DOLORS BASSA

BALL DE XIFRES QUE MAREGEN I INDIQUEN QUE EL POU ES PROFUND

2011-07-12T23:29:00.002+02:00

De l’any 2000 al 2007 es van crear , a Catalunya , 880 000 llocs de treball, així que vam passar de 2, 7 milions de persones ocupades l’any 1999, a 3,5 milions l’any 2007. L’atur va baixar a un ritme anual de 2,35 %, unes 53000 persones. La reducció de l’atur va ser força minsa , però es va crear molta ocupació perque és van incorporar moltes persones per primera vegada al món laboral remunerat.
A principis del 2008 ,degut a la crisi que és més forta del que tots imaginavem, aquest increment es va interrompre, de manera que en els dos primers anys .entre el 2008 i 2009 la davallada de persones ocupades va ser de 410 000 (un 6% de ritme mig anual). I ara ,en aquests moments el volum d’ocupació es manté en valors equivalents al 2004. Entre el desembre del 2007 i el del 2010, el nombre d’aturats /des s’ha duplicat .

A 31 de desembre del 2010 a Girona teniem 55017 persones aturades , el que representava un 9,8% de Catalunya , dels que 30054 són homes. Uns 12000 són joves entre 16 i 29 anys i 17000 són persones d’atur de llarga durada , 7600 són del sector de la industria , 11200 provenen del sector de la construcció i 32000 del sector serveis i hostaleria (dades del desembre del 2010, no en plena temporada turística).
Si observem les dades de les comarques gironines en aquests dos anys de crisi , les que del 2007 al 2010 han experimentat un creixement mé intens de la seva població potencialment activa .o sigui que pot participar del món del trball- són LA Selva i l’ Alt Empordà (un 7,5 % +)i la que ha perdut població activa és el Ripollés (-0,7%).

Si observem la renda familiar , si en general a Catalunya la xifra és de 16900 euros per habitant ,la Selva és de les comarques que la té més baixa ( 15500€).

L’impacte de la crisi económica sobre la població masculina ha estat més fort que entre la femenina. En acabar l’any 2010 les dones representen el 47,3% de les persones aturades.

De cada 100 persones registrades al SOC com a aturats 23 són estrangeres i dos de cada tres no perceben cap prestació per desocupació.
Si a tot això hi afegim que la prioritat del govern és les retalladles, per eixugar el déficit , a on anirem a parar ?

1 de maig de 2011.- Dia internacional dels treballadors/es (II)

2011-04-26T22:19:00.002+02:00

Ara que el calendari ens indica que arribem a l’ 1 de maig , ens cal recordar que fa 127 any que ,commemorem el dia internacional dels treballadors/es a partir d’unes vagues que es van convocar per aconseguir la jornada de 8 hores.
I si molts anys hem tingut raons per sortir al carrer i reivindicar drets laborals i socials, ara, és més lícit que mai, amb la que ens està caient a la classe treballadora!.
En un temps de retallades, dia sí dia també, en que les propostes dels que manen és de recular els drets que ens ha costat tant d’anys d’ adquirir, en que se’ns posa en dubte el poc estat de benestar i en que sembla que la qualitat del serveis públics bàsic com l’educació i la sanitat estan en perill, no podem quedar indiferents !!.
Ara que es posa en qüestió els drets dels treballadors/es en materia de negociació col.lectiva i alguns voldrien imposar el model antisindical d’algun estat nordamericà com Wisconsin, ara que es discuteix el model de creixement salarial en els convenis vinculats a l’ IPC ,-quan la demarcació de Girona cada mes l’ IPC és més alt i som dels que més perdem poder adquisitiu -la clàusula de revisió salarial i el creixement de la productivitat, ara que a Europa bufen mals aires pels treballadors i que aquí es vol copiar tot , mentre mai s’ha copiat els seus avenços anteriors , ara que en definitiva el que es preten és retallar els drets socials i laborals, nosaltres tenim tot el dret d’indignar-nos i una bona manera de mostrar el nostre desacord en haver de pagar les conseqüències d’una crisi que els treballadors/es no hem provocat , és sortir al carrer, aquest 1 de maig!.
Aquestes retallades són un atac directe a la qualitat dels serveis imprescindibles, entre ells sanitat i educació i per tant incidiran directament en l’empitjorament de les condicions de treball i de serveis que hem de rebre com a ciutadans.Els nostres drets ,de salut, educació,dependEncia, serveis socials, ocupació… que paguem amb els nostres impostos, no poden caure!.
Sembla clar que el que ens volen fer és el desballestament dels serveis públics , deterioriorant el seu funcionament i justificant la privatització.
Per tant, des d’ UGT comarques gironines, us demanem a tots els treballadors i treballadores que us mobilitzeu activament per aturar la política de retallades .
Hem de dir NO,!!
El discurs d’estrenyer el cinturó no pot ser que sigui només amb la classe treballadora i que els veritables culpables, el món especulatiu i financer continuin tenint beneficis personals vergonyosos o arribat al cas, rebenT ajudes de tota mena.
Hem de dir No , a la intenció general de privatitzar els guanys i socialitzar els pèrdues .
Es per tot això que hem de tenir clar lluitar per una OCUPACIÓ DIGNA , que cal combatre una reforma laboral que ens va portar a la vaga general, i ara, a signar la ILP per canviar-la, ja que només serveix per produir la taxa d’atur més alt que mai haviem tingut : 58000 persones a les nostres comarques.
Com diu J.L. Sampedro en la introducció d'un dels llibres més venut aquest 23 d’abril ," Indigneu-vos d’Sthephane Hessel" :
“S’ha lluitat molt per aconseguir el que tenim , ara ens toca a nosaltres defensar-ho, mantenir-ho , i no podem permetre que ens ho prenguin.RETALLADES SOCIALS, NO!

1 de maig de 2011.- Dia internacional dels treballadors/es

2011-04-24T22:36:00.003+02:00

El Dia Internacional dels Treballadors/es o Primer de Maig és la festa del moviment obrer mundial.
El novembre de 1884 es va celebrar a Chicago el IV Congrés de l’American Federation of Labour, en el que es va proposar que a partir del primer dia de maig de 1886 s'obligaria els patrons a respectar la jornada de 8 hores i, sinó, hi hauria vaga.

El mateix any, el aleshores president dels EEUU Adrew Johnson, va promulgar l’anomenada Llei Ingersoll, establint les 8 hores diàries.
Com aquesta llei no es va complir, les organitzacions laborals i sindicals dels EEUU es van mobilitzar i, arribada la data, els obrers es van organitzar i van paralitzar el país amb més de 5.000 vagues.

Des d'aleshores, gairebé tots els països democràtics rememoren l'1 de maig menys els EEUU, el Regne Unit i el Principat d’Andorra.

Per tant, fa 127 anys que reivindiquem els drets laborals i socials l'1 de maig

SOLS - treballadors-es - DAVANT EL PERILL

2011-03-28T17:31:00.003+02:00

Aquest mes ha pujat la inflació i la hipoteca. L’alça de l’ IPC i de l’ euríbor retalla encara més la renda de les famílies i posa molts més pals a la recuperació económica .
A les nostres comarques més que en altres demarcacions,l’ IPC ha tingut un impacte fort(4,1% ,cinc dècimes més que la resta de Catalunya) i ha sigut dels més alts aquest mes.
Ens trobem amb rebaixes en l’estat del benestar,amb atur i precarietat laboral, amb empreses que tanquen persianes, amb sobreendeutaments municipals i amb capacitats cada cop més limitades per atendre les necessitats socials,el crèdit no arriba a les famílies ni a les empreses,les caixes només pensen en la seva reconversió, el petroli amb puja constant de preu, les energies amb constant debat i el resultat…….?????.i hi ha qui es queixa de que la demanda interna està sota mínima……. I doncs què es pensaven??
Aquestes notícies incideixen directament sobre la renda . La inflació és l’impost més antidemocràtic que existeix perque directament perjudica als més febles ja que penalitza el consum de les llars.Els diners que entren en una casa són els mateixos i si n’hem de destinar més per omplir el dipòsit del nostre vehicle per anar a treballar en gastarem menys per comprar altres coses.
Si parlem de l’euríbor exactament la mateixa reflexió, està al voltant del 2% i això encareix novament les hipoteques i per tant es genera un nou impost sobre el consum.
Si també la demanda pública i la inversió pública, que són altres mesures per poder incidir, están totalment debilitades…, com podem pensar en una reactivació económica?
Cal un replantejament real , o tothom creu que amb el sector exterior , amb les exportacions en tindrem prou?
El que sí està clar, és que només amb la reactivació del mercat laboral será possible injectar la confiança per millorar la despesa interna ( diguin el que diguin alguns). Caldria transmetre més augments als salaris (com a Europa)per compensar l’espiral de preus, que ara per ara no deixa tret de sortida a l’economia, llavors els que vulguin estalviar aportaran diners a bancs i a caixes i els que vulguin fer despesa reactivaran l’economia local.

8 DE MARÇ ,DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2011-03-08T00:01:00.004+01:00

El DIA 8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA.

M'agrada reivindicar aquest nom i no el dia de les dones com sembla que està de moda ara. Són les dones treballadores, tant en treball remunerat o no, les que han fet avançar la societat cap a una certa igualtat.
D'uns anys ença s'han fet grans avenços per posicionar-nos en igualtat de condicions a la societat, però el cert és que ens queda molt camí a fer.
Desigualtat salarial (26 % menys el salari mitjà femení que el masculí) el que implica també menys pensió de jubilació i menys diners per les contributives . Una pensió mitja de jubilació d' home són 1010 €, la d'una dona són 598 € i si mirem les prestacions contributives per desocupació,un home són 29,84 € i una dona 25€ , un 85 % de la dels homes.El que ens porta a menys autosuficiència i per tant, a més dificultat de llibertat.
En sectors ocupem els sectors i som majoritàries en els més precaritzats, hi ha segregació horitzontal i vertical, evident. Però en èpoques de crisi cada vegada som més vulnerables , per exemple l'atur femení de llarga durada s'ha multiplicat per quatre durant aquests darrers dos anys de crisi,ara ja tenim més prestacions assistencials (52%) que contributives ,i certs permisos, com el de paternitat que ens podrien portar cap a la nova masculinitat o a la igualtat més efectiva s'han reduit, sent només un 1 %.
Hi ha canvis negatius radicals per exemple si parlem de titulats universitaris el 60 % són dones però en direccions generals només són dones un 4,5 % ,i només de pensar el que ens diu la Cambra de comerç de BCN en el seu estudi de que el PIB català perd 977 milions d' euros per manca del talent femení derivat de que un cop som mares moltes hem d'abandonar el mercat laboral o renunciar a promoció interna , se'm posen els pèls de punta, i em vé al cap´, què passaria amb una independència feminista?

EL 8 DE MARÇ ENCARA TENIM MOLT PER COMMEMORAR i el que està clar és que hem de continuar treballant en la lluita contra les desigualtats per guanyar espais i ho hem de fer des de dins , amb DONES AMB INICIATIVA, AMB DONES AMB EMPENTA,AMB DONES AMB ACTITUD MÉS ACTIVA , AMB DONES AMB LIDERATGE i tot per una societat més justa i equilibrada, que el gènere no sigui una dificultat sinó que entre tots i totes eliminem prejudicis i construim un mónmillor amb una nova organització social del treball i dels temps .

PER QUÈ EL MILLOR ACORD POSSIBLE-POST 3

2011-02-14T17:08:00.003+01:00

Perque té en compte aspectes de carácter conjuntural,(la taxa d’atur dels joves doble la dels majors) i assumeix el repte d’un programa excepcional :PLA DE XOC PER COMBATRE LA DESOCUPACIÓ en dos col.lectius prioritaris ara mateix :JOVES I PERSONES A L’ATUR DE LLARGA DURADA.- Ja teniem des del passat 17 de setembre una mesura amb bonificacions a les quotes empresarials a la SS en els nous contractes indefinits que es féssin abans del desembre del 2011 en joves de 16 a 30 anys i amb majors de 45 anys.(què consti que generalemnt no estic a favor de bonificacions peròen moments tan complicats per millorar l’ocupabilitat de les persones el que calgui)
Bé, doncs ara en base a l’ ACORD SOCIAL I ECONÒMIC, a més de la reforma de les pensions, es cerca, també, l’efectivitat a curt termini:
Reducció de la quota empresarial a la Seguretat social durant 1 any (100% empreses petites i mitjanes i 75 % empreses grans) del contracte per a nous llocs de treball encara que siguin a temps parcial amb un mínim d’un 50 % de la jornada , això s’afegirà als estímuls que ja tenìem de la conversió d’aquests contractes a indefinits(la tranformació pot ser durant el primer any).La durada per fer-ho és de febrer 2011 a agost del 2011 (6 mesos) en collectius de menors de 30 anys i aturats de llarga durada (que siguin des de 1 de gener del 2011 inscrits a l’oficina d’ocupació i amb 12mesos d’inscripció )-. Un contracte a temps parcial que pot ser indefinit o temporal (durada 6 mesos).
A més requalificacions professionals de persones que han acabat la protecció d’atur a partir d’aquest 16 de febrer (demà passat)i no tinguin rendes superiors al 75 % del SMI (és a dir amb més de 415 €) amb un itinerari d’inserció personalitzat de 6 mesos per ajudar a cercar una nova ocupació en possibles sectors emergents .
També es posara a disposició dels majors de 45anys i dels que venen del sectors de la construcció, personal o promotors d’ocupació especialitzat per derivar-los cap a rehabilitació, instal.laciosn energètiques,seguretat,turismE, dependència … (els nous filons)
I un compromís d’apropar els centres de treball , els serveis públics d’ocupació i les persones que havien abandonat els seus estudis per tornar a reemprendre’ls.
Per tot això , si res més no, per poder veure llum al final d'aquest túnel tan negre del 2008-2010 en ocupació ,ja val la pena signar l’acord ,ara vé també hi ha un compromís per d’aquí un any s’avaluar les mesures ,i llavors será quan direm si és bo, molt bo o una mica bo o gens bo!
Així i aqui "Les àvies deien; si no ho has tastat no saps si és bo" !

PER QUÊ EL MILLOR ACORD POSSIBLE-POST 2

2011-02-12T19:15:00.004+01:00

PER QUÈ parlem d’un pacte econòmic i social, d’un pacte global, ja que junt amb la reforma de pensions s’han inclós altres polítiques i actuacions de manera que així la reforma de les pensions es desvincula de la crisi económica i ens permetra revisar cada x temps .
Què hem pretés? A part d’enfortir el sistema públic de pensions per a tothom, ampliar la protecció social de les persones desocupades que ja veiem com a perduda amb l'anunci de la finalització dels 426€ i recuperant 400€ vinculats a la formació , orientar polítiques a l’impuls, la reactivació económica i la creació d’ocupació amb un pla de xoc 2011-2012, s’ha pactat en materia de política industrial, energética i d’innovació , s’ha aconseguit obrir un procés de diàleg de la Mesa de la funció Pública,amb possibles recuperacions de pèrdues anteriors i es definiran criteris bàsics per la reforma de la negociació col.lectiva.
D’aquesta manera , amb aquest pacte situem les reformes en l'àmbit d' alternativa i consens i el desvinculem de retallada i d’imposició, que és l'unic que veiem en els últims temps.
Tenim clar que el millor per garantir el sistema públic de pensions és la creació d’ocupació i la incentivació de l’activitat económica vers un canvi de model productiu: reforma de les polítiques actives, propostes de política industrial i de R+D+I com a motor d’economia, política energética per reduir el cost energètic global, i reforma de la negociació col.lectiva per millorar els llocs de treball i generar-ne amb qualitat, flexibilitat i formació.
Però tot això no ens fa perdre la nostra capacitat de reivindicació i mobilització en contra de la reforma laboral que ens van imposar durant el 2010 i per això presentarem una ILP en contra.
Així que,com sempre,farem ostentació dels estandarts que a la UGT tenim clars: reivindicació,mobilització i quan cal… ACORD ….per seguir reivindicant! Com deien els CLÀSSICS :els fruits de la terra són de tots, però la terra no és de ningú,per tant la lluita i el progrés són propietat de la classe treballadora i nosaltres en som la representació clara.

ES UN BON ACORD? ÉS EL MILLOR ACORD POSSIBLE.- POST 1

2011-02-07T20:49:00.005+01:00

L’ACORD SOCIAL I ECONÒMIC, pretén donar confiança i impuls a la recuperació económica, donar confiança internacionals als mercats i sobretot fer cohesió social des del diàleg.
L’acord té una dimensió més enllà que el tema De les pensions, contempla la reforma de les polítiques actives , un pla de xoc per crear ocupació, un acord per reafirmar la política industrial, l’energètica i la innovació . Ens torna a situar aquells temes de la funció pública que teniem estancats i situa la reforma de la negociació col.lectiva i per tant desfa la imposició a que havíem arribat.

1/ En QUAN AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS:

El DRET DE LA JUBILACIÓ
El dret a la jubilació se situa a la franja de 63 a 67 i no sols a 67 com ens proposaven. S’incorpora la carrera laboral pel treballadors que hagin cotitzat 38,5 anys , que l’edat de jubilació podrá ser als 65 anys. L’aplicació será des del 2013 al 2027.(Tot i que s’amplia el període de còmput de 15 a 25 anys)

MANTENIM LA JUBILACIÓ ANTICIPADA I PARCIAL.-
La jubilació anticipada será voluntària a partir del 63 anys i 33 de cotització amb coeficient reductor (7,5%).No hi haurà coeficient reductor pels treballs amb penositat, perillositat,toxicitat… Per motius de crisi ERO… será a partir del 61 anys. Les jubilacions anticipades prèvies a aquest acord es mantindran.
La jubilació parcial continua als 61 anys .

PER CURA DE FILLS I JOVES.-
Les persones que han interromput la seva vida laboral per naixement o adopció d’un fill podrán avançar l’edat de jubilació 2 anys (9 mesos per cada fill/a)
Pels joves, els programes formatius com becaris tindran la mateixa protecció que els contractes formatius-

AUTÒNOMS.-
Les bases dels autònoms experimentaran un creixement acostant-se a les dels de règim general

Rauxa o seny, seny o rauxa?

2011-01-16T18:08:00.003+01:00

Rauxa o seny, seny o rauxa ?Aquest és el dilema en que ens trobem molts dels defensors de la classe treballadora: Els i les sindicalistes!
Tots tenim clar el que ens demana” el cos i el cor”, davant qualsevol retallada o davant qualsevol petit retrocés cal una mobilització contundent.
En moments determinats , com en la retallada brutal que vam patir amb la reforma laboral cal utilizar el darrer recurs, el dret que tenim els treballadors /es per la pròpia defensa, la vaga general , però cal també, tenir clar que aquests és el darrer recurs .
Com estem i en quin moment estem ara ?Estem entre el “cos i cor” i el ” cap”!Si només escoltem el cos i el cor aniríem directament a una vaga general de nou,decididament, com ja han anunciat alguns altres, però si tenim el cap clar i pensem bé sabem que mentre hi hagi possibilitats a un acord,mentre hi hagi un temps per negociar hem d’esgotar tots els minuts i segons… `per què? , per que els treballadors s’ho mereixen! , si nosaltres els representem (i a comarques gironines la UGT som el 1er sindicat amb més de 2800 delegats i delegades que representen un munt de treballadors /es gironins ) no podem perdre la paciència a la primera de canvi, cal esgotar totes les possibilitats però també som persones i per tant tenim” cos i cor”,igual que tots els treballadors-es ,i això ens fa estar segurs de que no permetrem cap pèrdua de drets, que no ens deixarem trepitjar i que defensarem els drets aconseguits fins ara fins a esgotar les forces!!!!!…. Per això, denunciem, advertim i deixem clar que després del temps de negociació hi haurà la mobilització i si cal la vaga general com vam convocar el passat dia 20 de juny!!
Què evidenciem fins ara ?
Tenim una taxa d’atur de quasi el 20 % i en els joves del 40 % i volen que treballem fins a 67 anys per aconseguir una minsa pensió de jublilació.( A Girona la pensió mitjana és de 675 €, quasi 100 € menys que la mitjana catalana)
La reforma laboral en sis mesos ens ha deixat més precarietat, pitjors condicions laborals, sindicals i socials, per tant solucions nefastes per les persones i l’economia productiva.
Des d’any nou què tenim?
Pujada de la llum electrica d’un 9,8 %, del gas natural un 3,9 % i la bombona de butà un 3,1 %, l’aigua un 2,5 %, el tren un 2,3 %, la T-10 un 7% , els peatges de l’autopista un 3,5 % i els carburants un 3,1%,i correus un 7%....
Però també tenim que els salaris , la majoria congelats o amb una puja de l’1%,la reducció del 5% en la funció pública i l’acomiadament ,quasi gratis, amb l’aplicació de la reforma laboral i per si tot fos poc, la previsió d’anular els 426 € el mes de febrer per aquells que no tenen res de res…..
Amb aquesta perspectiva , ja cal que el govern comenci a presentar millors propostes per la negociació … en tot cas ,només se m'acudeix pensar que estarem a la taula fins el darrer moment, sempre amb actitud d’escolta ,però activa i combativa per decidir a favor de la clase treballadora! ENDAVANT ! I VALENTS EN LES DECISIONS PER LA CLASSE TREBALLADORA!!

Retallades socials i laborals , l'únic per sortir de la crisi ?????

2010-12-16T06:47:00.003+01:00

La vaga general del 29-S no va ser el final, sinó l'inici d’un procés contínu de les mobilitzacions contra les polítiques laborals i socials del govern. !
Els efectes de la reforma ja els anunciavem, des del sindicat UGT, abans de la seva aprovació, en dos trets important i ara, passats 5 mesos és ben comprovat amb dades objectives a la demarcació de Girona!:
Deiem que Abaratiem l’acomiadament i per tant es facilitava! I així ha sigut:,més aturats que mai,ara ja 4 mesos seguits d’augment i passsada la barrera dels 55000 aturats.
Ens prometien que la reforma era una de les maneres de millorar el mercat laboral i canviar la dualitat i ara amb dades a les mans, resulta que es signen més contractes , però augmenten els temporals (+7,4 %) i disminueixen els indefinit (-15,2%)i el contracte de 33 dies que ens l’havien venut com a contracte estrella que ens havia de salvar resulta que cau en picat perque ningu el fa servir (-50 % que l’any passat )
Si fa un temps parlavem d’una sacsejada laboral i ara podem parlar d’un tornado laboral, del que en sortim amb privatitzacions i lliberalitzacions , com la darrera la d’ AENA, i retallades socials i laborals . El govern va presentant plans de xoc I nomes es dedica a calmar la voracitat insaciable d’un monstre anomenat mercat .
Així no, ja n’hi ha prou,nosaltres seguim plantant cara!
I sabem molt bé el que volem !
1. Rectificació reforma laboral
2. Frenar el bloqueig de la negociació col•lectiva
3.-Aturar la retallada de la pensionsRebutgem qualsevol mesura dirigida a retallar i empitjorar les condicions:ni privatitzar-les , ni retard de l’edat de jubilació , ni ampliació dels anys de cotització, perquè tot és REBAIXA DE LA QUANTIA DE LES PENSIONS.
ES TRACTA DE GARANTIR EL BENESTAR COL•LECTIU NO DE FER NEGOCI, i que les pensions són un dret conquerit per anys de treball.
EL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS NO FA FALLIDA, !
Hi ha una altra manera de sortir de la crisis que no generi més desigualtats i injustícies i no podem fer el joc ni callar al full de ruta que ens ha preparat el govern, només amb retallades socials i laborals
El que cal és fomentar l’ocupació i crear-la de qualitat amb les millors condicions laborals possibles per millorar la caixa comuna, reduir l’economia submergida que no és més que una estafa pels que treballem i pels que estan a l’espera d’ un lloc de treball,així com el frau fiscal i millorar els salaris com cal.
Només amb la lluita i la mobilització individuak i col.lectivaaconseguirem allò que els governs ens volen treure, nosaltres lluitem pels avenços socials, per la protecció, per la jubilació i no permetérem que ens els retallin!

