DOLORS BASSA

"ÉS IMPORTANT COL.LABORAR AMB AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DEL TERRITORI"CRISTINA ALSINA Regidora Ajuntament de Girona

2009-07-13T20:56:00.006+02:00

Divendres dia 10 de juliol, jo com a secretària general d’UGT a les comarques gironines i la Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de desenvolupament local i promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona hem formalitzat el conveni de col·laboració per a la realització d’un estudi econòmic i jurídic sobre els permisos previs de maternitat/paternitat, acolliment o adopció dins el programa Girona Innova.

L’objectiu de l’estudi és valorar els avantatges de contemplar un període de temps determinat on la persona que s’acull a un permís de maternitat/paternitat, acolliment o adopció i el treballador o treballadora que és contractat per fer-ne la substitució, coincideixen a l’empresa per facilitar així la reorganització de l’activitat.A part de la millora organitzativa i de la creació de nous llocs de treball, en l’origen de l’estudi també hi ha voluntat d’avançar cap a fórmules que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el món del treball, i ajudar a fer desaparèixer les possibles reticències de les empreses en la contractació de dones lligades als permisos de maternitat.

En aquest sentit, he explicat “la importància de continuar innovant per millorar l’ocupació i les millores laborals i especialment en aquests moments per tal de generar noves i millors oportunitats socials i econòmiques”. Per altra banda, Cristina Alsina ha valorat molt positivament “la voluntat de mantenir la col·laboració entre agents econòmics i socials del territori per afavorir millores com ja s’havia fet en el marc del projecte Equal”. En les properes setmanes es preveu fer la presentació de l’estudi i traslladar-ne les seves conclusions a les administracions competents en legislació laboral.

Aquest estudi és una de les 17 actuacions que el Projecte Girona Innova: Inversió en les persones com a motor de l’economia i la societat, està portant a terme, i que de manera directa o indirecte, pretén afavorir la inserció laboral de les persones en situació d’atur. El projecte està subvencionat pel SOC i el FSE i coordinat i gestionat des de l’àrea de Desenvolupament local i Promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona.

PEL CATALÀ I EN CATALÀ!

2009-07-05T18:32:00.005+02:00

Al Pais valencià no es veu TV3. El govern valencià del PP va tancar-la.
Acció cultural del País Valencià ha decidit presentar una ILP, una iniciativa legislativa popular , és una iniciativa ciutadana per aconseguir aprovar una llei que permeti i que garanteixi l’emissió de TV3 als territoris de parla catalana. Es necessiten 500.000 signatures per presentar-la i estic segura que els aconseguiran. Estan fent una bona feina, han aconseguit el consens i el recolzament de moltes organitzacions, de partits polítics , dels sindicats,del barça ...
Divendres vaig anar a la presentació que feien per les entitats de Girona.

El procés serà llarg. Ara ja tenen els promotors,gent de gran prestigi social de tots els àmbits, que han anat davant un notari per signar el seu compromís, i ara estan en el moment de fer els fedetaris/es. Jo en soc , el que vol dir que m’he compromès a recollir signatures i avalar que són certes i verídiques .
Em va agradar l’impuls i l’energia amb que es mouen, han anat a trobar a tot tipus de gent de manera que allà on no arriba el fedetari 1, hi arriba el fedetari 23 o el següent. Intenten captar tota la societat, una gran pluralitat de sensibilitats , i en Toni Gisbert d’acció cultural ho explicava amb el convenciment d’aconseguir-ho.
Si hi esteu d’acord hi ha diverses formes de col·laboració , des de ser fedetaris , a signants, a comprar samarretes, a donar suport econòmic ...

REFLEXIONS DE LA LECTURA D' AVUI.-

2009-06-28T19:35:00.005+02:00

REFLEXIONS A TENIR EN COMPTE, en molts moments i temàtiques del nostre dia a dia:

"La nostra generació haurà de penedir-se no tant de els odioses paraules i accions de la gent dolenta com del clamorós silenci de la bona gent". MARTIN LUTHER KING.

"El primer dels drets humans és la llibertat de no tenir por" RUDOLPH GIULIANI

" Allò que s'esdevenia el món de fora, en realitat només s'esdevenia als diaris i no trucava a la seva porta". STEFAN SWEIG.

" S' acaba l'època de deixar-ho tot per a més endavant, de les mitges solucions, dels tranquil.litzador i incomprensible oportunisme que representa demorar-ho tot. Perquè és ara, que entrem en l'època de les conseqüències. WINSTON CHURCHILL

"ELS POBRES HAN D'ESTAR UNITS .PODEU CREAR ALTERNATIVES.Chistina Samy ,activista social de Tamil Nadur,Ïndia

2009-06-23T21:17:00.003+02:00

Ahir vaig anar a escoltar a l’activista social Christina Samy a la Mercè de Girona.
Feia una intervenció “L’HORA DE LA DONA ÍNDIA” i ens va explicar com va arribar a ser activista social i va ajudar a fundar un partit polític de dones dalits (la casta més baixa de la India) formada per més de 300 000 afiliats/des.
Volen canviar la mentalitat de la diferència en les castes , les injustícies que dia a dia es troben, sobretot, les dones per ser les més febles en les regles del joc social.
Van començar per defensar les terres d’un riu, van creure en un partit polític que els semblava més d’esquerres i que els havia promés defensar la seva causa , però en arribar al poder es va corrompre, com qualsevol dels altres. Això els va fer sentir traïdes i van decidir assumir empoderament total
Volien la independència de les dones per sobre de les idees de partits ,i tenen clar que cal ser en el poder per canviar la societat.
Tot i que a la India per aconseguir una parlamentària es necessiten més d’1 milió de vots , ho van aconseguir i en tenen dues en diferents demarcacions.
Han estat empresonades per organitzar o assistir a manifestacions, mítings o simplement per defensar allò que segur que és just.
Malgrat tot, tenen clar que el més important és lluitar per la igualtat de gènere.
El seu programa polític defensa 7 punts de prioritat per les dones des de ser propietàries de les terres o la casa a on viuen per no ser rebutjades i quedar al carrer a partir dels 40 anys, a defensar la salut o el seu cos, o defensar que l’educació és l’únic camí per un canvi social.
Chistina Samy recòrre Catalunya explicant el seu projecte., cal escoltar-la per gaudir de la força que l’empeny.

ACN informa que :

2009-06-13T20:39:00.002+02:00

Els representants de les dues patronals, Pimec i FOEG, i dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han posat sobre la taula les que creuen que són les mesures per sortir de la crisi a les comarques gironines. En una taula rodona organitzada per Consell Econòmic i Social de Girona les dues parts han mostrat les seves discrepàncies sobre què cal fer. Per les patronals, són vitals les reformes fiscals i laborals i la màxima preocupació és la baixada de la productivitat de les empreses gironines. Pels sindicats, calen mesures per reduir l'atur i per mantenir els sous i no volen sentir parlar de cap reforma laboral. Només han coincidit en la crítica als bancs, a qui demanen més transparència.

