DEPEN DEL NOSTRE CORATGE I COHERÈNCIA QUE TORNEM A IL.LUSIONAR-LO .JOAN PUIGCERCÓS.

Aquesta setmana ha estat dura a les nostres comarques.!!
L’empresa Hutchinson de Palamós presentarà el proper dia 1 d’abril, segons ha comunicat, un ERO per fer fora 211 treballadors, dels 445 que queden a la planta. Ja estava afectada per un ERO temporal des del gener, i es preveia que durés fins al maig.
Evidentment és exagerat acomiadar la meitat de la gent que hi treballa!.
L’empresa Trety de Maçanet presenta un ERO per acomiadar 289 treballadors/es, tot i que cal dir que a part de la baixada de producció pel tema de la crisi, que comenta l’empresa, també cal recordar que s’emporta al Marroc tota la secció de tall.

500 persones!!!!
I així anem registrant més atur. Seran 50.000 persones, ja, aquest proper mes?
Quan es fan públiques les dades d’atur, hi ha gent que ho assimila a la idea de persones que cobren una prestació, jo sempre penso el mateix, aquestes persones no hi són per gust, ni perquè ells vulguin, són persones que han estat acomiadades!!! .I això és molt trist!.

Tothom ho passa malament , uns perquè veuen el futur incert i altres perquè ja han passat la ratlla de la incertesa i arriben a la de la desesperació.
I mentre, els empresaris (amb corbata ) fan una jornada al carrer (ells no diuen que es manifesten) a Madrid (suposo que queda millor que a Catalunya) .!!

No estic segura que les mesures en la política del govern estatal de Zapatero sigui la mateixa que la de l’ Obama (New Deal), crec que a EEUU aquesta vegada són més decidides, però sí sé, que estic d’acord amb la opinió de Vicenç Navarro, dient que les mesures han d’anar especialment dedicades a no comprometre l’estat del benestar i a preservar la igualtat d’oportunitats. Un bon article, per mi,que fa dies vaig llegir:

http://reggio.wordpress.com/2009/02/21/la-banca-y-el-desempleo-de-vicenc-navarro-en-rebelion/

El sentiment que compartimenta,segmenta, aïlla, permet que els especialistes i els experts siguin més competents. Edgar Morin

"Aquest matí, el mar era d’un blau grisós, impressionant La ratlla entre el cel i el mar era difosa i el gris tenia mil tonalitats. La pluja anava i venia i....i t'he enyorat!.
He passejat vora la platja mentre les onades colpejaven les roques i la grisor es convertia en escuma blanquinosa.
Feia més fred que altres dies, i tot i la jaqueta cordada, caminant, anava pensant com serà aquest estiu.
Sempre em sembla que prop del mar és més fàcil reflexionar, el so de les onades i el xiulet de la brisa m’ impedeix tenir pensaments en negatiu ,i tot i que sovint la realitat és diferent, somnio en allò que desitjaria , en allò pel que treballem i sobretot en allò pel que sentim i estimem!
Escoltar el silenci i sentir el batec dels nostres sentiments és .......!!!!!.
Penso que sovint, quan fa molts dies que seguim i seguim, ens cal una parada. Revisar els fets, les paraules i les activitats que hem intercanviat i mirar el mar per veure quina és la direcció adequada.
Aquest març, un mes complicat de feina, un mes encisador de vivències i un temps imprescindible, com qualsevol altre temps cap a un altre nou mes.
Ahir les forces defallien, avui tornem a remuntar i així dia a dia, tornem a desitjar, tornem a viure , tornem a somniar!Reviso el passat, desitjo el futur, però el més important gaudeixo d’aquest present, amb els dies clars i els foscos, amb les rialles i els plors, amb els sentiments positius i els negatius .

Jo ,com tu i com tothom !"