AQÜEDUCTE DEL MES DE DESEMBRE

2010-12-08T18:24:00.003+01:00

L’AQÜEDUCTE DEL DESEMBRE.-
Enmig d’una crisi galopant,en que moltes de les persones de les nostres comarques estem perjudicades,l’aqüeducte del mes de desembre ens ha portat a debatre sobre un col.lectiu específic :els controladors aeris.
L’augment de l’atur, tornant a passar l’escandalós nombre de 55000 persones, que en cap mes de l’any passat hi havíem arribat , malgrat la contratació per part de l’administració local dels plans d’ocupació d’aquest setembre; quan s’han perdut 617 empreses , només en el que va d’any: on hi ha una marcada reducció del nombre d’autònoms – menys 8000 -,continuen els expedients de regulació, el fons de garantía salarial abona molts més diners que mai a treballadors acomiadats d’empreses insolvents i els bancs no donen crèdit ni finançament ni a les persones , ni a les famílies ni a les empreses, el tema central ha estat els controladors aeris.
En les tertúlies de café , en les familiars, en les reunions d’amics,i fins i tot en els mitjans de comunicació tothom comentava el tema del sou dels controladors, de la gent que després de comprar un bitllet d’avió amb els seus estalvis s’ha hagut de quedar a casa, o canviar la data del viatge o de les vacances, però pocs han comentat “la mostra d’autoritat” del govern de l’ Estat .
No vull entrar en valoracions del que feia un any que passava, de si la negociació col.lectiva es portava bé o no, de si cal retallar salaris a “col.lectius priviligiats” , de si la formació s’ha de fer bé o amb poc temps en tenen prou , de si les competències han de ser del govern o d’empreses privades …. el que sí vull ressaltar és que els mercats internacionals han felicitat al govern per les mesures preses, que s’han posat civils sota jurisdicció militar en una anomenada democracia, que s’ha manipulat l’opinió pública i la militarització ha servit per posar llei i ordre per part d’un govern espiat pel FMI i el Banc Mundial , que només ells en surten enfortit de cares a Europa … però en definitiva el que han fet és un ajust més, económic, posant ordre a per tot, donant una lliçó a tothom per la mira dels mercats financers europeus.
.Què passarà amb la privatització d’ AENA, ja anunciada, ara? Qui gosarà protestar? Vindran els militars si demanem el concert econòmic?.Què passaria si els mestres o els metges en massa decidicin fer vaga? Si ens manifestem en contra del govern? Si…
Si , ara no ens queixem, si això ho trobem normal, si deixem que els militars a cop de xiulet dominin la vida d’uns civils , sigui per la causa que sigui, només em vé al cap aquell poema atribuït a Bertolh Brech :
“ Primer van anar contra els jueus,
però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no era jueu;
després van anar contra els comunistes,
però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no ho era pas;
van anar contra els intel•lectuals, i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era;
després van anar contra els periodistes,
i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era;
fins que un dia van anar contra mi, però llavors ja era massa tard”.
Si continuem així,vol dir que estem preparant el traspàs de la nostra economía als mercats europeus i ara vindran les pensions de tots, les retallades socials, els acomiadaments …
Irlanda tornarà a ser el model , però aquesta vegada per mostrar-nos només un avançament a ser titelles en mans dels gegants, dels mercats insaciables i dels rics .
Així , noooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!
Així no anem bé , els treballadors i treballadores !!!!!

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE GIRONA PERDEM UN LLENÇOL A CADA BUGADA

2010-11-13T15:02:00.003+01:00

Girona , és la demarcació catalana que perd més poder adquisitiu .
L’increment salarial mitjà pactat en convenis col.lectius a Girona és fins ara del 1,87 % , per tant representa un 1, 03 menys del que hem tingut de pujada de preus (taxa d’inflació interanual és del 2,9 %), i els convenis que es regeixen per l’ IPC català o estatal també perden perque aquest és inferior del de Girona. Com poden les patronals demanar que per millorar la competitivitat que no s’actualitzin els salaris ?com anirem a comprar els treballadors /es de comarques gironines si cada vegada tot és més car i els nostres salaris perden mes darrera mes? Però aixó no és tot, els pensionistes de les nostres comarques tenen una pensió mitjana més baixa que a la resta de demarcacions,la mitjana és 117 € menys que la de Catalunya . (Girona 784 versus 901ª Catalunya).
Davant aquest panorama no és fácil que ara que ha començat la campanya electoral hi hagi dibuixant s que que anomenin “comença la campanya de la crisi” i el rerafons sigui la catedral de Girona!!
I més complicat encara ho tenen,els aturats, els joves nini, els joves sisi, els col.lectius amb dificultats, els que d’entrada a cop de decret han perdut el 5%.....
La campanya electoral ha de servirnos per informar-nos d’allò que ens incombeix com a clase treballadora , i com a país. Caldrà que tinguem en compte:, les polítiques socials i d’ocupació que ens prometen , la política indústrial i d’educació que ens proposen , així com les millores per no retallar el ja empobrit estat del Benestar. No ens deixem enganyar ¡ pensem que Les paraules se les emporta el vent , per tant, llegim els programes,demanem qüestions ,asegurem el que ens interessa com a col.lectiu i com a poble,en definitiva informem-nos i per molt desenganyats, per molt emprenyats i per molt desinflats que estem, anem a votar amb la idea que si no hi anem, un altre decidirá per nosaltres

UN NOU MAIG DEL 68 ?

2010-10-21T18:27:00.002+02:00

Sabem que Camerón i el govern britànic han presentat el Pla més dur des del 1945, després de la guerra mundial, amb retallades socials i laborals impensables fa un temps : reducció d’un 20 % dels funcionaris ,de 490.000 llocs de treball de la funció pública, retallades de les prestacions dels aturats, de les ajudes a les famílies , de les subvencions als habitatges …!
Els sindicats francesos porten deu dies de vaga general en el sector del transport i de grans mobilitzacions, mentre el govern de Sarkozy no escolta a la gent del carrer i continua amb el seu pla, però el partit socialista de França s’aliena amb els vaguistes, els estudiants i està en contra de la pujada de l’edat de les pensions de 60 a 62 en alguns sectors, i de 65 a 67 a altres, mentre aquí el partit socialista del govern és qui ens fa les retallades laborals i socials .
Els mitjans de comunicación fan un seguiment de la vaga a França exhaustiva , i descriptiva , fins i tot ensenyen com en les mobilitzacions s’han cremat 20 cotxes, i hi ha piquets a per tot arreu, i ho comenten amb certa normalitat, mentre aquí ,abans i després del 29- S hi va haver una aferrissada persecussió dels sindicats i de les seves democràtiques actuacions .
La meva pregunta és :els governs actúen diferent si són de dretes o d’esquerres o depen de si están en el govern o a l’oposició en cada moment? A qui haurem de votar, potser ens caldrà demanar a cada partit que porti un programa electoral per si l’economia va bé i un altre per si hi ha recessió, per saber a què tenir-nos, no?
El que està clar és que som davant de canvis fonamentals en el sistema i en el tipus de valors vigents ,així com en les estructures socials , polítiques , econòmiques i de poder. Cal que a manera individual i col.lectiva reflexionem en què som, d’on venim, cap a on volem anar i sobretot què volem per a la nostra gent , els joves I els grans , homes I dones.Què és la justicia socials i com la pensem defensar? Quins són els nous marcs on pot trobar sentit la nostra vida? I quin ha de ser l’art de gestionar la incertesa en moments de canvi?
Un llum d’esperança és, que avui també llegia, que els joves estudiants francesos en mig de la mobilització canten que no volen aquest govern ni les seves polítiques i que el que volen és un nou maig del 68!

DIA 29-SETEMBRE:- PER LA MANIFESTACIÓ DE GIRONA

2010-10-01T23:49:00.003+02:00

SOM MOLTS, moltíssims i SEGUR QUE MÉS DEL QUE DEMÀ DIRAN I SOBRETOT MÉS DELS QUE ALGUNS VOLEN!!Els que avui sou aqui :
SOU GENT VALENTA, SOU ELS MILLORS,SOU ELS QUE DEFENSEU ELS DRETS LABORALS I SOCIALS DELS QUE ARA TREBALLEN, DELS QUE ARA ESTAN A L’ATUR, I DELS JOVES QUE HAN D’ENTRAR EN EL MÓN LABORAL-!
ENS VOLIEN ENREDAR, VOLIEN QUE ESTESSIM CALLATS I MUTS I avui hem sabut dir AIXÍ NO:
1/Alguns Volien que paguessim, encara més , la crisi els que no l’hem provocada, n’hi hem tingut cap culpa , i avui hem sabut dir NO!
2/ Alguns volien culpabilitzar i discriminitzar els que treballem , els que estan aturats, els pensionistes , els jubilats i avui hem demostrat que sabem dir NO!
3/Volien que restéssim callats, que no féssim soroll, i hem sabut donar una resposta contundent, amb una vaga general que no és més que un instrument reivindicatiu contra les mesures establertes
4/Ens demanen sacrificis, i només ens parlen que el dèficit públic l’hem d´eixugar uns quants : I amb això han intentat atacar-nos!
Ho van intentar:
1/amb la directiva europea de les 65 hores que vam saber tombar (el Desembre 2009)
,2/Amb la rebaixa de salaris en els treballadors de la funció pública del 5%
3/ ara ens volien colar una reforma laboral injusta laboral i socialment que afecta a tothom.
4/La proposta de retallada de pensions o canvi de jubilació fins als 67 anys, i els que som ara aqui, els diem que no volem que juguin amb les nostres pensions !
Avui 29 de setembre ens hi jugàvem molt i hem sabut donar una bona resposta i ho aturarem!.
• El que ens venien era:
• 1/POLÍTIQUES que estan plantejades només, per donar importància als mercats. que no en tenen mai prou, i per tenir contents els que reformar vol dir retallar als altres o sigui als poderosos
• 2/POLÍTIQUES que no donen sortida ni a la crisi econòmica i financera, ni fa res pel nou model productiu . No crea ocupació ni millora la qualitat de treball.(ho diu tothom)
• 3/POLÍTIQUES que discriminen les persones (fins i tot els més febles com els aturats) amb privatització de serveis públics essencials.
• 4/Es carreguen la negociació col.lectiva , constant xantatge als delegats i comitès,i deixa en paper mullat el paraigua dels convenis sectorials,baixant-los a nivell d’empresa.
• 5/No parlen de formació .I ens deixen els JOVES eternament precaris.

A partir d’avui i amb el vostre testimoni: Això ja formarà part de la memòria ! Estem segurs que demà serà un altre dia !
• Aquests dies dèiem la frase d’ en Vicens Vives“amb l’esperit de rancúnia i passivitat dels esclaus mai serem ningú “ i avui hem demostrat que a Girona som actius i tenim l’esperit de justícia i llibertat dels millors !
• que “un no és res” però quan molts cridem com un de sol, quan defensem els drets col•lectius per sobre dels individuals res ens pot aturar:podem canviar els fets i la història ,com han fet tanta gent anònima abans que nosaltres,per tant podrem canviar la reforma i el que vingui després. La vaga general ha sigut el detonant i avui comença un nou temps i un nou espai de diàleg.
Què volem?Volem un model, fonamentat en la estabilitat personal, l'accés a serveis d'educació, salut, habitatge i sistemes públics de pensions, i una plena ocupació amb la millora de les condicions laborals que permetin augmentar el nivell de vida, així com una cohesió social que ens aporti a tots i a totes el treball amb condicions dignes.

• Companys i companyes , Com deien els clàssics
“ La lluita ens dóna allò que les lleis ens prenen!
I avui,29 de setembre, tots i totes aqui ho hem demostrat!!

ENDAVANT,SALUT,TREBALL I LA LLUITA CONTINUA!!

AMB L'ESPERIT DE RANCÚNIA DELS ESCLAUS MAI NO SERÀS NINGÚ.VICENÇ VIVES. HISTORIADOR GIRONÍ MORT FA 50 ANYS.

2010-09-19T21:55:00.003+02:00

El 29 de setembre hi ha convocada vaga general. JO HI VAIG I TU?
L'historiador gironí VICENÇ VIVES deia "Amb l'esperit de rancúnia i passivitat dels esclaus mai no seràs ningú" i aixó és el que voldrien que fossim- uns esclaus amb esperit passiu, dient amèn,i no hi ha res a fer- els que ens han preparat aquesta reforma laboral.

És una Reforma INJUSTA LABORAL I SOCIALMENT(pels que treballen i pels aturats), REGRESSIVA EN DRETS DE LES PERSONES ,
Ens hi juguem molt:
• Reforma que està plantejada només, per donar importància als mercats. que no en tenen mai prou, i per tenir contents els que reformar vol dir retallar als altres o sigui als poderosos.
• Acaba amb el feble model de benestar europeu de casa nostra.
• Reforma que no dona sortida ni a la crisi econòmica i financera, ni fa res pel nou model productiu . No crea ocupació ni millora la qualitat de treball.
• Discrimina les persones (fins i tot els més febles com els aturats)amb l' entrada de les ETTs com a serveis de col.locació ...privatització i amb decisions com la de poder treure la prestació d’atur, criminalitzant-los i separant aturats bons-els que tinguin la formació, l'edat i el sexe adequat- i dolents els que per les empreses de collocació no tinguin el perfil que elles volen vendre!
• Crea més precarietat laboral perque es carreguen la negociació col.lectiva ---arbitrarietat del patró de l’empresa, per tant ser`pa un xantatge constant a comitès i deelgats/des.
• Ens sentim enganyats , molt parlar del model alemany o de l’austríac? molt parlar del canvi de model productiu,i a on és la obligatorietat de la formació ? només hi ha bonificacions per empresaris de les cotitzacions de la SS (fins a un 80 % ) De l’austríac trigaran un any a crear el fons pels treballadors/es ,diu que l'hem de negociar ja que no saben com fer-ho.
• Tindrem els JOVES eternament precaris, contracte de formació fins a 25 anys o 5 anys després de tenir la titulació,amb salaris del SMI d'uns 600 €.

Hem d'aturar aquesta reforma que no ens porta enlloc, no crea ocupació per sortir de la crisi ni ens deixa en millors condicions per un futur.
JO VAIG A LA VAGA DE MANERA CONSCIENT, DE MANERA CÍVICA I AMB CONVICCIÓ I TU?

De moment les esmenes afegides a la REFORMA SÓN UN NYAP!!

2010-09-07T19:52:00.004+02:00

De moment, LA REFORMA LABORAL ,és un nyap.
Si ja ho era quan va sortir del Congrés , amb les esmenes del Senat s’ha empitjorat molt.
Un exemple d’una esmena que és vergonyosa i indecent, bè, de jutjat de guàrdia!!!
La reforma en el Senat suposa FACILITAR L’ACOMIADAMENT PER ABSENTISME LABORAL:
Falta d’assistència al treball és acomiadament per causa objectiva (només 20 dies per any treballat en aquella empresa) si supera el 20% de la jornada laboral en 2 mesos , abans era si a l’empresa hi havia un 5% d’absentisme general (es deia que l’empresa podia anar malament per aquesta causa) el Congrès ho va rebaixar al 2,5% i en el Senatm gràcies a l’aportació del PNV s' elimina. De manera que, no depèn de com estigui l’empresa com a col.lectiu sinó de nosaltres com a treballadors/es i prou. Així que si tens una malaltia i estas una setmana sense anar a treballar, com que és un 20% del mes ja et poden acomiadar. Ah!! i si tens la mala sort de trencar-te una cama o un braç, al carrer falta gent! Perquè t’acomiadaran si volen sense cap problema,doncs passaras del 20 % d’absentisme de la teva jornada laboral!!(Alerta Mariona, Xevi. Sergi i Josep que aquest hivern us vau trencar la cama, aquest proper ja no treballareu més )
Sort, que a partir de la convocatoria de VAGA GENERAL del 29 de setembre, com que será un èxit, les hauran de retirar.

HISTÒRIA D'UNA VAGA GENERAL

2010-09-01T20:41:00.003+02:00

Raons, per anar a la VAGA GENERAL NO ENS EN FALTEN, NI 3 NI 5 NI 10 , EN TENIM MOLTES!
Si ja en teniem amb la proposta de la reforma laboral plantejada i aprovada al congrés el 22 de juny ,des de llavors amb les esmenes proposades per CiU i el PP s’ha anat empitjorant.
Es la 4ª reforma que es fa en els darrers 30 anys, i és el país on se n’han fet més d’ Europa.
Quan la reforma ha anat contra els treballadors només amb una vaga general l’hem aturada:
L’any 1988 , el 14 D contra la reforma laboral que imposava el govern d’en Felipe González, que abaratia l’acomiadament i introduia el famós “plan de empleo juvenil” amb contractes temporals pels joves.Va tenir un fort seguiment , el 90 % dels treballadors, i no sols es va retirar sinó que va se’l va obligar a negociar millorar la despesa social.
L’any 2002 , el govern d’ Aznar volia imposar “El decretazo” prestació d’atur i salaris de tramitació i va queda derogat.
Quant hi ha una retallada de drets de la classe treballadora, cal plantar cara ¡ i per fer-ho fort només tenim la VAGA GENERAL!!
PER QUE TOCA SEMPRE ELS MATEIXOS ?
Qui recorda que la crisi va començar i la va provocar el món financer? Durant aquest temps què s’ha tocat?, renovat o regulat del sistema financer? Quan s’ha parlat en algún moment de retallar les pensions vitalícies dels executius dels bancs?, els exagerats sous dels directius?, dels càrrecs de confiança?, dels consellers d’administració de les grans empreses i les multinacionals ?.. Res de res!
Per tant,per començar és una reforma injusta laboralment , injusta socialment (ataca els que treballem i als aturats ) i regressiva en drets de les persones en general.

JO HI VAIG SER!!

2010-07-26T00:50:00.004+02:00

Jo hi vaig ser!!
Com en tants d’altres esdeveniments personals o socials,sovint el que ens queda amb el pas del temps és el jo hi vaig ser!
Les vivències històriques s’uneixen amb les sentimentals, amb les il•lusions,amb la confusió i la convicció del moment, però queda el plaer d’haver viscut la intensitat del fet , el significat col•lectiu i social esdevé objectiu del personal i així la celebració del 31 aniversari de la revolució sandinista es converteix en revolució de 1000 colors i de molts noms.
Us puc jurar que Nicaragua camina, avança amb pas ferm. És una terra seductora amb núvols i sols excepcionals, amb barreja de xafogor i brisa, amb persones confiades, alegres, il•lusionades o assaltants d’arma blanca en ple carrer, però segur que amb moltes possibilitats de progrés col•lectiu i personal.
Aquests dies, els carrers eren negres i roig, els busos , les activitats, tot l’entorn de Managua tenia la flaire del triomf electoral del 1979, però el que més em va sobtar són les seves actituds:
1/ una actitud de militància absoluta amb la causa sandinista , de creure’s en el país, d’avançar contra el neoliberalisme,de guanyar una causa justa amb els més dèbils, amb els més pobres...
2/ una actitud de memòria històrica .Altrament el 83 % de la població nica és menor de 45 anys , això implica que 5 milions dels 5,8 milions d’habitants de Nicaragua no havien nascut o tenien menys de 14 anys durant el temps de la revolució i tot i que tenen clar que no es rescata l’esperança, ni del passat ni es construeix un futur amb les derrotes del passat sí que és important conèixer la nostra història i això a Nicaragua ho fan bé :No hi ha congrés , tertúlia, debat o reunió familiar que no s’expliquin els esdeveniments de la història pròpia.
La revolució sandinista ha establert un model de cohesió social i de pertinença nacional gracies al sentit de identificació d’una comunitat que se sent protagonista i participant del avenços . construeixen nació tant en el sentit polític –econòmic-social-cultural com en el sentit integral holístic, en que la inclusió és un dels objectius determinants i això és el que jo voldria per Catalunya.
En aquests moments, penso que tant Catalunya com Nicaragua continuen necessitant felicitat i eufòria –com diu Mazoni: “no n’hi ha prou de la felicitat, necessito eufòria”-per avançar en política nacional i social-
Eufòria amb militància activa i amb memòria històrica per a la veritable independència dels pobles!!

RESOLUCIÓ APROVADA AVUI 17 DE JULIOL A MANAGUA DE RECOLZAMENT A LA CLASE TREBALLADORA DE L'ESTAT ESPANYOL

2010-07-17T23:23:00.001+02:00

RESOLUCIÓN DE APOYO SOLIDARIO A LA HUELGA GENERAL CONVOCADA POR LOS SINDICATOS DEL ESTADO ESPAÑOL PARA EL PRÓXIMO 29 DE SEPTIEMBRE DEL 2010.

El pasado 16 de junio, el gobierno del PSOE, después de intentar diversos recortes en el ámbito social y laboral, ha aprobado el decreto de “MEDIDAS URGENTES PARA LA REFORMA LABORAL” de forma unilateral y sin diálogo social.

. Según los sindicatos del estado español la reforma del mercado de trabajo supone: “el despido más fácil, más rápido y más barato, perpetúa la contratación temporal como vía de entrada al mercado de trabajo, da mayor poder a los empresarios, cuestiona la negociación colectiva, facilita la modificación sustancial de las condiciones de los contratos de trabajo, incluidas las pactadas en los convenios colectivos, disminuyendo el control judicial. Facilita en la empresa el descuelgue salarial previsto en los convenios colectivos. Legaliza las agencias privadas de colocación con ánimo de lucro, a las que no sólo se da acceso para la realización de funciones de intermediación laboral sino que también se les otorga competencias que van a afectar a las prestaciones por desempleo de los trabajadores y trabajadoras.”
Esta reforma no da ninguna respuesta a la crisis ni crea ocupación simplemente consolida la temporalidad laboral, la precariedad y los recortes de los derechos de los trabajadores y trabajadoras, y aumenta el poder de los empresarios.

Estas medidas recortan el mínimo estado social, democrático y de derecho y se alinean claramente con la patronal, los banqueros, los especuladores .por lo que han obligado a los sindicatos de clase a convocar una Huelga General para el 29 de septiembre de 2010 . Huelga General que se realiza en el marco de una movilización europea contra las medidas de ajuste de los distintos gobiernos europeos.

En consecuencia, el CONGRESO DE LÍDERES DE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES, en solidaridad activa con la clase obrera del estado español, adopta los siguientes acuerdos:

• Dar apoyo a la lucha y movilización de la clase trabajadora del próximo día 29 de septiembre.

• Organizar acciones solidarias como plantones en las embajadas españolas de los respectivos países el mismo día de la huelga.

• Comunicar este acuerdo a los sindicatos convocantes y al gobierno español.

MANAGUA , 17 DE JULIO DE 2010

IDEES DES DE MANAGUA , INTERACTUANT AMB EL SINDICAT FNT , PER LA TRANFORMACIÓ I LA LLUITA DE CLASSE

2010-07-16T02:24:00.006+02:00

“HEM HAGUT DE LLUITAR CONTRA ELS VELLS ENEMICS DE LA PAU:MONOPOLIS COMERCIALS I FINANCERS, ESPECULACIÓ, BANCA IRRESPONSABLE, LLUITA DE CLASSES… SOM UN DELS PAÏSOS QUE MÉS DESITGEM LA PAU" Xaguelo 12/07/2010 en una conversa informal.

Sabem que vivim sota un sistema tremendament inmoral en que els culpables del desastre són premiats i els innocents castigats. Els bancs han rebut milions i els banquers han fet servir diner públic per seguir pagant sous d’escàndol i dividends immorals, de tant desmesurats.

La crisi? quina crisi mundial? Ells ens han enredat ,no podem creure l’idiograma xino de la paraula crisi perquè no combina les idees de "perill versus oportunitat" sinó que el que ens han fet és una ballesta amb el disparador cap els més febles , cap els que no han seguit les polítiques neoliberal o els treballadors i treballadores. Tot i així, el crak era inevitable i previsible , però pocs el van preveure per no dir ningú. S’ha desmantellat l’economia "de casino" "d'aparador", la de les finances mundials i ens volen fer creure que en som culpables, nosaltres, la pobresa, les desigualtats, la lluita de classe o la lluita de la gent per l’aigua, pels aliments o per la pròpia identitat. TOTA LA CRISI VÉ DE LES POLÍTIQUES NEOLIBERALS ESTABLERTES PELS MATEIXOS AUTORS.
Ens han empresonat mentalment i ens hem d`' alliberar.
La classe dominant –els poderosos- ha seguit el principi de “tot per ells i res pels altres” però des d’aquí de Centramèrica veient la lluita de la seva gent, penso que s’aprén a llegir entre ratlles, a escriure i a pensar de manera crítica, per tant, la fugida d aquest alienatge , d’aquesta presó,dependrà de cada un de nosaltres i sobretot dependrà de si sabem construir un projecte compartit , un projecte col.lectiu .
Potser, caldrà nacionalitzar bancs, socialitzar bens i empreses, tenir bons serveis públics, substituir el que fins ara era estudi del medi ambient per sentir-nos nosaltres mateixos part del medi , acabar amb els paradissos fiscals i financers i en definitiva ser responsables tots i totes per construir un món més just, més social, més segur, més verd, més solidari, més de les persones i per les persones.

Hasta la victoria siempre!

VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE DE 2010

2010-07-04T22:44:00.003+02:00

NOMÉS ALGUNES IDEES DE LA REFORMA QUE ENS PORTEN A LA VAGA N’HI HA MOLTES MÉS.-

Ens acomiadaran quan voldran i encara ens pagarem la indemnització nosaltres mateixos per que les empreses maquillaran els balanços econòmics i aleshores l’acomiadamant será procedent, i si fins ara amb 5 anys d’antigüitat i un salari de 1500 € una empresa pagaria 11250€, amb la reforma en marxa la idemnització será de 3000€,. Visca les rebaixes per les empreses i la poca indemnització pels treballadors!.

Igualen el contracte temporal amb l’indefinit , així clar que quan ens contractin ja ens diran que si no hi ha feina cap al carrer.