'Encarem la crisi: mesures, accions i oportunitats per afrontar la crisi', el professor de la UdG Modest Fluvià ha fet una anàlisi de la situació econòmica de les comarques gironines. Fluvià ha remarcat que del 2000 al 2007 les empreses gironines han baixat en productivitat però que el sous s'han mantingut. 'L'augment salarial no es veu compensat per guanys productius per a les empreses', ha criticat l'economista que ha advertit que només es podran mantenir els sous i els nivells de vida elevats si augmenta la productivitat de les empreses. Aquesta anàlisi ha agradat a la patronal però no als sindicats, que han replicat a l'economista que calen mesures per acabar amb l'atur i no pensar en abaratir els costos salarials. 'No volem sentir parlar de reformes perquè el treballador no en té la culpa', ha afirmat el secretari general de CCOO que ha dit que durant els darrers anys hi ha hagut un excés de sòl urbanitzable que ha generat un 'benefici fàcil i zero inversió en tecnologia' i que ara 'en paguem les conseqüències. 'El problema és el model econòmic i no la legislació', ha afegit.Des de la UGT, la seva secretària general, Dolors Bassa, també ha dit que durant aquests anys el PIB ha augmentat un 28% però que no s'ha usat aquest guany per invertir en la millora de les noves tecnologies que generin més productivitat a les empreses. 'Si les reformes són per augmentar la temporalitat i abaratir l'acomiadament no hi donarem cap suport', ha declarat. En un altre sentit s'ha pronunciat el vicepresident de la FOEG, David Hugas, que ha reclamat obertament la necessitat de fer 'reformes importants'. 'No podem seguir amb la llei fiscal i laboral i necessitem productivitat per a les nostres empreses que ha passat a estar a la cua de l'Estat'. Hugas també ha apuntat que la formació és una de les claus per sortir de la crisi amb major productivitat i ha afirmat que cal crear un sistema de tècnics de grau mig ja que hi ha 'una mancança absoluta' a Girona. Per la seva banda, el president de la Pimec Girona, Iñaki Frade, ha qualificat la situació 'd'emergència nacional'. 'No es pot mantenir una discussió des d'un punt de vista de diàleg social perquè calen reformes que generin renda', ha insistit. 'Actualment estem en una situació de demanda esperada molt baixa, un volum d'inversions relativament petit i sense fons de cohesió social d'Europa', ha refelxionat Frade que ha dit que això fa que les empreses siguin 'poc competitives' i no puguin internacionalitzar-se. 'A més, no som atractius per les empreses externes perquè no hi ha seguretat financera', ha carregat contra els bancs també Frade. 'El sector financer no ha explicat realment la seva situació en els darrers vuit mesos', ha criticat el preident de Pimec que ha reclamat un sistema financer 'segur i fiable' que atregui inversions estrangeres. Frade també ha assegurat que el cost salarial 'és molt alt respecte a la capacitat de generar renda de les empreses', una reflexió que, novament, ha encès els ànims dels dos representants sindicals. . A la taula rodona també hi ha participat la tinenta d'alcalde de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Girona, Cristina Alsina, la directora del SOC a Girona, Glòria Plana, i el delegat territorial d'Innovació, Universitat i Empresa, David Mascort.

LA REALITAT NO ES CANVIA AMB IL.LUSIONS,PERÒ SENSE IL.LUSIÓ TAMPOC.Josep Mª Rañé.President del Consell de Treball,econòmic i social de Catalunya(CTESC

2009-06-07T17:43:00.007+02:00

El diàleg social és l'element més important per seguir endavant i per solucionar la diversitat de conflictes i de solucions que sovint sorgeixen en el marc laboral del nostre entorn.
Si de debó volem reflectir el que passa a les nostres comarques ens cal seguir parlant i debatent totes aquelles qüestions que ens afecten, però sobretot ens cal deixar clar que no permetarem retallar aquelles conquestes socials que ha costat tant aconseguir, i que alguns, fins i tot ,hi han perdut la vida.
Fa uns mesos , quan parlavem de la crisi tothom tenia clar que el problema era una crisi financera i que la globalització ens portava a que les hipoteques suprimes d' EEUU repercutirien en tots els països. El mercat interbancari tenia deficiències i calia injectar diners. Tothom hi va estar d'acord. Després vam considerar tots que era una crisi més grans que les passada, és una crisi energètica, alimentària, financera.. Es diu, fins i tot, una mare de crisi . Però passats uns mesos, per alguns, sembla que el problema som els treballadors/es i la reforma laboral,i el que és segur, és que nosaltres només en som les víctimes d'aquesta agossarada cobdícia d'un temps d'uns quants ,i que no en tenim cap culpa.

El Consell Econòmic i Social de Girona proposa una jornada per encarar la crisi
el proper Divendres 12 de juny a partir de les 9 del matí a l'Auditori Palau de Congressos

El Consell Econòmic i Social de Girona organitza la jornada “Encarem la crisi. Mesures, accions i oportunitats per afrontar la crisi”.
La jornada s’iniciarà amb la conferència de Modest Fluvià i Ricard Rigall, professors de la UdG, “Situació i perspectives de l’economia gironina” i segueix amb la taula rodona “Perspectives i mesures per afrontar la crisi”.La taula, moderada pel periodista de Televisió de Girona, Gil Costa, estarà composada pels representants dels agents econòmics i socials de la ciutat Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de l’Àrea Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Girona; Dolors Bassa, secretària general d’UGT a les comarques gironines; Bartomeu Compte secretari general de CCOO a les comarques gironines; Iñaki Frade, president de Pimec Girona; David Hugas, vicepresident de FOEG; David Mascort, director Serveis Territorials del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i Glòria Plana, directora Serveis Territorials del SOC de la Generalitat de Catalunya.

9è Congrés d' UGT

2009-05-30T18:55:00.002+02:00

Un 94% dels delegats donen suport a la continuïtat de Dolors Bassa com a secretària general de la UGT a Girona
El sindicat tanca el 9è congrés amb el compromís d'incrementar el to reivindicatiu
30/05/09 02:00 - Lloret de Mar

