Els treballadors i treballadores de les comarques gironines no ens ho mereixem. A la nostra demarcació estem patint amb molta força els efectes de la crisi i d'un temps basats en l'especulació d'habitatges i en un turisme de sol i platja. La destrucció d'ocupació, en el sector de la construcció i el dels serveis ha estat molt alta. De fet, aquest proppassat any 2009 som la demarcació amb la taxa d'atur més alta, un 19,24 mentre que la mitjana de Catalunya és d'un 17,01. Per tant, en temps actuals, immersos en una severa crisi econòmica que ha destruït tants llocs de treball i que s'han destinat ajuts-avals milionaris per rescatar bancs, no pot ser que se'ns presentin les pensions com un greu problema i que la possible solució sigui l'endarreriment de l'edat de jubilació. L'edat de jubilació no és el problema del sistema de pensions.
Com es pot demanar a un paleta que estigui dalt de la bastida amb 67 anys? Com podem permetre que una treballadora familiar o cuidadora ajudi a llevar del llit una persona dependent, amb 67 anys? Com una mestra d'educació infantil cantarà cançons als nens i nenes de 3 anys, amb 67 anys a l'esquena? Com un flequer, treballarà durant 8 hores a la nit dret amb 67 anys? I així podríem continuar en pràcticament tots els sectors.
Per tant, creient que aquest anunci és una bufetada per al conjunt de la classe treballadora, i veient clar que el que se'ns proposa és treballar més anys per rebre la mateixa pensió –per cert, una despesa de pensions que és 3 punts percentuals més baix en relació amb el PIB que a Europa, quan la tendència actual és la de la retallada de carreres laborals–, ens plantarem i direm «no».
Senyors empresaris de la patronal gironina, els sistemes de protecció social no hi són per guanyar diners sinó que hi són per garantir el benestar col·lectiu, per tant, el que no volem és penalitzar les butxaques de les persones pensionistes que ja estan prou castigades, sinó que en aquests moments el que ens cal és potenciar que les persones joves entrin al mercat laboral d'una manera més ràpida i menys precària, més ben remunerada i ben qualificada, que donem més protagonisme a les polítiques industrials, energètiques i educatives, per afavorir un canvi de patró de creixement, i estimular la negociació col·lectiva cap a mesures de «flexi-flexi» interna, és a dir de flexibilitat d'anada i de tornada per l'empresa i pels mateixos treballadors.
En definitiva, la reforma de les pensions no ha de ser un punt d'inflexió, el que necessitem és justícia social i, per tant, reformes que permetin millorar el treball precari, mal remunerat i poc qualificat a les nostres comarques.
ARTICLE PUBLICAT AL PUNT DIARI
10/2/10
SINDICATS, ENDAVANT!
AVUI EL DIARI DE GIRONA EM PUBLICAVA AQUEST ARTILE QUE VAIG ESCRIURE COM A RÈPLICA AL QUE ES PUBLICAVA DIUMENGE PASSAT, ERA UNA CRÍTICA A LA TASCA SINDICAL I A LES ORGANITZACIONS.
No pretenguem que les coses canviïn si seguim fent el mateix". Aquesta és una frase d'Einstein, que es feia servir diumenge en un article d'aquest diari per criticar entre altres, els sindicats.
Es deia que som retrògrads, que tenim un llenguatge leninista, que molts som alliberats, que no tenim afiliació... Bé, tot allò que ens diuen els que volen criticar i no són capaços d'explicar el que fem. A comarques gironines, en concret a la UGT, l'afiliació ha augmentat any darrere any en una mitjana d'un 15% a un 20 % cada any. Quant a representació sindical a l'empresa el nombre de delegats i delegades ha augmentat considerablement i ha passat en pocs anys de 500 a 2.800 fins a esdevenir el primer sindicat majoritàri a la nostra demarcació.
Juntament amb l'altre sindicat majoritari, tenim el 70 % de la representació en les empreses. Aquesta xifra representa més de 5.000 delegats /des; i això tenint en compte que la gran majoria són empreses petites i mitjanes, i que com tothom sap, és on és més difícil la tasca sindical.
El nostre objectiu es defensar els drets dels treballadors /es i així ho fem dia darrere dia, en els centres de treball, i la tasca no és ni fàcil ni especialment gratificant.
La majoria dels delegats/des ho fan en condicions difícils , treballen en un marc poc favorable i més en temps com ara de crisi, on les dificultats i la precarietat és l'eina dominant de molts empresaris.
Negociar puges salarials justes per no perdre el poder adquisitiu dels companys/es, aplicar i millorar les bases dels convenis dels diversos sectors, intentar aplicar plans d'igualtat en el mateix centre, cercar formes de flexibilitat que afavoreixin els treballadors/es i alhora el bon funcionament de l'empresa, quan les dificultats són la prioritat estar a l'aguait per perdre el menor nombre de llocs de treball possible i cercar les formes indispensables per temporalitzar les suspensions de feina... Tot això i molt més, és la tasca dels delegats i delegades, persones que en el fons el que fan es dedicar el seu temps, als companys/es, a l'empresa, al sector i a la justícia social.
