28/2/09

Dia de la dona treballadora, ha ser un bon dia per veure assignatures pendents i avenços aconseguits.Marta Selva

Ahir a Torroella de Montgrí , les Xibeques del Cau van inaugurar una exposició de fotos i textos anomenada QUI TÉ ROBA PER RENTAR?
És una reproducció d’un seguit de fotos, escrits i plafons que recullen el treball de tot un grup de dones del barri d’ Horta, que durant tres anys han treballat en cercar i explicar la documentació referent a les bugaderes. Feina femenina que durant molt temps portaven a terme les dones del nostre país i d’altres mons (i sovint continuen fent , encara que d’una altra manera).
Van voler recuperar la història de les rentadores i bugaderes,com a homenatge a aquest ofici. Inclou una mostra de les condicions d’aquesta feina, que malgrat caracteritzar-se per la seva duresa i per tractar-se d’una feina molt feixuga, ha estat assignada històricament a les dones, tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit familiar. Però també la idea de fer la bugada en companyia,el safareig sense complexos , o rentar els draps bruts dels altres...
Qui té roba per rentar?,És el crit amb el que les bugaderes recorrien els carrers de Barcelona.
A part de l’exposició,va ser interessant el diàleg i la conversa que vam mantenir, van sorgir molts pensaments i idees, des de les diferències salarials,les laborals i idees de bones pràctiques com la que ens van explicar: posar un pòsit per cada feina que durant el dia fem, alguna havia omplert una porta entera i s’havia adonat que és impossible que el dia tingui només 24 hores per una dona!
Bona manera de començar a pensar el perquè del dia de la dona treballadora, que aquest any tindrem la sort de gaudir l’acte institucional de la Generalitat,Institut Català de les Dones, de comarques gironines a Torroella de Montgrí, a Can Quintana el proper dissabte dia 7 a les 12 del migdia! Us hi esperem a totes i tots!

22/2/09

SI NO ESCRIVÍS ÉS COM SI NO EXISTÍS .MONTSERRAT ABELLÓ -2008


El proper dijous dia 26 al museu de la mediterrània un acte literari : “Montserrat Abelló” !
Montserrat Abelló i Soler neix l'1 de febrer de 1918, a la ciutat de Tarragona. Com que el seu pare era enginyer naval i el canviaven sovint de destinació, l'autora va passar la infantesa no només a Tarragona sinó també a Cadis, Londres i Cartagena. El 1935 cursa estudis a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on forma part del cercle d'alumnes del poeta Carles Riba. En esclatar la Guerra Civil espanyola es presenta a les oposicions convocades per a substituir els professors mobilitzats, i obté el primer lloc per a exercir de professora d'anglès en un institut públic de Barcelona. En acabar la guerra marxa exiliada amb el seu pare, primer a França i després a Anglaterra, on treballa amb grups estudiantils d'ajuda als refugiats de tot Europa. Mentre és a Londres comença la II Guerra Mundial, i el 1940 es trasllada a Xile, A partir dels anys cinquanta es dedica a escriure i a traduir, a més de fer de professora d'anglès a l'escola suïssa al Braemar School de Santiago de Xile. El 1960 torna a Barcelona i comença a treballar com a docent a la Institució Cultural del CIC on continua fins a jubilar-se. El 1963, editat per Joaquim Horta i amb pròleg de Joan Oliver, publica el seu primer llibre de poemes: Vida diària. Al llarg dels anys 70 es llicencia en Filologia anglesa i s’especialitza en l'estudi comparat de la fonètica anglesa i catalana i les possibilitats d'aplicació a l'ensenyament. El 1980 Txiki Berraondo posa música a un poema seu pertanyent al recull Vida diària que publica la revista Dones en lluita. "La Sal, Edicions de les Dones", reedita el 1981, Vida diària, afegint al volum un nou poemari de l'autora: Paraules no dites. En aquesta època s’interessa per les poetes anglosaxones i comença a traduir-ne obres al català, com ara Arbres d'hivern i Ariel (amb Mireia Mur) de Sylvia Plath, o Atlas d'un món difícil d'Adrienne Rich, entre d'altres. El 1986 publica el seu tercer poemari, El blat del temps, amb pròleg de Maria Àngels Anglada. L'any 1990 publica un altre recull de poemes, Foc a les mans, prologat aquesta vegada per Maria Mercè Marçal. Aquest mateix any s’encarrega de coordinar l'espai de poesia de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, a Barcelona. Dos anys més tard, en el marc del Congrés Mundial del PEN, tradueix a l'anglès i al català els treballs de tots els participants al Festival de Poesia i al recital Paraula de Dona. Aleshores es crea el Comitè d'Escriptores del PEN Internacional i el seu corresponent homònim a Catalunya, centre on Montserrat Abelló participa des dels inicis. El 1995 publica els poemaris L'arrel de l'aigua i Són màscares que m'emprovo..., que mostren ja plenament la maduresa de l'autora. L’any 1998 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a traductora. Aquest mateix any publica el poemari Dins l'esfera del Temps, que obté el Premi de la Crítica Serra d'Or de Poesia 1999. L’any 2002 l’editorial Proa reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules (1963-2002), guardonat amb el premi Cavall Verd-Josep Ma. Llompart de poesia (2003), el premi de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica (2003) i la Lletra d'Or del mateix any. També rep el premi Cavall Verd-Rafael Jaume del 2007 per a la traducció de Sylvia Plath Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), i el maig del 2008 és guardonada amb el premi Jaume Fuster, concedit anualment pels socis l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Actualment Montserrat Abelló és considerada per a la crítica com a una autora fonamental per a la poesia i la traducció catalanes de la segona meitat del segle XX. La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies poètiques publicades durant els últims anys, com ara Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Cartografies del desig (1998), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Memòria de l'aigua (1999). És sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana


Es la mare d'en Miquel Bofill, senador,company i veí de Torroella de Montgrí.

