25/4/10

1 de maig de 2010


Dissabte que ve commemorem el dia del treball, será una data assenyalada i marcada per moltes dificultats. Ens ha costat temps aconseguir conquistes socials i ara sembla que alguns ens les volen fer trontollar davant les empremtes de la crisi.No volem un estat de "malestar" de cap manera!
Una crisi que nosaltres no hem provocat i que alguns ens volen fer creure que som la principal dificultat per a sortir-ne.Nosaltres ho tenim clar , si tenim alguna cosa que veure amb la crisi és que en som les víctimes.
El missatge o lema d’aquest 1 de maig 2010 és PER L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I LA PROTECCIÓ SOCIAL. Es tracta de traslladar en una frase el sentiment que tenim per sortir al carrer , el que volem!.
En temps en que surten idees diàriment, des de que es vol el model alemany o l’austríac, o que es vol parlar de reforma nosaltres hem de fer una ofensiva dient que sí, que volem aquests models, però amb totes les mateixes condicions que gaudeixen aquests estats, no només han de ser mirall pel que interessa,o bé, que reforma no és sinònim de retallada, sinó que reforma vol dir enfortir una sortida favorable a la crisi pels treballadors/es del nostre país.
De fet del canvi de model productiu , la UGT ja en parlàvem quan hi havia eufòria i advertiem que calia no sotmetre l’economia del mercat laboral a les bases de la precarietat i la temporalitat.
Els sindicats com a representants dels treballadors /es volem corregir els problemes que ens han portat a la crisi, per això hem fet, fem i farem propostes i apostes per refer els déficits estructurals en el marc del diàleg social que és on hem de resoldre i cercar les solucions.
Lluitem i continuarem lluitant per una tranformació cap a un món més just i social,on les persones siguin el primer i on el treball sigui un veritable valor en si mateix i així ho farem una vegada més aquest PRIMER DE MAIG DE 2010.

2/4/10

JUSTICIA DESPRÉS DE 4 ANYS.

Aquesta setmana hem conegut la sentencia del judici del 22 de gener d’aquest any 2010 de la Yolanda, la cambrera embarassada del restaurant de Girona que l’any 2006 li van oferir un nou contracte si avortava .Va venir al sindicat, a la UGT, perquè no trobava normal que l’acomiadessin sense pagar-li res de res. L’assessora li va dir que per acomiadar li havien de pagar una quitança i comptant-li eren 2000€ , es va reclamar i van acabar pagant-li. Al cap d’un temps, tranquil•la i sense feina ens va explicar que estava embarassada i que volia tenir la seva filla encara que s’havia quedat sense feina, li havien proposat avortar si volia renovar el contracte. Ens vam estirar els cabells! Al sindicat ens expliquen casos de discriminació, de mobbing, d’assetjament però fins aquest punt,no!
Després de saber el que anava passant en seu entorn laboral ,per part d’altres testimonis decidim denunciar.
Cal dir que la pressió va ser molt gran ,nosaltres UGT no vam dir mai el nom del restaurant per no perjudicar fins que la justícia no fes la seva feina i determinés si hi havia delicte o no, però la pressió era tant que fins i tot vaig rebre amenaces, vaig passar unes setmanes espantada, nerviosa (no fa cap gràcia rebre amenaces telefòniques al mòbil-personal i ara quan llegeixo la denuncia als mossos, encara em venen esgarrifances de pensar-hi) i només vaig tirar endavant gràcies al recolzament del secretari general i amic, en Camil Ros. Si no hagués estat per ell , no sé si aquesta denuncia hagués vist mai la llum,ni si jo psicològicament ho hagués aguantat.

La Yolanda va ser molt forta, sovint en situacions així les persones ens acovardim i no som capaces de continuar. Ella tenia clar que el que deia era veritat i no volia que li passés a cap més dona. En tot moment va tenir el recolzament d’una companya de feina, que era amiga “ la Consuelo” i que a més era testimoni dels fets, i això li va donar la fortalesa per seguir .Era una injustícia el que li feien i per sobre de tot volia tenir la seva filla. Ho havia passat malament, la seva situació personal i laboral havia sigut complicada però li va aflorar el sentiment de mare i de dona i crec que això és el que va permetre mantenir-se ferma en denunciar la discriminació.
Avui després de 4 anys , el judici li dona la raó i reconeix la situació de mal clima laboral i fins i tot de mobing i coaccions que va patir, i el considera un delicte .
Possiblement , l’advocat de la defensa del restaurant presentarà al.legacions a l’ Aaudiencia però queda clar amb aquesta sentència del jutjat 4 del penal de Girona, que el mobing , les coaccions la discriminació que patim algunes dones en el món laboral és un delicte.
Gràcies Yolanda per la teva força, per la teva perseverança i per la teva fortalesa. El que has fet, tu, no és fàcil de fer. Han passat 4 anys , tens una filla preciosa i ara ningú dubta ni dubtarà de la teva paraula!.Gracies en nom de totes!