Dolors Bassa va ser reelegida secretària general de la UGT a les comarques gironines en el novè congrés del sindicat, que es va cloure ahir a Lloret. Bassa va tenir un suport majoritari (94,6%) del centenar de delegats que hi van participar i es va mostrar feliç per aquest consens, però també va entomar el repte «amb gran responsabilitat perquè el càrrec significa representar tots els treballadors gironins». Del congrés en va sortir el compromís d'incrementar el to reivindicatiu i la mobilització.
No hi va haver sorpreses. La candidatura encapçalada per Bassa va ser l'única que es va presentar en el congrés i el dubte era veure si hi hauria consens entre els delegats. Finalment, un 94,6% va donar suport a la nova executiva que, a part de Bassa com a secretària general, inclou Jordi Iglesias (secretari d'organització), Àngel Puertas (secretari d'administració), Estrella Uribe (secretària d'igualtat i polítiques socials), Miquel Ángel González (secretari intercomarcal), Núria Bonshom (delegada comarcal del Ripollès), Juli Jiménez (delegat comarcal de l'Alt Empordà) i Adrià Martínez (delegat comarcal del Baix Empordà).
Les conclusions que es van extreure del congrés són que, ara més que mai, davant l'actual context de crisi econòmica «és necessari el lideratge del sindicalisme» i aquest «ha d'esdevenir un referent de la ciutadania», segons es va incloure en una de les resolucions aprovades ahir. També es va destacar que la UGT, en la situació actual, es negarà a discutir la reforma del mercat laboral i del sistema de contractació, tal com planteja la patronal, i que s'oposarà i lluitarà per evitar retallades de drets dels treballadors.
«Nosaltres no som uns ‘kleenex'»
Dolors Bassa ahir era feliç. Ho reflectien els seus ulls i un ampli somriure que oferia a tothom que se li acostava per felicitar-la. «Treballarem amb il·lusió i passió per seguir endavant», deia en declaracions als mitjans de comunicació. Reconeixia, però, que continuar a la secretaria general és un repte: «És una gran responsabilitat perquè vivim un període de dificultat i complicació en tot l'entorn social i econòmic de les nostres comarques.»
En el seu discurs davant els delegats va desplegar la seva vessant més sindicalista: «Els treballadors som els més perjudicats per la crisi. Ens dóna la sensació que som els kleenex de les empreses. I s'han d'adonar que som el seu veritable capital. Per això lluitarem per no perdre cap dret social.» El principal objectiu pels propers quatre anys, va dir, serà assegurar una ocupació estable i de qualitat buscant el diàleg i el consens però sense renegar del to reivindicatiu del sindicat. Bassa va ser nomenada en el càrrec sota l'aixopluc i el beneplàcit del seu antecessor, Camil Ros, ara secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, i del secretari general català, Josep M. Àlvarez, que ho va resumir amb una frase: «Dolors, t'ho has guanyat!»

2009-05-27T07:58:00.003+02:00

Diari de girona.-ORIOL PUIG diu:

Bassa (UGT) proposa una executiva continuista per a la seva candidatura
L'acompanyaran les mateixes persones que fa 15 mesos van assumir la direcció del sindicat

Dolors Bassa, secretària general de la UGT a Girona, va presentar ahir l'executiva que proposa en la seva candidatura a la reelecció en el congrés que dijous i divendres se celebra a Lloret. Es tracta d'una candidatura marcadament continuïsta, ja que els membres de l'executiva no varien, si bé alguns canvien de funcions.Bassa va destacar que l'executiva que proposa aporta "continuïtat i iniciativa i il.lusió". "Són les 5 persones que van assumir la responsabilitat en la direcció del sindicat fa 15 mesos en un comitè de gestió, de diferents comarques i de diferents sectors, amb el que hi ha representades les dues parts del sindicat sectorial i territorial", va asenyalar.La dirigent sindical entén que "aquests 15 mesos ens han permés aportar una visió d'equip diferent i cohesionar-nos per avançar en noves idees". Segons la proposta que va presentar ahir, l'executiva estaria formada per Jorge Iglesias (secretari d'Organització, del sector agroalimentari i del Pla de l' Estany), Angel Puertas (secretari d'administració, del sector de la indústria i de la Garrotxa), Estrella Uribe (secretària d'Igualtat i Política Social que assumeix per primera vegada el Gironès), Miquel Angel Gonzàlez (secretaria adjunta a organització, del sector del comerç).Juli Jimenez i Adrià Martinez, serien delegats comarcals (Alt i Baix Empordà) amb funcions de prevenció de riscos i formació.

EL PUNT DIARI.- MONICA CABRUJA diu:

La UGT de Girona crea una xarxa d'atenció continuada per als treballadors

La UGT ha creat l'anomenada xarxa d'atenció per donar informació de manera ràpida i continuada a tots els treballadors i durant tots els dies laborables. Per ara, funciona en període de proves per via telefònica, amb la intenció que es posi en servei després del congrés de dijous i divendres i que, més endavant, també es creï una xarxa semblant per internet. «Pensem que ens permetrà tenir una radiografia dels problemes que més afecten», va indicar la secretària general de la UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa. Ahir es va presentar la candidatura, encapçalada per Bassa i formada per Jorge Iglesias, com a secretari d'organització; Ángel Puertas, d'administració; Estrella Uribe, d'igualtat, i Miquel Àngel González, adjunt a organització, a més dels delegats comarcals a l'Alt Empordà, Juli Jiménez, que assumeix els temes de salut i prevenció de riscos, i al Baix Empordà, Adrià Martínez, que serà coordinador de formació sindical.

2009-05-26T01:03:00.002+02:00

DIES 28 i 29 de MAIG A LLORET DE MAR.

objectius clars i contunents:

MÉS PROTECCIÓ SOCIAL

MÉS OCUPACIÓ ESTABLE

MÉS QUE MAI!

mes que mai!

Mes que MAI!

LA LLEI DE PRESTACIONS ES UNA BONA EINA PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA I L'EXCLUSIÓ SOCIAL I PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER CATALUNYA. ANNA SIMÓ

2009-05-13T01:01:00.008+02:00

Ja hi tornem a ser! Vés per on! Parlant de pensions!!
El senyor governador del Banc d’ Espanya, un senyor que té un contracte blindat amb una bona picossada d’€s per si l’acomiaden , es retira o deixa la feina, no com els altres mortals, i amb un salari que paguem - mentre no siguem independents - tots nosaltres, ens parla de la dificultat del sistema de pensions.!
Doncs ,no, senyor , crec que és una irresponsabilitat crear pànic en aquests moments!
La gent ha de saber que la caixa del fons de reserva disposa ara mateix de 50000 milions d’ € que han produït per interessos patrimonials , aquest any, 786 milions d’ € que cal afegir-hi, que els ingressos per cotitzacions han estat de 20 427 milions d’ € i que la despesa ha representat 14 893 milions, per tant hi ha hagut un superàvit de 5532 milions d’ €.
A Catalunya tenim el 18 % de les pensions de l’ Estat i la pensió mitjana és de 773 €
Amb aquest ball de xifres, no m’estranya que alguns vulguin posar la mà a la cartera i intentin privatitzar aquests fons sigui per la via del pànic , sigui per les veus de canviar el sistema.
Ens cal defensar el sistema de repartiment públic que tenim!
És la manera més segura de mantenir les pensions ,o algú ,encara es creu que el sistema financer de bancs i caixes és millor?

