26/7/08

VIES ALTERNATIVES D'ALLIBERAMENT .- NAJAT EL HACHMI -RELATORA, ESCRIPTORA

Aparcar els problemes personals, col·lectius i del treball. Aire de mar les 24 hores dia i nit. Sensació de calor i de sol roent. Olor de peix fresc, olor de marisc .Sentiment de plaer i d’alliberament del cansament. Companyia escollida, a gust. Beguda de ginebra i tònica amb un xic de suc de llimona . Lectura d’entreteniment: novel·la.
“Una novel.la rodona, que és alhora dramàtica i divertida, tendra i esfereïdora”.
“Es un llibre molt prometedor , que obre .com pocs, una esperança “.
Opinions de la contraportada.
Paraules i silencis compartits. Temperatura adequada. Somnis perduts,noves realitats.
Imatges de retina repetides però noves a cada moment.
Tot una conjunció de formes , de maneres, d’idees, de sensacions que esdevenen natura i sobretot ganes de arribar-hi any darrera any:
LES MERESCUDES VACANCES D’ESTIU.

17/7/08

Els països de la UE amb un creixement més elevat són països de l'Europa de l'Est,amb excepció d'Irlanda.MARIA HELENA ANDRÉ.Secretària de la CES

Ahir mateix escoltava de l’ Antón Costas , catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona, en la presentació de l’anuari sociolaboral de la UGT, exemples per explicar la situació d’evolució dispar que han seguit els salaris reals i el cost de la vida en els últims anys.
Ell deia, si ens imaginem una tisora en que un full són els salaris i l’altra costat el cost de la vida ,l última dècada hem vist com aquesta tisora s’ha anat obrint , i agafant entre les fulles un nombre creixent de col.lectius.
És evident que els salaris han tingut una pèrdua de poder de compra provocada per la inflació.
A la pregunta de què han de fer els sindicats davant la bretxa creixent , la resposta és endurir la negociació salarial i exigir un salari que cobreixi els costos de la vida? Pressionar a favor d’una política de salaris mínims, com a EEUU o Regne Unit o Taiwan i Corea que combinada amb d’altres mesures pogués reduir la magnitud del problema?
Segurament,reflexions i respostes molt diferents al que em comentava aquesta tarda un periodista gironí quan em demanava el nostre parer referent a la moda que alguns empresaris han instaurat a comarques gironines, i d’altres indrets, de demanda de nova moderació salarial i de no pactar l’ IPC en els convenis o acords de negociació col·lectiva per fer front a la crisi.
Cal dir que entre el 1997 i 2007, temps de bonança econòmica , els treballadors i treballadores ja hem fet els deures , les empreses han fet el mateix?, S’ han fet les inversions en actiu fix i en capital humà, que correspondria ?
Alguns el que reclamen és que en temps de crisi es mantinguin els mateixos o superiors beneficis que en temps de bonança, i al mateix temps, aprofitar per carregar les culpes als treballadors i treballadores. I això sí., que no!!!

13/7/08

LA SUMPTUOSITAT ARRIBA AMB EL DIRECTE.I AMB LA GENT,ÉS CLAR.NÚRIA CADENAS.Redactora cultural del Temps i escriptora

Tots som conscients que la llengua ha de ser quelcom viu i per tant obert a noves descobertes i així com en el dia a dia hem d’estar preparats per a noves experiències, en el llenguatge també.
És veritat que hem avançat en l’ús de la llengua catalana.
Encara recordo quan el meus fills eren petits i jugaven a futbol, com ens sobtava buscar les paraules adients: Banderó de còrner, bimba, driblatge o com a l’escola en els petits els parlàvem de segells, bústia, vorera, escombraries i ens deien, a casa no ho diem així.
Malgrat l’esforç, podríem dir institucional i de molta gent a nivell personal, hem avançat oficialment però socialment no!. Els estudis es fan ressò de que als centres escolars, dins les aules es treballen les classes en català però en els patis es parla i juga en altres llengües, als supermercats sovint les caixeres i caixers es dirigeixen al públic en castellà o anglès, i no parlem de l’ús en el sector serveis!
Fa temps que vaig descobrir la tasca del TERMCAT, de treball per la terminologia sectorial en l’àmbit català i on la biblioteca en línia és una bona eina per a tothom.
Aquesta setmana he rebut la informació –per part del meu oncle- de que han incorporat un nou diccionari en línia : diccionari de la negociació col·lectiva , que per a tots els sindicalistes o pel món laboral, en general,en pot ser un gran referent. A banda de la denominació catalana i la definició, el diccionari ofereix les equivalències en castellà, francès i anglès.