13/2/09

LA UGT ÉS LA PRIMERA FORÇA SINDICAL A COMARQUES GIRONINES

AVUI, divendres 13 de febrer, la UGT de comarques gironines ha començat el seu procés precongressual reunint a uns 70 delegats i delegades de centres de treball de la demarcació, amb representació de tots els sectors i totes les comarques .

En l’assemblea s’ha fet un anàlisis general de la situació socio-econòmica de les comarques gironines i després de debatre la difícil situació de molts aturats, les mesures proposades per fer front a la crisi i els temes interns que ens portaran a un congrés el proper mes de maig,hem aprovat dues resolucions:

Una resolució referent a la situació extrema en que es troba la indústria paperera d’ ACONDA en la que es demanen ajudes urgents per salvar el sector del paper en les nostres comarques .

L’altra,una resolució demanant solucions a ADIF i a RENFE per les dificultats en que es troben els usuaris i treballadors del tren de la línea Figueres-Girona-Barcelona,així com indemnitzacions i més informació per aquells dies en que la situació es complica i s’intensifiquen els retards per culpa de les obres del TAV. Cal dir que des de la UGT ens sentim enganyat per que des de sempre hem prioritzat la sensibilització cap el transport públic com a millor mitjà de transport i més sostenible i pel poc cas que s'ha fet, en millorar les infrastuctures i posar trens amb més confort a les nostres comarques.

També s’han escollit les delegacions que participaran en el Congrés de la UGT de Catalunya del proper mes d’ Abril i el de la UGT de comarques gironines previst pel proper mes de maig.

2/2/09

L'OFICINA DE TREBALL DE GIRONA ESTÀ COL.LAPSADA.

L’altre dia vam denunciar que la situació de crisi actual està provocant que moltes més persones sol·licitin els serveis que el SOC ofereix i en conseqüència està provocant que les oficines de treball del SOC es vegin col·lapsades i en especial l’oficina de treball de Girona .
Que des d’ UGT defensem un servei d’ ocupació públic, gratuït i universal on la intermediació laboral ha d’assumir la importància que realment té i que les oficines han d’adoptar un paper més actiu,convertint-se en el principal interlocutor amb el teixit empresarial , gestionant ofertes de treball amb els principis de qualitat, eficàcia, i quantitat.
Podria semblar quelcom fortuït o declaracions fetes sense coneixement de causa , però cal dir que cada una d’elles,que cada exemple que vam comentar, havia sigut comprovada física i matemàticament. És a dir si parlàvem del famós telèfon havíem fet 100 trucades per conèixer bé si es contestava o no, havíem anat diversos matins a l’oficina i havíem comptat i obsevat com es gestionava la gent de la cua per explicar que calien canvis de manera més àgil al SOC i alguns d’ells són: més personal-reforçar la plantilla d'orientadors/es, més recursos, modernització del sistema d'informació , facilitar més l'accessibilitat als agents implicats, i intensificar la mediació pública en quantitat i qualitat al mercat de treball.
Des d’aquell dia he rebut moltes trucades i visites, des de personal de la mateixa oficina donant-nos les gràcies per dir allò que sovint ells han intentat dir, a usuaris, que s’han trobat a la cua o que han hagut de demanar ajuda per connectar a través d’internet per que sols no ho podien resoldre.
Però, de totes ,cal dir que la millor va ser l’endemà al matí la trucada de la consellera Mar Serna. Sempre he dit que per mi era una consellera fantàstica que parlava amb propietat i que res li feia por. Doncs una vegada més ho ha demostrat , en lloc d’amagar l’ala com fan alguns polítics /ques quan reben crítiques o de dir que no és veritat ,o que és exagerat,o que la culpa és dels altres, ella afronta els problemes i les dificultats donant la cara . Em va telefonar personalment per dir-me que tenia raó, que en aquesta oficina ja temps enrera,quan ella l’havia visitat, ja hi havia dificultats que per tant, amb l’augment de la taxa d’atur a les nostres comarques era fàcil que haguessin quedat col·lapsats, però que hi estaven treballant , que en 4 o 5 setmanes intentarien arreglar el tema, que posarien persones informadores a l’entrada i així no haver-ho de fer la directora de l’oficina de treball, i que hi hauria un reforç de personal obrint una nova oficina a Salt. I finalment,que per qualsevol cosa podia comptar amb ella per aconseguir millorar el servei i que em mantindria informada dels canvis per entre tots millorar el servei del SOC a comarques gironines.
Una lliçó per a moltes persones responsables, de qui s’hauria d’aprendre moltíssim. Consellera ,gràcies per ser capaç de convertir les dificultats en oportunitats, una vegada més!.