michael Wallner “ Abril a París”, història reflexiva i apassionant d’un amor forassenyat.
Demà serà un nou dia.

16/3/07

TRENCAR ELS ESPAIS DE DISCRIMINACIÓ I TRANSFORMAR-LOS EN ESPAI DE LLIBERTAT I AUTONOMIA.-Mª TERESA FERNÁNDEZ DE LA VEGA.Vicepresidenta govern Espanyol

Avui s’ha aprovat la llei de la igualtat efectiva d’homes i dones .
Felicitats no només a les dones com podríem fer després d’una lectura inicial i alhora superficial, ens cal dir FELICITATS A TOTHOM!
Hi ha incorporacions legals i que ens afecten en el dia a dia:
El nou permís de paternitat de 15 dies , que feia temps esperàvem. Ampliació del permís de maternitat en el cas de prematur o bé d’hospitalització immediata en néixer.
La protecció de les dones víctimes de violència domèstica o que hagin patit assetjament a la feina o sexual.
L’obligació de paritat en les llistes electorals de més de 5000 habitants, un 60 % com a màxim d’un gènere.(implicarà unes 1000 regidores més a Catalunya en les properes eleccions municipals).
L’obligatorietat de les empreses de més de 250 treballadors/es de negociar plans d’igualtat
També, alguna suggerència com la renovació de càrrecs de consellers per la incorporació de dones en llocs de responsabilitat , en les empreses que cotitzen a borsa.
I així, moltes més mesures, algunes, educatives i tan importants com l’ordre d’anar eliminant continguts sexistes en els llibres de texts.
De tota manera ,els principis més importants de la llei són que és transversal i afecta a molts àmbits , que millora el món laboral, que fa un gran salt qualitatiu en temes de discriminació i que implica una visió de canvi social que és l’ inici de la incorporació de formes de corresponsabilitat.

Realment és una llei d’igualtat d’oportunitats i no de quotes com argumenten els i les que mai l’haurien redactat.

14/3/07

ENTUSIASME PEL CONEIXEMENT, CURIOSITAT PER LES COSES I ALHORA RESPECTE I CONFIANÇA. CARME ALCOVERRO directora d' Escola Catalana

Sovint un mateix so, una mateixa paraula, un gest que hem escoltat o fet mil vegades , sense donar-hi més importància que la de distreure’ns ,ens sobta i ens fa trontollar.
Ahir em va passar amb un programa de ràdio: El cafè de la República de Joan Barnils .
M’ agrada escolta’l i sempre que puc ho faig.
Però ahir, tornava de Barcelona i en la solitud del capvespre dins el cotxe, escoltant la ràdio vaig pensar que la veu d’aquest periodista és captivadora i penetrant , els temes són tractats amb fluïdesa i les entrevistes busquen aquell punt d’ironia i d’entremaliadura que molts desitjaríem tenir en les nostres converses quotidianes. Sap preguntar amb veu suau, però sobre qüestions crítiques, sap trobar a cada personatge el punt d’ombra a vegades difícil de descobrir i mai es queda en la superficialitat.
El programa transcòrre sense adonar-te del temps que passa mentre l’escoltes, entrevistes diàries, l’espai de la pissarra on un mestre d’escola fa una reflexió personal, les converses a porta de la ràdio ... tot és interessant. Us el recomano!
La Ràdio és un mitjà d’informació i comunicació , però com sovint en tot , cal un bon professional perquè el treball pugui lluir, i així els oïents escollim aquesta emissora i no l’altre.
I per associació d’idees, m’agrada també la olor i el gust d’un bon cafè, la cara i la veu del company amb qui prendre’l i les paraules que es desprenen en la conversa entorn de la tassa.
Un cafè ?

10/3/07

PER SOBRE DE TOT, LA GUERRA S'HA DE GUANYAR I LA REVOLUCIÓ S'HA DE FER.MITING 37 FEDERICA MONTSENY(1905-1994)

S’acaba la setmana del 8 de març, però no les desigualtats.
Parlàvem de precarietat, de temporalitat, de discriminació però a més a més hi ha dues idees que ens allunyen de la plena igualtat entre homes i dones:
Per una banda SER SUBMILEURISTA, cobrar per sota dels 1000 €.
Al nostre país el 54% de les dones ocupades no arriben a un salari de 1000€, això representa unes 720.000 dones,la major part d’elles tenen les ocupacions pitjor remunerades del mercat laboral:
Treballadores no qualificades en serveis ......678€.
Treballadores de la restauració i personals... 813€.
Dependentes de comerç i assimilades.......... 844€.

Per altra banda , ja fa un temps que denuncio una nova discriminació molt curiosa .És la del fet de SER CATALANA. Segons l’ estudi del Departament de Treball, referent als salaris,les dones catalanes cobrem un 66% del salari dels homes , mentre que a la resta de l’ Estat els correspon un 75% . Si a més, tenim en compte que l’ IPC català o gironí és major que l’estatal és evident que la nostra discriminació és encara més gran.

Potser, sí, ens cal fer quelcom més que parlar-ne !

I per això, des del sindicat UGT, hem decidit posar-nos a 1000€! No voldrem negociar cap conveni per sota d’aquesta quantitat, i les dones de Catalunya ho hem d'exigir,ja!

