HEM D' APROFUNDIR EN NOVES MANERES DE PENSAR,COMUNICAR,CREAR, COMERCIAR SI VOLEM SOBREVIURE. ÀLEX ROVIRA

Una setmana molt complicada!
Em cansa la hipocresia i les dificultat de la realitat d’aquest món “capitalista” (és l’adjectiu més senzill que se m’acudeix ara mateix) !
Em desespera pensar que ens volen vendre gat per llebre i que ens ho hem d’empassar tant si vols com si no,
I sobretot em cansa escoltar , no és ètic, no és moral, no s’ha fet pensant en les persones ,PERÒ ÉS LEGAL , ho han fet pensant tècnicament...

Les dades d’atur són esfereïdores , mai a comarques gironines havien resultat tan altes. Els anys de les altres crisi( 84, 94...)havíem arribat a un 15% i ara més d’un 19 % , més de 70000 persones sense treball. Una feina que un dia o altre arribarà... però ara per ara,sense mirar gaire les condicions, anem precaritzant el mercat laboral, o ho agafes o tinc un piló de currículums per escollir, em comenten els demandants d’ocupació, que se’ls diu.
Altres veus diuen, no pot ser la dualitat del mercat laboral, entre contractes indefinits i temporals,entre feines precàries i d’altres de fixes, per tant , cal no bipolaritzar tant ... i el que ens proposen, són idees que el que fan és precaritzar més a tots!
Així, quan tens una feina de fa temps , et poden canviar les condicions, com ha passat a la Universitat , les dones de la neteja (106 dones) treballaven de 5 a 9 h del matí per deixar-ho tot ben lluent i bonic, però ara sembla que destorben i els han canviat l’horari de 4 a 8h , per no trobar-se-les quan arriben els professors, la gerència, la rectora... Quina pena!!!... amb la fal•làcia que la universitat és la més gran institució de les nostres comarques, que educa, que té un pla d’igualtat per la conciliació de la vida laboral , personal i familiar .... la resposta és que canviar l’horari, ja que és per concurs públic externalitzat a una empresa, és legal i apa! Empasseu-ho senyores!! Què els importa al gabinet jurídic que ha fet les bases i al mateix "Sr Soler" del Servei general de la Universitat (SOTIM) les persones que hi treballen? La seva resposta va ser TÈCNICAMENT ÉS CORRECTE! Com podran conciliar les treballadores amb aquest horari ? ah però no ens ho perdem, la majoria fan mitja jornada i cobren com a molt 400 €, per tant ,ja es poden sacrificar i llevar-se a les 3h de la matinada per anar a treballar , uf...el salari s’ho mereix!!! Això sí ,suposo que ens trobarem un pla d’igualtat de molts folis, magnífic, ben redactat i amb un lèxic impecable en la propera subvenció del departament de treball.
Però, per si no fos poc i acabar la setmana, el divendres surt la noticia de la jubilació als 67 anys , clar!!necessitem omplir més la caixa de la SS, tot i que hi hagi 8000 milions de superàvit i és previsible que el proper any n’hi hagi més..., tot i que els experts del Congrés del Diputats no n’haguessin parlat mai, però la CEOE demanava fins els 70.. La crisi és forta , però ara per ara, anem pagant-la els treballadors/es..... i els pensionistes!!,que després de rebre una carta dient que en iniciar el nou any se’ls puja la pensió un 1%, per mantenir el seu poder adquisitiu, es troben, que, quan van al banc han cobrat menys que l’any passat perquè l’ IRPF els ha pujat més i a més els han tret la paga dels 400 €.!
DESPRÉS DE TOT AIXÒ NO CAL QUE EM PREOCUPI NI HO FEU VOSALTRES,PERQUE AMB MOLT BONES PARAULES ENS DIUEN QUE NO ES RETALLEN NI ES RETALLARAN DRETS NI POLÍTIQUES SOCIALS !
AU , endavant que just hem iniciat un nou any !!!

LA PREOCUPACIÓ ENS HAURIA D'EMPÈNYER A L'ACCIÓ I NO A LA DEPRESSIÓ.KAREN HORNEY .Psiquiatra alemanya (1885-1952)

Hem començat l’any 2010! Alguns reivindiquen que no sigui com el 2009 i d’altres, més optimistes, premunien que serà l’any de recuperació de la crisi.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .

Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.

Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.