"TOT ANIMAL T'E DRET AL RESPECTE".2n article de LA DECLARACIÓ DELS DRETS DELS ANIMALS

A l’Ajuntament de Torroella de Montgrí hem iniciat l'expedient per clausurar el parc d'animals de Sobrestany .
L'expedient s'ha engegat després de tenir coneixement, a través de l'expedient del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, de la situació de desatenció de bona part dels animals i del mal estat de les instal·lacions.
Era un parc de 40 hectàrees que va començar amb una forta empenta. L’entorn era immillorable,part del Montgrí des de la vessant de Sobrestany i en un inici la flora autòctona i fauna d’aquí. Poc a poc va anar introduint animals d’altres contrades que no tenen res a veure amb l’entorn;però estava distribuït amb tres parts: un aviari amb aus domèstiques i salvatges;una zona amb animals en semi llibertat tots ells inofensius i finalment hi havia una part per fer en cotxe on hi havia animals com iaks, cabres del tibet o cèrvols, tot això ho recordo d’haver-hi anat amb els meus fills i el carnet del Super 3. En els darrers temps,tot ha canviat, s’han trobat animals morts, animals molts prims i poc cuidats i fins i tot animals malalts.
Divendres passat tècnics de medi ambient i agricultura van fer un control i van trobar 319 animals, diferents esquelets d morts i d’altres de malalts. De les instal·lacions també falten estris importants com diversos abeuradors.
Els treballadors van ser acomiadats fa un temps i avui em comentaven uns advocats amics que les nòmines fins i tot estan en nom d’empreses que no han pagat mai ni han estat donades d’alta com a activitat empresarial. Sembla que hi ha molt d’enrenou!
El propietari, Alfons de Robert, comte de Torroella ja havia tingut diverses sancions per haver desatés l’atenció dels animals i del centre i el continua tenint, amb molt mal estat .
Tancar-lo és el millor que podem fer, com a municipi!

EN ELS NOSTRES ULLS IMPRESES LLUIRÀN LES NOSTRES MIRADES.CONCHA MÉNDEZ.POETA DE LA GENERACIÓ DEL 27.

LA UGT DE COMARQUES GIRONINES HEM GUANYAT LES ELECCIONS D'AQUEST PERÍODE 2003-2007

Les eleccions sindicals es poden fer a les empreses de més de 6 treballadors/es.
Entre 6 i 10 són els treballadors/es que lliurement decideixen si es fan eleccions. Quan l’empresa té més de 10 persones treballant ja seria obligatori fer eleccions. Només cal que qualsevol sindicat les convoqui.
Les primeres eleccions sindicals van ser l’any 1975 amb l’entrada de la democràcia i després en períodes de 4 anys s’han anat succeint el gruix d’eleccions a les empreses, malgrat sigui quelcom que es pot anar fent sempre, sobretot en empreses noves.
Els resultats són entrats en el Departament de treball, acta a acta, i per tant són ells qui donen els resultats finals. En tot cas,com no pot ser d’altra manera, cada sindicat porta els seus comptes.
Segons els nostres comptes: Aquest darrer període de 2003-2007 la UGT de comarques gironines les ha guanyat per una diferència de 238 delegat i delegades més. Per primera vegada hem obtingut més de 2500 delegats, cosa que no havia passat mai,davant dels 2297 del següent sindicat CCOO, els independents n’han aconseguit 135, la USO 70 i la resta 421.Per tant a comarques gironines hi ha 5458 delegats i delegades a les empreses.
En empreses petites de 6 a 50 treballadors /es:

UGT= 1003, CCOO=831.
En empreses de més de 50 treballadors / es:

UGT= 1532, CCOO=1466
Cal dir que en el període anterior 1999-2003 perdíem per 18 ( 2160 UGT, 2178 CCOO) així que el creixement ha estat important , uns 238 de diferència .
Això demostra que som una organitxzació estable,sòlida,arrelada al territori , cohesionada i sobretot renovada, que sabem donar resposta als problemes laborals i socials del nostre entorn.
Com a membre de l’executiva gràcies a tots i totes per fer possible aquest resultat històric a les nostres comarques.

