LA RESOLUCIO DE CONFLICTES POSEEIX DIFERENTS COMPROMISOS I EFECTES IDEOLÒGICS.JENNY CUBELLS,psicologa social UAB

PART DEL COMUNICAT DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT DE TORROELLA EN EL CONFLICTE DE LA VAGA DELS TREBALLADORS DE FCC DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES :

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit, assabentat de la desconvocatòria de vaga d’escombraries convocada pels treballadors FCC, concessionària del servei municipal, emet la següent declaració:

- L’equip de govern celebra que els treballadors i l’empresa hagin arribat, finalment, a un acord que posa fi a la vaga i normalitza la prestació d’un servei bàsic per a la població.

- Considerem, però, que cap acord justifica el greuge que l’aturada ha comportat al municipi i a la seva imatge, i que les dues parts haurien d’haver extremat els esforços per negociar sense necessitat d’haver d’apropar posicions arran d’una vaga.

- Lamentem les molèsties que la manca d’entesa entre les dues parts ha ocasionat als veïns i veïnes, així com als milers de visitants que han passat aquests dies pel municipi.

- Des del primer dia de l’aturada, l’Ajuntament ha mantingut una posició de fermesa i compromís amb la responsabilitat que té com a administració competent en matèria de salut pública i prestació de serveis a la població. En aquest sentit, tal com es va anunciar, va activar un pla d’emergència per evitar que l’incompliment dels serveis mínims pogués comportar algun tipus de risc per a la salut pública.

- La nostra actuació ha respectat des del primer moment el dret a la vaga i s’ha limitat estrictament a garantir els serveis mínims, així com el dret a la salut i al medi ambient de la població. La gravetat de la situació quedava palesa segons es va posar de manifest en dos informes sanitaris —del cap local de Sanitat i de l’Agència de Protecció de la Salut.

- Des del respecte que ens mereix el dret de vaga i les reivindicacions laborals dels vaguistes, era la nostra responsabilitat garantir les condicions de salubritat òptimes a la via pública i evitar que aquesta situació afectés els ciutadans i ciutadanes del municipi, així com a la gran quantitat de visitants que tenim aquests dies.....

Tots i totes les que HO HEM PATIT TANT A NIVELL FÍSIC,amb les escombraries a casa per un acte de responsabilitat-COM A NIVELL PSICOLÒGIC per la part emocional que ens comportava , durant aquests dies , de no veure una responsabilitat clara en la resolució del conflicte ENS EN ALEGREM DE VEURE UN FINAL i esperem que hagi sigut satisfactori !

SI FINS FA QUATRE DIES LA MITJANA D'EDAT NO SUPERAVA ELS 30 ANYS" metgessa enamorada de la seva feina

I jo que estava orgullosa de ser europea, que veia els avenços socials com quelcom proper, que ens enmirallavem amb l' educació, la llibertat, i els temes socials de països del Nord.
Ara resulta que la UE aprova una directiva que permet una setmana laboral de 60 o 65 hores, el mateix que el segle XIX.
Ai! si la primera sindicalista catalana – la Isabel Vilà-aixequés el cap .Vaja ,que els seus discursos potser seran actuals altra vegada!.Potser haurem de tornar a reivindicar tot allò que els nostres avantpassats sindicalistes demanaven i nosaltres ,il.lusos com som, creiem que ja havíem superat.
Un clar cop baix, un cop contra el dret social que mantenim des que l'any 1917 la OIT va aprovar la setmana laboral de 48 hores!.
A la matinada , quan la majoria dels treballadors i treballadores dormiem els senyors ministres de treball van aprovar les 60 hores per alguns col.lectius i , no us ho perdeu les 65 pels metges i metgesses!!
Feia tres anys que aquesta normativa estava paralitzada ja que diversos governants de països membres no hi estaven d'acord, però amb els darrers canvis en governs com a França, o a Itàlia sembla que aquestes resolucions són més fàcils.
És un precedent perillós, ja que malgrat no afecti directament , sí és una porta oberta a possibles canvis i modificacions en materia laboral, -les directives no són de ple compliment pels seus membres però sí són recomanacions- i després pot venir el pacte dels salaris, el de la higiene i salut i així succecivament anar a passes de cranc en lloc d' avançar.
Esperem que el Parlament Europeu no la signi.

De tota manera metges i metgesses, a nivell d' Europa, ja han anunciat mobilitzacions .

I els sindicats cal que emprenguem accions ràpidament!!!!!!!

DEIXAR EL TEMPS ESCOLAR-SE ENTRE LES PARAULES.Anna Montero.Poeta catalana

Aquesta setmana, des d' UGT comarques gironines, vam fer saltar a premsa el fet de que una cambrera d' Hipercor fos “castigada”(crec que és la paraula més adient per descriure el fet ) per portar una arracada de 7 centímetres d'allargada.
La veritat és que, els que em conèixeu,sabeu que tinc una falera per les arracades, m'agraden quasibé totes, però sobretot les de dissenys especials , les de bisuteria de colors, les que fan joc amb el meu suet , amb el meu cabell o amb les meves sabates. I dic això, perquè vaig quedar astorada i no m'hagués pensat mai que unes arracades a l'any 2008 podien ser motiu de conflicte en qualsevol feina.(Bé, fa molts anys recordo que es discutia si un home-professor podia anar a classe amb arracada, però això era a la meva època d'estudiant- a la prehistòria.)
Doncs bé, aquesta setmana , arriba el company de la secció sindical de l' HIPERCOR i em dóna un full on hi diu que a la Pilar, companya cambrera se li fa saber que ha de quedar-se 16 DIES A CASA SEVA , SENSE FEINA I SENSE SOU PER PORTAR UNES ARRACADES DE 7 CENTíMETRES D'ALLARGADA ja que això és un fet que va contra la normativa de la manipulació d'aliment.
La meva reacció va ser pensar que hi havia alguna altra cosa a darrera-(fins i tot als centres escolars quan un noi o noia se'l castiga i s'ha de quedar a casa tres dies per una falta greu,se li han donat abans tres avisos lleus escrits que s'han de tornar al centre signats pels pares)

Els de la secció sindical em comenten:
1/ anava perfectament uniformada,
2 / és cambrera ,
Així, no manipula aliments en el sentit de fer pizzes que en tirar-les enlaire li podria quedar enganxada l'arracada, o de fer hamburguesa que li podria caure i provocar un dany irreperable a la dentadura d'un client,simplement és cambrera de safata , de la barra a la taula.

Uff! Ens calen molts plans d'igualtat , molts discursos, molt creure amb la igualtat de les persones de veritat per poder abolir actituds masclistes i prepotents de determinats caps, i també ens convenen moltes treballadores sindicalistes valentes per denunciar cada una d'aquestes actuacions que atempten contra un dels més bàsic drets: el de la igualtat de gènere en el treball.