La negociació col.lectiva queda en paper mullat i els empresaris ens faran xantatge a cada reunió d’empresa, amb els horaris , els salaris, la mobilitat dirà això o retallem personal … i au a empassar el que ells vulguin! Això vol dir que ens podrán canviar l’horari quan vulguin, trencar els convenis, els plans d’igualtat..si fins ara conciliar era difícil ara será imposible!.

No crea ocupació, no genera llocs de treball . fins i tot el ministre de treball ho diu! No serveix per sortir de la crisi .

Privatitza la recerca de feina i aporta més precarietat. Segons com tinguis el currículum i segons a on visquis tindràs possibilitats o no.hi haurà aturats de primera i de segona. Si tens formació i vius prop de Barcelona , les ETTs podrán col.locar-te però si has treballat al textil i vius al ripollés será difícil i cap agencia apostarà per a tu.

Si ets jove uff….Amb aquesta reforma, més temps per estar en contracte de practiques amb un salari d’uns 600€ per tant , saps que vol dir emancipar-te ¿ doncs no cal que ho provis… imposible!

I per si no n’hi ha prou…… baixen les pensions i retallen la despesa social i precaritzen els serveis públics!!!

PARLANT-ME DE TU!

2010-06-30T23:14:00.005+02:00

Avui ell ha marxat!
Sense fer soroll com li agradava a ell, sense estridències però en un dia assenyalat pel sinidcalisme. Ha mort un sindicalista, un company, un bon amic.
En José Manuel era la persona que sempre hi és. Sabia escoltar i donar consells, creava equip i tenia complicitats amb cada una de les persones del seu entorn.
Personalment,és el braç que he cercat durant tot aquest temps al capdavant de l’organització,i sempre he trobat, era el cor amb qui confiava les dificultats laborals i fins i tot les personals .
En l’amistat, el temps pot ser important però no és el tot. No era un amic d’infantesa ni d’adolescència, però són les proves les que modelen les relacions, pel bé i pel mal. Ser exigent és important,ser tolerant és un principi, pensar en l’altre, saber estar present quan cal, tenir les paraules justes i els gestos adients i donar proves de constància era el que havia trobat en ell. Havíem arribat a un grau de lleialtat i de fidelitat que feia que qualsevol comentari fos important i el més important , si el necessitava ell hi era!
Està clar que en la feina s’estableixen relacions professionals, però amb alguns van més enllà i la relació es converteix en amistat. Amb ell, teníem anècdotes comunes amb les que rèiem, parlàvem dues llengües diferents de sons però no de contingut.
Et trobaré a faltar com a company, com a mentor en el lideratge sindical i sobretot et trobaré a faltar com a persona!
Avui és un dia trist per la UGT de comarques gironines i estic segura que les idees personals d’aquest post seran compartides per molts i moltes , és un dia trist per tots els treballadors i treballadores perquè tenia clar que la defensa i la lluita per millorar el dia a dia era la fita més important, així que la millor manera de mantenir el seu record serà treballar per aconseguir una vaga general el 29 de setembre que paralitzi tota la demarcació.
José Manuel, estaràs sempre amb nosaltres perque :

Tots els colors de la terra i de l'aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d'aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.

DIA 8 DE JUNY .VAGA GENERAL DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

2010-06-08T00:20:00.003+02:00

Demà dia 8 de juny vaga a la funció pública.-Més de 38000 empleats públics a les nostra demarcació. Uns serveis mínims de màxims dictats per l’administració!
Són mesures socialment injustes, regressives, legalment conflictives i a més políticament incorrectes.M’explico, socialment injustes ja que ataquen els empleats públics, els pensionistes i tots els treballadors /es que som els que utilitzem majoritariament els serveis públics. Dels empleats públics es diu que tenen treball fixe i bon salari, mentida, un 26 % són temporals i un 25% cobren 1000 o menys de 1000 €. Realitzen serveis públics: apaguen foc, eduquen els nostres fills /es, ens curen, ens ajuden quan estem depenents, tenen cura de la seguretat…Perderan un 9 % de poder adquisitiu, ja que és un 5% més els increments de l’ IPC, 2 % per any fins el 2012.
Els pensionistes tenen pensions entre 400 i 900€ amb una mitjana de 690 € , poden viure així?I se’ns diu que no els hi revaloritzaran… és igual que pugi l’ IPC…
Tota la clase treballadora utilitzem els serveis públics i tindrem més cues menys serveis ja que no es cobriran les jubilacions…
Regressives, van contra del feble estat del benestar ,des de 1950 no hi havia hagut una mesura de retallada com aquesta. Perderem Sanitat (ja es comença a parlar de copagament) ja s’havia privatitzat l’educació-escoles concertades) la sanitat (Xhup) i la llei de la dependencia, per tanat tot allò on es treballa més hores i es cobra menys.
Legalment conflictives, comencem a tenir conflictes perque han traspassat les linees de la negociació col.lectiva en diverses empreses concertades en societats mercantils etc… s’haurà acabat la pau social , a partir d’ara.
Políticament incorrectes perque els trebalaldros /es no herm causat la crisi i ens en fan culpables. No hi ha reforma fiscal, ni financera, ni es combat el frau fiscal ni mesures per reactivar l’economia.Un exemple, un profesor paga un 25% d’ IRPF un consumidor paga un 18% de IVA i una SICAV només un 1%!!I així podríem anar contestant....

EFECTES DE LA TISORADA O TISORADES

2010-05-29T21:52:00.002+02:00

Segons el govern de l’estat l’ajust de la despesa de 15.000 milions d’ € que va aprobar pels anys 2010 i 2011 comportarà menys creixement de l’economia i un nombre més alt de desocupats. Segons les dades macroeconòmiques augmentarà més la taxa d’atur i la previsió de creixement será de 1,3 l’any 2011 i de 2,7 l’any 2013 que és quan començarem a generar ocupació .
Està clar que es tracta doncs, simplement de fer un ajust en la despesa amb retallada de l’ajuda a les persones dependents,dels salaris dels funcionaris, congelació de les pensions,retallada d’inversió d’infraestructures i socials...ES TRACTA DE QUADRAR COMPTES AMB RETALLADES .
El Govern català , fa un acord, el mateix : sacrificis de funcionaris de mestres, de metges,d’infermeres…. Demanen un sacrifici reiteradament però els que més tenen no es veuen afectats…. Bé s’ho pensaran en un mes … perquè el govern es compromet en alguna mesura, però encara no sabem quina….
Es increíble com seguim així…afecta tots els treballadors directament en les seves butxaques per tant estem perjudicant el consum i el creixement. Què volen? Un país de nombres , de tants per cents i en cap moment ens parlen de persones. Els desocupats continuaran aturats, els aturats augmentaran, les families patiran, els joves no treballaran ni la seva primera ocupació ni l’ocupació temporal per acabar de pagar els seus estudis universitaris i així anar continuant, però el patiment que això comporta no els interessa!
Si aquests són els governs d’esquerres que tenim hem de dir que ens han decebut! Tots sabem que hi hauria una manera més solidària i equitativa de sortir de la crisi i que es podría castigar als especuladors i als culpables i no fer el que están fent: PRENDRE MESURES QUE NOMÉS INTERESSEN AL MERCAT FINANCER, sense tocar les rendes altes , continuant gravant més el treball i el consum –un 38 %-que es l’economia productiva, que el capital-un 17% (economia especulativa),i continuar sense posar mà al frau fiscal.
Ara estem discutint una reforma laboral, els esborranys no ens donen gaire bon alè..així que tots hauriem de tenir clar que hem de defensar el treball, les persones i els valors socials del bé comú i general .
Ha arribat el moment de dir PROU,DE PLANTAR CARA i això haurem de fer-ho tots i totes ¡
De moment el dia 8 de juny al carrer!!: NO A LA RETALLADA DE PENSIONS I SALARIS. SI A UNS SERVEIS PÚBLICS.QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS ESPECULADORS.

CONCENTRACIÓ D'AVUI 20 DE MAIG DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. NO A LA RETALLADA DE SALARIS SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS

2010-05-20T21:50:00.004+02:00

Vull explicar-vos com em sento:
Estic dolguda i emprenyada i aquest crec que és el sentiment de tots els funcionaris i de la ciutadania en generalaquests dies!
Dolguts, perque volen que la crisi la paguem els de sempre, els que no en tenim cap culpa , els que no la hem creat, els que en som víctimes, en definitiva primer expulsem del mon del treball moltíssima gent , 50.000 aturats a les nostres comarques i ara toca els que a l’escala del treball els que popularment piquem pedra, els que treballem i els `pensionistes"
Qui va fer la malifeta? Els culpables de la crisi?Tots sabem que els bancs, els especuladors , el sistema financer..perque no es retalla a ells? , o a la gent que té pensions vitalícies i sous desorbitats com els directius dels consells d’administració de grans empreses .
Doncs no! Sembla que juguen a qui li`posa l’escambell al gat i el més fácil és posar-li al més feble als que no poden correr i sembla que aquests són.. els metges, els bombers, la policía, els Mestres, les infermeres, la gent que fan serveis a la comunitat que en el fons és qui més necessitem tots i totes.
Emprenyats perque ens fan viure a cops de mitjans de comunicació- El Senyor Zapatero anuncia les mesures la semana passada i no les escriu fins avui, al cap de 7 dies i el Sr Castells en una entrevista engega el discurs carregant-se la negociació col.lectiva , retallant salari de gent que depen de l’administració encara que no hi estigui, per tant gent que té conveni i vol retallar com si no exístís , però què és això? I per si no fos poc també hem de viure a cops de talonari, com que soc molt guapo, ara us dono 400 € , si teniu un fill 2500, i ara us ho trec!!! ah això sí, vaig treure l’impost de patrimoni perque els que tinguin molt no hagin de pagar pobrets,vaig fer una reducció fiscal en el capital perque hagin de tributar igual si teniu 1000€ que els que en tinguin 1 milió (18%) etc..
I com que no tinc prou diners amb aquesta mesura dels funcionaris per solucionar el tema del déficit públic, també hem de congelar les pensions. No saben que per exemple a Girona la pensió mitjana és de 690 € la més baixa de Catalunya . Com volen que visquin la nostra gent gran-140.000persones, si ja sabem que d’aquí dos mesos ens pugen dos punts l’ IVA en tots els productes , que només de començar l’any la factura del llum va pujar un 3%, el gas un 4 % i que està previst quela factura de l’aigua pujarà més d’un 50 % en els propers 5 anys..El mes passat sense anar tan lluny l’ IPC de comarques gironines va ser el més alt de tot Catalunya .
No podem permetre retallades socials com aquestes , amb aquest exemple tot el sector privat hi anirà al darrera!!
Cal reformar el sistema financer,ni de reduir el frau fiscal, o de reduir els beneficis de la banca, de les electriques i no que tot recagui sobre els més febles : La clase de baix de la pirámide!
Doncs si es pensen que ens ho menjarem sense dir res, van equivocats! Plantarem cara i ens trobaran a davant! Avui hem sortit al carrer però continuarem amb mobilitzacions, amb la vaga de la funció pública i amb el que convingui!!
No ens deixarem arronsar, Plantem cara i endavant!!
El 8 de juny vaga a la funció pública!
NO A LA RETALLADA DE SALARIS, SÍ A LA FUNCIÓ PÚBLICA !

12 de maig, UN DIA DE MAL DE QUEIXAL, MAL DE VENTRE I MALHUMOR PELS TREBALLADORS I TREBALLADORES

2010-05-12T23:39:00.002+02:00

Avui un mal dia ¡
Llevar-se i escoltar amb veu de les esquerres que una vegada més serem els treballadors i treballadores que pagarem les dificultats de l’economia ja és el colmo!
Primer ,els va costar admetre que estavem en crisi,però ara ja han passat el que en diriem el marge permés, les linees vermelles!!!!.
Comença la retallada de drets a la classe treballadora.I cal plantar cara!
I cal que tots ens adonem del que vol dir aquesta retallada d’un 5 % als treballadors de la funció pública:
1/Com podem demanar augmentar salaris o mantenir en els altres sectors si la comparativa será: Com em demanes puja salarial si l’ Estat ha retalLat? Per tant ens afecta a tots i a totes!!.
2/ Per què toca als mateixos sempre? Qui recorda que la crisis va ser provocada pel món financer? Què s’ha tocat, renovat o simplement regulat del sistema financer?Quan s'ha parlat de retallar les pensions vitlícies, els exagerats sous dels directius o dels càrrecs de confiança, dels consellers dels consells d'administració de les grans empreses... Res de res!!
3/ Les pensions són les culpables del déficit ? Que no saben el senyor Zapatero i el Sr Castells (que s’ha apuntat aviat al carro)que la majoria de pensions són entre 700 i 800 €?
4/ No cal que parlem d’augmentar els impostos de les SICAV (societat d’inversio de les grans fortunes)"pobretes" o de'aplicar la taxa Robin Hood de les transferències financeres internacionals,no!! això què, no cal?
El que s’ha proposat avui és injust , irresponsable,desequilibrat i no porta enlloc més que a una emprenyada general i a crear conflictivitat!
així em sento , així estic!!

1 de maig de 2010

2010-04-25T21:06:00.004+02:00

Dissabte que ve commemorem el dia del treball, será una data assenyalada i marcada per moltes dificultats. Ens ha costat temps aconseguir conquistes socials i ara sembla que alguns ens les volen fer trontollar davant les empremtes de la crisi.No volem un estat de "malestar" de cap manera!
Una crisi que nosaltres no hem provocat i que alguns ens volen fer creure que som la principal dificultat per a sortir-ne.Nosaltres ho tenim clar , si tenim alguna cosa que veure amb la crisi és que en som les víctimes.
El missatge o lema d’aquest 1 de maig 2010 és PER L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I LA PROTECCIÓ SOCIAL. Es tracta de traslladar en una frase el sentiment que tenim per sortir al carrer , el que volem!.
En temps en que surten idees diàriment, des de que es vol el model alemany o l’austríac, o que es vol parlar de reforma nosaltres hem de fer una ofensiva dient que sí, que volem aquests models, però amb totes les mateixes condicions que gaudeixen aquests estats, no només han de ser mirall pel que interessa,o bé, que reforma no és sinònim de retallada, sinó que reforma vol dir enfortir una sortida favorable a la crisi pels treballadors/es del nostre país.
De fet del canvi de model productiu , la UGT ja en parlàvem quan hi havia eufòria i advertiem que calia no sotmetre l’economia del mercat laboral a les bases de la precarietat i la temporalitat.
Els sindicats com a representants dels treballadors /es volem corregir els problemes que ens han portat a la crisi, per això hem fet, fem i farem propostes i apostes per refer els déficits estructurals en el marc del diàleg social que és on hem de resoldre i cercar les solucions.
Lluitem i continuarem lluitant per una tranformació cap a un món més just i social,on les persones siguin el primer i on el treball sigui un veritable valor en si mateix i així ho farem una vegada més aquest PRIMER DE MAIG DE 2010.

JUSTICIA DESPRÉS DE 4 ANYS.

2010-04-02T21:41:00.002+02:00

Aquesta setmana hem conegut la sentencia del judici del 22 de gener d’aquest any 2010 de la Yolanda, la cambrera embarassada del restaurant de Girona que l’any 2006 li van oferir un nou contracte si avortava .Va venir al sindicat, a la UGT, perquè no trobava normal que l’acomiadessin sense pagar-li res de res. L’assessora li va dir que per acomiadar li havien de pagar una quitança i comptant-li eren 2000€ , es va reclamar i van acabar pagant-li. Al cap d’un temps, tranquil•la i sense feina ens va explicar que estava embarassada i que volia tenir la seva filla encara que s’havia quedat sense feina, li havien proposat avortar si volia renovar el contracte. Ens vam estirar els cabells! Al sindicat ens expliquen casos de discriminació, de mobbing, d’assetjament però fins aquest punt,no!
Després de saber el que anava passant en seu entorn laboral ,per part d’altres testimonis decidim denunciar.
Cal dir que la pressió va ser molt gran ,nosaltres UGT no vam dir mai el nom del restaurant per no perjudicar fins que la justícia no fes la seva feina i determinés si hi havia delicte o no, però la pressió era tant que fins i tot vaig rebre amenaces, vaig passar unes setmanes espantada, nerviosa (no fa cap gràcia rebre amenaces telefòniques al mòbil-personal i ara quan llegeixo la denuncia als mossos, encara em venen esgarrifances de pensar-hi) i només vaig tirar endavant gràcies al recolzament del secretari general i amic, en Camil Ros. Si no hagués estat per ell , no sé si aquesta denuncia hagués vist mai la llum,ni si jo psicològicament ho hagués aguantat.

La Yolanda va ser molt forta, sovint en situacions així les persones ens acovardim i no som capaces de continuar. Ella tenia clar que el que deia era veritat i no volia que li passés a cap més dona. En tot moment va tenir el recolzament d’una companya de feina, que era amiga “ la Consuelo” i que a més era testimoni dels fets, i això li va donar la fortalesa per seguir .Era una injustícia el que li feien i per sobre de tot volia tenir la seva filla. Ho havia passat malament, la seva situació personal i laboral havia sigut complicada però li va aflorar el sentiment de mare i de dona i crec que això és el que va permetre mantenir-se ferma en denunciar la discriminació.
Avui després de 4 anys , el judici li dona la raó i reconeix la situació de mal clima laboral i fins i tot de mobing i coaccions que va patir, i el considera un delicte .
Possiblement , l’advocat de la defensa del restaurant presentarà al.legacions a l’ Aaudiencia però queda clar amb aquesta sentència del jutjat 4 del penal de Girona, que el mobing , les coaccions la discriminació que patim algunes dones en el món laboral és un delicte.
Gràcies Yolanda per la teva força, per la teva perseverança i per la teva fortalesa. El que has fet, tu, no és fàcil de fer. Han passat 4 anys , tens una filla preciosa i ara ningú dubta ni dubtarà de la teva paraula!.Gracies en nom de totes!

GIRONA, comarques de paper de seda!!!

2010-03-20T20:14:00.003+01:00

Coneixeu el paper de seda?
És un paper fi, lluent, de colors, de densitat molt reduïda. A primer cop d’ull sembla un bon paper, de toc suau i llis, sense arrugues . Sembla el millor paper de tots, però quan el tens a les mans és massa fi, s’arruga ràpidament, si li cau una gota d’aigua,només una, ja es forada o es descoloreix, si amb les mans el vols treballar o es trenca o queda a la mínima expressió i d’un full gran només es pot fer una petita bola perquè té poca massa, però a més a més no s’hi pot escriure ni s’hi pot imprimir.Resulta molt incòmode i complicat fer-hi algun dibuix a sobre. Serveix per ben poc, potser només com estètic!!
Així és, com són les nostres comarques, de fora un paisatge molt bonic però a la que rasquem una mica i deixem la superficialitat i anem al viure de cada dia de les persones,dels trebaalladors i treballadores sorgeixen les dificultats.
Resulta que hem passat del Girona Rai al Ai ai ai ai Girona en pocs anys, hem anat destruint la industria i només s’ha engrescat amb el sector de l’especulació en la construcció i en el sector del serveis i això no ens ha permès una ocupació estable, per tant, ara som els que tenim la taxa més alta d’atur. S’han construït segones residències pels rics i poc habitatge social.
Aquests dies amb les nevades s’ha fet evident que tenim la xarxa elèctrica , la de telèfon totalment obsoleta, es va privatitzar el servei públic i per tant s’ha fet poc manteniment.
Som la demarcació amb la mitja de pensions més baixa , ja que els convenis marquen salaris més baixos que en altres demarcacions i més temporalitat, però amb els preus de consum més alts…
I així podríem anar dient…
En temps de bonança, els treballadors i treballadores vam signar contencions salarials per tant, qui va estirar la màniga més que el braç no vam ser nosaltres. Els salaris han patit una pèrdua del 0,6 % mentre hem viscut una época de guanys empresarials, que no han repercutit en el bé comú i ara resulta que tenim: Comarques de paper de seda que a la mínima és descoloreix o es trenca!!!

8 de març dia de la dona treballadora

2010-03-05T23:28:00.001+01:00

L’any 1956 les dones podien accedir als mateixos llocs de treball que el 1998? El repte de la maternitat s’afrontava diferent el 1963 que el 1984? La diferència de sous entre homes i dones ha variat gaire del 1972 ençà? Per respondre’ns aquestes i moltes d’altres preguntes similars hem organitzat per al proper dilluns 8 de març, Dia Internacional de la Dona, una taula rodona en la qual participaran dones treballadores de quatre generacions diferents. La M Carmen Bravo, exdependenta de 72 anys, la Neus Costa, empleada d’una panificadora de 62 anys, la Mònica Polo, docent i exdirectora de recursos humans de 35 anys, i la Samira Sabni, cambrera de 22 anys, seran les veus que, a partir de les seves pròpies vivències, ens permetran fer un recorregut a través dels darrers cinquanta anys del món laboral femení, de percebre’n els canvis, tant positius com negatius, i de reflexionar sobre els canvis que encara ens cal realitzar per assolir una societat realment igualitària.
L’acte es farà a la seu de la Fundació Innovació i Formació de la Universitat de Girona (al costat dels cinemes ABC) a partir de 2/4 de 8 del vespre del mateix dilluns 8 de març.

JUSTICIA SOCIAL I MERCAT LABORAL

2010-02-14T20:39:00.000+01:00

Els treballadors i treballadores de les comarques gironines no ens ho mereixem. A la nostra demarcació estem patint amb molta força els efectes de la crisi i d'un temps basats en l'especulació d'habitatges i en un turisme de sol i platja. La destrucció d'ocupació, en el sector de la construcció i el dels serveis ha estat molt alta. De fet, aquest proppassat any 2009 som la demarcació amb la taxa d'atur més alta, un 19,24 mentre que la mitjana de Catalunya és d'un 17,01. Per tant, en temps actuals, immersos en una severa crisi econòmica que ha destruït tants llocs de treball i que s'han destinat ajuts-avals milionaris per rescatar bancs, no pot ser que se'ns presentin les pensions com un greu problema i que la possible solució sigui l'endarreriment de l'edat de jubilació. L'edat de jubilació no és el problema del sistema de pensions.

Com es pot demanar a un paleta que estigui dalt de la bastida amb 67 anys? Com podem permetre que una treballadora familiar o cuidadora ajudi a llevar del llit una persona dependent, amb 67 anys? Com una mestra d'educació infantil cantarà cançons als nens i nenes de 3 anys, amb 67 anys a l'esquena? Com un flequer, treballarà durant 8 hores a la nit dret amb 67 anys? I així podríem continuar en pràcticament tots els sectors.

Per tant, creient que aquest anunci és una bufetada per al conjunt de la classe treballadora, i veient clar que el que se'ns proposa és treballar més anys per rebre la mateixa pensió –per cert, una despesa de pensions que és 3 punts percentuals més baix en relació amb el PIB que a Europa, quan la tendència actual és la de la retallada de carreres laborals–, ens plantarem i direm «no».

Senyors empresaris de la patronal gironina, els sistemes de protecció social no hi són per guanyar diners sinó que hi són per garantir el benestar col·lectiu, per tant, el que no volem és penalitzar les butxaques de les persones pensionistes que ja estan prou castigades, sinó que en aquests moments el que ens cal és potenciar que les persones joves entrin al mercat laboral d'una manera més ràpida i menys precària, més ben remunerada i ben qualificada, que donem més protagonisme a les polítiques industrials, energètiques i educatives, per afavorir un canvi de patró de creixement, i estimular la negociació col·lectiva cap a mesures de «flexi-flexi» interna, és a dir de flexibilitat d'anada i de tornada per l'empresa i pels mateixos treballadors.

En definitiva, la reforma de les pensions no ha de ser un punt d'inflexió, el que necessitem és justícia social i, per tant, reformes que permetin millorar el treball precari, mal remunerat i poc qualificat a les nostres comarques.

ARTICLE PUBLICAT AL PUNT DIARI

SINDICATS, ENDAVANT!

2010-02-10T00:34:00.003+01:00

AVUI EL DIARI DE GIRONA EM PUBLICAVA AQUEST ARTILE QUE VAIG ESCRIURE COM A RÈPLICA AL QUE ES PUBLICAVA DIUMENGE PASSAT, ERA UNA CRÍTICA A LA TASCA SINDICAL I A LES ORGANITZACIONS.