"L'ATUR S'HA DE PRENDRE COM UN REPTE NO COM UN CÀSTIG" LAIA FÀBREGAS

2009-05-09T20:14:00.004+02:00

I ara què faig ? Com afrontar la situació d’atur.És el llibre que la Laia Fàbregas (economista i directora de l’academia de cinema catalana) ha escrit i va presentant per molts municipis de comarques gironines.
Després del documental 501, sobre les vivencies de 4 dones de les 400 personess que van quedar sense feina de la multinacional LEVI's de Bonmatí ,va pensar que seria interessant escriure una guia per aquelles persones que es trobaven en situació d’atur.
Ahir es va presentar a Anglés, i despres del documental, vam fer una taula rodona on hi havia En José Antonio Donaire, la Núria Arnay, i jo com a UGT.
La veritat és que les preguntes de la gent i de la mateixa Laia , més que explicar que passa al documental o com és el llibre, van derivar a parlar de la crisi i les seves conseqüències.
Vaig ser molt crítica, molt més que els altres dos ponents sobretot quan es parlava de polítiques actives d’ocupació, del SOC, del seguiment de l’acord estratègic per la internalització o de reformes laborals , però malgrat tot haig de dir que vaig estar contenta d’escoltar tant de la veu d’un parlamentari –per cert el que van declarar d’ulls més bonics del Parlament ( i me’l vaig mirar i els té preciosos)”- com de la directora territorial de treball, que cal un canvi de model productiu, que necessitem un país d’indústria i que malgrat la crisi hem de continuar treballant en temes com la prevenció , la formació , la igualtat , la I+R+D de les empreses i que no cal parlar de reforma laboral sobretot en els termes que algun personatge comenta.

LLEGIR ÉS UN PLAER.-

2009-05-03T22:50:00.004+02:00

Erich Fromm va unir els descobriments de la psicoanàlisi amb la sociologia . Fa molt temps vaig llegir els seus llibres:
L’art d’estimar; L’amor a la vida; La por a la llibertat i els tinc pràcticament tots subratllats de frases que m’agradaven moltíssim o creia interessants o simplement em feien pensar més enllà de les paraules.
Per Sant Jordi vaig descobrir “ La força de l’amor”, és un recull de més de 400 aforismes i opinions seleccionats de l’autor i malgrat em va fer molta il.lusió de trobar,algunes m’han agradat però, d’altres no, ja que són massa sentències, potser, fora de temps .
Algunes, que sí :
“L’amor és, per dir-ho d’alguna manera ,la clau mestra per a obrir les portes del creixement de
l’ ésser humà”.
“Tot allò que hom dóna no es perd;ben al contrari;es perd allò que les persones tenen aferrat”.
“Gairebé no hi ha cap empresa que comenci amb esperances i expectatives tan grans i que es frustri amb tanta regularitat com l’amor”.
“La felicitat consisteix en tocar la pedra angular de la realitat, en descobrir el nostre si mateix, i sentir-nos alhora un amb els altres i diferent d’ells”.

l' 1 de MAIG de 2009

2009-04-25T23:10:00.005+02:00

Aquesta setmana les dades del mercat de treball han estat esgarrifoses, a Catalunya 1900 noves persones s’han quedat sense feina en aquest primer trimestre. A comarques gironines la taxa d’atur és del 19% la demarcació més castigada en desocupats. Ara que s’acosta el dia 1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors ,ens cal recordar els orígens d’aquesta celebració i què significa simbòlicament.

En plena Revolució Industrial, el lloc de treball de la majoria de persones es va desplaçar cap a les fàbriques de les ciutats. Tot i que al camp les condicions eren dures, la nova situació era encara més precària: l’obrer treballava més de dotze hores diàries, i pràcticament no podia descansar. A més, els nous treballs en cadena exigien a tothom el mateix esforç, les dones, avis i nens havien de ser tant rendibles com qualsevol altre.A finals del segle XIX Chicago era la segona ciutat més important d’Estats Units i, cada any, arribaven milers de camperols buscant feina. Aquests treballadors/es es van començar a unir i, el 1884, es va celebrar a la mateixa ciutat el IV Congrés de l’American Federation of Labor. Allà es van establir les reivindicacions més urgents per tenir una vida digne: «vuit hores per la feina, vuit hores per la son, vuit hores per la casa».

Per recollir les queixes dels obrers, el president dels Estats Units, Andrew Johnson, el 1886 va promulgar la llei Ingersoll, en què s’obligava les empreses a aplicar les vuit hores com a jornada diària. Però no es va complir en la majoria de llocs i els sindicats van organitzar vagues i manifestacions.

L’1 de maig del mateix any més de 200.000 treballadors van iniciar una vaga a tot el país. Però Chicago era el lloc on la precarietat era més evident i les mobilitzacions van seguir tres dies més. Els problemes van arribar el dia 3 quan uns policies, sense avisar, van començar a disparar un grup de gent i van matar sis persones.El dia següent, en senyal de protesta, es va convocar un acte al parc Haymarket. Una bomba llançada per un desconegut va matar un policia. Els agents no s’ho van pensar gaire a l’hora de respondre: van disparar indiscriminadament i van matar i ferir de gravetat un nombre encara desconegut de manifestants. Aquest fet va marcar un abans i un després, i la majoria de patronals van accedir a establir la jornada de vuit hores. La lluita no havia estat gratuïta. Més tard, al Congrés Obrer Socialista de 1889 de París, es decidí que, en homenatge als màrtirs de Chicago, el Primer de Maig seria el Dia Internacional dels Treballadors. La majoria de països occidentals (menys Estats Units i Gran Bretanya, que ho celebren en una altra data) van establir aquest dia com a festiu.

Totes aquelles persones que es miren l’1 de maig com un pont festiu més, cal que aquest any pensin amb la duresa de la crisi i amb la classe treballadora que fa 100 anys van morir per una vida més digne. L’ 1 de maig tots i totes al carrer!

"A les fotografies els seus ulls desapareixen darrera els vidres gruixuts i brillen alegres mentre parla -de Mª Aurelia Campmany a Frederica .Montseny

2009-04-13T00:21:00.005+02:00

El dijous,dia 9 d'abril, vaig assistir a la conferència de l’ Oriol Junqueras a Torroella de Montgrí.
El nom era Primavera de República :la república catalana.
L’Oriol Junqueras va fer una conferència excel·lent: amena, comunicativa al màxim, gens afalagosa de vocabulari, entusiasmadora de cor i sobretot didàctica . (El públic ho va reconèixer amb una bona estona d'aplaudiments,cosa que feia temps que no veia en una conferència)
Fins i tot semblava que tots rejoveníem i ens trobàvem a la classe com a alumnes, reculant en el temps.
Ens preguntàvem com era possible que els nostres avantpassats, sent la majoria anarquistes, catòlics i d’esquerres haguessin votat massivament a un partit republicà sorgit en el terme de tres setmanes abans de les mateixes eleccions municipals, ERC?
I això, només és comprensible posant-nos en la seva pell, en la de persones que van fer de la lluita el mitjà per aconseguir una societat millor, que tenien esperança i molta il·lusió en un bon futur i que creien que calia aplicar polítiques socials per esdevenir una societat lliure ,cohesionada i socialment millor.
Amb aquesta premissa, la república va esdevenir un període de llibertat democràtica, de conquestes progressistes i d’avenços sense precedents.
Aquest 14 d’abril immiscuïts també en plena crisi econòmica (l’any 31 era després del crack del 29) podem celebrar, i és bo recordar, com va ser, com érem i com va esdevenir aquest fet.
Que la primavera de República ens guiï a nous temps de país, socials i econòmics!