DESPRES DE TOT " des de la mirada interior i del present personal Miquel Martí Pol premi Laureà Mela 2002

“Mirar enrere és refer la vida i el record, mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts.”
M’agrada recordar aquest text , després d’un dia llarg, cansat però a l’hora enriquidor i ple de vivències.
Són les reflexions del poeta Miquel Martí Pol que em venen a la memòria , quan algun esdeveniment em sobta.
Avui estava convidada a la facultat d’econòmiques de la UdG per fer una xerrada-debat amb els alumnes sobre la situació de la crisi a les nostres comarques .Era donar la visió dels agents socials, i per tant, com a UGT quines eren les problemàtiques i quines serien les mesures per sortir-nos-en.
Abans d’entrar, he estat una estona parlant amb la degana, de la universitat en general, de la qüestió de Bolonia, les possibilitats, les deficiències i mancances d’aquest procés i la desinformació general que hi ha. La professora Anna Garriga, la degana, és una persona amb empenta, crítica però positiva ,ja ens hem trobat en alguna altra reunió i té clar que per anar endavant ,cal treballar i si és possible estar al davant per prendre decisions, encertades o equivocades, però al cap i a la fi, decisions, que impliquin els col·lectius , que facin reflexionar i sobretot que serveixin per avançar en allò en que creiem. Anna, des d’aquí el meu reconeixement per la feina feta i la que et queda per fer! En aquests moments de canvi és difícil estar al capdavant d’una facultat com la d’econòmiques.

Després ha arribat el moment de la xerrada, hem intentat ser clars, el moderador ha intentat provocar i hem volgut que la gent intervingués. Doncs ,m’ha sobtat la passivitat, uns 120 alumnes escoltant , prenent apunts , molt correctes, molt atents, però poc participatius. Aquestes persones són i seran els economistes del futur, amb ells segurament haurem de sortir-nos d’altres crisis o potser seran els incitadors dels canvis de model productiu que demanem, dels canvis socials que ens esperen, per tant, torno a la frase per recordar el que deia Miquel Martí Pol i penso “mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts”

MANIFESTACIÓ - DISSABTE 14 DE MARÇ

Érem molt i moltes!

No sé si 50.000 persones o 15000 com diuen uns i altres. A mi em costa el tema d’esbrinar la quantitat però us prometo que des de dalt de la tarima,on he tingut la sort de pujar, era impressionant veure la quantitat de gent que ha respost a la convocatòria.
Un dels primers dissabtes de sol , on teòricament faria mandra anar de manifestació i es preferiria passejar tranquil·lament, per la Rambla o prop del mar, i no a ritme de tambor i de música amb una pancarta al davant per la Via Laietana, moltes persones han optat per aquesta via. LA CRISI. Ho ha provocat!!
PLANTEM CARA A LA CRISI. És la justificació d’avui, però és la reivindicació i la necessitat urgent per a molts treballadors i treballadores. No pot ser continuar escoltant que la solució passa per abaratir acomiadament o baixar salaris .La solució és des d’un canvi de model productiu, a claredat, transparència en el sector financer i a propostes directes, ràpides i socials de les administracions i governs.

Els treballadors i treballadores no volem portar les 3 E ni al cap ni al cor:
Ni la E d’Enganyats perquè sabem molt bé el que negociem i el que volem.
Ni la E d’ Explotats com passaria en algunes empreses si no restéssim alerta.
Ni la E d’ Eliminats com voldrien alguns mals empresaris i governants.

Avui, la manifestació era un toc d’alerta .

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN SOM LES VÍCTIMES DE LA CRISI -

Després de sumar , sumar i restar, per fer l’informe veiem que els salaris dels catalans han baixat un 0,6% en els darrers 10 anys. Tot i la bonança econòmica i la riquesa acumulada per algunes persones !!!

I tothom es vol reunir i parlar-ne!!!!

Avui ens han convocat ! Ells eren 7, nosaltres 2 !
I doncs què discutim?
Com solucionar la crisi en clau gironina? Finançament? Temes econòmics? Socials?
I resulta que en el fons he escoltat bajanades de contingut superficial, i m’ha tocat contestar de forma educada, quan el més normal seria haver-me aixecat i dir Prou!!
Que tots pateixen molts!!! Pobrets!
Que un treballador que es quedi sense feina o sense atur no pateix tant com un empresari que li va malament l’empresa? Podria perdre el patrimoni!!!
Que com gosen els sindicats demanar un 2%, si l’ IPC és un 0,8%?
(ningú recorda que fa temps a Girona l’ IPC era del 6%, i així mes darrera mes, però clar la previsió que és amb el que es regeixen els salaris era del 2% !! Abans aquest 2 era bo però ara no!!)
Que seria una bona idea posar un contracte nou de 12 dies d’acomiadament, perquè si no, no es contractarà a ningú?
I per acabar de rematar que.... CAL UN GRAN PACTE D’ESTAT!!! Per solucionar els temes de Girona!!
(Clar aquesta gent està acostumada a anar a Madrid)

Uf!!!! Qué difícil.... serà continuar així !!

