"EL NOSTRE OBJECTIU ÉS L'ÈXIT ! VICKI HU Empresària xinesa del sector immobiliari,mineral i alta tecnologia

Aquest cap de setmana s’ha celebrat LA NIT DEL COMERCIANT.
S’ha commemorat amb un sopar en el PALAU LO MIRADOR organitzat per l’ Associació de Comerciants de Torroella de Montgrí i ens han convidat als representants de l’actual govern municipal .
Hem assistit, amb molt de gust, el regidor de Comerç, jo mateixa, regidora de Promoció Econòmica, i el Sr Alcalde, i hem participat d’una animada i alegre nit compartint els neguits, les il·lusions, la trempera i l’empenta dels comerciants del nostre municipi.
És agradable veure que la competitivitat i l’emprenedoria són fites i realitats de la nostra gent.
Ens han fet diverses demandes que haurem d’esforçar-nos en complir, però sobretot, penso que amb la nostra assistència hem deixat clar que ens cal fer una gestió comuna i conjunta, i entre tots desenvolupar una oferta equilibrada, moderna i complementària que ens permeti millorar la capacitat d’atracció del nostre municipi.
I com que potenciar i dinamitzar el comerç té molt a veure amb l’ atractivitat de l’entorn cal remarcar tot el meu suport des de l’àrea de Promoció econòmica que represento.
Gràcies a tots i totes per tirar endavant un bon projecte municipal i felicitats a la nova junta per l’esforç i l’esmerç del dia a dia.
Si voleu, en el portal independent de Torroella de Montgrí -L’Estartit, d’en Rafael Martín hi trobareu una bona crònica descriptiva i visual de l’acte.

LA RIALLA ÉS LA SALUT DE L'ESPERIT" LOLA ANGLADA, il.lustradora

M’ha sobtat, m’ha enrabiat i m’ha posat nerviosa adonar-me que els poders necessiten controlar-ho tot per estar tranquils o bé, per anar fent sense ingerències. (justícia cega en diria jo)
Avui he llegit a premsa que a Itàlia ja han redactat un projecte de llei, que aquest mes d’octubre ha sigut aprovat pel consell de ministres,que consisteix en regular i controlar els continguts dels blocs.
Sembla ser que serà necessari tenir un periodista que acrediti el bloc i per tant en sigui responsable com a editor. A més s’hauran de pagar impostos i en el cas que la informació d’un bloc sigui incorrecte o difamatòria es podria arribar a anar a la presó .
Davant aquest fet, tot i que de moment no passa a casa nostra, sí que penso que els que tenim bloc ens hauríem de revelar.
Que tenen por del que diem algunes i alguns quan parlem de sentiments, expressions o simplement allò que ens diu el cor? Consideren que els lectors de blocs són tan ignorants que no saben contrastar informacions i que si en un bloc hi ha un punt de vista personal en un altre pot haver-n’hi un de ben contrari,quin serà el bo?La llibertat d’expressió, la democràcia participativa que es mostra en els blocs és justament el que ens engresca a molts.
Com ja he expressat, molts blocs són personals, i crec que no es necessita tenir la llicenciatura de periodisme per expressar el que sents en un moment donat. D’altres són polítics i cadascú té dret a defensar la ideologia que cregui més convenient. I els gastronòmics com es censuraran? I els eròtics? I els feministes? I els poètics? I els satírics comunitaris?...
La llei és per tothom i la justícia és ètica, equitat i honradesa.
Els blocs,per mi, són una eina més en la llibertat d’expressió.

"PER SORT EL MÓN QUEDA TAN LLUNY!!!" MAFALDA mentre llegeix el diari.