No pretenguem que les coses canviïn si seguim fent el mateix". Aquesta és una frase d'Einstein, que es feia servir diumenge en un article d'aquest diari per criticar entre altres, els sindicats.
Es deia que som retrògrads, que tenim un llenguatge leninista, que molts som alliberats, que no tenim afiliació... Bé, tot allò que ens diuen els que volen criticar i no són capaços d'explicar el que fem. A comarques gironines, en concret a la UGT, l'afiliació ha augmentat any darrere any en una mitjana d'un 15% a un 20 % cada any. Quant a representació sindical a l'empresa el nombre de delegats i delegades ha augmentat considerablement i ha passat en pocs anys de 500 a 2.800 fins a esdevenir el primer sindicat majoritàri a la nostra demarcació.
Juntament amb l'altre sindicat majoritari, tenim el 70 % de la representació en les empreses. Aquesta xifra representa més de 5.000 delegats /des; i això tenint en compte que la gran majoria són empreses petites i mitjanes, i que com tothom sap, és on és més difícil la tasca sindical.
El nostre objectiu es defensar els drets dels treballadors /es i així ho fem dia darrere dia, en els centres de treball, i la tasca no és ni fàcil ni especialment gratificant.
La majoria dels delegats/des ho fan en condicions difícils , treballen en un marc poc favorable i més en temps com ara de crisi, on les dificultats i la precarietat és l'eina dominant de molts empresaris.
Negociar puges salarials justes per no perdre el poder adquisitiu dels companys/es, aplicar i millorar les bases dels convenis dels diversos sectors, intentar aplicar plans d'igualtat en el mateix centre, cercar formes de flexibilitat que afavoreixin els treballadors/es i alhora el bon funcionament de l'empresa, quan les dificultats són la prioritat estar a l'aguait per perdre el menor nombre de llocs de treball possible i cercar les formes indispensables per temporalitzar les suspensions de feina... Tot això i molt més, és la tasca dels delegats i delegades, persones que en el fons el que fan es dedicar el seu temps, als companys/es, a l'empresa, al sector i a la justícia social.
Els que formem part de les cúpules -si de ser la representació d'un sindicat en unes comarques se'n pot dir cúpula- treballem moltes més hores que si estiguéssim en el centre de treball i intentem transmetre les idees generalitzades que ens aporten justament els mateixos delegats/des amb un llenguatge planer i a l'abast de tothom. Per tant, poca trencadissa leninista en el llenguatge.
Tenir la taxa d'atur més alta de Catalunya, que prové bàsicament de persones del sector de la construcció, de l'estacionalitat del sector serveis, és un greu problema, per això,defensem que les politiques socials per les persones aturades siguin la prioritat dels governants municipals, comarcals i catalans, només així podrem obtenir una adient cohesió social en la nostra demarcació .
La lluita per aconseguir una remuneració justa en cada sector, un treball qualificat amb millor formació pels treballadors/es, una eradicació de la precarització del mercat laboral i unes pensions dignes són algunes de les tasques que defensem i defensarem, no com a cants de sirena ,sinó com a veritables reivindicacions per a tothom. Per tant, seguirem treballant per canviar tot allò que no sigui fer un pas endavant per aconseguir un món més just i millor per a tothom.

AQUEST ERA L'ARTICLE QUE EM VA DESPERTAR LA INDIGNACIÓ
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/02/07/catalunya-zapatero-sindicats-patronals-crisi-continuara/386147.html

HEM D' APROFUNDIR EN NOVES MANERES DE PENSAR,COMUNICAR,CREAR, COMERCIAR SI VOLEM SOBREVIURE. ÀLEX ROVIRA

2010-01-30T20:24:00.004+01:00

Una setmana molt complicada!
Em cansa la hipocresia i les dificultat de la realitat d’aquest món “capitalista” (és l’adjectiu més senzill que se m’acudeix ara mateix) !
Em desespera pensar que ens volen vendre gat per llebre i que ens ho hem d’empassar tant si vols com si no,
I sobretot em cansa escoltar , no és ètic, no és moral, no s’ha fet pensant en les persones ,PERÒ ÉS LEGAL , ho han fet pensant tècnicament...

Les dades d’atur són esfereïdores , mai a comarques gironines havien resultat tan altes. Els anys de les altres crisi( 84, 94...)havíem arribat a un 15% i ara més d’un 19 % , més de 70000 persones sense treball. Una feina que un dia o altre arribarà... però ara per ara,sense mirar gaire les condicions, anem precaritzant el mercat laboral, o ho agafes o tinc un piló de currículums per escollir, em comenten els demandants d’ocupació, que se’ls diu.
Altres veus diuen, no pot ser la dualitat del mercat laboral, entre contractes indefinits i temporals,entre feines precàries i d’altres de fixes, per tant , cal no bipolaritzar tant ... i el que ens proposen, són idees que el que fan és precaritzar més a tots!
Així, quan tens una feina de fa temps , et poden canviar les condicions, com ha passat a la Universitat , les dones de la neteja (106 dones) treballaven de 5 a 9 h del matí per deixar-ho tot ben lluent i bonic, però ara sembla que destorben i els han canviat l’horari de 4 a 8h , per no trobar-se-les quan arriben els professors, la gerència, la rectora... Quina pena!!!... amb la fal•làcia que la universitat és la més gran institució de les nostres comarques, que educa, que té un pla d’igualtat per la conciliació de la vida laboral , personal i familiar .... la resposta és que canviar l’horari, ja que és per concurs públic externalitzat a una empresa, és legal i apa! Empasseu-ho senyores!! Què els importa al gabinet jurídic que ha fet les bases i al mateix "Sr Soler" del Servei general de la Universitat (SOTIM) les persones que hi treballen? La seva resposta va ser TÈCNICAMENT ÉS CORRECTE! Com podran conciliar les treballadores amb aquest horari ? ah però no ens ho perdem, la majoria fan mitja jornada i cobren com a molt 400 €, per tant ,ja es poden sacrificar i llevar-se a les 3h de la matinada per anar a treballar , uf...el salari s’ho mereix!!! Això sí ,suposo que ens trobarem un pla d’igualtat de molts folis, magnífic, ben redactat i amb un lèxic impecable en la propera subvenció del departament de treball.
Però, per si no fos poc i acabar la setmana, el divendres surt la noticia de la jubilació als 67 anys , clar!!necessitem omplir més la caixa de la SS, tot i que hi hagi 8000 milions de superàvit i és previsible que el proper any n’hi hagi més..., tot i que els experts del Congrés del Diputats no n’haguessin parlat mai, però la CEOE demanava fins els 70.. La crisi és forta , però ara per ara, anem pagant-la els treballadors/es..... i els pensionistes!!,que després de rebre una carta dient que en iniciar el nou any se’ls puja la pensió un 1%, per mantenir el seu poder adquisitiu, es troben, que, quan van al banc han cobrat menys que l’any passat perquè l’ IRPF els ha pujat més i a més els han tret la paga dels 400 €.!
DESPRÉS DE TOT AIXÒ NO CAL QUE EM PREOCUPI NI HO FEU VOSALTRES,PERQUE AMB MOLT BONES PARAULES ENS DIUEN QUE NO ES RETALLEN NI ES RETALLARAN DRETS NI POLÍTIQUES SOCIALS !
AU , endavant que just hem iniciat un nou any !!!

LA PREOCUPACIÓ ENS HAURIA D'EMPÈNYER A L'ACCIÓ I NO A LA DEPRESSIÓ.KAREN HORNEY .Psiquiatra alemanya (1885-1952)

2010-01-02T22:50:00.006+01:00

Hem començat l’any 2010! Alguns reivindiquen que no sigui com el 2009 i d’altres, més optimistes, premunien que serà l’any de recuperació de la crisi.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .

Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.

Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.

ÉS L'ECONOMIA , ESTÚPID.- frase famosa EEUU el 1992 quan va guanyar el President BILL CLINTON .

2009-12-06T18:08:00.005+01:00

NINGÚ PREVEIA LA CRISI I LA DESTRUCCIÓ D'OCUPACIÓ COM HEM TINGUT AQUEST ANY
L´economista J. Oliver ho escriu l’any 2006

Oliver va presentar set possibles escenaris de futur que vinculaven oferta i demanda de treball, en què incidien la taxa d’activitat, l’increment de la productivitat o els nivells de mobilitat ocupacional i interregional. El catedràtic d’Economia va pronosticar que els propers 15 anys Espanya viurà una segona caiguda demogràfica que afectarà especialment les edats actives que oscil•len entre els 16 i els 64 anys. Per respondre al procés de transició cap a un model d’economia de serveis que convergeixi amb els nivells de benestar europeus, Oliver va afegir que l’economia espanyola necessitarà, fins al 2020, entre 4 i 7 milions de nous treballadors. Finalment, el ponent va advertir que les polítiques relacionades amb el mercat de treball (increment de la taxa d’activitat i de la productivitat i polítiques de formació continuada entre altres) hauran de coexistir amb les que estan dirigides a gestionar la integració.

Any 2009 març.-
si queremos impulsar el crecimiento de la productividad, también hay que plantearse su necesaria vinculación al crecimiento salarial. Finalmente, si los trabajadores tienen que aportar su esfuerzo para ayudar a salir del embrollo actual, las patronales deberían estimular la presencia y participación de los organismos sindicales en la definición de la estrategia empresarial y en la distribución de sus beneficios. Esfuerzo y participación son parte de un mismo binomio, difícilmente separable.
La situación actual, y las complicaciones que parecen avecinarse, obligan a repensar la política de rentas. Continuar, como los avestruces, como si nada estuviera pasando, no augura nada bueno, ni para el empleo ni para el futuro del país. Es la hora del esfuerzo colectivo, del sacrificio y, en especial, de la altura de miras. Si fallamos, que nadie se llame a engaño, habrá sido por nuestra culpa.

i ARA ens diu:
el més important no són les dades a curt termini sinó els reptes que "caldrà afrontar l'endemà de la crisi", ja que al seu entendre caldrà un "canvi de xip" per fer front a una dècada complicada. "Vénen temps difícils, en els quals ens haurem d'estrènyer el cinturó i reduir el nostre nivell de vida", va indicar.
Pel que fa a l'economia gironina, l'economista va recomanar que se centri "en el que sap fer". En aquest sentit, creu que cal abocar esforços a la indústria agroalimentària i al sector turístic, "on hem de fer un salt competitiu".

REGULAR LA PROSTITUCIÓ ÉS LEGITIMAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE -ROSARIO CARRACEDO

2009-11-24T22:08:00.003+01:00

Ara més que mai cal visualitzar la violència contra les dones per a que tothom tingui clar que la violència masclista es pot donar en tots els espais més enllà de l’àmbit domèstic .

Cal trencar els tòpics i estereotips i adonar-se que la violència pot tenir moltes formes, que pot ser psicológica, económica , sexual i que en l’àmbit laboral també és un lloc on les discriminacions poden esdevenir veritable violència.

A Catalunya, aquest any, 10 dones han mort per violència masclista. I la línea d’atenció a les dones en situació de violències ha rebut 9850 trucades des de gener a octubre, i 720 són de les nostres comarques gironines.

El dia 25 de noviembre dia internacional per l’eliminació de la violencia contra les dones és un bon dia per pensar-hi i evidentment buscar la manera d’eradicar-ho

UNA SOCIETAT NO ES POT PERMETRE PERDRE EL 50 % DEL TALENT.- SALA- MARTIN,ECONOMISTA

2009-11-01T21:37:00.001+01:00

El dia 30, vigília de Tots Sants, dues activitats dels agents econòmics van tenir ressó mediàtic.
Per una part, el grup format per les cambres de comerç i les dues patronals (continuen sent dues després d’anunciar una fusió , un trencament, una altra fusió i un nou trencament ) van anunciar el que havien estat parlant en la darrera reunió del GIG (grup d’impuls gironí ) que són ells mateixos i ens conviden als sindicats per bàsicament escoltar allò que volen transmetre a premsa. Que les tarifes elèctriques per les empreses s’han apujat un 30 % i això impedeix que tinguin prou beneficis!!
Aquest 30 % també s’ha encarit en tots els rebuts de la llum , la de les persones que han quedat sense feina, la de les famílies monoparentals, la de els famílies nombroses, la de les persones que s’han emancipat i viuen amb un salari poc digne...... però d’això ni piu!!!
També vaig assistir a la conferència de l’economista Sala Martin, el president de la cambra de Comerç de Girona que el va presentar va esquitxar-li tot d’adjectius: mediàtic, provocador,culé, comunicatiu,agosarat... i ell va demostrar que tots eren veritat. Sí , realment va ser molt amé i divertit , però falta dir que a part de criticar tot el que s’està fent no va donar cap idea de solució , tot genèric : que cal canviar el model i que cal buscar un motor econòmic- dient que ningú sap quin és el del futur-, que cal canviar el sistema educatiu, que les persones han de canviar de sectors quan calgui, que no s’ha de tenir por de canviar de feina, que tenim poca productivitat a les empreses, també va criticar que es deixés perdre el 50 % del talent,el femení, pel camí i que la majoria de la innovació prové dels treballadors i treballadores de les empreses.
Malgrat , va fer riure l’auditori, bàsicament format per empresaris i estudiants de ciències empresarials ,des del meu punt de vista va dir moltes veritats a mitges, i es va limitar a exposar una part superficial dels problemes, la més senzilla i la més propera a la ideologia de l’auditori, sense fer un anàlisis exhaustiu ni cercar les veritables solucions a uns problemes que ens afecten a tots .I mentre ... ell intervé i fa gaudir al públic amb exposicions amenes ,gracioses...... a les Terres de l’ Ebre sobretot ara i a tot Catalunya es van perdent llocs de treball continuament!!

ELS BROTS VERDS ENCARA SÓN MOLT ESCADUSSERS" conseller ANTONI CASTELLS

2009-10-10T12:26:00.004+02:00

Ahir , vaig assistir a la Jornada “Perspectives econòmiques : Per un model de competitivitat” del PSC de Girona amb el conseller Antoni Castells a Girona.
Per qüestió de feina vaig arribar 10 minuts tard -cosa que em molesta molt- i em vaig perdre la presentació de l’ alcaldessa Sra Anna Pagans, però per contra, vaig poder seure a darrera de tot en una situació privilegiada per poder “flairar i esgarrapar” el clima de l’ambient i de la reacció dels oients .En la conferència del conseller tothom atent, a l’hora de la taula rodona l’ambient més distès i alguns ja van desfilar sense esperar el final de la jornada.
Del conseller podria dir que :
Optimisme poc ! Més aviat realisme i clarividència de futur!
Ens va comentar, entre altres idees, que :
“El creixement seria negatiu aquest trimestre, el primer del 2010 i el segon”.
“Cal una contenció pactada de les rendes per millorar la competitivitat”
“ L’atur seguirà pujant fins que no hi hagi un creixement del 2% “.
“Els brots verds encara són molt escadussers”
“ Ara l’ajustament no pot venir per la via de la devaluació de la pesseta” .

Durant l’hora que va analitzar la realitat econòmica actual va passar d’aquest poc optimisme -ens va confirmar que estem molt pitjor que els altres països degut sobretot a l’elevada taxa d’atur,la caiguda del sector immobiliari i l’excessiva dependència exterior”- a buscar solucions a mig i llarg termini “ ajustament pressupostari i reformes en profunditat”.
Va deixar clar que la prioritat és la recuperació , amb dos tipus de mesures , les dirigides a la protecció social cap a les persones –que ell va anomenar aspirines per la malaltia infecciosa - i millorar la competitivitat i fer inversions públiques, com a medicament curatiu de la infecció en la malaltia.
Després, una taula rodona. L’economista J Oliver de la UAB va donar l’aire provocador de la tertúlia, l’empresari gironí Pere Cornellà va fer un cant a la innovació i a la formació com a bona solució a la petita i mitjana empresa i la Dolors Llobet de la CONC que va apostar per solucions com l’ Acord Estratègic i la priorització de les necessitat de les persones.
El que va quedar clar de la jornada és que “ El més important no és quan sortirem de la crisi, sinó el com en sortirem“.

DIA 7 D'OCTUBRE , DIA INTERNACIONAL DEL TREBALL DIGNE

2009-09-29T18:53:00.005+02:00

DIA 7 D'0CTUBRE CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DEL TREBALL DIGNE.-

Treball digne vol dir amb drets reconeguts i que es respecti la legalitat.

Treball digne vol dir un treball que faci possible una vida digna, i això és treball estable i amb drets.

Treball digne és inherent a la protecció social.

Actualment hi ha amenaçats al món 50 milions de llocs de treball, i 200 milions de persones dirigides a la pobresa extrema.

Davant aquesta situació , els 200 milions de treballadors /es del món no ens queda cap més solució que demanar i exigir :

Fer front a la crisi MANTENINT I CREANT OCUPACIÓ; Pacte mundial per a l'ocupació.

Regular el sistema fianncer mundial `posar fi als paradissos fiscals, acabar amb els sous abusius dels directius, i gravar amb un impost les transaccions financeres.

Assolir un model econòmic que sigui just, sostenible i eficient tant mediambiental com socialment.

CONTRA LA CRISI NOMÉS HI HA UNA RECEPTA : FEINA DIGNA I AMB DRETS.

(interpretacio i part del manifest conjunt de UGT i CCOO)

"ARA ÉS EL MOMENT D'OPTIMITZAR LES HABILITATS I CONEIXEMENTS QUE UN TÉ " ROSA ROVIRA Directora de RG ASSOCIATS

2009-09-19T20:54:00.004+02:00

JA N’HI HA PROU de FALACIES I MALES INTERPRETACIONS!!
Tres idees que em venen al cap ara mateix:

Sovint escoltem que el problema de la crisi són els salaris dels treballadors o els acomiadaments!

DONCS TOTHOM HA DE SABER QUE:
1/Mentre a França per exemple només un 10 % dels treballadors/es cobren 1000 o menys de 1000 € ,aquí és més d’un 60 % dels treballadors que estan en aquesta franja i cobren entre 700 i 1000 €.
2/Que amb la normativa actual, referent a l’acomiadament ,tot empresari pot contractar durant tres anys a una persona i acomiadar-la a cost zero .
3/ Que un empresari contracta quan té feina i activitat per fer,i la contractació no depen del preu de l’acomiadament .
DE FET :
Avui per avui ,tinc la sensació que ningú recorda que la crisis va començar fa un any degut a especulacions econòmiques del món financer.
Els treballadors i treballadores no n’hem tingut la culpa per res!
I per acabar se m'acudeix que :
En quin món,com a estat de benestar, ens hem d’emmirallar? amb FRANÇA, ALEMANIA,BÈLGICA, HOLANDA,DINAMARCA,ANGLATERRA, IRLANDA AUSTRIA O PAÏSOS NÒRDICS ? doncs observem la diferència del salari mínim a cada lloc .

ESTUDI DE L'EUROSTAT D'AQUEST ANY REFERENT AL SALARI MÍNIM A LA U.E.

A QUIN DEMÒCRATA LI FAN POR LES URNES I LES PAPERETES DE VOT?

2009-09-13T09:50:00.004+02:00

Arenys de Munt encén avui una espurna que el mateix estat espanyol preveu que s'estendrà arreu del país · Pregunta avui als seus ciutadans:
'Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'

Aquesta és la pregunta de la consulta que es fa en el municipi de tot just 8.023 habitants i que ha somogut les estructures més profundes i més primàries de l'estat espanyol .

Aconseguir el dret a vot per a 6.500 arenyencs a una consulta d'una entitat privada i que no és vinculant en cap sentit no ha estat fàcil

Les decisions judicials tampoc hi han ajudat. La justícia ha suspès i després ratificat la suspensió de l'acord del ple de l'Ajuntament que donava suport a la consulta, negant-hi d'aquesta manera el suport logístic municipal. Per aquest motiu el local municipal que inicialment es volia utilitzar s'ha hagut de descartar per buscar-ne un altre.L'altre pronunciament de la justícia ha estat per donar el vistiplau a la concentració de la Falange el mateix dia de la consulta, invalidant així la decisió d'Interior de posposar-la una setmana per evitar aldarulls. Els manifestants afins a la Falange arribaran escortats per agents policials i escoltaran la lectura d'un manifest a dos quarts d'una a la plaça de Catalunya de la localitat.Membres del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació han rebut amenaces durant les últimes setmanes, un fet que ha obligat a prendre mesures com la protecció policial del president.

Per la seva banda, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha demanat als arenyencs que no tinguin por i que 'surtin al carrer, facin el vermut i vagin al cinema amb naturalitat' perquè 'com més natural ho portem millor que millor'. Ha explicat que és conscient que Arenys de Munt estarà 'a l'ull de tothom' perquè 'molts han posat les esperances en aquesta consulta'.

El líder d'ERC al municipi, Joan Rabasseda, considera que l'estat espanyol tem 'la foto de com els veïns dipositem una opinió en una urna' i es pregunta: 'A quin demòcrata li
fan por les urnes i les paperetes de vot?'.

Escrit reduït del direct-cat.

11 DE SETEMBRE: DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

2009-09-10T22:37:00.003+02:00

TEXT DE L'HIMNE NACIONAL

Catalunya, triomfant,

tornarà a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent

tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines!(tornada)

Que tremoli l'enemic

en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or,

quan convé seguem cadenes!(tornada)

EL VALS JOTA DE FINALS D'ESTIU SERÀ DRAMÀTIC-DAVID MARCA

2009-08-30T17:53:00.004+02:00

“És sabut que les festes majors s'acabaven de matinada a l'envelat, ballant de manera gairebé rabiosa un vals jota. Els trompetes s'hi lluïen i els balladors exhibien les seves facultats. Algunes parelles de casats veterans sortien a fer una demostració. Era l'últim espeternec de la festa major i tothom sabia que l'endemà retornava el dia a dia, la monotonia i el treball de sempre de cadascú. La normalitat s'imposava i no passava res.

En plena i punyent crisi, una mena de ben entesa festa major ha oxigenat –de mig juny a mig setembre– els milers de negocis turístics i els que hi tenen relació. Una treva de tres mesos que és a les acaballes. L'orquestra és a punt d'interpretar el vals jota final. Els trompetes resten davant del micròfon amb l'instrument a la mà (la trompeta, s'entén), i el director es disposa a donar l'entrada de l'estrena del vals jota dedicat a la crisi, titulat Més boja que un llum, dels mestres Montilla i Castells, que clourà la treva.

Hi ha hagut un parèntesi en l'augment de l'atur, que –a partir de mig setembre– reprendrà amb ímpetu la seva pandèmia. El govern ha dotat una xifra d'ajuda que en vista del problema és insignificant. D'altra banda, pel que fa a l'abonament de les assignacions a l'atur, ha començat a retardar-se i ha manifestat que els ingressos de la Seguretat Social han baixat ostensiblement. La Salgado reclama un extorn de 6.000 milions a les autonomies; Blanco anuncia un més que és probable un augment dels impostos i el Constitucional fa dies que esmola la destral per decapitar-nos. Vist així, a l'engròs, és una fallida anunciada. El govern s'haurà d'endeutar en el mercat de diner.
La borsa puja, però puja poc, i la banca i les caixes han pres precaucions (això s'ha vist en les juntes anuals) i han dotat de xifres importants la morositat. El 2008 es van superar els 25.100 milions d'euros i el 30 de juny d'aquest any se n'havien superat els 11.600. Pel que fa a l'empresa privada, qualsevol previsió farà curt. S'ha dit que França i Alemanya havien parat el seu descens i que podria ser l'inici de la recuperació. El nostre embogiment econòmic –superior a la resta d'Europa– pagarà penyora i està cantat que serem els últims a recuperar-nos.......”

Avui llegint el diari he trobat aquest article d’opinió i després de 5 dies de festa major a Torroella de Montgrí,he pensat que era el post que calia per iniciar de nou el bloc.

Demà ,molts i moltes tornarem al treball diari, si ja no ho hem fet aquests darrers dies, i la realitat d'aqui a poc s'estamparà davant nostre,serà una tardor calenta i moguda i caldrà força i serenitat, per defensar i aguantar el xàfec que es preveu, la pandèmia en la salut i la pandèmia en el món laboral.

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES NO HEM PAGAT JA PROU EL PREU DE LA CRISI ?

2009-07-21T19:17:00.006+02:00

Avui la UGT ha presentat l’informe de Cap a on avança Catalunya? on fa palés que de Gener a juny 1802 empreses han presentat EROs i que això afecta a 80346 persones.

A comarques gironines, s’han presentat 105 EROs que representen un total de 3449 persones , per tant, comparativament i comptant en estadística representen un 4,2 % de les persones catalanes afectades , i en relació a l’atur de les nostres comarques , sabent que el mes passat el Servei d’ Ocupació comptabilitzava 43219 persones aturades , els EROs són un 7,9 % dels aturats a la nostra demarcació.

Malgrat estadísticament no és gaire, comparativament amb d’altres demarcacions,a la UGT de comarques gironines ens preocupa no només ara, sinó el que pugui passar durant els mesos de tardor.

Les persones aturades tenen cara i ulls, tenen vida,família i entorn social proper que es veu afectat ,per tant tot i que els números indiquin només xifres,la realitat és molt més significativa.

Cap on portem les nostres comarques ? què passarà els mesos d’octubre i novembre quan els contractes temporals de l’estiu dels sectors del turisme, de l'hosteleria i dels serveis s’acabin?
L’escenari del mercat de treball és molt preocupant. L’aturada de les activitats que haurien de ser el motor del creixement econòmic i d’ocupació i la inestabilitat provoquen que la crisi s’estengui a tots els sectors .Ara no és el moment de predicar i dir com hem fet en els darrers 10 anys el sindicat UGT,que cal canviar el model productiu , ara és el moment d’assumir-ho.
Per tant, cal fer l’esforç tots i totes:

1/ Treball cal que posi el comptador a zero per excloure la prestació d’atur a les persones afectades durant els EROs,

2/ les administracions públiques cal que atorguin ajuts a les empreses que basin el seu model en la qualitat de l’ocupació i la competitivitat,

3/ la banca i caixes, més enllà de preocupar-se per les fusions, cal que doni crèdits a les persones i empreses,

4/ els treballadors /es afectats cal que aprofitin per formar-se , així si tornen a l’empresa oferiran més competitivitat i si cal canviar de sector , estaran més preparades.
De tota manera:
Els treballadors i treballadores de Catalunya afectats pels EROs hem estalviat uns 70.milions d’euros de costos laborals cada mes durant aquest semestre a les empreses catalanes , no hem pagat,ja, prou el preu de la crisi?

