24/3/08

LA MORT EL PERSEGUEIX,DE VEGADES A TRAVÈS DEL SEXE,DE VEGADES REAL,DE VEGADES DINS DELS SEUS SOMNIS.MONTSERRAT ROIG, parlant d' ELL.

QUI ÉS?..............................................................
Aquesta setmana, concretament el dijous, es commemora l’aniversari de la seva mort ,.

Va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra inèdita.
El gran reconeixement li arriba el 1975 amb la Lletra d´Or, i el 1978 amb el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes. Explicava la seva dona que en el moment de rebre aquests premis unes llàgrimes li queien dels ulls i els dos s’emocionaven de pensar en les penúries que havien passat junts durant molts anys,penúries que arriben a la destitució de la seva feina , a ser objecte d'amenaces per telèfon i d'altres escarnis, tot per estimar i defensar la seva cultura lingüísticament .
Molts i moltes el vam descobrir al mateix temps que La Nova Cançó.
Els temes recurrents en la seva poesia són la fam, el sexe, la mort i l’amor,la guerra i la dura postguerra.

La part d’un bell poema seu:
"Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.
5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
"

20/3/08

MARÇ MARÇOT, NO ET TREGUIS S'ABRIGOT.MÒNICA LOPEZ. Dona del temps de TV3

AVUI COMENÇA LA PRIMAVERA!

MOLTS i MOLTES INICIEM UNES VACANCES DE QUATRE DIES BEN GUANYADES, DESCANS, LECTURA, ESCAPADES, PROCESSONS, VIATGES I SOBRETOT EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT ,FER EL QUE ET VINGUI DE GUST SENSE RELLOTGE.
Descanso uns dies i ens retrobarem a partir del proper dimarts .
Com deia aquest matí la informadora del temps, avui hi ha les mateixes hores de llum al pol Nord, al Sud, a Catalunya, a Etiopia o a Argentina, així que visca LA IGUALTAT encara que sigui per la llum!
Igualtat que han portat en el món de la metereologia algunes dones als anomenats "homes del temps"de tota la vida, com la Mònica Lòpez de TV3.

15/3/08

LA REPRESENTACIÓ DE LA PATRONAL GIRONINA EN AQUEST SECTOR ÉS RARA -ISABEL MARTINEZ SECRETÀRIA GENERAL DE MCA D' UGT CATALUNYA

La vaga de la construcció d’ahir 14 de març va ser seguida per pràcticament tots els treballadors de les nostres comarques.
A les 7h del matí ens vam trobar en diferents punts –Girona, Olot, Palamós ,Blanes...- un grup de piquets informatius per fer una ronda a les diferents obres de l’entorn. Altres havien passat la nit en el torn d’obres com el túnel del Perthús o les obres de l’ AVE.
Molt pocs incidents, la majoria d’obres sense cap treballador,.
Ens va sobtar que en algun grup de piquets hi hagués infiltrats agents dels mossos d’esquadra, realment a Girona ens coneixem tots i va ser fàcil veure que gent que portaven enganxina del sindicat no hi tenien cap relació i simplement el que es volia era posar dificultats a la tasca sindical, però això és una anècdota més .
El que és important és pensar que som la única demarcació on no s’ha arribat a un acord , demanant exactament el mateix que a Lleida, Barcelona i Tarragona.
Sembla inconcebible que la dificultat estigui en no voler un futur conveni de marc català,amb vigència d’any natural (no de juny a juny com passa ara, que és l’únic amb aquestes dades ) i de recuperar el 2% de pèrdua de poder adquisitiu a Catalunya.
Com que a les altres demarcacions ja està resolt , ara ens trobem que entre un treballador d’una obra de Blanes i un de Tordera hi ha una diferència de salari que pot arribar als 3000 € anuals .El problema doncs, no és la patronal catalana, és la patronal gironina. I afecta directament a uns 35000 treballadors i indirectament a uns 10000 autònoms que es regeixen amb el preu de les hores del conveni
Per cert :No es pot fer servir l’excusa de la desacceleració en la construcció per reduir el salari dels treballadors,com m’ha fet arribar l’opinió algun empresari , les negociacions del conveni vénen del passat mes de maig, ja que la durada és anual de juny a juny i llavors encara no es parlava de desacceleració, per tant fa 9 mesos que s’està negociant i sense cap increment salarial doncs: ARA SÍ, TOCA LA MOBILITZACIÓ.
Hi ha convocada una nova jornada el dies 3 i 4 d’ abril si no es pot negociar durant aquests dies .