7/3/07

L'EDUCACIÓ ÉS EL PRIMER PAS PER LA REVOLUCIÓ. DOLORS PIERA I LLOBERA.MESTRA I SINDICALISTA (1931-2000)

AVUI DIA 8 DE MARÇ SOBREN LES PARAULES .
EL QUE FEM,DECIDIM I VOLEM ÉS EL QUE IMPORTA.
PER TOTES I TOTS ELS QUE DESITGEM IGUALTAT : FELICITATS!
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA : 8 DE MARÇ

Per consultar més : www.solidaries.org/igualtat
web del col.lectiu per la igualtat

CAL RESCATAR TANT LA VERITABLE FEMINITAT COM LA VERITABLE MASCULINITAT QUE TOTES I TOTS PORTEM DINS.

4/3/07

"EN LA SOCIETAT EXISTEIXEN DUES RACES: LA DE NOSALTRES TREBALLADORES I ELS COMPANYS, I LA DELS BORINOTS I LA SEVA CORT..." TERESA CLARAMUNT 1862-1931

SSetmana 8 de març .Commemoració del dia de la dona treballadora.
En parlar de dades d’ocupació , les oficials- del govern o institucionals – solen ser molt positives . L’objectiu 2010 d’ocupació femenina per la Unió Europea diu que hauria de ser entre 60% i 70% .La taxa d’ocupació femenina a comarques gironines és 53,3% (EPA 3r trimestre 2006) i això és el que se sol explicar dient que no està massa allunyat de l’objectiu 2010.
El que no se sol dir és :
. Que la població inactiva en les dones és gairebé el doble que la masculina, per exemple a comarques gironines és 119900 enfront a 63.700(EPA 3er trimestre 2006) o sigui que ens cau la paraula PRECARIETAT com en qualsevol altre lloc
. Que hi ha molta més TEMPORALITAT entre les dones que en els homes ,
. Que la població ocupada per branca d’ activitats presenta grans diferències, per exemple nosaltres estem molt més-ocupem un 82%- en temes serveis , educació i sanitat que en la resta de famílies professionals, per tant hi ha una clara SEGREGACIÓ HORIZONTAL .
. Que la taxa d’atur és més alta en el col·lectiu femení , per ex a la meva comarca, el Baix Empordà, el 60, 2% de l’ atur correspon a les dones (EPA 2006)
. En les escales laborals ocupem franges inferiors , el que comporta una SEGREGACIÓ VERTICAL important. Només hi ha el 32% de directives o càrrecs públics de direcció.
. Segons un estudi del Departament de Treball de la Generalitat , el salari mitjà de les dones representa un 66% de la dels homes (DISCRIMINACIÓ SALARIAL) .Tot i que el 37% de les dones tenen educació superior , moltes estan SUBOCUPADES ja que només un 26% ocupa el lloc adequat a la seva formació . ugt

Si tenim precarietat, temporalitat, segregació, diferència de salaris, subocupació ... podem parlar d’ igualtat de condicions i d’oportunitats en el treball?... Ens anomenen feministes a les que informem de dades objectives?

3/3/07

"...Un local i una biblioteca per perfeccionar-nos.."- ISABEL VILÀ - 1era SINDICALISTA CATALANA.

Per commemorar el dia 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, dedicaré cada dia el títol a la figura d’una dona sindicalista, una dona que ens ha precedit en la lluita per la defensa dels drets.
I comentaré algunes dades, sobretot en atenció a totes aquelles persones que en reunions , fent el cafè o en converses disteses quan sorgeix el tema de la igualtat em gosen dir que ja existeix , que exagerem quan demanem quotes o accions positives o simplement quan definim que malgrat haver-nos incorporat de manera massiva, en els darrers temps, al món del treball retribuït, encara ens resta una gran tasca a fer. Per totes elles, aquesta setmana a l’entorn del 8 de març un pensament positiu. I desitjo que cada un dels comentaris, de manera planera, sigui una reflexió per un pas endavant.
La nostra incorporació al món laboral ha seguit massivament el que se’n diu el model d’ acumulació: la gran majoria de les dones solem fer la doble jornada , la mateixa que qualsevol persona a l’empresa i a més, la gran part de les tasques domèstiques , de l’educació i cura dels fills i filles .
Segons dades de l’Idescat de l’any 2006 en el transcurs d’un dia mentrés el promig mitjà de dedicació dels homes és de 2,14 h, el de les dones és de 4,37h per tant més del doble. Però com que el dia té les mateixes hores per qualsevol persona i l’empresa també té horaris iguals, tant si ets treballador com treballadora, hem arribat a construir una societat manada pel zig-zag,zig-zag o sigui d’una banda a l’altre.
Si tenim fills petits anem de camí a la guarderia pensant que ens falten els iogurts de la nevera , a la feina pensant a quina hora hem de recollir el fill de natació a la tarda i si els fills són grans pensem en les prova d’avaluació de matemàtiques que ens ha dit que tenia o que els 25 minuts de l’esmorzar de la feina haurem d’anar a recollir aquelles ulleres que li van caure . A la tornada, a casa, mentres recollim el pa, fins i tot en una betzinera de camí, pensem en aquella tasca que ens ha quedat pendent i que haurem d’apuntar a l’agenda per no oblidar-nos de fer-la demà a primera hora.
O senzillament esperem acabar la jornada laboral per poder prendre una cervesa i estirar-nos en el sofà llegint una novela per distreure la ment i des d’allà estant ens adonem que tenim el plat de l’esmorzar per rentar i la camisa que demà em vull posar per planxar.
Si diem que hem de millorar en conciliació personal, laboral i familiar és justificat, i si diem que només aconseguirem una societat més igual quan homes i dones fem un millor ús del temps, també.Ens cal CORRESPONSABILITAT EN TOTS ELS ÀMBITS.