En Camil em passa un dels anomenats meme’s que corren per la xarxa. En concret el que diu, tres consells per ser un bon blogger.Sense massa reflexió (ni el tema ni aquesta hora de la nit s´ho valen) diria que :
Per mi són
1.- Escriure allò que penses o creus de veritat.
2.- Gaudir del bloc, tant del propi com el dels amics, i tant a l'hora d'escriure com en llegir.
3.-Ser constant, i compartir les idees, les reflexions i fins i tot les respostes als comentaristes anònims i als nominals.
Com que el meme també diu que cal passar-ho a tres persones més, l’envio a dues amigues : la Roser i l’ Estela i a un bloc comunitari que sovint segueixo ja que em diverteix la seva ironia : el club Saratoga. Au, a escriure tres consells per ser un bon blogger!!!!!!

UNS ULLS NOUS SE M'OBRIEN DESSOTA LES PARPELLES. Adrienne Rich. Poeta, intelectual i crítica

Fa 3 anys que des d’ UGT comarques gironines participem en un EQUAL (programa de fons social europeu) que promou i sensibilitza sobre els valors de la responsabilitat social a les empreses ,conceptes i practiques que ja abans, en l’elaboració de l’ Acord estratègic per la competitivitat, hem treballat profundament. Ahir en el marc d’una jornada de cloenda del projecte vaig participar com a ponent a la taula rodona: La responsabilitat social: realitat o il·lusió?
La idea d’empresa ha anat canviant, ja no existeix simplement per treure’n uns beneficis sinó que se li demana una responsabilitat enfront a la societat en general, l’empresa és concebuda com un concepte ètic que va més enllà de la generació de beneficis. Naturalment que l’empresa ha d’obtenir els màxims beneficis possibles, però no pot traspassar els valors ètics i els drets humans en les seves actuacions.
Podríem dir que una empresa SOCIALMENT RESPONSABLE ha de tenir en compte la competitivitat, la responsabilitat social (el benestar de les persones),i tenir cura del mediambient. Treballa en els 3 àmbits l’econòmic, el social i el mediambiental
Això obliga a un canvi de mentalitat i de cultura de la gestió empresarial. L’empresa responsable ha de vetllar pel medi ambient. Ha de vetllar per la qualitat i les condicions de treball dels seus treballadors i treballadores, ha d’implantar polítiques d’igualtat d’oportunitat, major equilibri entre treball, oci i família, s’ha de preocupar de la seguretat i salut en els llocs de treball i ha d’introduir noves relacions internes basades en la cooperació i la participació - construcció de confiança- amb la màxima horitzontalitat possible. Han d’afavorir i practicar la participació col·lectiva dels seus treballadors en la gestió quotidiana. Les seves inversions han de ser viables i responsables pel manteniment o creixement possible de les seves activitats.
Una empresa socialment responsable és aquella que voluntàriament supera els nivells obligacionals i ètics en benefici de la comunitat en la que està instal·lada i respecte els seus treballadors i clients .A Europa és cada vegada més apreciada tant per empresaris, classe treballadora com per consumidors i clients. Aquí just comencem, però anem sembrant, i un dia o altre recollirem els fruïts.

"EL NOSTRE POBLE APORTARÀ SEMPRE TOTS ELS SEUS AFANYS A L' OBRA SUPREMA DE LA PAU UNIVERSAL" discurs de LLUIS COMPANYS .

"Jo vull fer política de cara al poble i al contacte de les masses,sense silenciar res sense amagar res, i que cadascú carregui amb la seva pròpia responsabilitat. Les coses no es remeien silenciant-les. Això és política vella de l' engany. De la simulació i de l' impunisme."

Frase extreta del discurs de Lluis Companys en commemoració al III aniversari de la mort de Francesc Macià.