UN 30 % DELS ATURATS DE CATALUNYA HAN DEIXAT DE REBRE LA PRESTACIÓ D'ATUR.CARME CAPDEVILA.CONSELLERA D'ACCIÓ SOCIAL(19 de març2009)

2009-04-10T18:41:00.004+02:00

He llegit el llibre:
Fem Empordà, economia i territori, d’en Joan Armangué.
És un recull de tres conferències , un compendi de dades però també d’idees de futur econòmic i social de la comarca de l’ Empordà que crec, es poden extrapolar a comarques gironines en general.
Parlant de la ciutat diu:
"La ciutat ha de crèixer , com el marc d’una ciutat que defensa un sistema de valors, juntament amb les polítiques per a la cohesió social, que persegueix la creació de riquesa com a via per generar ocupació i possibilitat de redistribució dels recursos amb criteris d’equitat,justicia i solidaritat, d’un model de ciutat que defensa LA SOSTENIBILITAT DES D’UNA TRIPLE DIMENSIÓ: SOCIAL, ECONÒMICA I AMBIENTAL. Un model basat en la potenciació de la igualtat d’oportunitats per construir una ciutat de tots i per a tots , que prengui la solidaritat com a fonament per reduir les desigualtats territorials i socials que impregni el conjunt de la ciutadania del sentit de la responsabilitat , és a dir, de la relació entre drets i deures i permeti avançar en la construcció d’una ciutat on el civisme ,el respecte i la tolerància siguin valors assumits per tothom."
Això i les idees que exposava ahir l’ Oriol Junqueras en la seva conferència parlant dels anys 30 i de la República a Catalunya em fan refermar que estic en el bon camí.
Un país com Catalunya que en un temps determinat va ser capaç de fer la revolució indústrial com cap altre índret del món mai ha fet, sense cotó, ni carbó, ni ferro, serà capaç de tot ¡
Confeso que aquests valors republicans i socials són els que em fan avançar dia a dia, a mi i a molts més .

Em vendria l'ànima al diable per aconseguir-ho... Escriure és l'única cosa que em fa trobar interessant.Mª MERCÈ ROCA

2009-04-06T00:57:00.004+02:00

Acabo de veure el programa de TV-3: "30 minuts" referent a la Barcelona de les barraques.
M’ha copsat,i m’ha fet recordar el que vaig veure fa pocs anys a San Salvador o a Managua on en molts barris les favel.les s’enderroquen un dia per tornar-se a aixecar al cap de poc ja que no tenen cap més espai a on anar, o bé ,el que m’explicava un bon amic de quan ell era petit i va arribar a BCN,que la seva família vivia en un pis a sobre mateix del negoci, una petita carnisseria,i que mentre uns germans o cosins treballaven de dia els altres dormien perquè treballaven de nit, i així en un mateix llit podien dormir tres o quatre persones o com aprofitaven els retalls de carn de sobrances per fer el menjar de tota la setmana. Sortir-se’n d’aquesta situació va ser el que va fer que estudiés dret mentre treballava a la nit en una fàbrica i que es dediqués a advocat laboralista perquè savia que només amb l’organització i en la defensa dels drets dels més desvalguts la societat avançava.

Aquest programa de 30 minuts crec que ens recorda fets importants per la història de Catalunya:1/ que la immigració no és una realitat nova,2/ que quan alguna persona malviu en barrakes o pisos pateres no és ni un tema cultural ni un tema de voluntat , senzillament és econòmic.
En el programa ens deien els mateixos protagoniestes que la transformació del barri va ser a costa de sortir al carrer , de reivindicacions dia a dia i d’organitzar-se.
Aquestes persones van guanyar la lluita social ,molt lentament, durant els anys 60 i 70.
Ara hem de guanyar la mateixa lluita per la nova immigració dels anys 80 i 90 però cal posar enfasis en la social i la nacional,els nouvinguts saben que estan a Catalunya i cal que també els oferim un model de societat integrador però diferenciat en llengua i cultura.
La lluita social i nacional és les dues cares d’una mateixa moneda i no es poden separar. Només així aconseguirem una nació gran per a tots i totes per esdevenir un estat propi!

DEPEN DEL NOSTRE CORATGE I COHERÈNCIA QUE TORNEM A IL.LUSIONAR-LO .JOAN PUIGCERCÓS.

2009-03-29T19:35:00.005+02:00

Aquesta setmana ha estat dura a les nostres comarques.!!
L’empresa Hutchinson de Palamós presentarà el proper dia 1 d’abril, segons ha comunicat, un ERO per fer fora 211 treballadors, dels 445 que queden a la planta. Ja estava afectada per un ERO temporal des del gener, i es preveia que durés fins al maig.
Evidentment és exagerat acomiadar la meitat de la gent que hi treballa!.
L’empresa Trety de Maçanet presenta un ERO per acomiadar 289 treballadors/es, tot i que cal dir que a part de la baixada de producció pel tema de la crisi, que comenta l’empresa, també cal recordar que s’emporta al Marroc tota la secció de tall.

500 persones!!!!
I així anem registrant més atur. Seran 50.000 persones, ja, aquest proper mes?
Quan es fan públiques les dades d’atur, hi ha gent que ho assimila a la idea de persones que cobren una prestació, jo sempre penso el mateix, aquestes persones no hi són per gust, ni perquè ells vulguin, són persones que han estat acomiadades!!! .I això és molt trist!.

Tothom ho passa malament , uns perquè veuen el futur incert i altres perquè ja han passat la ratlla de la incertesa i arriben a la de la desesperació.
I mentre, els empresaris (amb corbata ) fan una jornada al carrer (ells no diuen que es manifesten) a Madrid (suposo que queda millor que a Catalunya) .!!

No estic segura que les mesures en la política del govern estatal de Zapatero sigui la mateixa que la de l’ Obama (New Deal), crec que a EEUU aquesta vegada són més decidides, però sí sé, que estic d’acord amb la opinió de Vicenç Navarro, dient que les mesures han d’anar especialment dedicades a no comprometre l’estat del benestar i a preservar la igualtat d’oportunitats. Un bon article, per mi,que fa dies vaig llegir:

http://reggio.wordpress.com/2009/02/21/la-banca-y-el-desempleo-de-vicenc-navarro-en-rebelion/

El sentiment que compartimenta,segmenta, aïlla, permet que els especialistes i els experts siguin més competents. Edgar Morin