EL DRET SÓN NORMES, PERÒ TAMBÉ ÉS LLENGUATGE, SIGNES....MARISA FERNÁNDEZ ADVOCADA ASSOC. DE DONES JURISTES

Una setmana plena d’activitats, escrits i xerrades a l’entorn de la commemoració del dia de la dona treballadora.
Les poblacions de les nostres comarques han organitzats diferents actes festius i reivindicatius . Des de taules rodones, actes institucionals, sessions de cinema o trobades de diàleg . Algunes poblacions han anat més enllà llegint diversos manifest reivindicatius entorn de la encara poca presència femenina en alguns àmbits de la vida social, política i laboral.
Ahir al vespre vaig assistir al darrer de les nostres comarques , era l’acte organitzat per l’ Institut Català de les Dones a Girona ciutat.
L’espectacle es basava en una lectura de textos d’autores catalanes :
· Montserrat Abelló. Poema de Dins l'esfera del temps
. Caterina Albert. Fragment de La infanticida
· Clementina Arderiu. "Quatre"
· Margarita Ballester. "Cinètica II"
· Maria Aurèlia Capmany. "Carta d'una assessina a una dona de bé"
· Gemma Gorga. "I aleshores ella"
· Àngels Gregori. "Aclariment"
· Maria-Mercè Marçal. "Divisa"
· Dolors Montserdà. Fragment d'Estudi feminista
· Laia Noguera. "Tenia l'amiga sentada a la falda"
· Mercè Nuñez. Fragment d'El carretó dels gossos
· Teresa Pàmies. Fragment d'Opinió de dona
· Carme Riera. Fragment de Temps d'una espera
· Mercè Rodoreda. Fragment de La plaça del Diamant
· Montserrat Roig. Fragment de Digues que m'estimes encara que...
· Maria Antònia Salvà. "A les donzelles de l'any 2000"
· Maria Antònia Salvà. "D'un cactus"
· Rosa Sensat de Ferrer. Les ciències en la vida de la llar
· Helena Valentí. Fragment de La solitud d'Anna
· Isabel de Villena. Fragment de Vita Christi.

La impressionant lectura i la veu interpretativa de les dues torroellenques , la Margarita Massot i l’ Eva Trullàs van fer de l’acte una jornada magnífica i esglaiadora. Felicitats a les dues per la gran compenetració, dicció i interpretació en cada paraula, en cada vers i en cada lectura.

10/3/08

Cap de setmana del 9 de març de 2008

Aquest cap de setmana he viatjat fins a Granada. Mig per feina, mig per desconnectar.

En arribar un taxi ens recull a l’ aeroport, davant nostre una autovia fantàstica que ens porta al centre de la ciutat .El taxista molt amable ens va explicant coses d’ Andalusia, en un moment clau ens comenta que ha estat fa poc a Catalunya i sembla que estem igual que fa 20 anys enrera, que hem avançat poc. Comenta nosaltres, els andalusos, no paguem les carreteres com vosaltres!.i així va explicant: l’atur especial del camp que només existeix allà..., les ajudes per habitatge...
Després, el vespre, anem a “tapear”, veiem que una copa de vi i un plat de “ pescadito frito” 1 €, per tant l’ IPC no deu ser com el català ja que aquí ens costaria molt més.
La Montse comenta , fa molts anys que som solidaris, a Catalunya anem pagant impostos i a Espanya van millorant.
Estic convençuda que tothom qui viatja s’adona dels comentaris de la Montse i del taxista. Torno diumenge més convençuda que mai i a l’hora pensant que l’objectiu de la independència és clar i contundent.
A la tarda votacions,sondejos, escrutini i resultats.
M’adono que penso com una minoria, i això que, després del mini viatge pensava que tenia la raó i que no calia fer pedagogia. Ens caldrà seguir treballant per tenir una majoria social que ho vegi clar.
Ha guanyat el PSC caldrà estar amatents a les decisions tan socials com nacionals. Necessitarem una feina ben feta , que es demostri que ens cal ser socialment d’esquerres i nacionalment catalans per avançar com a país, com a nació i com a estat.