"ÉS IMPORTANT COL.LABORAR AMB AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DEL TERRITORI"CRISTINA ALSINA Regidora Ajuntament de Girona

2009-07-13T20:56:00.006+02:00

Divendres dia 10 de juliol, jo com a secretària general d’UGT a les comarques gironines i la Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de desenvolupament local i promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona hem formalitzat el conveni de col·laboració per a la realització d’un estudi econòmic i jurídic sobre els permisos previs de maternitat/paternitat, acolliment o adopció dins el programa Girona Innova.

L’objectiu de l’estudi és valorar els avantatges de contemplar un període de temps determinat on la persona que s’acull a un permís de maternitat/paternitat, acolliment o adopció i el treballador o treballadora que és contractat per fer-ne la substitució, coincideixen a l’empresa per facilitar així la reorganització de l’activitat.A part de la millora organitzativa i de la creació de nous llocs de treball, en l’origen de l’estudi també hi ha voluntat d’avançar cap a fórmules que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el món del treball, i ajudar a fer desaparèixer les possibles reticències de les empreses en la contractació de dones lligades als permisos de maternitat.

En aquest sentit, he explicat “la importància de continuar innovant per millorar l’ocupació i les millores laborals i especialment en aquests moments per tal de generar noves i millors oportunitats socials i econòmiques”. Per altra banda, Cristina Alsina ha valorat molt positivament “la voluntat de mantenir la col·laboració entre agents econòmics i socials del territori per afavorir millores com ja s’havia fet en el marc del projecte Equal”. En les properes setmanes es preveu fer la presentació de l’estudi i traslladar-ne les seves conclusions a les administracions competents en legislació laboral.

Aquest estudi és una de les 17 actuacions que el Projecte Girona Innova: Inversió en les persones com a motor de l’economia i la societat, està portant a terme, i que de manera directa o indirecte, pretén afavorir la inserció laboral de les persones en situació d’atur. El projecte està subvencionat pel SOC i el FSE i coordinat i gestionat des de l’àrea de Desenvolupament local i Promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Girona.

PEL CATALÀ I EN CATALÀ!

2009-07-05T18:32:00.005+02:00

Al Pais valencià no es veu TV3. El govern valencià del PP va tancar-la.
Acció cultural del País Valencià ha decidit presentar una ILP, una iniciativa legislativa popular , és una iniciativa ciutadana per aconseguir aprovar una llei que permeti i que garanteixi l’emissió de TV3 als territoris de parla catalana. Es necessiten 500.000 signatures per presentar-la i estic segura que els aconseguiran. Estan fent una bona feina, han aconseguit el consens i el recolzament de moltes organitzacions, de partits polítics , dels sindicats,del barça ...
Divendres vaig anar a la presentació que feien per les entitats de Girona.

El procés serà llarg. Ara ja tenen els promotors,gent de gran prestigi social de tots els àmbits, que han anat davant un notari per signar el seu compromís, i ara estan en el moment de fer els fedetaris/es. Jo en soc , el que vol dir que m’he compromès a recollir signatures i avalar que són certes i verídiques .
Em va agradar l’impuls i l’energia amb que es mouen, han anat a trobar a tot tipus de gent de manera que allà on no arriba el fedetari 1, hi arriba el fedetari 23 o el següent. Intenten captar tota la societat, una gran pluralitat de sensibilitats , i en Toni Gisbert d’acció cultural ho explicava amb el convenciment d’aconseguir-ho.
Si hi esteu d’acord hi ha diverses formes de col·laboració , des de ser fedetaris , a signants, a comprar samarretes, a donar suport econòmic ...

REFLEXIONS DE LA LECTURA D' AVUI.-

2009-06-28T19:35:00.005+02:00

REFLEXIONS A TENIR EN COMPTE, en molts moments i temàtiques del nostre dia a dia:

"La nostra generació haurà de penedir-se no tant de els odioses paraules i accions de la gent dolenta com del clamorós silenci de la bona gent". MARTIN LUTHER KING.

"El primer dels drets humans és la llibertat de no tenir por" RUDOLPH GIULIANI

" Allò que s'esdevenia el món de fora, en realitat només s'esdevenia als diaris i no trucava a la seva porta". STEFAN SWEIG.

" S' acaba l'època de deixar-ho tot per a més endavant, de les mitges solucions, dels tranquil.litzador i incomprensible oportunisme que representa demorar-ho tot. Perquè és ara, que entrem en l'època de les conseqüències. WINSTON CHURCHILL

"ELS POBRES HAN D'ESTAR UNITS .PODEU CREAR ALTERNATIVES.Chistina Samy ,activista social de Tamil Nadur,Ïndia

2009-06-23T21:17:00.003+02:00

Ahir vaig anar a escoltar a l’activista social Christina Samy a la Mercè de Girona.
Feia una intervenció “L’HORA DE LA DONA ÍNDIA” i ens va explicar com va arribar a ser activista social i va ajudar a fundar un partit polític de dones dalits (la casta més baixa de la India) formada per més de 300 000 afiliats/des.
Volen canviar la mentalitat de la diferència en les castes , les injustícies que dia a dia es troben, sobretot, les dones per ser les més febles en les regles del joc social.
Van començar per defensar les terres d’un riu, van creure en un partit polític que els semblava més d’esquerres i que els havia promés defensar la seva causa , però en arribar al poder es va corrompre, com qualsevol dels altres. Això els va fer sentir traïdes i van decidir assumir empoderament total
Volien la independència de les dones per sobre de les idees de partits ,i tenen clar que cal ser en el poder per canviar la societat.
Tot i que a la India per aconseguir una parlamentària es necessiten més d’1 milió de vots , ho van aconseguir i en tenen dues en diferents demarcacions.
Han estat empresonades per organitzar o assistir a manifestacions, mítings o simplement per defensar allò que segur que és just.
Malgrat tot, tenen clar que el més important és lluitar per la igualtat de gènere.
El seu programa polític defensa 7 punts de prioritat per les dones des de ser propietàries de les terres o la casa a on viuen per no ser rebutjades i quedar al carrer a partir dels 40 anys, a defensar la salut o el seu cos, o defensar que l’educació és l’únic camí per un canvi social.
Chistina Samy recòrre Catalunya explicant el seu projecte., cal escoltar-la per gaudir de la força que l’empeny.

ACN informa que :

2009-06-13T20:39:00.002+02:00

Els representants de les dues patronals, Pimec i FOEG, i dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han posat sobre la taula les que creuen que són les mesures per sortir de la crisi a les comarques gironines. En una taula rodona organitzada per Consell Econòmic i Social de Girona les dues parts han mostrat les seves discrepàncies sobre què cal fer. Per les patronals, són vitals les reformes fiscals i laborals i la màxima preocupació és la baixada de la productivitat de les empreses gironines. Pels sindicats, calen mesures per reduir l'atur i per mantenir els sous i no volen sentir parlar de cap reforma laboral. Només han coincidit en la crítica als bancs, a qui demanen més transparència.

'Encarem la crisi: mesures, accions i oportunitats per afrontar la crisi', el professor de la UdG Modest Fluvià ha fet una anàlisi de la situació econòmica de les comarques gironines. Fluvià ha remarcat que del 2000 al 2007 les empreses gironines han baixat en productivitat però que el sous s'han mantingut. 'L'augment salarial no es veu compensat per guanys productius per a les empreses', ha criticat l'economista que ha advertit que només es podran mantenir els sous i els nivells de vida elevats si augmenta la productivitat de les empreses. Aquesta anàlisi ha agradat a la patronal però no als sindicats, que han replicat a l'economista que calen mesures per acabar amb l'atur i no pensar en abaratir els costos salarials. 'No volem sentir parlar de reformes perquè el treballador no en té la culpa', ha afirmat el secretari general de CCOO que ha dit que durant els darrers anys hi ha hagut un excés de sòl urbanitzable que ha generat un 'benefici fàcil i zero inversió en tecnologia' i que ara 'en paguem les conseqüències. 'El problema és el model econòmic i no la legislació', ha afegit.Des de la UGT, la seva secretària general, Dolors Bassa, també ha dit que durant aquests anys el PIB ha augmentat un 28% però que no s'ha usat aquest guany per invertir en la millora de les noves tecnologies que generin més productivitat a les empreses. 'Si les reformes són per augmentar la temporalitat i abaratir l'acomiadament no hi donarem cap suport', ha declarat. En un altre sentit s'ha pronunciat el vicepresident de la FOEG, David Hugas, que ha reclamat obertament la necessitat de fer 'reformes importants'. 'No podem seguir amb la llei fiscal i laboral i necessitem productivitat per a les nostres empreses que ha passat a estar a la cua de l'Estat'. Hugas també ha apuntat que la formació és una de les claus per sortir de la crisi amb major productivitat i ha afirmat que cal crear un sistema de tècnics de grau mig ja que hi ha 'una mancança absoluta' a Girona. Per la seva banda, el president de la Pimec Girona, Iñaki Frade, ha qualificat la situació 'd'emergència nacional'. 'No es pot mantenir una discussió des d'un punt de vista de diàleg social perquè calen reformes que generin renda', ha insistit. 'Actualment estem en una situació de demanda esperada molt baixa, un volum d'inversions relativament petit i sense fons de cohesió social d'Europa', ha refelxionat Frade que ha dit que això fa que les empreses siguin 'poc competitives' i no puguin internacionalitzar-se. 'A més, no som atractius per les empreses externes perquè no hi ha seguretat financera', ha carregat contra els bancs també Frade. 'El sector financer no ha explicat realment la seva situació en els darrers vuit mesos', ha criticat el preident de Pimec que ha reclamat un sistema financer 'segur i fiable' que atregui inversions estrangeres. Frade també ha assegurat que el cost salarial 'és molt alt respecte a la capacitat de generar renda de les empreses', una reflexió que, novament, ha encès els ànims dels dos representants sindicals. . A la taula rodona també hi ha participat la tinenta d'alcalde de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Girona, Cristina Alsina, la directora del SOC a Girona, Glòria Plana, i el delegat territorial d'Innovació, Universitat i Empresa, David Mascort.

LA REALITAT NO ES CANVIA AMB IL.LUSIONS,PERÒ SENSE IL.LUSIÓ TAMPOC.Josep Mª Rañé.President del Consell de Treball,econòmic i social de Catalunya(CTESC

2009-06-07T17:43:00.007+02:00

El diàleg social és l'element més important per seguir endavant i per solucionar la diversitat de conflictes i de solucions que sovint sorgeixen en el marc laboral del nostre entorn.
Si de debó volem reflectir el que passa a les nostres comarques ens cal seguir parlant i debatent totes aquelles qüestions que ens afecten, però sobretot ens cal deixar clar que no permetarem retallar aquelles conquestes socials que ha costat tant aconseguir, i que alguns, fins i tot ,hi han perdut la vida.
Fa uns mesos , quan parlavem de la crisi tothom tenia clar que el problema era una crisi financera i que la globalització ens portava a que les hipoteques suprimes d' EEUU repercutirien en tots els països. El mercat interbancari tenia deficiències i calia injectar diners. Tothom hi va estar d'acord. Després vam considerar tots que era una crisi més grans que les passada, és una crisi energètica, alimentària, financera.. Es diu, fins i tot, una mare de crisi . Però passats uns mesos, per alguns, sembla que el problema som els treballadors/es i la reforma laboral,i el que és segur, és que nosaltres només en som les víctimes d'aquesta agossarada cobdícia d'un temps d'uns quants ,i que no en tenim cap culpa.

El Consell Econòmic i Social de Girona proposa una jornada per encarar la crisi
el proper Divendres 12 de juny a partir de les 9 del matí a l'Auditori Palau de Congressos

El Consell Econòmic i Social de Girona organitza la jornada “Encarem la crisi. Mesures, accions i oportunitats per afrontar la crisi”.
La jornada s’iniciarà amb la conferència de Modest Fluvià i Ricard Rigall, professors de la UdG, “Situació i perspectives de l’economia gironina” i segueix amb la taula rodona “Perspectives i mesures per afrontar la crisi”.La taula, moderada pel periodista de Televisió de Girona, Gil Costa, estarà composada pels representants dels agents econòmics i socials de la ciutat Cristina Alsina, tinenta d’alcalde de l’Àrea Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Girona; Dolors Bassa, secretària general d’UGT a les comarques gironines; Bartomeu Compte secretari general de CCOO a les comarques gironines; Iñaki Frade, president de Pimec Girona; David Hugas, vicepresident de FOEG; David Mascort, director Serveis Territorials del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i Glòria Plana, directora Serveis Territorials del SOC de la Generalitat de Catalunya.

9è Congrés d' UGT

2009-05-30T18:55:00.002+02:00

Un 94% dels delegats donen suport a la continuïtat de Dolors Bassa com a secretària general de la UGT a Girona
El sindicat tanca el 9è congrés amb el compromís d'incrementar el to reivindicatiu
30/05/09 02:00 - Lloret de Mar

Dolors Bassa va ser reelegida secretària general de la UGT a les comarques gironines en el novè congrés del sindicat, que es va cloure ahir a Lloret. Bassa va tenir un suport majoritari (94,6%) del centenar de delegats que hi van participar i es va mostrar feliç per aquest consens, però també va entomar el repte «amb gran responsabilitat perquè el càrrec significa representar tots els treballadors gironins». Del congrés en va sortir el compromís d'incrementar el to reivindicatiu i la mobilització.
No hi va haver sorpreses. La candidatura encapçalada per Bassa va ser l'única que es va presentar en el congrés i el dubte era veure si hi hauria consens entre els delegats. Finalment, un 94,6% va donar suport a la nova executiva que, a part de Bassa com a secretària general, inclou Jordi Iglesias (secretari d'organització), Àngel Puertas (secretari d'administració), Estrella Uribe (secretària d'igualtat i polítiques socials), Miquel Ángel González (secretari intercomarcal), Núria Bonshom (delegada comarcal del Ripollès), Juli Jiménez (delegat comarcal de l'Alt Empordà) i Adrià Martínez (delegat comarcal del Baix Empordà).
Les conclusions que es van extreure del congrés són que, ara més que mai, davant l'actual context de crisi econòmica «és necessari el lideratge del sindicalisme» i aquest «ha d'esdevenir un referent de la ciutadania», segons es va incloure en una de les resolucions aprovades ahir. També es va destacar que la UGT, en la situació actual, es negarà a discutir la reforma del mercat laboral i del sistema de contractació, tal com planteja la patronal, i que s'oposarà i lluitarà per evitar retallades de drets dels treballadors.
«Nosaltres no som uns ‘kleenex'»
Dolors Bassa ahir era feliç. Ho reflectien els seus ulls i un ampli somriure que oferia a tothom que se li acostava per felicitar-la. «Treballarem amb il·lusió i passió per seguir endavant», deia en declaracions als mitjans de comunicació. Reconeixia, però, que continuar a la secretaria general és un repte: «És una gran responsabilitat perquè vivim un període de dificultat i complicació en tot l'entorn social i econòmic de les nostres comarques.»
En el seu discurs davant els delegats va desplegar la seva vessant més sindicalista: «Els treballadors som els més perjudicats per la crisi. Ens dóna la sensació que som els kleenex de les empreses. I s'han d'adonar que som el seu veritable capital. Per això lluitarem per no perdre cap dret social.» El principal objectiu pels propers quatre anys, va dir, serà assegurar una ocupació estable i de qualitat buscant el diàleg i el consens però sense renegar del to reivindicatiu del sindicat. Bassa va ser nomenada en el càrrec sota l'aixopluc i el beneplàcit del seu antecessor, Camil Ros, ara secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, i del secretari general català, Josep M. Àlvarez, que ho va resumir amb una frase: «Dolors, t'ho has guanyat!»

2009-05-27T07:58:00.003+02:00

Diari de girona.-ORIOL PUIG diu:

Bassa (UGT) proposa una executiva continuista per a la seva candidatura
L'acompanyaran les mateixes persones que fa 15 mesos van assumir la direcció del sindicat

Dolors Bassa, secretària general de la UGT a Girona, va presentar ahir l'executiva que proposa en la seva candidatura a la reelecció en el congrés que dijous i divendres se celebra a Lloret. Es tracta d'una candidatura marcadament continuïsta, ja que els membres de l'executiva no varien, si bé alguns canvien de funcions.Bassa va destacar que l'executiva que proposa aporta "continuïtat i iniciativa i il.lusió". "Són les 5 persones que van assumir la responsabilitat en la direcció del sindicat fa 15 mesos en un comitè de gestió, de diferents comarques i de diferents sectors, amb el que hi ha representades les dues parts del sindicat sectorial i territorial", va asenyalar.La dirigent sindical entén que "aquests 15 mesos ens han permés aportar una visió d'equip diferent i cohesionar-nos per avançar en noves idees". Segons la proposta que va presentar ahir, l'executiva estaria formada per Jorge Iglesias (secretari d'Organització, del sector agroalimentari i del Pla de l' Estany), Angel Puertas (secretari d'administració, del sector de la indústria i de la Garrotxa), Estrella Uribe (secretària d'Igualtat i Política Social que assumeix per primera vegada el Gironès), Miquel Angel Gonzàlez (secretaria adjunta a organització, del sector del comerç).Juli Jimenez i Adrià Martinez, serien delegats comarcals (Alt i Baix Empordà) amb funcions de prevenció de riscos i formació.

EL PUNT DIARI.- MONICA CABRUJA diu:

La UGT de Girona crea una xarxa d'atenció continuada per als treballadors

La UGT ha creat l'anomenada xarxa d'atenció per donar informació de manera ràpida i continuada a tots els treballadors i durant tots els dies laborables. Per ara, funciona en període de proves per via telefònica, amb la intenció que es posi en servei després del congrés de dijous i divendres i que, més endavant, també es creï una xarxa semblant per internet. «Pensem que ens permetrà tenir una radiografia dels problemes que més afecten», va indicar la secretària general de la UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa. Ahir es va presentar la candidatura, encapçalada per Bassa i formada per Jorge Iglesias, com a secretari d'organització; Ángel Puertas, d'administració; Estrella Uribe, d'igualtat, i Miquel Àngel González, adjunt a organització, a més dels delegats comarcals a l'Alt Empordà, Juli Jiménez, que assumeix els temes de salut i prevenció de riscos, i al Baix Empordà, Adrià Martínez, que serà coordinador de formació sindical.

2009-05-26T01:03:00.002+02:00

DIES 28 i 29 de MAIG A LLORET DE MAR.

objectius clars i contunents:

MÉS PROTECCIÓ SOCIAL

MÉS OCUPACIÓ ESTABLE

MÉS QUE MAI!

mes que mai!

Mes que MAI!

LA LLEI DE PRESTACIONS ES UNA BONA EINA PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA I L'EXCLUSIÓ SOCIAL I PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER CATALUNYA. ANNA SIMÓ

2009-05-13T01:01:00.008+02:00

Ja hi tornem a ser! Vés per on! Parlant de pensions!!
El senyor governador del Banc d’ Espanya, un senyor que té un contracte blindat amb una bona picossada d’€s per si l’acomiaden , es retira o deixa la feina, no com els altres mortals, i amb un salari que paguem - mentre no siguem independents - tots nosaltres, ens parla de la dificultat del sistema de pensions.!
Doncs ,no, senyor , crec que és una irresponsabilitat crear pànic en aquests moments!
La gent ha de saber que la caixa del fons de reserva disposa ara mateix de 50000 milions d’ € que han produït per interessos patrimonials , aquest any, 786 milions d’ € que cal afegir-hi, que els ingressos per cotitzacions han estat de 20 427 milions d’ € i que la despesa ha representat 14 893 milions, per tant hi ha hagut un superàvit de 5532 milions d’ €.
A Catalunya tenim el 18 % de les pensions de l’ Estat i la pensió mitjana és de 773 €
Amb aquest ball de xifres, no m’estranya que alguns vulguin posar la mà a la cartera i intentin privatitzar aquests fons sigui per la via del pànic , sigui per les veus de canviar el sistema.
Ens cal defensar el sistema de repartiment públic que tenim!
És la manera més segura de mantenir les pensions ,o algú ,encara es creu que el sistema financer de bancs i caixes és millor?

"L'ATUR S'HA DE PRENDRE COM UN REPTE NO COM UN CÀSTIG" LAIA FÀBREGAS

2009-05-09T20:14:00.004+02:00

I ara què faig ? Com afrontar la situació d’atur.És el llibre que la Laia Fàbregas (economista i directora de l’academia de cinema catalana) ha escrit i va presentant per molts municipis de comarques gironines.
Després del documental 501, sobre les vivencies de 4 dones de les 400 personess que van quedar sense feina de la multinacional LEVI's de Bonmatí ,va pensar que seria interessant escriure una guia per aquelles persones que es trobaven en situació d’atur.
Ahir es va presentar a Anglés, i despres del documental, vam fer una taula rodona on hi havia En José Antonio Donaire, la Núria Arnay, i jo com a UGT.
La veritat és que les preguntes de la gent i de la mateixa Laia , més que explicar que passa al documental o com és el llibre, van derivar a parlar de la crisi i les seves conseqüències.
Vaig ser molt crítica, molt més que els altres dos ponents sobretot quan es parlava de polítiques actives d’ocupació, del SOC, del seguiment de l’acord estratègic per la internalització o de reformes laborals , però malgrat tot haig de dir que vaig estar contenta d’escoltar tant de la veu d’un parlamentari –per cert el que van declarar d’ulls més bonics del Parlament ( i me’l vaig mirar i els té preciosos)”- com de la directora territorial de treball, que cal un canvi de model productiu, que necessitem un país d’indústria i que malgrat la crisi hem de continuar treballant en temes com la prevenció , la formació , la igualtat , la I+R+D de les empreses i que no cal parlar de reforma laboral sobretot en els termes que algun personatge comenta.

LLEGIR ÉS UN PLAER.-

2009-05-03T22:50:00.004+02:00

Erich Fromm va unir els descobriments de la psicoanàlisi amb la sociologia . Fa molt temps vaig llegir els seus llibres:
L’art d’estimar; L’amor a la vida; La por a la llibertat i els tinc pràcticament tots subratllats de frases que m’agradaven moltíssim o creia interessants o simplement em feien pensar més enllà de les paraules.
Per Sant Jordi vaig descobrir “ La força de l’amor”, és un recull de més de 400 aforismes i opinions seleccionats de l’autor i malgrat em va fer molta il.lusió de trobar,algunes m’han agradat però, d’altres no, ja que són massa sentències, potser, fora de temps .
Algunes, que sí :
“L’amor és, per dir-ho d’alguna manera ,la clau mestra per a obrir les portes del creixement de
l’ ésser humà”.
“Tot allò que hom dóna no es perd;ben al contrari;es perd allò que les persones tenen aferrat”.
“Gairebé no hi ha cap empresa que comenci amb esperances i expectatives tan grans i que es frustri amb tanta regularitat com l’amor”.
“La felicitat consisteix en tocar la pedra angular de la realitat, en descobrir el nostre si mateix, i sentir-nos alhora un amb els altres i diferent d’ells”.

l' 1 de MAIG de 2009

2009-04-25T23:10:00.005+02:00

Aquesta setmana les dades del mercat de treball han estat esgarrifoses, a Catalunya 1900 noves persones s’han quedat sense feina en aquest primer trimestre. A comarques gironines la taxa d’atur és del 19% la demarcació més castigada en desocupats. Ara que s’acosta el dia 1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors ,ens cal recordar els orígens d’aquesta celebració i què significa simbòlicament.

En plena Revolució Industrial, el lloc de treball de la majoria de persones es va desplaçar cap a les fàbriques de les ciutats. Tot i que al camp les condicions eren dures, la nova situació era encara més precària: l’obrer treballava més de dotze hores diàries, i pràcticament no podia descansar. A més, els nous treballs en cadena exigien a tothom el mateix esforç, les dones, avis i nens havien de ser tant rendibles com qualsevol altre.A finals del segle XIX Chicago era la segona ciutat més important d’Estats Units i, cada any, arribaven milers de camperols buscant feina. Aquests treballadors/es es van començar a unir i, el 1884, es va celebrar a la mateixa ciutat el IV Congrés de l’American Federation of Labor. Allà es van establir les reivindicacions més urgents per tenir una vida digne: «vuit hores per la feina, vuit hores per la son, vuit hores per la casa».

Per recollir les queixes dels obrers, el president dels Estats Units, Andrew Johnson, el 1886 va promulgar la llei Ingersoll, en què s’obligava les empreses a aplicar les vuit hores com a jornada diària. Però no es va complir en la majoria de llocs i els sindicats van organitzar vagues i manifestacions.