2009-03-28T18:19:00.005+01:00

"Aquest matí, el mar era d’un blau grisós, impressionant La ratlla entre el cel i el mar era difosa i el gris tenia mil tonalitats. La pluja anava i venia i....i t'he enyorat!.
He passejat vora la platja mentre les onades colpejaven les roques i la grisor es convertia en escuma blanquinosa.
Feia més fred que altres dies, i tot i la jaqueta cordada, caminant, anava pensant com serà aquest estiu.
Sempre em sembla que prop del mar és més fàcil reflexionar, el so de les onades i el xiulet de la brisa m’ impedeix tenir pensaments en negatiu ,i tot i que sovint la realitat és diferent, somnio en allò que desitjaria , en allò pel que treballem i sobretot en allò pel que sentim i estimem!
Escoltar el silenci i sentir el batec dels nostres sentiments és .......!!!!!.
Penso que sovint, quan fa molts dies que seguim i seguim, ens cal una parada. Revisar els fets, les paraules i les activitats que hem intercanviat i mirar el mar per veure quina és la direcció adequada.
Aquest març, un mes complicat de feina, un mes encisador de vivències i un temps imprescindible, com qualsevol altre temps cap a un altre nou mes.
Ahir les forces defallien, avui tornem a remuntar i així dia a dia, tornem a desitjar, tornem a viure , tornem a somniar!Reviso el passat, desitjo el futur, però el més important gaudeixo d’aquest present, amb els dies clars i els foscos, amb les rialles i els plors, amb els sentiments positius i els negatius .

Jo ,com tu i com tothom !"

DESPRES DE TOT " des de la mirada interior i del present personal Miquel Martí Pol premi Laureà Mela 2002

2009-03-24T19:56:00.004+01:00

“Mirar enrere és refer la vida i el record, mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts.”
M’agrada recordar aquest text , després d’un dia llarg, cansat però a l’hora enriquidor i ple de vivències.
Són les reflexions del poeta Miquel Martí Pol que em venen a la memòria , quan algun esdeveniment em sobta.
Avui estava convidada a la facultat d’econòmiques de la UdG per fer una xerrada-debat amb els alumnes sobre la situació de la crisi a les nostres comarques .Era donar la visió dels agents socials, i per tant, com a UGT quines eren les problemàtiques i quines serien les mesures per sortir-nos-en.
Abans d’entrar, he estat una estona parlant amb la degana, de la universitat en general, de la qüestió de Bolonia, les possibilitats, les deficiències i mancances d’aquest procés i la desinformació general que hi ha. La professora Anna Garriga, la degana, és una persona amb empenta, crítica però positiva ,ja ens hem trobat en alguna altra reunió i té clar que per anar endavant ,cal treballar i si és possible estar al davant per prendre decisions, encertades o equivocades, però al cap i a la fi, decisions, que impliquin els col·lectius , que facin reflexionar i sobretot que serveixin per avançar en allò en que creiem. Anna, des d’aquí el meu reconeixement per la feina feta i la que et queda per fer! En aquests moments de canvi és difícil estar al capdavant d’una facultat com la d’econòmiques.

Després ha arribat el moment de la xerrada, hem intentat ser clars, el moderador ha intentat provocar i hem volgut que la gent intervingués. Doncs ,m’ha sobtat la passivitat, uns 120 alumnes escoltant , prenent apunts , molt correctes, molt atents, però poc participatius. Aquestes persones són i seran els economistes del futur, amb ells segurament haurem de sortir-nos d’altres crisis o potser seran els incitadors dels canvis de model productiu que demanem, dels canvis socials que ens esperen, per tant, torno a la frase per recordar el que deia Miquel Martí Pol i penso “mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts”

MANIFESTACIÓ - DISSABTE 14 DE MARÇ

2009-03-14T22:52:00.004+01:00

Érem molt i moltes!

No sé si 50.000 persones o 15000 com diuen uns i altres. A mi em costa el tema d’esbrinar la quantitat però us prometo que des de dalt de la tarima,on he tingut la sort de pujar, era impressionant veure la quantitat de gent que ha respost a la convocatòria.
Un dels primers dissabtes de sol , on teòricament faria mandra anar de manifestació i es preferiria passejar tranquil·lament, per la Rambla o prop del mar, i no a ritme de tambor i de música amb una pancarta al davant per la Via Laietana, moltes persones han optat per aquesta via. LA CRISI. Ho ha provocat!!
PLANTEM CARA A LA CRISI. És la justificació d’avui, però és la reivindicació i la necessitat urgent per a molts treballadors i treballadores. No pot ser continuar escoltant que la solució passa per abaratir acomiadament o baixar salaris .La solució és des d’un canvi de model productiu, a claredat, transparència en el sector financer i a propostes directes, ràpides i socials de les administracions i governs.

Els treballadors i treballadores no volem portar les 3 E ni al cap ni al cor:
Ni la E d’Enganyats perquè sabem molt bé el que negociem i el que volem.
Ni la E d’ Explotats com passaria en algunes empreses si no restéssim alerta.
Ni la E d’ Eliminats com voldrien alguns mals empresaris i governants.

Avui, la manifestació era un toc d’alerta .

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN SOM LES VÍCTIMES DE LA CRISI -

2009-03-13T23:54:00.006+01:00

Després de sumar , sumar i restar, per fer l’informe veiem que els salaris dels catalans han baixat un 0,6% en els darrers 10 anys. Tot i la bonança econòmica i la riquesa acumulada per algunes persones !!!

I tothom es vol reunir i parlar-ne!!!!

Avui ens han convocat ! Ells eren 7, nosaltres 2 !
I doncs què discutim?
Com solucionar la crisi en clau gironina? Finançament? Temes econòmics? Socials?
I resulta que en el fons he escoltat bajanades de contingut superficial, i m’ha tocat contestar de forma educada, quan el més normal seria haver-me aixecat i dir Prou!!
Que tots pateixen molts!!! Pobrets!
Que un treballador que es quedi sense feina o sense atur no pateix tant com un empresari que li va malament l’empresa? Podria perdre el patrimoni!!!
Que com gosen els sindicats demanar un 2%, si l’ IPC és un 0,8%?
(ningú recorda que fa temps a Girona l’ IPC era del 6%, i així mes darrera mes, però clar la previsió que és amb el que es regeixen els salaris era del 2% !! Abans aquest 2 era bo però ara no!!)
Que seria una bona idea posar un contracte nou de 12 dies d’acomiadament, perquè si no, no es contractarà a ningú?
I per acabar de rematar que.... CAL UN GRAN PACTE D’ESTAT!!! Per solucionar els temes de Girona!!
(Clar aquesta gent està acostumada a anar a Madrid)

Uf!!!! Qué difícil.... serà continuar així !!

DEMÀ PLANTEM CARA A LA CRISI A LES 5H DE LA TARDA A BCN (de Via Laietana fins a Pla de Palau).