DEMÀ PLANTEM CARA A LA CRISI A LES 5H DE LA TARDA A BCN (de Via Laietana fins a Pla de Palau).

ASSEMBLEA I MANIFESTACIÓ DIA 10 DE MARÇ DE 2009

El PUNT DIARI
Mig miler de persones protesten a Girona per exigir que els treballadors no paguin la crisi
Després d'una assemblea conjunta dels sindicats UGT i CCOO, la manifestació va recórrer el centre de la ciutat Mig miler de delegats sindicals d'UGT i CCOO van participar ahir en una manifestació a Girona que, sota el lema Plantem cara a la crisi, exigia als governs estatal i català mesures urgents i eficaces per sortir de l'actual situació econòmica. Una protesta en què els dos sindicats van reclamar a la patronal que deixi de «culpabilitzar el treballador» i de fer-li pagar les conseqüències de la crisi. Abans de la manifestació, es va celebrar una assemblea conjunta dels dos sindicats en la qual van participar els secretaris generals d'UGT i CCOO de Catalunya, Josep M. Álvarez i Joan Carles Gallego, respectivament. A la comitiva de la manifestació també s'hi van afegir polítics gironins de CiU, ERC, ICV i EUiA –no hi havia representació del PSC ni del PP–.
Feia molts anys que els dos sindicats majoritaris de les comarques gironines no feien una assemblea conjunta. Ahir a la tarda, el centre cultural La Mercè es va omplir de gom a gom de delegats i delegades sindicals. Els secretaris generals de CCOO i UGT de les comarques gironines, Bartomeu Compte i Dolors Bassa, van ser els primers a intervenir. «Durant aquest temps hi ha hagut una borratxera. I ara pretenen que la ressaca la paguem tots,doncs la ressaca la tenen els que han begut massa o no saben beure», va manifestar Bassa. «El sindicalisme és, més que mai, un instrument útil. Els poders públics no han esgotat el marge d'actuació i hem de pressionar perquè estirin el carro», va afegir Compte.
Per la seva part, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va denunciar que el diàleg amb la patronal està bloquejat «perquè volen aconseguir els seus objectius de màxims, que són acomiadaments lliures i congelacions salarials». En aquest sentit, Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, va reivindicar que «davant la puja de preus no pot retrocedir el poder adquisitiu dels treballadors».
Després de l'assemblea es va iniciar la manifestació, que va recórrer el centre de la ciutat, fins a la plaça del Vi, on es va llegir un manifest.
Sense la patronal
Tot i que la intenció inicial dels sindicats era que la patronal s'afegís a la protesta, finalment els empresaris no van fer acte de presència. Els sindicats ho atribuïen al trencament de les negociacions del conveni laboral col·lectiu. Sí que hi eren representants de formacions polítiques com ara CiU, ERC, ICV i EUiA. Dins la comitiva, hi havia una representació dels treballadors de Comforsa de Ripoll i Campdevànol els quals exigien, a través d'una pancarta, que la Generalitat, màxim accionista de l'empresa, compleixi el compromís de fer una injecció econòmica per salvar les plantes.
«Volem un projecte de formació per a la nostra demarcació»
JOSEP M. ÁLVAREZ
secretari general d'UGT a Catalunya
«No volem sortir de la crisi amb una situació pitjor. No permetrem que la crisi es pagui amb els salaris»
«No hem invertit en innovació ni en polítiques industrials»
«Hem de dir al govern que no ens provoqui»
DOLORS BASSA
secretària general d'ugt a les comarques gironines
«Reivindiquem la qualitat de treball i la quantitat de treball»
«Arriben mesures, però són parcials, insuficients i lentes. No arriben a les famílies ni als autònoms»
DIARI DE GIRONA

