29/7/07

AMB FOC HUMIT CONSOLIDA EL SEU ÉXIT-ANNA SIMÓ-

29 DE JULIOL -NIT DE LLUNA PLENA!


Quin doll d’aigua a la font
ara que és
vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
fragment poema de Salvat-Papasseit

27/7/07

EL WEB DE LA UDG ÉS UN APARADOR DEL QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER. ANNA MªGELI-RECTORA UdG

Des de fa tres anys tinc l’honor de ser membre del Consell Social de la Universitat de Girona. És un òrgan consultiu i de govern, cabdal en la presa de decisions importants que afecten la vida universitària.
En formem part deu persones representatives de la societat catalana: dues anomenades pel Parlament de Catalunya, tres pel govern de la Generalitat , una de l’administració local, una de les patronals, una dels sindicats (jo, en representació dels dos sindicats majoritaris UGT i CCOO) i un antic estudiant. A més, hi ha sis membres del consell de govern de la UdG: la rectora, el secretari general, el gerent, un representant del personal acadèmic, un de PAS i un d’estudiants.
La principal funció és ser mitjancer de les demandes de la societat i la universitat, impulsar la col·laboració amb l’entorn social i promoure el desenvolupament econòmic i social de la pròpia UdG així com la seva projecció.
Ara el presideix un torroellenc, l’ Albert Bou.
El món de la Universitat, vist des del seu esquelet, com em sembla que en tenim la visió els membres del consell, és realment vibrant: disseny de noves titulacions, aprovació de pressupostos, creació de noves facultats, convenis i fundacions, col·laboracions ,estudis d’impacte... i sobretot molts estudiants i molt personal .
La Universitat, és considerada la segona empresa més gran de les comarques gironines. En el darrer ple del consell social,convocat aquesta setmana passada, es va aprovar el pressupost de 83.000.000 € , d’aquests cal dir que el 63,7 % és finançament de la Generalitat de Catalunya. La nostra universitat té un pes específic d’un 6,48 dintre el sistema universitari català.Segur que això permet que tinguem bons estudiants i per tant bons professionals en tots els àmbits.

23/7/07

EL PRESTIGI HI FA MOLT EN LA CONSERVACIÓ I PROJECCIÓ D'UNA CULTURA.PATRICIA GABANCHO

Els dissabtes m’agrada anar a comprar, fer de mestressa de casa per la cistella de la setmana. Amigues em diuen que és millor anar-hi entre setmana , que els dissabtes hi ha molta gent de fora però costa canviar els costums i els hàbits , si en el fons, ens van bé i ens agraden. Aquest proppassat dissabte entre cafè i compra vaig entrar a la llibreria El Cucut a comprar el diari, i mira per on, és difícil passar de llarg de la tauleta amb les novetats, les novel·les i els llibres seleccionats per llegir aquest estiu. Mentre des del taulell et cobren el diari , els ulls, de reülls es giren cap els llibres i normalment la temptació fa que sortim el diari, jo i un llibre. Aquesta vegada em va cridar l’atenció el de la Patrícia Gabancho” el preu de ser catalans-una cultura mil.lenària en vies d'extinció” No n’hi havia llegit cap, però l’havia escoltat en les tertúlies d’en Bassas algun dia al matí de Catalunya Ràdio.
Aquest cap de setmana l’he llegit i us el recomano, és un assaig provocador, és un llibre fresc, senzill, franc i directe. És un recull d’idees sobre la cultura i la llengua de casa nostra. En les dues-centes quaranta-quatre pàgines passa llista d’un seguit de fets, de recomanacions i de reflexions com: tota cultura que es fa a Catalunya és cultura catalana? Quin prestigi té la nostra cultura? Quin és el plus de viure a Catalunya? La relació de les persones amb les llengües és individual? La cultura catalana viu escanyada pel seus aires de superioritat o classemitjanisme? Una frescor per a lectura d’aquests dies de calor prop del mar.
L’autora en definitiva analitza la situació i busca solucions dient que cal rectificar la política lingüística, revisar l’educació i ser decisius en la projecció exterior.