ASSEMBLEA I MANIFESTACIÓ DIA 10 DE MARÇ DE 2009

2009-03-11T22:09:00.006+01:00

El PUNT DIARI
Mig miler de persones protesten a Girona per exigir que els treballadors no paguin la crisi
Després d'una assemblea conjunta dels sindicats UGT i CCOO, la manifestació va recórrer el centre de la ciutat Mig miler de delegats sindicals d'UGT i CCOO van participar ahir en una manifestació a Girona que, sota el lema Plantem cara a la crisi, exigia als governs estatal i català mesures urgents i eficaces per sortir de l'actual situació econòmica. Una protesta en què els dos sindicats van reclamar a la patronal que deixi de «culpabilitzar el treballador» i de fer-li pagar les conseqüències de la crisi. Abans de la manifestació, es va celebrar una assemblea conjunta dels dos sindicats en la qual van participar els secretaris generals d'UGT i CCOO de Catalunya, Josep M. Álvarez i Joan Carles Gallego, respectivament. A la comitiva de la manifestació també s'hi van afegir polítics gironins de CiU, ERC, ICV i EUiA –no hi havia representació del PSC ni del PP–.
Feia molts anys que els dos sindicats majoritaris de les comarques gironines no feien una assemblea conjunta. Ahir a la tarda, el centre cultural La Mercè es va omplir de gom a gom de delegats i delegades sindicals. Els secretaris generals de CCOO i UGT de les comarques gironines, Bartomeu Compte i Dolors Bassa, van ser els primers a intervenir. «Durant aquest temps hi ha hagut una borratxera. I ara pretenen que la ressaca la paguem tots,doncs la ressaca la tenen els que han begut massa o no saben beure», va manifestar Bassa. «El sindicalisme és, més que mai, un instrument útil. Els poders públics no han esgotat el marge d'actuació i hem de pressionar perquè estirin el carro», va afegir Compte.
Per la seva part, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va denunciar que el diàleg amb la patronal està bloquejat «perquè volen aconseguir els seus objectius de màxims, que són acomiadaments lliures i congelacions salarials». En aquest sentit, Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, va reivindicar que «davant la puja de preus no pot retrocedir el poder adquisitiu dels treballadors».
Després de l'assemblea es va iniciar la manifestació, que va recórrer el centre de la ciutat, fins a la plaça del Vi, on es va llegir un manifest.
Sense la patronal
Tot i que la intenció inicial dels sindicats era que la patronal s'afegís a la protesta, finalment els empresaris no van fer acte de presència. Els sindicats ho atribuïen al trencament de les negociacions del conveni laboral col·lectiu. Sí que hi eren representants de formacions polítiques com ara CiU, ERC, ICV i EUiA. Dins la comitiva, hi havia una representació dels treballadors de Comforsa de Ripoll i Campdevànol els quals exigien, a través d'una pancarta, que la Generalitat, màxim accionista de l'empresa, compleixi el compromís de fer una injecció econòmica per salvar les plantes.
«Volem un projecte de formació per a la nostra demarcació»
JOSEP M. ÁLVAREZ
secretari general d'UGT a Catalunya
«No volem sortir de la crisi amb una situació pitjor. No permetrem que la crisi es pagui amb els salaris»
«No hem invertit en innovació ni en polítiques industrials»
«Hem de dir al govern que no ens provoqui»
DOLORS BASSA
secretària general d'ugt a les comarques gironines
«Reivindiquem la qualitat de treball i la quantitat de treball»
«Arriben mesures, però són parcials, insuficients i lentes. No arriben a les famílies ni als autònoms»
DIARI DE GIRONA

Contra la crisi, mobilització", "Que la crisi la paguin els bancs" o "Montilla-Zapatero, queremos el dinero" van ser alguns dels lemes més repetits durant la manifestació que ahir a la tarda va reunir unes 500 persones al centre de Girona sota el lema de "Plantem cara a la crisi". Convocada pels sindicats majoritaris, la majoria dels manifestants eren delegats de la UGT i CCOO, que abans van celebrar una assemblea a l'Auditori de la Mercè, amb presència dels secretaris generals dels dos sindicats a Catalunya. El dirigents sindicals gironins van qualificar la mobilització d'"èxit" i de "toc d'atenció" cap a aministracions i empreses. La de Girona ha estat la primera manifestació unitària celebrada a Catalunya per reclamar que s'apliquin mesures per fer front a la crisi. Segons els sindicats, la mobilització d'ahir respon a la "situació de crisi a les comarques gironines, el gran nombre d'aturats i les dificultats de finançament" per famílies i empreses. Durant l'assemblea, els dirigents sindicals van insistir que aquesta crisi ha de servir perquè els treballadors surtin reforçats. A més, van reclamar garanties per augmentar el poder adquisitiu, ja que és el primer pas per reactivar el consum. Després de l'assemblea, els delegats sindicals i alguns polítics -Eudald Casadesús i Pere Maluquer (CiU), Lluís Postigo (ICV) o Pere Vigo (ERC)- així com un nombrós grup de treballadors de Comforsa amb la seva pròpia pancarta van iniciar la marxa. Durant prop de tres quarts d'hora van desfilar pel centre de Girona de forma pacífica Alguns comerciants van abaixar les persianes solidaritzant-se amb els manifestants. Al final de la manifestació, diversos treballadors van llegir un manifest en el qual es culpabilitza el sector financer, l'immobiliari i els governs -per la seva actitud de "passivitat i complicitat"- de provocar la crisi. Les mesures preses pel Govern i l'executiu de Zapatero són, a ulls dels sindicats, "parcials, insuficients, arriben amb retard i són lentes en la seva aplicació".El secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va afirmar que "no es veu un final per la crisi" i, per tant, aquesta manifestació és un "dels primers" actes reivindicatius. "És un toc d'atenció a les empreses i l'administració perquè vegin que han de fer més del que fan", va indicar Compte. I és que segons els sindicats, "moltes empreses" aprofiten la situació actual per "desprendre's de les plantilles sense explorar altres vies".Per la seva banda, la seva homòloga a la UGT, Dolors Bassa, va remarcar que "els treballadors no són els culpables de la crisi, sinó les víctimes".

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONES

2009-03-07T17:39:00.004+01:00

El dia 8 de març representa molt més que el dia internacional de les dones, representa la reivindicació de millors condicions de treball , de millors condicions de vida, de drets polítics i manifestacions en favor de la Pau.

Uns exemples:

Durant el SXIX , la revolució indústrial va provocar la incorporació de la dona en món laboral retribuït, però sense deixar de ser responsable de totes les tasques de la llar i de la cura de les persones de la llar..Per tant les dones vam sumar feines i no compartint-les .

El 1857 les dones de la fàbrica Cotton a Amèrica es van tancar a la fàbrica fent vaga per demanar millors condicions de treball , la fàbrica es va encendre i 134 van morir.

El 1881 , aquí a Catalunya a Igualada 3500 dones del món tèxtil, van fer vaga per demanar millors condicions en el treball.

El 8 de març també va servir durant molts anys per demanar el dret de vot,el sufragi universal .

El 1917 les dones russes en plena guerra mundial van sortir al carrer per demanar aliments i el retorn dels combatents i sembla que això va ser l guspira provocadora de l’inici de la república i la finalització de l’època del tsar.

El 1946, una de les primeres vagues generals al franquisme , va ser la de les dones treballadores de Manresa

El 1977, l’ ONU declara el 8 de març com a dia internacional de les dones .

Per això la commemoració del dia 8 de març es un bon dia per recordar els avenços aconseguits però també els temes encara pendents.