Els que formem part de les cúpules -si de ser la representació d'un sindicat en unes comarques se'n pot dir cúpula- treballem moltes més hores que si estiguéssim en el centre de treball i intentem transmetre les idees generalitzades que ens aporten justament els mateixos delegats/des amb un llenguatge planer i a l'abast de tothom. Per tant, poca trencadissa leninista en el llenguatge.
Tenir la taxa d'atur més alta de Catalunya, que prové bàsicament de persones del sector de la construcció, de l'estacionalitat del sector serveis, és un greu problema, per això,defensem que les politiques socials per les persones aturades siguin la prioritat dels governants municipals, comarcals i catalans, només així podrem obtenir una adient cohesió social en la nostra demarcació .
La lluita per aconseguir una remuneració justa en cada sector, un treball qualificat amb millor formació pels treballadors/es, una eradicació de la precarització del mercat laboral i unes pensions dignes són algunes de les tasques que defensem i defensarem, no com a cants de sirena ,sinó com a veritables reivindicacions per a tothom. Per tant, seguirem treballant per canviar tot allò que no sigui fer un pas endavant per aconseguir un món més just i millor per a tothom.
AQUEST ERA L'ARTICLE QUE EM VA DESPERTAR LA INDIGNACIÓ
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/02/07/catalunya-zapatero-sindicats-patronals-crisi-continuara/386147.html
No pretenguem que les coses canviïn si seguim fent el mateix". Aquesta és una frase d'Einstein, que es feia servir diumenge en un article d'aquest diari per criticar entre altres, els sindicats.
Es deia que som retrògrads, que tenim un llenguatge leninista, que molts som alliberats, que no tenim afiliació... Bé, tot allò que ens diuen els que volen criticar i no són capaços d'explicar el que fem. A comarques gironines, en concret a la UGT, l'afiliació ha augmentat any darrere any en una mitjana d'un 15% a un 20 % cada any. Quant a representació sindical a l'empresa el nombre de delegats i delegades ha augmentat considerablement i ha passat en pocs anys de 500 a 2.800 fins a esdevenir el primer sindicat majoritàri a la nostra demarcació.
Juntament amb l'altre sindicat majoritari, tenim el 70 % de la representació en les empreses. Aquesta xifra representa més de 5.000 delegats /des; i això tenint en compte que la gran majoria són empreses petites i mitjanes, i que com tothom sap, és on és més difícil la tasca sindical.
El nostre objectiu es defensar els drets dels treballadors /es i així ho fem dia darrere dia, en els centres de treball, i la tasca no és ni fàcil ni especialment gratificant.
La majoria dels delegats/des ho fan en condicions difícils , treballen en un marc poc favorable i més en temps com ara de crisi, on les dificultats i la precarietat és l'eina dominant de molts empresaris.
Negociar puges salarials justes per no perdre el poder adquisitiu dels companys/es, aplicar i millorar les bases dels convenis dels diversos sectors, intentar aplicar plans d'igualtat en el mateix centre, cercar formes de flexibilitat que afavoreixin els treballadors/es i alhora el bon funcionament de l'empresa, quan les dificultats són la prioritat estar a l'aguait per perdre el menor nombre de llocs de treball possible i cercar les formes indispensables per temporalitzar les suspensions de feina... Tot això i molt més, és la tasca dels delegats i delegades, persones que en el fons el que fan es dedicar el seu temps, als companys/es, a l'empresa, al sector i a la justícia social.
Els que formem part de les cúpules -si de ser la representació d'un sindicat en unes comarques se'n pot dir cúpula- treballem moltes més hores que si estiguéssim en el centre de treball i intentem transmetre les idees generalitzades que ens aporten justament els mateixos delegats/des amb un llenguatge planer i a l'abast de tothom. Per tant, poca trencadissa leninista en el llenguatge.
Tenir la taxa d'atur més alta de Catalunya, que prové bàsicament de persones del sector de la construcció, de l'estacionalitat del sector serveis, és un greu problema, per això,defensem que les politiques socials per les persones aturades siguin la prioritat dels governants municipals, comarcals i catalans, només així podrem obtenir una adient cohesió social en la nostra demarcació .
La lluita per aconseguir una remuneració justa en cada sector, un treball qualificat amb millor formació pels treballadors/es, una eradicació de la precarització del mercat laboral i unes pensions dignes són algunes de les tasques que defensem i defensarem, no com a cants de sirena ,sinó com a veritables reivindicacions per a tothom. Per tant, seguirem treballant per canviar tot allò que no sigui fer un pas endavant per aconseguir un món més just i millor per a tothom.
AQUEST ERA L'ARTICLE QUE EM VA DESPERTAR LA INDIGNACIÓ
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/02/07/catalunya-zapatero-sindicats-patronals-crisi-continuara/386147.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)