El Departament de treball ho farà públic el mes que vé .Quan hagin tancat el recompte!

"AIXÒ ÉS CRUELTAT O IGNORÀNCIA." ÍNGRID BETANCOURT. RETINGUDA PER LES FARC .

Ahir es va presentar l’informe econòmic del tercer trimestre del 2007 de la FOEG.(Federació d'organitzacions empresarials de Girona)
Sembla ser que la construcció ha deixat de ser el motor del creixement .Escoltàvem les queixes del president de la patronal alertant de la pèrdua de competitivitat de l’economia gironina. Malgrat que les noticies no són gaire engrescadores, que sembla que un nou cicle econòmic serà el que ens tocarà viure,no m’agrada aquesta queixa constant del món empresarial, en època de vaques grasses és queixen perquè els guanys són “lleugerament superiors” com diuen ells i no molt grans; i en època de vaques magres el crit arriba al cel.
M’agrada el que diuen les coses pel seu nom i per això agraeixo el que remarca el professor MODEST FLUVIÀ, coautor d’ aquest estudi de la FOEG : “ evoluciona pitjor l’estat d’ànim dels empresaris que la mateixa economia mesurada amb dades objectives”. Les previsions pel 2008 són que es mantindrà un aterratge suau del creixement econòmic amb taxes positives pròximes al 3% .
Pregunteu a la majoria dels treballadors i treballadores del món dels serveis , la hostaleria , del comerç ... si han notat tot aquest temps l’època de vaques grasses en els seus salaris ?
El món laboral ha de ser un tot, empresaris,classe treballadora i economia.

EL VAIXELL SE SENT SEGUR A PORT;PERÒ ELS VAIXELLS NO S'HAN FET PER A AIXÒ..BENAZIR BHUTTO.POLÍTICA PAKISTANESA

Sovint davant d’una decisió se't presenten mil i un dubtes.
Hi ha direccions,actuacions o simplement accions que es poden preveure a llarg termini, el que et porta a pensar que quan sigui el moment la situació serà diferent, i per tant a deixar-les de banda.
Però, alguna vegada,quan menys ho esperes arriba un ensurt, una empenta cap a un canvi. La decisió és difícil. Alguns creuen en tu però els dubtes, l’ encongiment de cor, les intrigues i sobretot la cerca momentània de l’esperit de l’eslògan d’un anunci de la TV, que diu :”Si no ets feliç et tornem els diners”,et fan titubejar.
Serè capaç de fer-ho i ser feliç a l'hora? Aconseguiré expressar i representar allò que sento?.

Demanes consell a l’entorn proper i la resposta és endavant, no dubtis, però la situació esdevé neguit. Seré jo qui ho afrontarà? Vist externament no és el mateix!

Cal afrontar les pròpies capacitats sense sensibleries, sense enganys amb un mateix i en aquest procés em venen a la ment decisions anteriors, teories explicades en fòrums o en taules rodones ,conceptes com sostre de vidre, empoderament.
La dicotomia entre el si i el no, les avantatges i els inconvenients no em deixen dormir. Caldria fer un anàlisis de fortaleses i debilitats , un DAFO, com diuen en els informes, però ara més difícil, és personal.
Reflexionant recordo pensaments de grans autors com Descartes amb el "penso doncs sóc"- el jo és una realitat pensant- o bé en Kundera amb la seva idea de "sento doncs sóc"- són els sentiments allò que em constitueix- o simplement en Goleman amb la idea de que "si no hi ha harmonia entre el cap i el cor tot l’individu en paga les conseqüència".
Finalment crec que saber que quelcom és cert en el nostre cor, pertany a l’ordre de la convicció.
Després de repassar, de visualitzar situacions i de tanta controvèrsia personal quan ja estàs a punt de decidir apareix una nova incertesa : Podré compaginar l’esforç, la satisfacció de la feina ben feta amb mi mateixa i les expectatives dels altres?