A hores d’ara ,en el món laboral :
Cobrem un 27 % menys que els homes , no estem en igualtat en els òrgans de decisió , per exemple de dones directives en empreses, en organitzacions i en entitats, només hi ha un 9 % de dones ,continuem sent les que tenim més contractes temporals, parcials i poc estables etc...

En relació a la llar:
Les dones dediquen el doble de temps a la llar que els homes , treballen més que els homes.(parlant amb dones diuen que és molt més del que diuen els estuddis, és corrent escoltar: "jo faig i ell m'ajuda"
Si parlem de tenir cura de les persones dependents de la llar , pràcticament ,podem dir que en general només ho fan les dones.

En el món polític i social:
És evident també la diferència que hi ha en tots els càrrecs des del món local fins a parlamentaris.Les dades de violència de gènere diuen que han augmentat les consultes més d'un 30% en el darrer any i la víctima un 99,9 % són dones.

I n'hi ha que diuen que parlar d'igualtat , ara , són "collonades".!! Aquesta frase te la dedico a tu!!!

Dia de la dona treballadora, ha ser un bon dia per veure assignatures pendents i avenços aconseguits.Marta Selva

2009-02-28T20:49:00.006+01:00

Ahir a Torroella de Montgrí , les Xibeques del Cau van inaugurar una exposició de fotos i textos anomenada QUI TÉ ROBA PER RENTAR?
És una reproducció d’un seguit de fotos, escrits i plafons que recullen el treball de tot un grup de dones del barri d’ Horta, que durant tres anys han treballat en cercar i explicar la documentació referent a les bugaderes. Feina femenina que durant molt temps portaven a terme les dones del nostre país i d’altres mons (i sovint continuen fent , encara que d’una altra manera).
Van voler recuperar la història de les rentadores i bugaderes,com a homenatge a aquest ofici. Inclou una mostra de les condicions d’aquesta feina, que malgrat caracteritzar-se per la seva duresa i per tractar-se d’una feina molt feixuga, ha estat assignada històricament a les dones, tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit familiar. Però també la idea de fer la bugada en companyia,el safareig sense complexos , o rentar els draps bruts dels altres...
Qui té roba per rentar?,És el crit amb el que les bugaderes recorrien els carrers de Barcelona.
A part de l’exposició,va ser interessant el diàleg i la conversa que vam mantenir, van sorgir molts pensaments i idees, des de les diferències salarials,les laborals i idees de bones pràctiques com la que ens van explicar: posar un pòsit per cada feina que durant el dia fem, alguna havia omplert una porta entera i s’havia adonat que és impossible que el dia tingui només 24 hores per una dona!
Bona manera de començar a pensar el perquè del dia de la dona treballadora, que aquest any tindrem la sort de gaudir l’acte institucional de la Generalitat,Institut Català de les Dones, de comarques gironines a Torroella de Montgrí, a Can Quintana el proper dissabte dia 7 a les 12 del migdia! Us hi esperem a totes i tots!

SI NO ESCRIVÍS ÉS COM SI NO EXISTÍS .MONTSERRAT ABELLÓ -2008

2009-02-22T18:36:00.008+01:00

El proper dijous dia 26 al museu de la mediterrània un acte literari : “Montserrat Abelló” !
Montserrat Abelló i Soler neix l'1 de febrer de 1918, a la ciutat de Tarragona. Com que el seu pare era enginyer naval i el canviaven sovint de destinació, l'autora va passar la infantesa no només a Tarragona sinó també a Cadis, Londres i Cartagena. El 1935 cursa estudis a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on forma part del cercle d'alumnes del poeta Carles Riba. En esclatar la Guerra Civil espanyola es presenta a les oposicions convocades per a substituir els professors mobilitzats, i obté el primer lloc per a exercir de professora d'anglès en un institut públic de Barcelona. En acabar la guerra marxa exiliada amb el seu pare, primer a França i després a Anglaterra, on treballa amb grups estudiantils d'ajuda als refugiats de tot Europa. Mentre és a Londres comença la II Guerra Mundial, i el 1940 es trasllada a Xile, A partir dels anys cinquanta es dedica a escriure i a traduir, a més de fer de professora d'anglès a l'escola suïssa al Braemar School de Santiago de Xile. El 1960 torna a Barcelona i comença a treballar com a docent a la Institució Cultural del CIC on continua fins a jubilar-se. El 1963, editat per Joaquim Horta i amb pròleg de Joan Oliver, publica el seu primer llibre de poemes: Vida diària. Al llarg dels anys 70 es llicencia en Filologia anglesa i s’especialitza en l'estudi comparat de la fonètica anglesa i catalana i les possibilitats d'aplicació a l'ensenyament. El 1980 Txiki Berraondo posa música a un poema seu pertanyent al recull Vida diària que publica la revista Dones en lluita. "La Sal, Edicions de les Dones", reedita el 1981, Vida diària, afegint al volum un nou poemari de l'autora: Paraules no dites. En aquesta època s’interessa per les poetes anglosaxones i comença a traduir-ne obres al català, com ara Arbres d'hivern i Ariel (amb Mireia Mur) de Sylvia Plath, o Atlas d'un món difícil d'Adrienne Rich, entre d'altres. El 1986 publica el seu tercer poemari, El blat del temps, amb pròleg de Maria Àngels Anglada. L'any 1990 publica un altre recull de poemes, Foc a les mans, prologat aquesta vegada per Maria Mercè Marçal. Aquest mateix any s’encarrega de coordinar l'espai de poesia de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, a Barcelona. Dos anys més tard, en el marc del Congrés Mundial del PEN, tradueix a l'anglès i al català els treballs de tots els participants al Festival de Poesia i al recital Paraula de Dona. Aleshores es crea el Comitè d'Escriptores del PEN Internacional i el seu corresponent homònim a Catalunya, centre on Montserrat Abelló participa des dels inicis. El 1995 publica els poemaris L'arrel de l'aigua i Són màscares que m'emprovo..., que mostren ja plenament la maduresa de l'autora. L’any 1998 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a traductora. Aquest mateix any publica el poemari Dins l'esfera del Temps, que obté el Premi de la Crítica Serra d'Or de Poesia 1999. L’any 2002 l’editorial Proa reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules (1963-2002), guardonat amb el premi Cavall Verd-Josep Ma. Llompart de poesia (2003), el premi de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica (2003) i la Lletra d'Or del mateix any. També rep el premi Cavall Verd-Rafael Jaume del 2007 per a la traducció de Sylvia Plath Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), i el maig del 2008 és guardonada amb el premi Jaume Fuster, concedit anualment pels socis l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Actualment Montserrat Abelló és considerada per a la crítica com a una autora fonamental per a la poesia i la traducció catalanes de la segona meitat del segle XX. La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies poètiques publicades durant els últims anys, com ara Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Cartografies del desig (1998), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Memòria de l'aigua (1999). És sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Es la mare d'en Miquel Bofill, senador,company i veí de Torroella de Montgrí.