SOLS - treballadors-es - DAVANT EL PERILL

Aquest mes ha pujat la inflació i la hipoteca. L’alça de l’ IPC i de l’ euríbor retalla encara més la renda de les famílies i posa molts més pals a la recuperació económica .
A les nostres comarques més que en altres demarcacions,l’ IPC ha tingut un impacte fort(4,1% ,cinc dècimes més que la resta de Catalunya) i ha sigut dels més alts aquest mes.
Ens trobem amb rebaixes en l’estat del benestar,amb atur i precarietat laboral, amb empreses que tanquen persianes, amb sobreendeutaments municipals i amb capacitats cada cop més limitades per atendre les necessitats socials,el crèdit no arriba a les famílies ni a les empreses,les caixes només pensen en la seva reconversió, el petroli amb puja constant de preu, les energies amb constant debat i el resultat…….?????.i hi ha qui es queixa de que la demanda interna està sota mínima……. I doncs què es pensaven??
Aquestes notícies incideixen directament sobre la renda . La inflació és l’impost més antidemocràtic que existeix perque directament perjudica als més febles ja que penalitza el consum de les llars.Els diners que entren en una casa són els mateixos i si n’hem de destinar més per omplir el dipòsit del nostre vehicle per anar a treballar en gastarem menys per comprar altres coses.
Si parlem de l’euríbor exactament la mateixa reflexió, està al voltant del 2% i això encareix novament les hipoteques i per tant es genera un nou impost sobre el consum.
Si també la demanda pública i la inversió pública, que són altres mesures per poder incidir, están totalment debilitades…, com podem pensar en una reactivació económica?
Cal un replantejament real , o tothom creu que amb el sector exterior , amb les exportacions en tindrem prou?
El que sí està clar, és que només amb la reactivació del mercat laboral será possible injectar la confiança per millorar la despesa interna ( diguin el que diguin alguns). Caldria transmetre més augments als salaris (com a Europa)per compensar l’espiral de preus, que ara per ara no deixa tret de sortida a l’economia, llavors els que vulguin estalviar aportaran diners a bancs i a caixes i els que vulguin fer despesa reactivaran l’economia local.

8 DE MARÇ ,DIA DE LA DONA TREBALLADORA

El DIA 8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA.

M'agrada reivindicar aquest nom i no el dia de les dones com sembla que està de moda ara. Són les dones treballadores, tant en treball remunerat o no, les que han fet avançar la societat cap a una certa igualtat.
D'uns anys ença s'han fet grans avenços per posicionar-nos en igualtat de condicions a la societat, però el cert és que ens queda molt camí a fer.
Desigualtat salarial (26 % menys el salari mitjà femení que el masculí) el que implica també menys pensió de jubilació i menys diners per les contributives . Una pensió mitja de jubilació d' home són 1010 €, la d'una dona són 598 € i si mirem les prestacions contributives per desocupació,un home són 29,84 € i una dona 25€ , un 85 % de la dels homes.El que ens porta a menys autosuficiència i per tant, a més dificultat de llibertat.
En sectors ocupem els sectors i som majoritàries en els més precaritzats, hi ha segregació horitzontal i vertical, evident. Però en èpoques de crisi cada vegada som més vulnerables , per exemple l'atur femení de llarga durada s'ha multiplicat per quatre durant aquests darrers dos anys de crisi,ara ja tenim més prestacions assistencials (52%) que contributives ,i certs permisos, com el de paternitat que ens podrien portar cap a la nova masculinitat o a la igualtat més efectiva s'han reduit, sent només un 1 %.
Hi ha canvis negatius radicals per exemple si parlem de titulats universitaris el 60 % són dones però en direccions generals només són dones un 4,5 % ,i només de pensar el que ens diu la Cambra de comerç de BCN en el seu estudi de que el PIB català perd 977 milions d' euros per manca del talent femení derivat de que un cop som mares moltes hem d'abandonar el mercat laboral o renunciar a promoció interna , se'm posen els pèls de punta, i em vé al cap´, què passaria amb una independència feminista?

EL 8 DE MARÇ ENCARA TENIM MOLT PER COMMEMORAR i el que està clar és que hem de continuar treballant en la lluita contra les desigualtats per guanyar espais i ho hem de fer des de dins , amb DONES AMB INICIATIVA, AMB DONES AMB EMPENTA,AMB DONES AMB ACTITUD MÉS ACTIVA , AMB DONES AMB LIDERATGE i tot per una societat més justa i equilibrada, que el gènere no sigui una dificultat sinó que entre tots i totes eliminem prejudicis i construim un mónmillor amb una nova organització social del treball i dels temps .