De vegades, als que volem viure plenament en català i en fem pedagogia, se’ns indica que determinades expressions o paraules habitualment utilitzades en un àmbit sectorial concret o bé neologismes de les noves tecnologies i ciència no tenen la paraula adequada en català i cal fer servir altres llengües com l’anglès o el castellà, si fem difusió d’aquesta web , tots veurem, com això és un argument totalment arcaic o gens creïble.
Us la recomano: http://www.termcat.cat/productes/

10/7/08

Avui hem participat en una jornada referent al Tribunal Laboral de Catalunya i a la Inspecció de Treball.
El tribunal Laboral de Catalunya té seu a Girona, és va inaugurar el 2006 i des de llavors, el 10 % dels conflictes de Catalunya es solucionen a Girona a on s’aconsegueix més o menys un 60 % d’acords.
En la matinal hi ha participat la Inspeccció de treball amb el director en cap de Catalunya Fernando Cardenal i el cap d’inspecció de Girona, el Sr Macario Martinez.
Han exposat les principals línees de treball en matèria de seguretat social, de relacions laborals,d’economia irregular i estrangeria i de prevenció de riscos laborals.
Han comentat que treballen dos tipus d’assumptes a petició de tercers:denúncies, i activitats planificades , intentant actuant en un 50 %.
Des de la UGT se’ls ha fet palès la sensació de manca de confiança del sector dels treballadors en la seva activitat, així com la preocupació per millorar la comunicació , l’anonimat de la denúncia o el retard actualment en les actuacions.
Des d’inspecció s’ha corroborat la idea de que ha baixat el nombre d’altes a la seguretat social per una possible intervenció dels empresaris de fer donar d’alta a autònoms (falsos) als seus assalariats.
També han comentat que les dades de temporalitat són massa altes , a Catalunya són entre un 22 o un 23%, mentre que la mitja europea està en un 13 %, el que representa un mal ús del contracte temporal de forma precària.
Cal trobar més vies ràpides, efectives i directes de comunicació i de relació entre els sindicats i la inspecció.

3/7/08

UN ALTRE MÓN ÉS IMPRESCINDIBLE, I SENSE LES DONES NO ÉS POSSIBLE”.MARIBEL NOGUÉ.Economista

El creixement econòmic dels darrers anys ha deixat d'una banda unes empreses del sector immobiliari i uns inversors nacionals i estrangers molt enriquits, mentre que, d'altra banda, les persones treballadores no hem vist incrementats els nostres salaris al ritme que ho ha fet l'economia i s'ha estimulat les famílies a endeutar-se de manera il·limitada. De fet, els salaris reals (que és el resultat de restar-li la inflació als salaris nominals) han crescut per sota de l'1% de mitjana i fins i tot han arribat a disminuir algun any.

L'augment del nivell de preus, en augment durant els darrers mesos a causa de l'evolució del preu del cru i d'alguns productes d'alimentació (com els cereals), posa en perill la futura evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores.

Els tipus d'interès que marca l'euríbor, principal indicador del preu dels préstecs hipotecaris, ha passat del 2,3% el juny de 2004 al 5,4% el juny de 2008: el preu que paguem per haver-nos hipotecat s'ha més que duplicat en quatre anys.

En aquest context, avui el Banc Central Europeu ha decidit pujar els tipus d'interès 25 punts bàsics, fins al 4,25% quan, fins ara, aquesta no ha estat una mesura que hagi controlat realment la inflació.
El mes de juny, la inflació a Europa s'ha situat en un 4%, mentre que a Catalunya la situació encara és pitjor, ja que els preus en un any s'han incrementat un 5,1 i a Girona 5,4. I en realitat aquest augment de la inflació incideix més sobre les economies més petites, és a dir, els treballadors/es amb baixos salaris, ja que precisament els preus dels aliments, de l'habitatge i del transport són els que més han pujat i són aquests els que composen el 70% de la cistella de la compra de les persones treballadores.
Els salaris no són els responsables de la tensió de preus que actualment pateix la nostra economia i NO VOLEM CANVIAR ELS BITLLETS PER MONEDES!