L’1 de maig del mateix any més de 200.000 treballadors van iniciar una vaga a tot el país. Però Chicago era el lloc on la precarietat era més evident i les mobilitzacions van seguir tres dies més. Els problemes van arribar el dia 3 quan uns policies, sense avisar, van començar a disparar un grup de gent i van matar sis persones.El dia següent, en senyal de protesta, es va convocar un acte al parc Haymarket. Una bomba llançada per un desconegut va matar un policia. Els agents no s’ho van pensar gaire a l’hora de respondre: van disparar indiscriminadament i van matar i ferir de gravetat un nombre encara desconegut de manifestants. Aquest fet va marcar un abans i un després, i la majoria de patronals van accedir a establir la jornada de vuit hores. La lluita no havia estat gratuïta. Més tard, al Congrés Obrer Socialista de 1889 de París, es decidí que, en homenatge als màrtirs de Chicago, el Primer de Maig seria el Dia Internacional dels Treballadors. La majoria de països occidentals (menys Estats Units i Gran Bretanya, que ho celebren en una altra data) van establir aquest dia com a festiu.

Totes aquelles persones que es miren l’1 de maig com un pont festiu més, cal que aquest any pensin amb la duresa de la crisi i amb la classe treballadora que fa 100 anys van morir per una vida més digne. L’ 1 de maig tots i totes al carrer!

"A les fotografies els seus ulls desapareixen darrera els vidres gruixuts i brillen alegres mentre parla -de Mª Aurelia Campmany a Frederica .Montseny

2009-04-13T00:21:00.005+02:00

El dijous,dia 9 d'abril, vaig assistir a la conferència de l’ Oriol Junqueras a Torroella de Montgrí.
El nom era Primavera de República :la república catalana.
L’Oriol Junqueras va fer una conferència excel·lent: amena, comunicativa al màxim, gens afalagosa de vocabulari, entusiasmadora de cor i sobretot didàctica . (El públic ho va reconèixer amb una bona estona d'aplaudiments,cosa que feia temps que no veia en una conferència)
Fins i tot semblava que tots rejoveníem i ens trobàvem a la classe com a alumnes, reculant en el temps.
Ens preguntàvem com era possible que els nostres avantpassats, sent la majoria anarquistes, catòlics i d’esquerres haguessin votat massivament a un partit republicà sorgit en el terme de tres setmanes abans de les mateixes eleccions municipals, ERC?
I això, només és comprensible posant-nos en la seva pell, en la de persones que van fer de la lluita el mitjà per aconseguir una societat millor, que tenien esperança i molta il·lusió en un bon futur i que creien que calia aplicar polítiques socials per esdevenir una societat lliure ,cohesionada i socialment millor.
Amb aquesta premissa, la república va esdevenir un període de llibertat democràtica, de conquestes progressistes i d’avenços sense precedents.
Aquest 14 d’abril immiscuïts també en plena crisi econòmica (l’any 31 era després del crack del 29) podem celebrar, i és bo recordar, com va ser, com érem i com va esdevenir aquest fet.
Que la primavera de República ens guiï a nous temps de país, socials i econòmics!

UN 30 % DELS ATURATS DE CATALUNYA HAN DEIXAT DE REBRE LA PRESTACIÓ D'ATUR.CARME CAPDEVILA.CONSELLERA D'ACCIÓ SOCIAL(19 de març2009)

2009-04-10T18:41:00.004+02:00

He llegit el llibre:
Fem Empordà, economia i territori, d’en Joan Armangué.
És un recull de tres conferències , un compendi de dades però també d’idees de futur econòmic i social de la comarca de l’ Empordà que crec, es poden extrapolar a comarques gironines en general.
Parlant de la ciutat diu:
"La ciutat ha de crèixer , com el marc d’una ciutat que defensa un sistema de valors, juntament amb les polítiques per a la cohesió social, que persegueix la creació de riquesa com a via per generar ocupació i possibilitat de redistribució dels recursos amb criteris d’equitat,justicia i solidaritat, d’un model de ciutat que defensa LA SOSTENIBILITAT DES D’UNA TRIPLE DIMENSIÓ: SOCIAL, ECONÒMICA I AMBIENTAL. Un model basat en la potenciació de la igualtat d’oportunitats per construir una ciutat de tots i per a tots , que prengui la solidaritat com a fonament per reduir les desigualtats territorials i socials que impregni el conjunt de la ciutadania del sentit de la responsabilitat , és a dir, de la relació entre drets i deures i permeti avançar en la construcció d’una ciutat on el civisme ,el respecte i la tolerància siguin valors assumits per tothom."
Això i les idees que exposava ahir l’ Oriol Junqueras en la seva conferència parlant dels anys 30 i de la República a Catalunya em fan refermar que estic en el bon camí.
Un país com Catalunya que en un temps determinat va ser capaç de fer la revolució indústrial com cap altre índret del món mai ha fet, sense cotó, ni carbó, ni ferro, serà capaç de tot ¡
Confeso que aquests valors republicans i socials són els que em fan avançar dia a dia, a mi i a molts més .

Em vendria l'ànima al diable per aconseguir-ho... Escriure és l'única cosa que em fa trobar interessant.Mª MERCÈ ROCA

2009-04-06T00:57:00.004+02:00

Acabo de veure el programa de TV-3: "30 minuts" referent a la Barcelona de les barraques.
M’ha copsat,i m’ha fet recordar el que vaig veure fa pocs anys a San Salvador o a Managua on en molts barris les favel.les s’enderroquen un dia per tornar-se a aixecar al cap de poc ja que no tenen cap més espai a on anar, o bé ,el que m’explicava un bon amic de quan ell era petit i va arribar a BCN,que la seva família vivia en un pis a sobre mateix del negoci, una petita carnisseria,i que mentre uns germans o cosins treballaven de dia els altres dormien perquè treballaven de nit, i així en un mateix llit podien dormir tres o quatre persones o com aprofitaven els retalls de carn de sobrances per fer el menjar de tota la setmana. Sortir-se’n d’aquesta situació va ser el que va fer que estudiés dret mentre treballava a la nit en una fàbrica i que es dediqués a advocat laboralista perquè savia que només amb l’organització i en la defensa dels drets dels més desvalguts la societat avançava.

Aquest programa de 30 minuts crec que ens recorda fets importants per la història de Catalunya:1/ que la immigració no és una realitat nova,2/ que quan alguna persona malviu en barrakes o pisos pateres no és ni un tema cultural ni un tema de voluntat , senzillament és econòmic.
En el programa ens deien els mateixos protagoniestes que la transformació del barri va ser a costa de sortir al carrer , de reivindicacions dia a dia i d’organitzar-se.
Aquestes persones van guanyar la lluita social ,molt lentament, durant els anys 60 i 70.
Ara hem de guanyar la mateixa lluita per la nova immigració dels anys 80 i 90 però cal posar enfasis en la social i la nacional,els nouvinguts saben que estan a Catalunya i cal que també els oferim un model de societat integrador però diferenciat en llengua i cultura.
La lluita social i nacional és les dues cares d’una mateixa moneda i no es poden separar. Només així aconseguirem una nació gran per a tots i totes per esdevenir un estat propi!

DEPEN DEL NOSTRE CORATGE I COHERÈNCIA QUE TORNEM A IL.LUSIONAR-LO .JOAN PUIGCERCÓS.

2009-03-29T19:35:00.005+02:00

Aquesta setmana ha estat dura a les nostres comarques.!!
L’empresa Hutchinson de Palamós presentarà el proper dia 1 d’abril, segons ha comunicat, un ERO per fer fora 211 treballadors, dels 445 que queden a la planta. Ja estava afectada per un ERO temporal des del gener, i es preveia que durés fins al maig.
Evidentment és exagerat acomiadar la meitat de la gent que hi treballa!.
L’empresa Trety de Maçanet presenta un ERO per acomiadar 289 treballadors/es, tot i que cal dir que a part de la baixada de producció pel tema de la crisi, que comenta l’empresa, també cal recordar que s’emporta al Marroc tota la secció de tall.

500 persones!!!!
I així anem registrant més atur. Seran 50.000 persones, ja, aquest proper mes?
Quan es fan públiques les dades d’atur, hi ha gent que ho assimila a la idea de persones que cobren una prestació, jo sempre penso el mateix, aquestes persones no hi són per gust, ni perquè ells vulguin, són persones que han estat acomiadades!!! .I això és molt trist!.

Tothom ho passa malament , uns perquè veuen el futur incert i altres perquè ja han passat la ratlla de la incertesa i arriben a la de la desesperació.
I mentre, els empresaris (amb corbata ) fan una jornada al carrer (ells no diuen que es manifesten) a Madrid (suposo que queda millor que a Catalunya) .!!

No estic segura que les mesures en la política del govern estatal de Zapatero sigui la mateixa que la de l’ Obama (New Deal), crec que a EEUU aquesta vegada són més decidides, però sí sé, que estic d’acord amb la opinió de Vicenç Navarro, dient que les mesures han d’anar especialment dedicades a no comprometre l’estat del benestar i a preservar la igualtat d’oportunitats. Un bon article, per mi,que fa dies vaig llegir:

http://reggio.wordpress.com/2009/02/21/la-banca-y-el-desempleo-de-vicenc-navarro-en-rebelion/

El sentiment que compartimenta,segmenta, aïlla, permet que els especialistes i els experts siguin més competents. Edgar Morin

2009-03-28T18:19:00.005+01:00

"Aquest matí, el mar era d’un blau grisós, impressionant La ratlla entre el cel i el mar era difosa i el gris tenia mil tonalitats. La pluja anava i venia i....i t'he enyorat!.
He passejat vora la platja mentre les onades colpejaven les roques i la grisor es convertia en escuma blanquinosa.
Feia més fred que altres dies, i tot i la jaqueta cordada, caminant, anava pensant com serà aquest estiu.
Sempre em sembla que prop del mar és més fàcil reflexionar, el so de les onades i el xiulet de la brisa m’ impedeix tenir pensaments en negatiu ,i tot i que sovint la realitat és diferent, somnio en allò que desitjaria , en allò pel que treballem i sobretot en allò pel que sentim i estimem!
Escoltar el silenci i sentir el batec dels nostres sentiments és .......!!!!!.
Penso que sovint, quan fa molts dies que seguim i seguim, ens cal una parada. Revisar els fets, les paraules i les activitats que hem intercanviat i mirar el mar per veure quina és la direcció adequada.
Aquest març, un mes complicat de feina, un mes encisador de vivències i un temps imprescindible, com qualsevol altre temps cap a un altre nou mes.
Ahir les forces defallien, avui tornem a remuntar i així dia a dia, tornem a desitjar, tornem a viure , tornem a somniar!Reviso el passat, desitjo el futur, però el més important gaudeixo d’aquest present, amb els dies clars i els foscos, amb les rialles i els plors, amb els sentiments positius i els negatius .

Jo ,com tu i com tothom !"

DESPRES DE TOT " des de la mirada interior i del present personal Miquel Martí Pol premi Laureà Mela 2002

2009-03-24T19:56:00.004+01:00

“Mirar enrere és refer la vida i el record, mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts.”
M’agrada recordar aquest text , després d’un dia llarg, cansat però a l’hora enriquidor i ple de vivències.
Són les reflexions del poeta Miquel Martí Pol que em venen a la memòria , quan algun esdeveniment em sobta.
Avui estava convidada a la facultat d’econòmiques de la UdG per fer una xerrada-debat amb els alumnes sobre la situació de la crisi a les nostres comarques .Era donar la visió dels agents socials, i per tant, com a UGT quines eren les problemàtiques i quines serien les mesures per sortir-nos-en.
Abans d’entrar, he estat una estona parlant amb la degana, de la universitat en general, de la qüestió de Bolonia, les possibilitats, les deficiències i mancances d’aquest procés i la desinformació general que hi ha. La professora Anna Garriga, la degana, és una persona amb empenta, crítica però positiva ,ja ens hem trobat en alguna altra reunió i té clar que per anar endavant ,cal treballar i si és possible estar al davant per prendre decisions, encertades o equivocades, però al cap i a la fi, decisions, que impliquin els col·lectius , que facin reflexionar i sobretot que serveixin per avançar en allò en que creiem. Anna, des d’aquí el meu reconeixement per la feina feta i la que et queda per fer! En aquests moments de canvi és difícil estar al capdavant d’una facultat com la d’econòmiques.

Després ha arribat el moment de la xerrada, hem intentat ser clars, el moderador ha intentat provocar i hem volgut que la gent intervingués. Doncs ,m’ha sobtat la passivitat, uns 120 alumnes escoltant , prenent apunts , molt correctes, molt atents, però poc participatius. Aquestes persones són i seran els economistes del futur, amb ells segurament haurem de sortir-nos d’altres crisis o potser seran els incitadors dels canvis de model productiu que demanem, dels canvis socials que ens esperen, per tant, torno a la frase per recordar el que deia Miquel Martí Pol i penso “mirar endavant és observar la fina línia del temps amb revolts d’incertesa i paisatges desconeguts”

MANIFESTACIÓ - DISSABTE 14 DE MARÇ

2009-03-14T22:52:00.004+01:00

Érem molt i moltes!

No sé si 50.000 persones o 15000 com diuen uns i altres. A mi em costa el tema d’esbrinar la quantitat però us prometo que des de dalt de la tarima,on he tingut la sort de pujar, era impressionant veure la quantitat de gent que ha respost a la convocatòria.
Un dels primers dissabtes de sol , on teòricament faria mandra anar de manifestació i es preferiria passejar tranquil·lament, per la Rambla o prop del mar, i no a ritme de tambor i de música amb una pancarta al davant per la Via Laietana, moltes persones han optat per aquesta via. LA CRISI. Ho ha provocat!!
PLANTEM CARA A LA CRISI. És la justificació d’avui, però és la reivindicació i la necessitat urgent per a molts treballadors i treballadores. No pot ser continuar escoltant que la solució passa per abaratir acomiadament o baixar salaris .La solució és des d’un canvi de model productiu, a claredat, transparència en el sector financer i a propostes directes, ràpides i socials de les administracions i governs.

Els treballadors i treballadores no volem portar les 3 E ni al cap ni al cor:
Ni la E d’Enganyats perquè sabem molt bé el que negociem i el que volem.
Ni la E d’ Explotats com passaria en algunes empreses si no restéssim alerta.
Ni la E d’ Eliminats com voldrien alguns mals empresaris i governants.

Avui, la manifestació era un toc d’alerta .

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN SOM LES VÍCTIMES DE LA CRISI -

2009-03-13T23:54:00.006+01:00

Després de sumar , sumar i restar, per fer l’informe veiem que els salaris dels catalans han baixat un 0,6% en els darrers 10 anys. Tot i la bonança econòmica i la riquesa acumulada per algunes persones !!!

I tothom es vol reunir i parlar-ne!!!!

Avui ens han convocat ! Ells eren 7, nosaltres 2 !
I doncs què discutim?
Com solucionar la crisi en clau gironina? Finançament? Temes econòmics? Socials?
I resulta que en el fons he escoltat bajanades de contingut superficial, i m’ha tocat contestar de forma educada, quan el més normal seria haver-me aixecat i dir Prou!!
Que tots pateixen molts!!! Pobrets!
Que un treballador que es quedi sense feina o sense atur no pateix tant com un empresari que li va malament l’empresa? Podria perdre el patrimoni!!!
Que com gosen els sindicats demanar un 2%, si l’ IPC és un 0,8%?
(ningú recorda que fa temps a Girona l’ IPC era del 6%, i així mes darrera mes, però clar la previsió que és amb el que es regeixen els salaris era del 2% !! Abans aquest 2 era bo però ara no!!)
Que seria una bona idea posar un contracte nou de 12 dies d’acomiadament, perquè si no, no es contractarà a ningú?
I per acabar de rematar que.... CAL UN GRAN PACTE D’ESTAT!!! Per solucionar els temes de Girona!!
(Clar aquesta gent està acostumada a anar a Madrid)

Uf!!!! Qué difícil.... serà continuar així !!

DEMÀ PLANTEM CARA A LA CRISI A LES 5H DE LA TARDA A BCN (de Via Laietana fins a Pla de Palau).

ASSEMBLEA I MANIFESTACIÓ DIA 10 DE MARÇ DE 2009

2009-03-11T22:09:00.006+01:00

El PUNT DIARI
Mig miler de persones protesten a Girona per exigir que els treballadors no paguin la crisi
Després d'una assemblea conjunta dels sindicats UGT i CCOO, la manifestació va recórrer el centre de la ciutat Mig miler de delegats sindicals d'UGT i CCOO van participar ahir en una manifestació a Girona que, sota el lema Plantem cara a la crisi, exigia als governs estatal i català mesures urgents i eficaces per sortir de l'actual situació econòmica. Una protesta en què els dos sindicats van reclamar a la patronal que deixi de «culpabilitzar el treballador» i de fer-li pagar les conseqüències de la crisi. Abans de la manifestació, es va celebrar una assemblea conjunta dels dos sindicats en la qual van participar els secretaris generals d'UGT i CCOO de Catalunya, Josep M. Álvarez i Joan Carles Gallego, respectivament. A la comitiva de la manifestació també s'hi van afegir polítics gironins de CiU, ERC, ICV i EUiA –no hi havia representació del PSC ni del PP–.
Feia molts anys que els dos sindicats majoritaris de les comarques gironines no feien una assemblea conjunta. Ahir a la tarda, el centre cultural La Mercè es va omplir de gom a gom de delegats i delegades sindicals. Els secretaris generals de CCOO i UGT de les comarques gironines, Bartomeu Compte i Dolors Bassa, van ser els primers a intervenir. «Durant aquest temps hi ha hagut una borratxera. I ara pretenen que la ressaca la paguem tots,doncs la ressaca la tenen els que han begut massa o no saben beure», va manifestar Bassa. «El sindicalisme és, més que mai, un instrument útil. Els poders públics no han esgotat el marge d'actuació i hem de pressionar perquè estirin el carro», va afegir Compte.
Per la seva part, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va denunciar que el diàleg amb la patronal està bloquejat «perquè volen aconseguir els seus objectius de màxims, que són acomiadaments lliures i congelacions salarials». En aquest sentit, Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, va reivindicar que «davant la puja de preus no pot retrocedir el poder adquisitiu dels treballadors».
Després de l'assemblea es va iniciar la manifestació, que va recórrer el centre de la ciutat, fins a la plaça del Vi, on es va llegir un manifest.
Sense la patronal
Tot i que la intenció inicial dels sindicats era que la patronal s'afegís a la protesta, finalment els empresaris no van fer acte de presència. Els sindicats ho atribuïen al trencament de les negociacions del conveni laboral col·lectiu. Sí que hi eren representants de formacions polítiques com ara CiU, ERC, ICV i EUiA. Dins la comitiva, hi havia una representació dels treballadors de Comforsa de Ripoll i Campdevànol els quals exigien, a través d'una pancarta, que la Generalitat, màxim accionista de l'empresa, compleixi el compromís de fer una injecció econòmica per salvar les plantes.
«Volem un projecte de formació per a la nostra demarcació»
JOSEP M. ÁLVAREZ
secretari general d'UGT a Catalunya
«No volem sortir de la crisi amb una situació pitjor. No permetrem que la crisi es pagui amb els salaris»
«No hem invertit en innovació ni en polítiques industrials»
«Hem de dir al govern que no ens provoqui»
DOLORS BASSA
secretària general d'ugt a les comarques gironines
«Reivindiquem la qualitat de treball i la quantitat de treball»
«Arriben mesures, però són parcials, insuficients i lentes. No arriben a les famílies ni als autònoms»
DIARI DE GIRONA

Contra la crisi, mobilització", "Que la crisi la paguin els bancs" o "Montilla-Zapatero, queremos el dinero" van ser alguns dels lemes més repetits durant la manifestació que ahir a la tarda va reunir unes 500 persones al centre de Girona sota el lema de "Plantem cara a la crisi". Convocada pels sindicats majoritaris, la majoria dels manifestants eren delegats de la UGT i CCOO, que abans van celebrar una assemblea a l'Auditori de la Mercè, amb presència dels secretaris generals dels dos sindicats a Catalunya. El dirigents sindicals gironins van qualificar la mobilització d'"èxit" i de "toc d'atenció" cap a aministracions i empreses. La de Girona ha estat la primera manifestació unitària celebrada a Catalunya per reclamar que s'apliquin mesures per fer front a la crisi. Segons els sindicats, la mobilització d'ahir respon a la "situació de crisi a les comarques gironines, el gran nombre d'aturats i les dificultats de finançament" per famílies i empreses. Durant l'assemblea, els dirigents sindicals van insistir que aquesta crisi ha de servir perquè els treballadors surtin reforçats. A més, van reclamar garanties per augmentar el poder adquisitiu, ja que és el primer pas per reactivar el consum. Després de l'assemblea, els delegats sindicals i alguns polítics -Eudald Casadesús i Pere Maluquer (CiU), Lluís Postigo (ICV) o Pere Vigo (ERC)- així com un nombrós grup de treballadors de Comforsa amb la seva pròpia pancarta van iniciar la marxa. Durant prop de tres quarts d'hora van desfilar pel centre de Girona de forma pacífica Alguns comerciants van abaixar les persianes solidaritzant-se amb els manifestants. Al final de la manifestació, diversos treballadors van llegir un manifest en el qual es culpabilitza el sector financer, l'immobiliari i els governs -per la seva actitud de "passivitat i complicitat"- de provocar la crisi. Les mesures preses pel Govern i l'executiu de Zapatero són, a ulls dels sindicats, "parcials, insuficients, arriben amb retard i són lentes en la seva aplicació".El secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va afirmar que "no es veu un final per la crisi" i, per tant, aquesta manifestació és un "dels primers" actes reivindicatius. "És un toc d'atenció a les empreses i l'administració perquè vegin que han de fer més del que fan", va indicar Compte. I és que segons els sindicats, "moltes empreses" aprofiten la situació actual per "desprendre's de les plantilles sense explorar altres vies".Per la seva banda, la seva homòloga a la UGT, Dolors Bassa, va remarcar que "els treballadors no són els culpables de la crisi, sinó les víctimes".

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONES

2009-03-07T17:39:00.004+01:00

El dia 8 de març representa molt més que el dia internacional de les dones, representa la reivindicació de millors condicions de treball , de millors condicions de vida, de drets polítics i manifestacions en favor de la Pau.

Uns exemples:

Durant el SXIX , la revolució indústrial va provocar la incorporació de la dona en món laboral retribuït, però sense deixar de ser responsable de totes les tasques de la llar i de la cura de les persones de la llar..Per tant les dones vam sumar feines i no compartint-les .

El 1857 les dones de la fàbrica Cotton a Amèrica es van tancar a la fàbrica fent vaga per demanar millors condicions de treball , la fàbrica es va encendre i 134 van morir.

El 1881 , aquí a Catalunya a Igualada 3500 dones del món tèxtil, van fer vaga per demanar millors condicions en el treball.

El 8 de març també va servir durant molts anys per demanar el dret de vot,el sufragi universal .

El 1917 les dones russes en plena guerra mundial van sortir al carrer per demanar aliments i el retorn dels combatents i sembla que això va ser l guspira provocadora de l’inici de la república i la finalització de l’època del tsar.

El 1946, una de les primeres vagues generals al franquisme , va ser la de les dones treballadores de Manresa

El 1977, l’ ONU declara el 8 de març com a dia internacional de les dones .

Per això la commemoració del dia 8 de març es un bon dia per recordar els avenços aconseguits però també els temes encara pendents.

A hores d’ara ,en el món laboral :
Cobrem un 27 % menys que els homes , no estem en igualtat en els òrgans de decisió , per exemple de dones directives en empreses, en organitzacions i en entitats, només hi ha un 9 % de dones ,continuem sent les que tenim més contractes temporals, parcials i poc estables etc...

En relació a la llar:
Les dones dediquen el doble de temps a la llar que els homes , treballen més que els homes.(parlant amb dones diuen que és molt més del que diuen els estuddis, és corrent escoltar: "jo faig i ell m'ajuda"
Si parlem de tenir cura de les persones dependents de la llar , pràcticament ,podem dir que en general només ho fan les dones.

En el món polític i social:
És evident també la diferència que hi ha en tots els càrrecs des del món local fins a parlamentaris.Les dades de violència de gènere diuen que han augmentat les consultes més d'un 30% en el darrer any i la víctima un 99,9 % són dones.

I n'hi ha que diuen que parlar d'igualtat , ara , són "collonades".!! Aquesta frase te la dedico a tu!!!