LA LECTURA ÉS UNA ESPÈCIE D'EDUCACIÓ PARAL.LELA.DORIS LESSING.Premi Nobel literatura 2007

Aquesta vegada l’han encertat de ple. Doris Lessing guanyadora del premi Nobel de literatura, 2007. Moltes raons per merèixer el Nobel. Aquesta escriptora de 87 anys, nascuda a l’ antiga Pèrsia (Iran) i havent viscut els anys de la seva infantesa a Rhodesia ha passat per moltes vivencies dignes d’explicar i difícils de viure, però ella n’ha sabut extreure aquella part positiva de ressò literari sense esdevenir alliçonadora per a ningú. Va deixar l’escola als 14 anys i per això,tan en els seus oficis com en les seves activitats,ha sigut autodidacta. Es va casar i divorcià, com hem fet moltes, però ella, en els difícils anys 40.Ha sigut mare, va promoure les idees marxistes, la defensa de les dones i la denúncia de les desigualtats.S’ha mantingut com a pacifista fent campanyes contra les armes nuclears.Les crítiques al règim Sudáfrica li van ocasionar la prohibició d’entrada al país. És una activista , sense més pretensions que la denúncia de la injustícia i el coneixement de l’equitat. Els seus textos són un referent de crítica social i de causa feminista .Ha escrit moltes novelles i amb molt ressò pels temes tractats, com la que explicava les histories amoroses entre un home de raça negra i una dona blanca, relats curts, però jo no les he llegit. L’any 1999 se li va donar el premi Catalunya per la seva qualitat humana i literària , va ser llavors quan la vaig descobrir com a escriptora i vaig llegir les seves dues autobiografies :”Dintre meu” i “Passejant per l’ombra” i puc assegurar que són un passeig per la condició humana, i sobretot,per les dificultats i les ganes de superació en un ambient difícil.
Davant algunes crítiques al premi , jo sí penso que se’l mereix , per ser escriptora,crítica i inconformista, per ser feminista, per ser mare i sobretot per ser dona amb carisma.

Sopant amb dues llibreteres i una escriptora he descobert les mil i una cares de la lectura.

CREIXEU COM A BONS REVOLUCIONARIS.ESTUDIEU MOLT PER PODER DOMINAR LA TÈCNICA QUE DOMINI LA NATURA.RECORDEU QUE EL MÉS IMPORTANT ÉS LA REVOLUCIÓ.CHÉ.

Avui, quan em posava davant el paper blanc ( pantalla en blanc) pensava en quins continguts triar per aquest post:
1/ Podria comentar les excel·lències de la nova llei de serveis socials i de com veig que el govern fa passes cap a millorar unes polítiques socials necessàries .També podria dir que si no és molt clar que aquesta llei vingui acompanyada d’una bona dotació econòmica una vegada més les expectatives superaran la realitat i ens quedarem en el paper administratiu, en un desplegament lent i costos, i, en un possible paper mullat fins a la propera legislatura, com ens està passant amb la tan esperada llei de la dependència.
2/ Podria comentar la IV jornada Ernest Lluch amb el tema Els límits del creixement i els valors de la sostenibilitat . Ahir vaig participar-hi i cal dir que el contingut de les ponències va ser interessantíssim . Per esmentar-ne alguna, la d’en Ramon Folch, a qui m’agrada molt escoltar, és d’aquelles persones que saben barrejar els conceptes científics i la filosofia d’una manera que fa que el seu discurs resulti amè i sobretot d’aprenentatge constructiu. Ens va comentar els impactes econòmics, socials i ecològics que comportarà en un futur proper el ja constatat canvi climàtic i els reptes que hauríem d’afrontar tan a nivell individual com social.

Però malgrat aquests temes interessants i d'altres que em venen a la ment, en aquest precís moment, em decanto pel Ché - Ernesto Guevara. Tots sabem que el Ché és un mite, que creia en la lluita armada com a única solució per l’alliberació dels pobles, que va ser un guerriller, un ideòleg de la revolució . Moltes i molts de la meva generació hem viscut amb la imatge del Ché en els posters de les nostres habitacions estudiantils, en les samarretes dels 18 anys, amb les lectures de les seves cartes, dels discursos i de les biografies i ho hem transmès als nostres fills, de manera que sovint quan entrem a la seva habitació tenim la sensació de recular en els anys, de perpetuar un temps, uns records i uns silencis .Els que, a més, hem anat a Nicaragua,a El Salvador i a Cuba hem viscut molt més intensament la figura-mite. Per això i molts més, em decideixo per recordar el proper dia 9 com a 40è aniversari de la mort del Ché, tenint present sempre que :”Per arribar a l'internacionalisme s'ha de partir d'algun lloc”.