PROGRÉS ENRAONAT,SÒLID DINAMISME I COHESIÓ SOLIDÀRIA:VET AQUÍ EL MEU DESIG.PIA BOSCH.DIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Aquesta és la notícia que llegíem avui en un dels diari de les nostres comarques:
"Uns 770.000 treballadors catalans perden poder de compra perquè no disposen de clàusules de revisió salarial que els garanteixin cobrar la diferència entre la inflació real –un 4,3% a Catalunya al desembre– i uns increments de sous que van ser d'un 3%. Els més perjudicats per les dades de l'IPC de 2007 són els de la demarcació de Girona, on l'any es va tancar amb una inflació del 4,8%, cinc dècimes més que la catalana."
Si a més, cercant dades del Departament de treball, resulta que dels convenis signats i registrats entre gener i novembre de 2007 al nostre país, el 20,8% de treballadors/es afectats no tenen prevista clàusula de revisió salarial (344.791 treballadors) i un 25,5% de treballadors/es tenen clàusula de revisió no retroactiva (422.799 treballadors).
Ens hem posat a calcular i des d’ UGT comarques gironines denunciem que els treballadors/res no coberts per clàusula perdran una mitjana de 320 euros del sou anual.
O en casos concrets per exemple en el sector serveis, amb uns increments salarials pactats de 2,59%. Amb un sou mitjà del sector de 1.615,4 euros/mes, això podria suposar una pèrdua de 432 euros del sou anual.
Això no és cap broma! Parlem dels diners de la compra diària, parlem del benestar mínim i estable per a una unitat familiar, per tant,és evident i indispensable la necessitat de negociar clàusules de revisió en els convenis per sobre de preveure l’acord del 2% d’increment anual!

ESTEM EN UN NOU CICLE POLÍTIC -MÒNICA SABATA portaveu de PDD

La jornada cap a la independència ,d'avui dissabte 12 de gener, ha portat un munt de gent a Can Quintana per escoltar i debatre les opinions de les tres plataformes que en aquests moments són el rovell de l’ou de l’estat d’opinió en la societat civil catalana.
Plataforma pel Dret a Decidir, moviment assembleari d’espai transversal amb 700 entitats i persones que volen generar opinió favorable al dret d’autodeterminació. Tant la Mònica Sabata com en Gerard Fernández ens han explicat què són, què fan, i les campanyes previstes properament.

L’ Alfons López Tena com a representant del Cercle d’ Estudis Sobiranistes, ens ha nodrit de vàries idees i dades per defensar de manera efectiva, real i viable, el procés cap a la independència.

A la tarda tant l’Elisenda Paluzie en l’àmbit de l’ economia com la Maria Mercè Roca en l’àmbit de la cultura com a representants de Sobirania i Progrés han donat raons convincents de que cal impulsar el projecte sobiranista perquè esdevingui majoritari en la societat .

Penso que les tres plataformes són pedagogia social, són la visualització en la societat civil d’una necessitat cada dia més propera , una necessitat d’independència del nostre poble per la que la gent d’ ERC fa molts anys que treballa.
Idees com que la globalització precisament és el que permet la independència de Catalunya,que cal sumar cap a una majoria social com a agents polítics o que el discurs no està en les dretes o les esquerres sinó en sobiranistes o no sobiranistes, són arguments més que defensables ara per ara.

Sembla que davant aquest nou cicle polític per a aconseguir les aspiracions legítimes del nostre poble tenim molta feina a fer, però som optimistes i el full de ruta serà un procés més curt del que alguns es pensen.
La secció local d'ERC de Torroella ha fet una bona tasca en organitzar fantàsticament aquesta jornada.GRÀCIES I FELICITATS per la feina feta!

ÉS UNA OPORTUNITAT QUE APROFITAREM.-NICOLE STURGEON ,líder de SNC d' ESCOCIA després de les eleccions al Parlament Escocés-2007

Després de tants dies de festa tornem a la normalitat!

La normalitat que no hauria de ser normalitat!Cap a la independència? Amb tants anys que fa que demanem poder decidir, amb tants entrebancs en aquests darrers temps, amb els números tan clars d'expolio i diem normalitat fer una jornada cap a la independència ?, però si ja hauríem de ser independents, si ja ens hem fet grans i sabem el que volem,oi? si ja podem decidir per nosaltres sols... però com que no sempre el que volem i desitgem és el que és en un present però sí, serà en un futur (toquem ferro que diem els catalans). Us convidem a venir dissabte a Torroella de Montgrí i participar d'aquestes jornades:

2/4 d' 11h.- Benvinguda a càrrec de Joan Radresa, President de la secció local d' ERC

3/4 de 12h.-Treballant des de la base pel dret de decidir amb Mònica Sabata i Gerardo Fernández.