Dia de la dona treballadora, ha ser un bon dia per veure assignatures pendents i avenços aconseguits.Marta Selva

2009-02-28T20:49:00.006+01:00

Ahir a Torroella de Montgrí , les Xibeques del Cau van inaugurar una exposició de fotos i textos anomenada QUI TÉ ROBA PER RENTAR?
És una reproducció d’un seguit de fotos, escrits i plafons que recullen el treball de tot un grup de dones del barri d’ Horta, que durant tres anys han treballat en cercar i explicar la documentació referent a les bugaderes. Feina femenina que durant molt temps portaven a terme les dones del nostre país i d’altres mons (i sovint continuen fent , encara que d’una altra manera).
Van voler recuperar la història de les rentadores i bugaderes,com a homenatge a aquest ofici. Inclou una mostra de les condicions d’aquesta feina, que malgrat caracteritzar-se per la seva duresa i per tractar-se d’una feina molt feixuga, ha estat assignada històricament a les dones, tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit familiar. Però també la idea de fer la bugada en companyia,el safareig sense complexos , o rentar els draps bruts dels altres...
Qui té roba per rentar?,És el crit amb el que les bugaderes recorrien els carrers de Barcelona.
A part de l’exposició,va ser interessant el diàleg i la conversa que vam mantenir, van sorgir molts pensaments i idees, des de les diferències salarials,les laborals i idees de bones pràctiques com la que ens van explicar: posar un pòsit per cada feina que durant el dia fem, alguna havia omplert una porta entera i s’havia adonat que és impossible que el dia tingui només 24 hores per una dona!
Bona manera de començar a pensar el perquè del dia de la dona treballadora, que aquest any tindrem la sort de gaudir l’acte institucional de la Generalitat,Institut Català de les Dones, de comarques gironines a Torroella de Montgrí, a Can Quintana el proper dissabte dia 7 a les 12 del migdia! Us hi esperem a totes i tots!

SI NO ESCRIVÍS ÉS COM SI NO EXISTÍS .MONTSERRAT ABELLÓ -2008

2009-02-22T18:36:00.008+01:00

El proper dijous dia 26 al museu de la mediterrània un acte literari : “Montserrat Abelló” !
Montserrat Abelló i Soler neix l'1 de febrer de 1918, a la ciutat de Tarragona. Com que el seu pare era enginyer naval i el canviaven sovint de destinació, l'autora va passar la infantesa no només a Tarragona sinó també a Cadis, Londres i Cartagena. El 1935 cursa estudis a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on forma part del cercle d'alumnes del poeta Carles Riba. En esclatar la Guerra Civil espanyola es presenta a les oposicions convocades per a substituir els professors mobilitzats, i obté el primer lloc per a exercir de professora d'anglès en un institut públic de Barcelona. En acabar la guerra marxa exiliada amb el seu pare, primer a França i després a Anglaterra, on treballa amb grups estudiantils d'ajuda als refugiats de tot Europa. Mentre és a Londres comença la II Guerra Mundial, i el 1940 es trasllada a Xile, A partir dels anys cinquanta es dedica a escriure i a traduir, a més de fer de professora d'anglès a l'escola suïssa al Braemar School de Santiago de Xile. El 1960 torna a Barcelona i comença a treballar com a docent a la Institució Cultural del CIC on continua fins a jubilar-se. El 1963, editat per Joaquim Horta i amb pròleg de Joan Oliver, publica el seu primer llibre de poemes: Vida diària. Al llarg dels anys 70 es llicencia en Filologia anglesa i s’especialitza en l'estudi comparat de la fonètica anglesa i catalana i les possibilitats d'aplicació a l'ensenyament. El 1980 Txiki Berraondo posa música a un poema seu pertanyent al recull Vida diària que publica la revista Dones en lluita. "La Sal, Edicions de les Dones", reedita el 1981, Vida diària, afegint al volum un nou poemari de l'autora: Paraules no dites. En aquesta època s’interessa per les poetes anglosaxones i comença a traduir-ne obres al català, com ara Arbres d'hivern i Ariel (amb Mireia Mur) de Sylvia Plath, o Atlas d'un món difícil d'Adrienne Rich, entre d'altres. El 1986 publica el seu tercer poemari, El blat del temps, amb pròleg de Maria Àngels Anglada. L'any 1990 publica un altre recull de poemes, Foc a les mans, prologat aquesta vegada per Maria Mercè Marçal. Aquest mateix any s’encarrega de coordinar l'espai de poesia de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, a Barcelona. Dos anys més tard, en el marc del Congrés Mundial del PEN, tradueix a l'anglès i al català els treballs de tots els participants al Festival de Poesia i al recital Paraula de Dona. Aleshores es crea el Comitè d'Escriptores del PEN Internacional i el seu corresponent homònim a Catalunya, centre on Montserrat Abelló participa des dels inicis. El 1995 publica els poemaris L'arrel de l'aigua i Són màscares que m'emprovo..., que mostren ja plenament la maduresa de l'autora. L’any 1998 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a traductora. Aquest mateix any publica el poemari Dins l'esfera del Temps, que obté el Premi de la Crítica Serra d'Or de Poesia 1999. L’any 2002 l’editorial Proa reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules (1963-2002), guardonat amb el premi Cavall Verd-Josep Ma. Llompart de poesia (2003), el premi de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica (2003) i la Lletra d'Or del mateix any. També rep el premi Cavall Verd-Rafael Jaume del 2007 per a la traducció de Sylvia Plath Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), i el maig del 2008 és guardonada amb el premi Jaume Fuster, concedit anualment pels socis l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Actualment Montserrat Abelló és considerada per a la crítica com a una autora fonamental per a la poesia i la traducció catalanes de la segona meitat del segle XX. La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies poètiques publicades durant els últims anys, com ara Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Cartografies del desig (1998), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Memòria de l'aigua (1999). És sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Es la mare d'en Miquel Bofill, senador,company i veí de Torroella de Montgrí.

LA UGT ÉS LA PRIMERA FORÇA SINDICAL A COMARQUES GIRONINES

2009-02-13T22:42:00.007+01:00

AVUI, divendres 13 de febrer, la UGT de comarques gironines ha començat el seu procés precongressual reunint a uns 70 delegats i delegades de centres de treball de la demarcació, amb representació de tots els sectors i totes les comarques .

En l’assemblea s’ha fet un anàlisis general de la situació socio-econòmica de les comarques gironines i després de debatre la difícil situació de molts aturats, les mesures proposades per fer front a la crisi i els temes interns que ens portaran a un congrés el proper mes de maig,hem aprovat dues resolucions:

Una resolució referent a la situació extrema en que es troba la indústria paperera d’ ACONDA en la que es demanen ajudes urgents per salvar el sector del paper en les nostres comarques .

L’altra,una resolució demanant solucions a ADIF i a RENFE per les dificultats en que es troben els usuaris i treballadors del tren de la línea Figueres-Girona-Barcelona,així com indemnitzacions i més informació per aquells dies en que la situació es complica i s’intensifiquen els retards per culpa de les obres del TAV. Cal dir que des de la UGT ens sentim enganyat per que des de sempre hem prioritzat la sensibilització cap el transport públic com a millor mitjà de transport i més sostenible i pel poc cas que s'ha fet, en millorar les infrastuctures i posar trens amb més confort a les nostres comarques.

També s’han escollit les delegacions que participaran en el Congrés de la UGT de Catalunya del proper mes d’ Abril i el de la UGT de comarques gironines previst pel proper mes de maig.

L'OFICINA DE TREBALL DE GIRONA ESTÀ COL.LAPSADA.

2009-02-02T16:02:00.003+01:00

L’altre dia vam denunciar que la situació de crisi actual està provocant que moltes més persones sol·licitin els serveis que el SOC ofereix i en conseqüència està provocant que les oficines de treball del SOC es vegin col·lapsades i en especial l’oficina de treball de Girona .

Que des d’ UGT defensem un servei d’ ocupació públic, gratuït i universal on la intermediació laboral ha d’assumir la importància que realment té i que les oficines han d’adoptar un paper més actiu,convertint-se en el principal interlocutor amb el teixit empresarial , gestionant ofertes de treball amb els principis de qualitat, eficàcia, i quantitat.
Podria semblar quelcom fortuït o declaracions fetes sense coneixement de causa , però cal dir que cada una d’elles,que cada exemple que vam comentar, havia sigut comprovada física i matemàticament. És a dir si parlàvem del famós telèfon havíem fet 100 trucades per conèixer bé si es contestava o no, havíem anat diversos matins a l’oficina i havíem comptat i obsevat com es gestionava la gent de la cua per explicar que calien canvis de manera més àgil al SOC i alguns d’ells són: més personal-reforçar la plantilla d'orientadors/es, més recursos, modernització del sistema d'informació , facilitar més l'accessibilitat als agents implicats, i intensificar la mediació pública en quantitat i qualitat al mercat de treball.
Des d’aquell dia he rebut moltes trucades i visites, des de personal de la mateixa oficina donant-nos les gràcies per dir allò que sovint ells han intentat dir, a usuaris, que s’han trobat a la cua o que han hagut de demanar ajuda per connectar a través d’internet per que sols no ho podien resoldre.
Però, de totes ,cal dir que la millor va ser l’endemà al matí la trucada de la consellera Mar Serna. Sempre he dit que per mi era una consellera fantàstica que parlava amb propietat i que res li feia por. Doncs una vegada més ho ha demostrat , en lloc d’amagar l’ala com fan alguns polítics /ques quan reben crítiques o de dir que no és veritat ,o que és exagerat,o que la culpa és dels altres, ella afronta els problemes i les dificultats donant la cara . Em va telefonar personalment per dir-me que tenia raó, que en aquesta oficina ja temps enrera,quan ella l’havia visitat, ja hi havia dificultats que per tant, amb l’augment de la taxa d’atur a les nostres comarques era fàcil que haguessin quedat col·lapsats, però que hi estaven treballant , que en 4 o 5 setmanes intentarien arreglar el tema, que posarien persones informadores a l’entrada i així no haver-ho de fer la directora de l’oficina de treball, i que hi hauria un reforç de personal obrint una nova oficina a Salt. I finalment,que per qualsevol cosa podia comptar amb ella per aconseguir millorar el servei i que em mantindria informada dels canvis per entre tots millorar el servei del SOC a comarques gironines.
Una lliçó per a moltes persones responsables, de qui s’hauria d’aprendre moltíssim. Consellera ,gràcies per ser capaç de convertir les dificultats en oportunitats, una vegada més!.

"Pròxims mesos seran temps difícils " Mar Serna , consellera de treball

2009-01-27T22:27:00.006+01:00

Si només ens quedem en la queixa no avancem ,ens cal afrontar la situació , analitzar-la i aportar noves iniciatives.
De vegades es posen exemples en general, com la setmana passada la consellera Mar Serna presentant les dades de l' EPA, ella deia :"ara la taxa d’atur és un 11,4 però els anys 84 era un 22,3% i els 94 un 21,3%". A comarques gironines, el tema ens canvia, el 84 era un 10%, per tant ja està superada i el 94 un 15.1% a punt de superar , ara estem a un 14% això implica parlar i patir la crisi amb molta més virulència que la resta de Catalunya.
Però tampoc podem caure en estereotips com el tema de dir que afecta més a immigrant aqui que a la resta de Catalunya.En un any a Catalunya ha augmentat un 115% i a Girona un 85% .
O per exemple dir que l’atur vé dels EROs , a comarques gironines els EROs temporals només han afectat a 303 persones durant l’any 2008 .
Per tant, és un problema de que la contractació ha caigut en picat , l’any 2008 hi ha hagut 16000 contractes menys i al sindicat detectem diàriament un allau d’ acomiadament individuals i de no renovacions, per tant destrucció d’ocupació a les nostres comarques.
Davant aquests fets creiem que s’ha d’actuar en tres eixos :
Modernització dels subsidis i les prestacions .Reforçament del SOC
Reformes de les polítiques actives.

Avui hem presentat 10 mesures per fer front a la crisis i no permetre que els treballadors i treballadores paguin de manera descarada els seus efectes.

"2 ones jornades Cap a la Independència"

2009-01-24T23:25:00.006+01:00

Mentre és qüestionava:

Fins quan jornades cap a la independència? 2ones, 3eres, 4 artes.......
Radicalitzar als convençuts o augmentar massa social?

El conseller Joan Manuel Tresserres ho ha tingut clar:

"No cal estar atrapats en els somnis del passat, dels altres, són els nostres somnis que hem d'aconseguir".
"Les nostres oportunitats són en el futur"
"No hem de dir que som una nació sense estat,ni cal construïr un estat com els que existeixen ara, ens cal quelcom nou : una nació global."
"No tenim una cultura, som una cultura".
"La independència no és un objectiu, és un mètode per assolir una societat millor".
"Calen complicitats, seduïr per una bona sacsejada".
"Fem política per aconseguir un projecte polític nou"

QUÈ FA LA UE DAVANT EL GENOCIDI DE GAZA? cooperant

2009-01-10T16:47:00.003+01:00

ISRAEL I HAMÀS NO ESCOLTEN L'ONU
LA CNN retransmet en directe la invasió de Gaza.
1,5 milions de persones resideixen amb pànic a la franja.
Un grup polític defensa una franja de territori contra un Estat, i un Estat actua contra un grup "Terrorista".
Un miler de palestins han perdut la vida, la majoria civils.I 20 Israelians.
El txec Václav Klaus , com a president de la UE ha recolzat l'acció defensiva d' Israel.

He rebut aquest correu :
Si penses com jo, envia aquest missatge a les teves amistats o coneguts i fes alguna de les accions que et demano. Ei sou conscients de que està passant un genocidi?Jo , no sé si políticament tenen raó uns o els altres però el que sí sé és que hi ha una gran desproporció en els morts d'una banda a l'altre (més d' un miler de palestins,i 18 israelians,segons ens diuen Hamás (un grup ) contra un estat, etc....Des d'aquí em pregunto que puc fer a part de manifestar-me .Doncs ara per ara se'm acudeixen tres accions com a mínim:
1/ Escriure una carta a l'embaixada d' Israel Excelm Sr Raphael SCHULTZ Embaixador d' Israel a l' Estat EspanyolEmbajada de IsraelC/ Velázquez 150,7ª28002 MADRIDo bé un fax 917829555 e-mail: embajada@embajada-israel.es
2/Boicot als productes d' Israel . L'economia és el que més els dol..Pêr tant no comprar productes d' Israel , enviar cartes a les empreses dient :
NO COMPRO PRODUCTES D' EMPRESES SIONISTES QUE ESTAN RECOLZANT EL GENOCIDI PALESTÍ.
Us passo una llista de productes.: Fruites CARMEL FRUITS CMR Mercabarna Nau 21-A CP 08040 BARCELONA fax 93 262 66 01
Aigues minerals EDEN,AQUA 2000 I AQUASET
AlGUNS PRODUCTES DE COSMÈTICS, JOGUINES,DECORACIÓ, ROBA INFANTIL I PRODUCTES TÈXTILS DEL CORTE INGLÉS.COSMÈTICS REVLON,el seu propietari Ronald Perelman és un conegut activista per Israel.
VESTITS DE BANY GIDEON OBERSON GOTTEX
ROBA INTERIOR DE VICTORIAS SECRET,WARNACO,THE GAP,NIKE, TERRON
Electrodomèstics JOHNSON,WHITE WESTINGHOUS,AIRWELL ELECTRA IBERELCO
Maquines de depilar i de massatge EPILADY MUNDOGAR MEPRO... SI EN SABEU MÉS AFEGIU-LES!
3/ Assistir a les manifestacions , i demostrar que no VOLEM MÉS GUERRES SIGUIN LES QUE SIGUIN!

I tu que hi dius?

INTENTAR DISFRUTAR DEL QUE TROBEM PER PETIT QUE SEMBLI, POTSER ES TORNARÀ GRAN.ESTEFANIA CARREÑO.Psicòloga

2009-01-04T23:02:00.004+01:00

Iniciat l’any 2009, hem passat les festes.
Hi ha qui li agraden molt i n’hi ha que els hi tenen veritable pànic.
Menjars a tota hora, uns àpats familiars altres amb amics, consumisme tant si podem com si no,detalls, regals, i paquets i més paquets, uns per Nadal i uns per Reis. Pessebres i arbres fins i tot sostenibles, Pare Noel i caga tió....Missatges per telefonia mòbil de tot tipus i nadales en targetes i en cançons,uns viatgen i altres fan caps de setmanes de botigues...,... i en tot aquest entorn la idea d’inici d’any!

L’Inici d’any ens porta a bons propòsits personals des d’ estudiar anglès , fer una vida més dinàmica, fer esport,llegir tots els llibres de la tauleta de nit abans de comprar-ne de nou, fins a bons propòsits col·lectius ,segurament el més demanat és el de pau al món , tot això, mentre tancs , vehicles blindats israelians i 10000 soldats reservistes van entrar a la franja de Gaza, segons diuen amb l’objectiu de prendre el control de les àrees des d’on Hamàs llança els seus projectils contra el sud d’ Israel. Quina hipocresia de tots plegats!

I per fi els Reis, demà cavalcada de reis i dimarts festa per petits i grans. És un dia d’il·lusió i les il·lusions són imprescindibles per tenir una bona salut mental, per tenir ganes de llevar-nos dia a dia, de trobar quelcom que ens faci el dia agradable. Ser feliç és adaptar-nos a les noves situacions,improvisar i gaudir al màxim del moment, disfrutar de les coses petites intentar el carpe diem encara que alguna vegada sigui a costa del carpe visa,que diu un bon amic meu.
En tot aquest enrenou, desitjar-vos que els reis d’orient us portin allò que desitgeu !

BONES FESTES I UN MILLOR ANY 2009!!!

2008-12-25T12:15:00.005+01:00

BONES FESTES i UN MILLOR ANY 2009!

.................

...Volem celebrar aquestes festes amb tots vosaltres, amb la voluntat de compartir per incidir tots junts en defensar la sostenibilitat del sistema productiu, i en garantir la cohesió social!
.Volem continuar sent la primera força sindical a les nostres comarques perquè som la força de la unió de molts i moltes de tots vosaltres que defenseu dia a dia els drets laborals i socials a les empreses.
-Volem creure que el mal temps minvarà i que el sol de la justícia social brillarà en un proper no llunyà!
-Volem, en definitiva, que aquest 2009 sigui un any de noves oportunitats, que els desitjos siguin compromisos i que entre tots siguem capaços de tirar endavant un país vers la igualtat, el progrés social, i, sobretot, reforçant les polítiques socials pels treballadors i treballadores i la gent més necessitada .

BONES FESTES I UN MILLOR ANY 2009

"L'OBJECTIU ÉS L'ELIMINACIÓ DEL GÈNERE" MARINA SUBIRACHS.- sociòloga.

2008-12-21T17:10:00.004+01:00

“Nova masculinitat , nova feminitat”

Ahir la Marina Subirachs , sociòloga, bona coneixedora dels temes d'igualtat, de les discriminacions, dels rols socials i laborals de les persones, amb aquell to de naturalitat que sol mostrar,ens va fer passar una bona estona.
Les Xibeques del cau havien programat una xerrada referent a la nova masculinitat i la nova feminitat,i van aconseguir tots els objectius marcats.
Va ser divertida, engrescadora, senzilla i participativa.
Les persones que l’escoltàvem segur que compartim el 90% de les seves opinions i les idees que exposa, llàstima que el públic no sigui més divers i així,el missatge arribi a les persones que no han assumit encara els canvis de la nostra societat, en quan a gènere.
Em quedo amb :
"A EEUU només el 7% de les famílies són les formades per la clàssica parella hetereosexual i els seus propis fills/es. La resta és diversa.
Les dones busquem l’home que encara no existeix , els homes busquen la dona que ha deixat d’existir.
Els que han de canviar són els homes, les dones ja ho hem fet.La masculinitat en el sentit clàssic ha quedat obsoleta. '
L’objectiu no és anar cap a la igualtat sinó cap a la supressió dels gèneres.

Consorci Alba Ter ha fet 10 anys! Anna Magen, gerent del Consorci

2008-12-14T20:58:00.008+01:00

Consorci Alba Ter ha fet 10 anys!

Ahir vam voler commemorar el naixement d’aquest ens supramunicipal en el mateix lloc on s’havia fet públic la seva constitució fa una dècada.

10 anys de treball d¨un consorci format per 46 municipis, 5 consells comarcals, de dues diputacions tots a l’entorn del riu Ter.

El 1998 l’ajuntament de Salt i de Manlleu es van unir per realitzar un projecte de fons europeu Alba-Ter/ Ave que va permetre l’elaboració del pla d’ordenació integral del riu Ter. A partir de llavors , es va anar cercant finançament, per continuar treballs de difusió i d’execució d’actuacions en el territori que configura l’àmbit fluvial del riu TER.

Cal dir que ahir parlant amb algun regidor que temps enrere havia participat en el consell del Consorci em comentava el bon ambient en que es trobava quan anava a les reunions i el bé que sempre es treballava, el mateix que passa ara.

De vegades és difícil posar èmfasis en qüestions més enllà del propi municipi i amb aquest consorci es demostra que si val la pena- i el riu, l’aigua, s’ho val- som capaços de donar continuïtat a un projecte més enllà dels governs municipis i de les sigles que representem.

Ahir també es confirmava l’aprovació d’un projecte europeu transfronterer, un interreg que el consorci havia presentat en la primera convocatòria, per tant la feina no acaba mai! .

En l’assemblea es va aprovar una declaració del riu Ter, i més tard en l’acte institucional es va llegir públicament.
L’entorn era espectacular :el monestir de Sant Pere de Casserres , un dels monuments més emblemàtics de l'arquitectura romànica catalana . A l’interior, entre les antigues pedres de les parets i del claustre, un fred exagerat, i a l’exterior, un paisatge d’encant, per tornar-hi i gaudir-ne qualsevol altra dia. Us ho aconsello!

ELS SALARIS NO SÓN ELS RESPONSABLES DE LA CRISI.-

2008-12-12T00:11:00.006+01:00

10 DE DESEMBRE DE 2008 ASSEMBLEA UGT I CCOO = 4500 DELEGATS I DELEGADES PER L'OCUPACIÓ I LA INDUSTRIA

LIDERATGE INDISCUTIBLE!

Companys i companyes......!
La propera serà millor!

El Pepe,la Marta, jo i en Camil!
La Marta amb força per la UGT!

La gent d' ACONDA al peu del canó ahir a l'assemblea UGT-CCOO.

A Catalunya,s'han presentat fins a octubre 500 EROs que afecten a 20000 treballadorsIsabel Martinez. Sec gen

2008-12-11T00:20:00.006+01:00

Avui la UGT de Catalunya i la CCOO han reunit més de 4000 delegats i delegades .Es la segona assemblea conjunta des de fa 19 anys .Alguna cosa vol dir no?
Hi han hagut varies intervencions: 3 persones d’ UGT, 3 de CCOO i els dos secretaris generals .

A mi m’ha tocat fer-ne una.
Evidentment tot i que quan m’ho van dir vaig pensar que no era la persona idònia i que em posaria molt nerviosa.
Pujar a dalt de l’escenari i poder parlar de les idees del que vol dir la cohesió social d’un territori, del que representa la crisi en la identitat d’una nació amb el major pes industrial i de serveis i la repercussió directa de la crisis a nivell comarcal i local ha sigut un gran repte i un honor (ho feia jo com ho podia haver fet qualsevol delegada i per tant representava a molt i moltes)
La veritat és que no m’he posat nerviosa i m’ha agradat fer-ho, però haig de dir que sóc conscient que no soc gens mitinguera i això vol dir que no escalfes motors . Vol dir que la gent, malgrat que t’escolti amb atenció espera una altra cosa del que fa la intervenció i costa saber transmetre el caliu que hauria convingut potser en aquell moment.
Malgrat , aquest apunt, vull remarcar que tot el que he dit en la intervenció és perquè m’ho crec sincerament .
Parlar de les persones que no reben prestació, parlar del que hauria de ser un gran pacte econòmic just i de mig i llarg recorregut que ens permeti per una banda invertir en infraestructures i en una xarxa d’equipaments públics per atendre les persones, parlar de la necessitat de disposar de polígons industrials de qualitat, de com l’oferta formativa ha d’adequar-se a les demandes, de com calen ajudes per suportar les despeses de l’habitatge social i de com cal apostar definitivament per l’habitatge de lloguer social són idees i propostes per fer front a la crisi que cal tenir en compte.
He acabat amb unes paraules que vull deixar-ne constància aquí, demà penjaré els fotos.

Companys i companyes , per acabar dir-vos que en crisi, en recessió o no, defensem i defensarem un nou model productiu i de comerç que sigui sostenible, ja que diguin el que diguin, com a sindicalistes , com a treballadors i treballadores sempre és un bon moment per millorar la societat.

Uns amics m'han dit que ho han seguit al twister:http://twitter.com/ugtcatalunya?page=3

TORROELLA ,VILA VELLA sardana de Vicenç Bou

2008-12-08T16:21:00.004+01:00

Avui la premsa porta aquesta informació:

Milloraran el carrer d'Ullà i el del Teatre de Torroella per dinamitzar el comerç
Forma part de la reforma integral del nucli antic
El carrer d'Ullà i el del Teatre del nucli antic de Torroella de Montgrí es rehabilitaran amb la finalitat de potenciar el nucli antic i, al mateix temps, dinamitzar el comerç en aquesta zona del municipi. La reforma es farà el 2009, amb una inversió de 285.000 euros.

Personalment com a regidora de promoció econòmica i sobretot com a torroellenca em fa il.lusió aquest projecte, perquè, malgrat alguns comentaris de si és convenient fer-ho o no, hi crec fermament per diverses raons:

1/Per conservar en bon estat les parts emblemàtiques del nostre municipi, i penso que el carrer d’ Ullà i el carrer Teatre són dues arteries neuràlgiques del nostre poble, que a més tothom qui arriba de visitant hi passa i s’emporta la primera impressió, segons aquest entorn.