“INVERTIR EN PREVENCIÓ DE RISCOS ÉS INVERTIR EN QUALITAT I COMPETITIVITAT" MAR SERNA .Actual consellera de Treball

Ahir dia 3 d’octubre ens sobtaven les declaracions del President de la FOEG,Sr Joan Martí- en nom dels empresaris .
Com a responsable de la política social i ocupació d’ UGT comarques gironines i sota el compromís de sentir-me representant de la veu dels treballadors i treballadores de les nostres comarques no puc fer res més que contestar amb tó clar i contundent les seves afirmacions.
Ens deia, en paraules textuals “la sinistralitat laboral correspon a la picaresca de treballadors que simulen accidents laborals” fins i tot ens parlava d’accidents greus o vertaders i accidents ficticis .
Evidentment tothom sap que les baixes qui les dictamina són els metges i per tant posar en dubte la professionalitat d’un col·lectiu tan important crec que ja en sí és una falta greu, però a més, tothom qui treballa sap les dificultats i els esforços que estem fent en aquest darrers temps en prevenció de riscos laborals. Tot aquest treball ha permés que els números, dades i estadístiques demostrin que els accidents lleus han baixat, tot i que encara ens falta molt per parlar de sinistralitat baixa.
Ningú vol estar ni malalt ni accidentat per voluntat pròpia ,però a més dels metges de capçalera, també hi ha les mútues que controlen i fan el seguiment de les baixes, així que no crec que la simulació dels mals sigui massa possible.
Per altra part, també ens parla que el govern ha de ser conscient que la normativa de riscos és impossible de complir i que són els mateixos treballadors , per exemple els de la construcció, els que burlen la seguretat i es treuen els casc o les tanques”. El que potser ha mancat dir, és que SEMPRE qui pateix l’accident és el treballador o treballadora,no l’empresari, i que totes les mesures són poques per no perdre la vida en el treball i dic això pensant en les 8 persones de les nostres comarques que han mort en accident laboral aquest 2007, fins avui, i les 68 persones que han patit accidents greus.
Som nosaltres, la classe treballadora, que ens juguem la vida per poder menjar i viure cada dia ! . El nostre dia a dia és treballar per viure i és l’empresariat qui ha de vetllar per les condicions físiques de l’entorn pels seus propis treballadors.
El darrer estudi del departament de treball, i el cito per no dir dades de la UGT i no se’m pugui titllar de dades desviades, diu : Més del 60% dels accidents greus i mortals es podrien evitar amb una bona prevenció i mesures de seguretat a la feina
Suposo que tot l’empresariat és conscient,teòricament, que el capital humà és imprescindible per a la seva empresa, per millorar la competitivitat i que és el seu principal actiu per seguir avançant, però segons algunes declaracions no ho sembla.
Només treballant junts, anant en el mateix vaixell i buscant les màximes mesures no només de seguretat sinó fins i tot de prevenció, aconseguirem l' objectiu que la sinistralitat sigui un tema menys dur del que és ara mateix.

PD/ El que dic aquí , i d'altres raonaments, els li he dit personalment, al Sr Joan,en el cara a cara, entre ell i jo, de ràdio SER avui al migdia.
PD/ Mentre escric aquest post en Dario Fo en el programa la nit al dia de TV3 denúncia que a Itàlia hi ha cada dia 3 morts blanques- treballadors que cauen de la bastida,accidents de la construcció -i que cal posar-hi fre. Espero que l'estrena d'avui,Temporada alta de Girona, amb la seva obra-monòleg sigui tot un èxit.