21/7/07

EL QUE ÉS IMPORTANT ÉS L'EMPRESA I NO JO COM A INDIVIDU. CECILIA DANIELI-Empresària Italiana

L’índex laboral Manpower elaborat des de la UAB pel catedràtic d’economia Josep Oliver conclou en una prospecció en l’horitzó any 2012 que la mà d’obra femenina aportarà al mercat tres milions menys del que ha aportat en els darrers trenta anys.
Es veu que el 40% de les dones actives tindran més de 44 anys i només el 20 % en tindrà entre 16 i 29.Això fa que un aspecte que des dels sindicats hem anat reivindicant aquests darrers temps es convertirà en clau per la societat. Ara per ara, no n’hem fet cas i s’ha entès la conciliació de la vida familiar, personal i laboral com un tema individual de les dones i amb aquest estudi s’evidencia que és un problema social.
Durant molt temps ha existit el que el professor Oliver autor de l’estudi n’anomena LA REVOLUCIÓ SILENCIOSA DEL MERCAT DE TREBALL i això ha comportat un avenç de la població activa femenina nativa per sobre del 100%.
Cal que les dones anem ocupant espais i no deixem el món laboral, el repte principal per al 2020 serà, per tant, combatre la reducció i l’envelliment de la mà d’obra femenina .

18/7/07

UNA DONA ESTIMADA SEMPRE TRIOMFARÀ-VICKI BAUM -novel.lista austríaca (1988-1960)


Fa força dies que no puc actualitzar el bloc.

Sovint la vida i el seu dia a dia ens porten sorpreses. De vegades agradables i d’altres difícils d’ assumir.
Quan el sotrac és dur, cal ser fort i seguir endavant.
Un segon, un moment o qualsevol obstacle aliè a la teva persona pot estroncar i canviar una vida senzilla.
La mobilitat és primordial, necessitem ser autònoms per fer pràcticament totes les tasques i ens adonem de la seva importància quan la perdem.
Fa quinze dies, un cotxe "va atropellar" la meva mare que passava per un pas de vianants enmig mateix del poble. El conductor/a- al contrari de tot estereotip de jove eixelebrat i a tota velocitat, era un senyor gran que anava a poc a poc però no la va veure i se la va emportar pel davant.
Malgrat han sigut uns dies difícils, tot ha continuat i la llum ja s’albira a l’horitzó.
Agraeixo totes les mostres d’afecte i de sentiment que molts i moltes ens heu fet arribar i ja que aviat es recuperarà i espero poder tornar a escriure amb la periodicitat i normalitat que ho feia.
Es recuperen les forces i com sempre i en tot moment tornarem a lluitar , tornarem a vèncer, però, ara, en la més tranquil·la quotidianitat del dia a dia que és l’essencial.

5/7/07

TOTHOM TÉ EL COR EN EL MATEIX LLOC.Carme Linares.Cantaora.

Aquesta setmana va venir el síndic de greuges (quin nom més “maco”) a Girona, Rafel Ribó,a presentar l’informe de l'anàlisis de les actuacions de l'any 2006. Ens deia que el 80% de les consultes són de la demarcació de Barcelona i només un 7,5 % van ser de Girona.
Aquest mateix dia que presentava l’informe, durant tot el dia un grup d’assessor de la sindicatura recollien i resolien demandes i si durant l’any 2006 de comarques gironines se n’havien presentat 80, aquest dimecres, només amb un sol dia, se’n van recollir 60.;el que implica que potser queda allunyat de la gent i si s’obrissin “botiguetes” o l’equip d’assessor es desplacés més sovint per tota la geografia catalana el nombre de demandes pujaria i llavors podríem parlar d’una institució eficaç i útil , propera a la gent i per tant peça important de l’engranatge democràtic. Mentre la solució sigui centralitzada , això és difícil !
Tot i que aquest any 2007 s’ha donat a conèixer per mitjà de campanyes publicitàries , es pot contactar per internet , o es pot utilitzar un telèfon gratuït, també s’han implantat novetats com la video-conferència; penso que malgrat tot, la gent continua sense conèixer: ni a ell ni la seva funció.
La informació que ens va transmetre és que els cinc grans blocs de més reclamacions i queixes són els relacionats amb la manca de resposta de l’ Administració o la lentitud de la justícia, el segon lloc l’ocupen les d’urbanisme –habitatge, un 21% són referents a temes de salut,amb medi ambient per contaminació acústica sobretot propers a entorns de lleure o per contaminació d’aigües de nitrat , per consum, de correus, de telèfons per manca de personal i mala atenció .

Per si el necessiteu : sindic@sindic.cat o bé el telèfon 933018075 o el fax 93301387