El noi del sucre, un sindicalista compromés

Aquesta passada nit , després de l'escrutini, m'ha telefonat diari de Girona per demanar-me que fes una valoració de les eleccions .Els he dit que :

Valoro molt positivament el guany de les esquerres i espero que el PSOE sapiga administrar la majoria d'una forma correcta, tenint en compte sobretot el diàleg social per a millorar les condicions dels treblladors /es que són els interessos de tota la ciutadania en general.

No valoro bé la bipartirització (només n'hi haurà 28 en total que no siguin de les formacions PP o PSOE- la meitat que la passada legislatura) ja que crec que no reflecteix la pluralitat de les idees i dels territoris

Avui ,dilluns dia 10 de març, coincidint amb l'aniversari del seu assassinat el 10 de març del 1923 Sindicalistes x la Sobirania (SxS) organitzem un homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en l'indret on va ser mort.
Salvador Seguí ha estat un dels més destacats i populars dirigent sindicalista de la història de Catalunya.

L'acte serà:A LES 12'30H DEL MIGDIA A LA RAMBLA DEL RAVAL CANTONADA CARRER SANT RAFAEL BARCELONA

Es celebraran PARLAMENTS A CÀRREC DE: ORIOL JUNQUERES, HISTORIADOR I DE SxS .

Sindicalistes x la Sobirania (SxS) és una plataforma cívica que agrupa sindicalistes de tots els sindicats catalans compromesos per la sobirania i la justícia social.En formo part des dels seus inicis.

Jo no podré anar-hi però hi pensaré i també hi tindré commemorant-ho bones amistats i companys.

2/3/08

"GENDER STUDIES" ÉS LA FI DE REDUIR LES DONES A EXISTIR PER A L'HOME -SIMONE DE BEAUVOIR -1949




8 de març . ENS QUEDEN ENCARA MOLTES BARRERES PER TRENCAR!!!

Fa 100 anys de la mort de les 129 treballadores de Nova York en cremar l’edifici on s’havien tancat per reclamar la jornada de 10 hores laborals. El 8 de març és una data de reivindicació, que s’inicià l’any 1908, quan se celebrà el primer Dia Internacional de la Dona .
Aquest any, des de l'àrea d'acció social ,amb l’ equip de govern de l’ajuntament de Torroella de Montgrí i les xibeques del Cau volem visualitzar, durant aquests dies, el nostre desig pel dret a la igualtat entre homes i dones del nostre municipi , és per això que hem organitzat una sèrie d’actes que s’iniciaran el proper dia 6 de març amb una exposició de fotografes catalanes i fotografies de dones del municipi.En aquest acte més institucional on hi participarà la directora territorial de l' Institut Català de les dones, Esperança Permanyer hi han estat convidades tots les regidores que en un moment o altre han format part del nostre consistori i hi haurà piscolabis per a tothom . El dia 8 s'organitza un sopar, amb festa i gresca per a dones i el dijous 13 una xerrada referent a la coeducació a càrrec de dues membres del col.lectiu per la igualtat de Girona.

Us convidem a totes i a tots!

1/3/08

CARPE DIEM Dolors bassa,

El col.lectiu per la igualtat de Girona el formem un grup de persones (homes i dones ) sensibles a temes d'igualtat en perspectiva de gènere. Es fa molt bon treball, tant a nivell de sensibilització com de participació en actuacions i esdeveniments de la ciutat.No puc participar-hi amb el grau que m'agradaria per manca de temps ,però admiro les que hi tenen un paper molt dinàmic i actiu i sobretot estic orgullosa de formar-ne part .
Si entreu a la web veure la importància de la tasca del col.lectiu:
http://www.solidaries.org/igualtat

Gràcies a totes i tots pel vostre recolzament sempre i especialment en aquests dies.