Contra la crisi, mobilització", "Que la crisi la paguin els bancs" o "Montilla-Zapatero, queremos el dinero" van ser alguns dels lemes més repetits durant la manifestació que ahir a la tarda va reunir unes 500 persones al centre de Girona sota el lema de "Plantem cara a la crisi". Convocada pels sindicats majoritaris, la majoria dels manifestants eren delegats de la UGT i CCOO, que abans van celebrar una assemblea a l'Auditori de la Mercè, amb presència dels secretaris generals dels dos sindicats a Catalunya. El dirigents sindicals gironins van qualificar la mobilització d'"èxit" i de "toc d'atenció" cap a aministracions i empreses. La de Girona ha estat la primera manifestació unitària celebrada a Catalunya per reclamar que s'apliquin mesures per fer front a la crisi. Segons els sindicats, la mobilització d'ahir respon a la "situació de crisi a les comarques gironines, el gran nombre d'aturats i les dificultats de finançament" per famílies i empreses. Durant l'assemblea, els dirigents sindicals van insistir que aquesta crisi ha de servir perquè els treballadors surtin reforçats. A més, van reclamar garanties per augmentar el poder adquisitiu, ja que és el primer pas per reactivar el consum. Després de l'assemblea, els delegats sindicals i alguns polítics -Eudald Casadesús i Pere Maluquer (CiU), Lluís Postigo (ICV) o Pere Vigo (ERC)- així com un nombrós grup de treballadors de Comforsa amb la seva pròpia pancarta van iniciar la marxa. Durant prop de tres quarts d'hora van desfilar pel centre de Girona de forma pacífica Alguns comerciants van abaixar les persianes solidaritzant-se amb els manifestants. Al final de la manifestació, diversos treballadors van llegir un manifest en el qual es culpabilitza el sector financer, l'immobiliari i els governs -per la seva actitud de "passivitat i complicitat"- de provocar la crisi. Les mesures preses pel Govern i l'executiu de Zapatero són, a ulls dels sindicats, "parcials, insuficients, arriben amb retard i són lentes en la seva aplicació".El secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va afirmar que "no es veu un final per la crisi" i, per tant, aquesta manifestació és un "dels primers" actes reivindicatius. "És un toc d'atenció a les empreses i l'administració perquè vegin que han de fer més del que fan", va indicar Compte. I és que segons els sindicats, "moltes empreses" aprofiten la situació actual per "desprendre's de les plantilles sense explorar altres vies".Per la seva banda, la seva homòloga a la UGT, Dolors Bassa, va remarcar que "els treballadors no són els culpables de la crisi, sinó les víctimes".

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONES

El dia 8 de març representa molt més que el dia internacional de les dones, representa la reivindicació de millors condicions de treball , de millors condicions de vida, de drets polítics i manifestacions en favor de la Pau.

Uns exemples:

Durant el SXIX , la revolució indústrial va provocar la incorporació de la dona en món laboral retribuït, però sense deixar de ser responsable de totes les tasques de la llar i de la cura de les persones de la llar..Per tant les dones vam sumar feines i no compartint-les .

El 1857 les dones de la fàbrica Cotton a Amèrica es van tancar a la fàbrica fent vaga per demanar millors condicions de treball , la fàbrica es va encendre i 134 van morir.

El 1881 , aquí a Catalunya a Igualada 3500 dones del món tèxtil, van fer vaga per demanar millors condicions en el treball.

El 8 de març també va servir durant molts anys per demanar el dret de vot,el sufragi universal .

El 1917 les dones russes en plena guerra mundial van sortir al carrer per demanar aliments i el retorn dels combatents i sembla que això va ser l guspira provocadora de l’inici de la república i la finalització de l’època del tsar.

El 1946, una de les primeres vagues generals al franquisme , va ser la de les dones treballadores de Manresa

El 1977, l’ ONU declara el 8 de març com a dia internacional de les dones .

Per això la commemoració del dia 8 de març es un bon dia per recordar els avenços aconseguits però també els temes encara pendents.

A hores d’ara ,en el món laboral :
Cobrem un 27 % menys que els homes , no estem en igualtat en els òrgans de decisió , per exemple de dones directives en empreses, en organitzacions i en entitats, només hi ha un 9 % de dones ,continuem sent les que tenim més contractes temporals, parcials i poc estables etc...

En relació a la llar:
Les dones dediquen el doble de temps a la llar que els homes , treballen més que els homes.(parlant amb dones diuen que és molt més del que diuen els estuddis, és corrent escoltar: "jo faig i ell m'ajuda"
Si parlem de tenir cura de les persones dependents de la llar , pràcticament ,podem dir que en general només ho fan les dones.

En el món polític i social:
És evident també la diferència que hi ha en tots els càrrecs des del món local fins a parlamentaris.Les dades de violència de gènere diuen que han augmentat les consultes més d'un 30% en el darrer any i la víctima un 99,9 % són dones.

I n'hi ha que diuen que parlar d'igualtat , ara , són "collonades".!! Aquesta frase te la dedico a tu!!!