1/4 d'1h- La independència com a projecte.amb Alfons López Tena i Hector López Bofill

Tarda.-

1/4 de 5h -La independència possible amb Elisenda Pallizie i Maria Mercè Roca.

3/4 de 6h- Taula Rodona amb tots els ponents i dirigida per Xavier Ferrer

1/4 de 8h.- Cloenda a càrrec de Joan Puigcercós i Josep Mª Rufí, 1r tinent d'alcalde de l' Ajuntament de Torroella de Montgrí.

ELS REIS D'ORIENT- 6 DE GENER

La nit de reis és nit màgica.
Queda bé i progre dir que és una època de consumisme,que no s’hauria d’enganyar als infants amb mentides, que són uns dies d’ enganys i que no cal celebracions, però què voleu que us digui, a mi m’agrada continuar la tradició!.
M’agrada anar a esperar els reis amb el clan familiar, cantant la cançó Visca els tres reis i intentant tocar la mà del rei acostant-me als cavalls,tot això (comentant qui és qui) amb la foscor i la il·lusió dels infants. Trobo a faltar més fanalets, pocs són els nens i nenes que en porten un a les mans però continua la tradició d’obrir els ulls de bat a bat per no perdre detall i mostrar cares de sorpresa i felicitat. No he deixat d’anar a esperar els reis i gaudir de la cavalcada a Torroella cap any. Una cavalcada que porta una setmana de feina a molts adolescents i joves del municipi,que llueixen el treball aquesta nit.
M’agrada arribar a la plaça i escoltar les paraules màgiques d’haver d’anar a dormir aviat ,de deixar menjar i beure pels cavalls i de cantar ben fort visca, visca visca els tres reis d' orient!
M’agrada llevar-me al matí i trobar alguna sorpresa!
Penso que és una diada de la diversitat "natural ":el rei blanc, ros i negre, han viatjat durant molts dies compartint sense cap discrepància i així ho hem viscut de forma natural durant molts anys tots els infants.
Era curiós ahir a la tarda veure com es pintaven els patges, els nens de raça negra volien anar de blancs i pels blancs el seu preferit era el color negre per a la cara, però a més a casa, els reis són màgics per cada família, tot depèn dels pressupost de cada unitat i així tothom pot gaudir-ne. He vist nens més contents amb un cavall de cartró que d’altres amb un escalextrix, nenes més satisfetes amb una pilota que d’altres amb una disfressa i no parlem dels grans!. La satisfacció i la felicitat no depen del valor dels objectes sinó de la il·lusió i l’expectativa que tenim.
Reis Mags, un consell, no deixeu mai de venir! És l’únic dia de l’any que una persona pot ser monàrquica ja que també és l’únic dia de l’ any que podem pensar que els reis treballen i s’esforcen per una tasca de la comunitat, encara que això sigui il.lusió i màgia també.

ROMA PERICOLO PER I VIANDANTI - RAFAEL ALBERTI

ROMA PERILL PER A CAMINANTS

Cerca di non guardre i monumenti,
Viandante, se per Roma t’incammini,
Apri centro occhi, le pepille affina,
Schiavi soltanto dei suoi pavimenti.

Tracta de no mirar els seus monument,
Caminant, si a Roma t’encamines.
Obre cent ulls,clava cent retines,
esclau sempre dels paviments.

Guarda a destra , a sinistra, attento al vigile.
Fermati all’alt, avanza quand’è avanti!,
Vai su un filo, con l’ animo sospeso.

Mira a dreta, a esquerra, atent al vigilant,
Para’t a” l’stop”avança a “l’endavant”
Marxa en un fil, l’ànima suspensa.


Bon any 2008! Que els somnis individuals i els col.lectius esdevinguin realitats!
Petons a totes i a tots