En l'espai parlem amb de la web han penjat aquesta entrevista:

DOLORS BASSA, Secretària General de la UGT a les comarques gironines.
Dolors Bassa és des de fa pocs dies la primera Secretaria General de la UGT a les comarques de Girona. És la primera vegada que una dona accedeix a aquest càrrec i ho volem destacar per partida doble, perquè des de sempre la Dolors ha estat especialment sensible a les qüestions de gènere i perquè és membre del Col·lectiu per a la Igualtat de Girona.Regidora de Torroella de Montgrí en aquesta legislatura per ERC, la seva feina la reparteix entre aquesta població del Baix Empordà i Girona. Mestra de formació, té dos fills.
Què suposa per tu ser la màxima responsable de la UGT a Girona?
En aquests moments ha representat tot un repte, mai cap dona havia accedit al màxim càrrec del sindicat i això m’ha fet molta il·lusió, però al mateix temps van ser els diferents sectors del sindicat que em van demanar que em presentés i que jo fos qui els representes com a conseqüència de la valoració del treball fet fins ara. Per tant representar la cohesió interna i el consens i que se’t reconeix-hi la tasca ja feta és quelcom que valoro molt. Vaig començar de delegada en una empresa i he anat treballant en el sindicat en diferent vessant el que ha fet que valori l’organització de manera molt general.
Una de les qüestions que més has treballat durant els anys que portes al sindicat ha estat la conciliació laboral i familiar. Tu com t'ho arregles?
Em sembla que com moltes de nosaltres,no hi ha recepta màgica, com puc. Bé, cal dir que al sindicat ha anat canviant molt en els darrers anys gràcies a les aportacions de força dones. Penso que temps enrera era molt més masclista. Quan jo vaig començar fa vuit anys hi havia la costum, per exemple, de reunir-se a la tarda i en el bar. Va ser el treball d’unes quantes persones que vam fer canviar els hàbits. Durant molt temps m’he imposat per exemple que els dimecres a la tarda-a part d’alguna excepcionalitat -me’n vaig a casa i així puc passar la tarda amb el meu fill, és estudiant de secundària i és el mateix horari que l’ IES, i el mateix els divendres a la tarda i tothom m’ho ha entès i respectat.(si és urgent i convé faig teletreball)
Creus que les dones dubtem massa a l'hora de valorar determinades responsabilitats socials o polítiques? Que prioritzem les qüestions personals o familiars per damunt d'altres coses?
Jo no diria massa, però sí que ens pesen els valors de les qüestions personals, tant les d’autoestima –seré capaç d’assumir-ho , com les de personalitat- m’omplirà? Seré feliç?.He parlat amb molt homes i em diuen que això no ho valoren tant,ells valoren altres aspectes. Crec que el famós sostre de vidre és una realitat
Tothom està d'acord teòricament al nostre país amb la igualtat home-dona, però a l'hora de la veritat veus comportaments que encara sorprenen, com el repartiment de les tasques domèstiques, qui es fa càrrec dels fills o de les persones grans de la família. Què creus que falla perquè s'avanci tan lentament?Falla principalment l’educació, malgrat ens omplim la boca d’igualtat, de gestió de temps per tots i totes ,sovint a les cases, als llibres o al cinema es repeteixen rols de societat patriarcal. No només ha d’estar en el debat social i polític sinó que s’ha d’interioritzar i assumir-ho plenament. Cal més consciència i no baixar la guàrdia en cap moment.
El teu temps lliure a què el dediques?
A llegir; a enraonar, a riure i a sopar amb amigues; a viatjar. M’encanta fer escapades de caps de setmana amb amics a llocs nous, i a caminar o anar en bicicleta. Tinc la sort de viure en una població amb mar, muntanya riu, plana i puc fer moltes excursions “de passeig”, el que em permet relaxar-me amb un paisatge fantàstic.
Quin és el darrer llibre que has llegit?
Generalment en faig seguir més d’un :“Un món sense fi “ de Ken Follet , tot i que haig de dir que em va agradar més Els Pilars de la Terra i El món de les dones d’ Alain Touraine.
I la darrera pel·lícula que has vist?
La boda de Tuya , comèdia, la vaig veure el primer divendres de febrer a la sessió de cine-club de Torroella. Pel·lícula filmada a Mongòlia.
Què t'agradaria canviar si depengués de tu?
Ui ,encara que soni a tòpic moltes coses,les relacions humanes de poder, les situacions d’injustícia, la violència en totes les seves vessants ..
I conservar?
Les relacions personals satisfactòries,els bons moments, les il·lusions, les ganes d’emprendre nous projectes, el tarannà senzill i tranquil...
Quina és la teva frase preferida?
“Carpe diem” en el ben entès del viu i deixa viure gaudint al màxim cada moment.
“De pressa i bé mai s’avingué”, aquesta la feia servir molt en la meva època de mestra i he intentat aplicar-me-la encara que sovint no és massa .possible.