2/La dinamització comercial dels municipis envers els centres comercials de les ciutats, passa per potenciar les compres en un entorn agradable, significatiu,identitari i el C/ d’ Ullà ho ha estat durant molts anys i no pot perdre aquest ímput tan important.

3/ Com administració pública cal afavorir l’aposta per la inversió en infraestructures i obra civil , ja que això significa, afavorir el sector de la construcció i les empreses auxiliars,augmentar l’ocupació de treballadors i treballadores, opcions i oportunitats de desenvolupament econòmic i social i per tant generar millors espais per l’activitat econòmica que ens donaran noves oportunitats en un futur a mitjà i llarg termini..I evidentment en temps de crisi és encara més indispensable!

LA PELL DE BRAU SALVADOR ESPRIU

2008-12-07T01:51:00.005+01:00

Avui parlàvem , discutiem i reiem amb uns amics, entre joc i joc ens demanàvem què escriuries en una nadala per les persones que ens governen (cal dir que n'hi ha que manen i no governen i el que volem són les que ens porten pel bon govern d'un país, d'una organització o d'una entitat ).Se m'acudeix posar-hi un poema d'en Salvador Espriu que sempre m'ha agradat : La pell de brau!
Molts i moltes els caldria rebre-la i llegir-la al matí abans de sortir del cotxe oficial i abans de prendre decisió que afecta a una petita majoria . Sort que també n'hi ha que ho tenen clar!

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.

Salvador Espriu : La pell de brau

CONTINUA AUGMENTANT L'ATUR A GIRONA, A CATALUNYA I A PER TOT

2008-12-03T23:29:00.004+01:00

1 de cada 4 aturats no reben cap prestació econòmica per afrontar el període sense feina
Durant el mes de novembre a Catalunya cada dia s'han apuntat a l'atur 1.242 persones, el que s'ha traduït en un augment de l'atur de 24.837 persones, la pujada més gran en nombre absolut . L'increment mensual a Catalunya ha estat del 6,57% -el pitjor mes de novembre des del 1996-, per sobre de l'increment estatal, que ha estat del 6%
En termes interanuals l'atur ha enregistrat un creixement del 55,4%, és a dir, que el novembre trobem 143.666 persones més que busquen feina. Els sectors de la construcció i dels serveis són els que continuen arrossegant més persones a l'atur, un 9% i un 6,7% respectivament, i la indústria mostra també una clara davallada amb un increment de l'atur del 5,4% mensual i del 42% interanual. Aquest fet, i que tinguem un mercat de treball encara molt segmentat, provoca que siguin els homes els més afectats per l'atur: el mes de novembre trobem un 9% més d'homes desocupats respecte al mes anterior i un 85% més respecte a l'any passat.
Els menors de 25 anys també s'estan veient molt afectats per l'actual dinàmica del mercat de treball. El passat novembre, 43.897 joves menors de 25 anys volien treballar però no trobaven.
Si el mercat de treball no permet l'entrada de la gent jove, els treballadors estrangers estan sent un dels primers col·lectius en ser-ne expulsats: el mes de novembre trobem un 12,2% de persones estrangeres a l'atur, i la majoria procedeixen del sector serveis (62,2%) i de la construcció (25,5%).
Pel que fa a les províncies, l'atur ha augmentat a totes gairebé amb la mateixa força. Girona ha estat la província on ha augmentat més l'atur en termes relatius,hem arribat a 9,03 el que ha fet que arribem a la xifra de més de 40000 aturats,el que representa un 65% en relació al mes de novembre de l'any passat, seguida de Tarragona, amb un 8,5%. Lleida, amb un 6,3% d'increment mensual, és la província catalana amb un increment anual més elevat, del 76,3%. A Barcelona l'atur ha augmentat un 6%, però és la que, lògicament, arreplega el nombre més elevat de persones desocupades.
La contractació al mes de novembre no ha estat suficient, no s'han generat els llocs de treball que necessitem per ocupar totes aquelles persones que volen treballar. Els mesos de novembre acostumen a ser bons per a la contractació, per l'aproximació de la campanya de Nadal, però aquest novembre ha estat nefast: només s'han signat 163.473 contractes, un 34,6% menys que el mateix mes del 2007. La contractació indefinida ha estat mínima, només ha significat el 16,8% del total de la contractació. En el que porten d'any, que ja està finalitzant, s'han signat un 12,4% de contractes menys que al mateix període de l'any passat, menys contractes en un moment en què l'atur ha pujat un 55,4% anual.

615a FIRA DE SANT ANDREU AGRÍCOLA,RAMADERA,i COMERCIAL

2008-11-29T21:57:00.007+01:00

Fira passada per aigua i molta fred , malgrat tot gent passejant, estones amb paraigua, estones amb bufanda!!! Tots els concessionaris de vehicles estan presents a la fira.

Maquinària agrícola al passeig Vicenç Bou

Estand de l' ajuntament dins la carpa amb l'explicació del projectes aprovat per l'equip de govern

L'alcalde, Joan Margall, inaugurant la 615 Fira de Torroella de Montgrí Més fotos del primer dia de FIRA a :

http://www.torroellaestartit.com/noticia.php?id_noticia=254&desc=Fira-de-Sant-Andreu-passada-per-aigua

615a FIRA DE SANT ANDREU AGRÍCOLA,RAMADERA,i COMERCIAL

2008-11-26T22:29:00.003+01:00

La Fira de Sant Andreu de Torroella arriba amb un atapeït programa d’actes per reforçar la mostra comercial i agrícola
Torroella de Montgrí celebrarà aquest cap de setmana (29 i 30 de novembre) la 615a Fira Agrícola, Ramadera i Comercial de Sant Andreu, que arriba amb un atapeït programa on es combinen les arrels d’una autèntica fira comercial i agrícola, amb d’altres activitats més innovadores i lúdiques. Tot plegat, amb l’objectiu de configurar una oferta àmplia que esdevingui un veritable aparador del dinamisme cívic i econòmic de la vila. La carpa comercial, amb més de 2.000 metres quadrats i 60 expositors, es podrà visitar durant el cap de setmana de les 10 h a les 21 h.
Entre les novetats d’aquests any cal destacar la celebració a l’exterior de la carpa comercial, de la primera edició d’un mercat que amb el nom genèric d’El bon gust de casa nostra, oferirà una selecció de productes de proximitat i qualitat, com l’Arròs de l’Estany de Pals, productes d’horta ecològics, olis selectes, melmelades artesanes, bunyols, butifarra dolça etc. Aquesta és una aposta de l’Ajuntament per contribuir a difondre aquesta oferta tan propera al nostre territori i vincular la fira amb aquests productes de qualitat.
Paral·lelament, al passeig Catalunya es desenvoluparà el Mercat de Sant Andreu, que aplegarà al voltant de 100 paradetes que oferiran tota mena de productes als visitants. En aquest espai hi haurà, a més, la mostra dels concessionaris de cotxes, que exposaran els seus últim models i al passeig Vicenç Bou, com cada any, s’hi concentrarà una àmplia exposició de maquinària agrícola.
El vessant expositiu i comercial es complementa, com és habitual, amb nombroses activitats lúdiques i culturals:

IV Mostra d’entitats
Durant tot el dissabte tindrà lloc la Mostra d’entitats, que aquest any es trasllada al carrer Enric Morera. Aquesta és una molt bona oportunitat que tenen les per donar-se a conèixer, captar nous membres i fomentar la relació entre elles.
Fira Plaça, Mostra de plaques de cava i Expofil Sant Andreu
Els aficionats al col·leccionisme i a la filatèlia tenen una cita obligada amb la prestigiosa mostra Expofil Sant Andreu, que es fa del 28 al 30 de novembre a l’aula de tallers del Museu de la Mediterrània i organitza l’Associació Filatèlica i Numismàtica de Torroella. Aquesta mateixa entitat és la promotora del Fira Plaça i la Mostra de Plaques de Cava, que tindrà lloc dissabte al matí la plaça de la Vila.
«La Fira en el record» ens porta a conèixer la Torroella del 1600
Un altra de les iniciatives ja consolidades és la Fira en el record, una proposta amb personalitat pròpia molt definida, que permet als visitants fer un recorregut guiat per diferents cases del nucli per conèixer aspectes de la història i el patrimoni de la vila.
En aquesta ocasió, la proposta ens traslladarà a la Torroella reial del 1600 i ens aproparà a com era la vida en aquella època, quines activitats econòmiques es portaven a terme o com s’organitzaven les diferents estructures de poder. En aquesta època la vila viu l’abandonament de les estructures feudals i entra de ple en les formes d’organització pròpies de l’època moderna.
La visita recorre edificis singulars com Can Quintana, Casa Pastors, la Casa Saguer, l’Hospital, el Palau Lo Mirador, i també passa per la plaça de la Vila, centre neuràlgic del poder polític, del desenvolupament econòmic i cultural.
Els participants visitaran un casal d’època moderna, coneixeran els nous burgesos que hi habitaven, dos ferits de guerra a l’Hospital i tancaran el recorregut de manera distesa amb un refrigeri al Palau lo Mirador.
XVII Concurs de gossos d’atura
El reconegut concurs de gossos d'atura tornarà a ser un dels actes més destacats i multitudinaris de la fira. Aquesta prova, conjuntament amb la de Castellar de n’Hug, és la de més reputació del calendari anual ja que es tracta d’un campionat de campions, en la qual només hi poden prendre part els pastors i gossos amb millor palmarès de la temporada. Se celebrarà el diumenge a partir de les 11 h en un recinte especialment condicionat a la platja de l’Estartit. Comptarà amb la participació dels millors pastors de la temporada i el guanyador s’endurà el prestigiós trofeu Campió de campions.

Festa del cavall i dels carruatges
El vessant ramader de la fira també queda representat amb la reconeguda Festa del cavall i dels carruatges, que es farà dissabte i diumenge, durant la quals es realitzaran exhibicions d’arrossegament de troncs, doma en llibertat i passejades amb carruatges pels carrers de la vila.

XI Campionat de Catalunya de coloms de raça
Aquest any se celebrarà novament el Campionat de Coloms de Raça, després de dos anys d’interrupció. Serà la desena edició i retorna com a prova Campionat de Catalunya. Se celebrarà al local comercial de la Muralla.

IX Jornada Tècnica de la Poma. POMATEC 2008
La Jornada Tècnica de la Poma, que organitzen l’Ajuntament i Catalonia Qualitat (Organització Catalana d’Associacions de Productors de Fruita) coincidint amb la Fira, arribarà enguany a la novena edició. Se celebrarà el divendres 28 a l’auditori del Museu de la Mediterrània i aplegarà diferents especialistes en la matèria. Aquest any les ponències tractaran temes relacionats amb la qualitat del producte, la relació del consum de poma amb la salut i els mercats de la poma.

Actes diversos per a tot tipus de públic
D’altra banda, durant tot el cap de setmana s’han programat un variat d’activitats de tota mena com una sortida per l’espai que estarà inclòs dins del parc natural i cultural, del Montgrí, Medes i Baix Ter, una cercavila d’animals de companyia, el Concurs de sopes, una demostració de bitlles catalanes, sardanes, cercavila de gegants i grallers, entre d’altes, que contribuiran a reforçar el caràcter festiu d’aquests dies.

25 de novembre - dia contra la violencia de gènere

2008-11-23T22:55:00.005+01:00

L'ONU, al 1995, va definir la violència contra la dona com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada". És a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social anomenat patriarcat.

1.- La violència contra les dones també pot denominar-se violència de gènere, tenint en compte el caràcter social dels trets atribuïts als homes i a les dones.
2.- Es pot dir que la violència contra les dones és un fet estructural de les societats patriarcals ja que s'esdevé de la desigualtat entre homes i dones i de la necessitat de fer mantenir la situació d'inferioritat de la dona envers l'home.
3.- L'essència patriarcal és la representació de la masculinitat a través del domini de la dona. La idea de jerarquia sexual i la superioritat masculina sobre la dona fan que les dones siguin considerades éssers inferiors i que poden ser utilitzades, menyspreades i maltractades.
4.- La violència contra les dones també té un caràcter instrumental. El poder dels homes i la subordinació de les dones requereix d'un mecanisme de sotmetiment, de control a través de la violència, que encara manten més el lligam que la sustenta.
5.- La violència contra les dones no és un fenomen aïllat ni circumstancial, sinó que constitueix un aspecte estructural de l'organització del sistema social, ja que es dóna en totes les classes socials i en les diverses etapes de la vida.
6.- La violència no és un comportament natural sinó que és una actitud apresa mitjançant la socialització. La socialització, amb paraules i imatges, crea les identitats de les persones i en resposta del que rebin aprendran que el camí de la violència no és el millor.
7.- La violència contra les dones ha estat sempre un tret estructural molt difícil de percebre. La seva denúncia ha estat el primer pas important per donar-lo a conèixer i és a partir d'aquest fet que s'ha considerat un autèntic problema social i el seu rebuig social ha estat la forma més eficaç de combatre-la.

LA FORTA TRAMUNTANADA DE PRESENTACIONS D'EROS A COMARQUES GIRONINES ANIRÀ EN AUGMENT-DOLORS BASSA

2008-11-22T18:35:00.005+01:00

RODA DE PREMSA D' AHIR 21 DE NOVEMBRE,AL MATÍ, ABANS DE L'ASSEMBLEA DE DELEGATS I DELEGADES EN QUE VAM DEBATRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA-SOCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES.

PROP DE 1500 AFILIATS GIRONINS HAN DEIXAT DE COTITZAR EN NOU MESOS A LA SEGURETAT SOCIAL. PUNT DIARI

MÉS DE 7700 TREBALLADORS DE LA CONSTRUCCIÓ I LA INDÚSTRIA GIRONINA HAN DEIXAT DE COTITZAR EN 2008 DIARI DE GIRONA

LA TRAMUNTANA ÉS UN VENT QUE ENS ARRIBA DE L'ALTRA BANDA DE LA FRONTERA I PASSA ENFOLLIT.JOSEP PLA.escriptor

2008-11-16T20:58:00.005+01:00

Avui el Punt diari reflectia la situació dels EROs a comarques gironines ,amb el que portem d’any són 37 (entre els de rescissió de contracte i els de suspensió temporal de feina) fins el mes d’octubre, ja són més que l’any 2007. Però eren les dades fins el mes d’octubre, si parlem en termes climatològics estem en ple hivern però a més en aquest darrer mes de novembre,jo diria que hem passat una forta tramuntanada i això es reflectirà en la situació econòmica i social del nostre entorn.
Seran més de mil les persones afectades pels nous problemes ,treballadors i treballadores d’empreses com la Torraspaper, les filatures Puigdemont,la paperera Aconda, la Hutchinson de Palamós, Cotec de Cassà....,estan a la corda fluixa.
I com tota tramuntanada dura una dies, amb més força o menys i es pateix en alguns indrets més que en altres. Quan la tramuntana para , sovint ha deixat branques d’arbres trencades, fulles que cobreixen els camins, algun desperfecte en naus o teulades .... però malgrat tot , l’hivern continua, fa fred però no molesta tant, i esperem que arribi la primavera amb ànsia.
Així és aquest cicle de crisi, ens toca d’aprop, tots ja tenim un veí o un familiar que es veu més afectat però cal continuar mirant endavant, i afrontar amb mesures valentes la situació,així com quan fa tramuntana que ens cal prendre mesures abans de sortir de casa , tancar bé portes i finestres per a que “no piquin” i no es trenquin els vidres, abrigar-nos més...

POESIA ÉS EL TRAMPOLÍ PER A LA MENT- KATHLEEN RAINE poetessa anglesa

2008-11-12T01:17:00.005+01:00

En aquest temps de tardor és quan em ve més de gust llegir poesia. Escoltar i sentir la tramuntana, el fullam dels arbres del carrer des del llit, el so d'una ràdio llunyana i pensar en l'absència del que no hi és... el llibre de poemes , la mirada perduda i el ressó de les paraules a l'interior esdevenen el vent intern que em mou i em revitalitza per l'endemà continuar endavant.

Poema de Miquel Marti Pol

DESPRÉS
No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies

te'm faràs més present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

LA UTOPIA CONTINUA, QUE NO ÉS PAS UNA QUIMERA SINÓ UN REPTE. AGENDA LLATINOAMERICANA

2008-11-09T19:51:00.009+01:00

Ahir vam organitzar la I jornada de Solidaritat !
El títol era provocador : On van els diners de cooperació del municipi?
No volíem explicar directament cada un dels projectes en que cooperem com a municipi, sinó que la intenció era visualitzar el què fem, el perquè ho fem i com ho fem. Era un exercici de transparència més enllà del consell de cooperació .
Tenim clar,que el creixement basat en el consum, no ha anat acompanyat d’una millora del repartiment de la riquesa en el món. I malgrat aquest temps o cicle de bonança ,en el darrer any han augmentat en 75 milions les persones que passen gana, es calcula ja 923 milions que literalment no tenen què menjar. L’any 2007 les desigualtat van augmentar en 5 de les 7 grans regions del món, el 80% de les persones treballadores viuen amb menys de 2 € al mes i així podríem continuar ...amb moltíssimes dades.
Va ser una tarda de reflexió. Agraeixo les explicacions de la Mercè Vidal de nutrició sense fronteres, de la Cèlia de Creu Roja,d’en Jordi Planas amb l’agenda llatinoamericana i de la Marta Marqués i la Gemma Cruset amb la seva experiència a Argentina, però em va sobretot copsar el documental de la Fina Sensada de l’expedició al Txad de “Mans que curen”.
Les paraules d’ en Fernando Fonseca, sempre són encoratjadores per descobrir persones que viuen la cooperació més enllà del que és comú, ell ho defineix com un sentiment i estic segura que ho viu així! En Fernando fa molts anys que li segueixo algunes vivències i sempre que l'escolto aconsegueix tornar-me a "sensibilitzar".Sap expressar el sentiment de la cooperació i el sentiment de la lluita en el millor.

En resum: Reflexió, agenda, Àfrica, cooperació, vivències que marquen i ajuden a un món millor!

"l’actual crisi financera no ha d’amagar els veritables reptes"

2008-11-05T08:13:00.004+01:00

Ara arribo de participar en la jornada dels economistes 2008 de Girona.
El títol a debatre era “Polítiques econòmiques per una economia en crisis”
Els tres ponents eren :
Sr. José Antonio García-Duran catedràtic de la Universitat de Barcelona
Sr. Alfred Pastor professor de l'IESE
Sr. Josep Piqué president de Vueling
El format era tipus el del programa 59 minuts de la Tele, els ponents feien 5 minuts d’exposició i després 5 persones representants dels agents econòmics i socials de les comarques gironines els fèiem pregunta –resposta .
Molt de públic , evidentment la majoria persones del curs de 5è d’econòmiques o de ADE.
Els ponents, m’han sobtat , el primer el Sr Garcia Duran ha parlat amb to molt optimista que la recessió serà curta i dèbil, que fins ara era insostenible el creixement que teníem i per tant tornem a la normalitat. En termes sectorials per exemple ha exposat que el sector immobiliari havia de parar la producció per regular-la però que en 1 any i mig s’acabarà l’estoc i tornarà a la normalitat. Segons ell, la manca de confiança es recuperarà ràpidament.
El segon Sr Alfred Pastor, ha parlat dels tres planells diferents;la part financera, el mercat borsàtil i l’economia real basada en les immobiliàries i el consum. Ell ha parlat de Depressió encara que diferent de la gran depressió del 29.Creu que no serà la crisis més profunda que hem patit . Veu Europa com un estat de membres sense veu única.
Piqué ha sigut el més pessimista, ha parlat d’una crisis complexa i global malgrat dir que de totes les crisis un se’n surt. Política monetària exageradament expansiva. Economia productiva que perd competitivitat geenral dèficit exterior. Cal reformar el mercat de treball i el sistema educatiu.
Malgrat ser figures de primer ordre enteses en el tema,en molts moments he discrepat, sobretot en les respostes. a les nostres preguntes Han presentat solucions totalment liberals de mercat lliure i sense tenir massa en compte la classe treballadora. Per mi,el millor orador en Piqué , el més proper a les meves idees l’ Alfred Pastor i el més llunyà en ideologia ha sigut en Garcia Duran.

En acabar,he parlat amb economistes del públic que coneixia de l'epoca d'estudiant i m'ha agradat retrobar-nos.

Espero que guanyi Obama i representi un canvi clar a EEUU.Ell ens ven canvi, esperança, creure en el futur i dòna nou esperit als joves.Si visqués a EEUU seria demòcrata i no republicana.

Demà també manifestació "En defensa de l' ocupació i la indústria".

"TOTES LES HISTÒRIES SÓN UNA VARIACIÓ SOBRE LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA" TAMINA , personatge principal

2008-11-03T23:56:00.007+01:00

El contacte humà fomenta la vitalitat, especialment de les relacions.

Per això ,les persones que més ens importen constitueixen una mena d’elixir, una font de viva d’energia. L´intercanvi entre persones que s’estimen té virtuts palpables.
Les implicacions dels vincles que mantenim amb les nostres relacions, la nostra funció cerebral i la nostra mateixa salut i benestar són realment sorprenents.
Des d’aquesta perspectiva , els estats emocionalment negatius com el disgust , el menyspreu, i la ràbia són l’equivalent al fum del tabac que va danyant els pulmons del fumadors.

Què passa quan has formulat la pregunta i no et sents compresa?
Què passa quan has superat el llindar del que és possible i el que un desitja?
Què passa quan necessites allò que no has trobat?
Què passa quan pensaves que ho tenies i s’esfuma?
Què passa quan has passat de sentir-te imprescindible a no ser res ?
Què passa...?
Què passa?
Què passa quan no hi és?

Mil i una pregunta amb resposta diversa en “El llibre del riure i l’oblit” d’en Milàn Kundera, una novel·la en forma de variacions, un viatge a l’interior d’un pensament per recordar , i sobtadament tornar a llegir.

PER TOTS SANTS , CASTANYES I PANELLETS .

2008-11-01T22:32:00.004+01:00

Passejar per Girona avui era un plaer i a l’hora un martiri!

M’agrada descobrir els dibuixos a carbonet,els olis paisatgístics i les aquarel·les de blaus i verds intensos .La Plaça del vi, el pont de pedra amb pintors i pintores .La majoria amb la lluentor als ulls per la satisfacció de la feina ben feta. Es noten enamorats de la seva pròpia obra. En conec alguns i els saludo, n’hi ha que no els veia des de feia molt temps en aquest mateix dia.
Després, el mercat de l’artesania, dels brocanters i els antiquaris, hi ha de tot i entre paradeta i paradeta el rerefons del carrer Ballesteries, i per acabar la fira d’alimentació a la plaça de l’oli i a la cort reial.
En un tomb per les fires de Girona el dia de Tots Sants, es barregen cultura, festa i records d’infantesa. A casa meva era un costum venir a fires, era el dia que estrenàvem l’abric o la jaqueta que després tornaríem a portar per la Fira de Torroella i només els diumenges de l’ hivern.
Abans de marxar, unes calentones castanyes que anem assaborint durant els 40 kilòmetres que ens separen de la llar!
Els peus esgotats, el cap també, hi ha hagut moments en que passejar era donar cops de colze al veí per poder fer un pas endavant. I aquest és el martiri!!!
Un dia de plena tardor en tot! Temps, imatges, records, sentiments...!!!

LA PREOCUPACIO QUE ENS PORTA A ASSUMIR LA RESPONSABILITAT DEL QUE HEM DE FER GENERA BONS CIUTADANS.- INTEL.LIGÈNCIA SOCIAL

2008-10-31T00:05:00.004+01:00

Em declaro oient del programa del “cafè de la República” d’en Joan Barnils.
Dia a dia ,va expressant allò que ha estat la noticia, el fet i sobretot allò que ha copsat l’atenció dels mitjans de comunicació,és un magazin amb especialistes de qualitat, aprofundeix en molts temes (amb el benentès de l’efímer temps en que és possible)
I m’agrada l’inici, la ironia que manté en el monòleg inicial.
Cada dia un tema és destriat i sobretot és comparat a sinònims d’ idees o de sil·logismes que potser en un moment et fan riure, i en altre, et fan plorar, i haig de dir que sovint estic d’acord amb ell.
Avui, el tema inicial era les declaracions de la patronal concertada de la salut, i la seva proposta de cobrar, els medicaments i la restauració,de les persones malaltes en els hospitals defensant que això no té res a veure amb la sanitat i que són despeses superflues.
Ai làs! On va a parar "el delicat estat del benestar"??
Ens discuteixen l’educació, la sanitat pública i ara ja no es tracta de l’euro, ara ja anem a copagament o pagament total!!
Molt encertadament en Joan Barnils comentava que potser quan un estigui malalt i hospitalitzat, triarem si ens han de posar la bena o no, per si la volem pagar, el que voldrem menjar perquè ens ho cobraran i potser ens emportarem un familiar per fer la neteja de l’habitació , dels llits, llençols i així fer una mica d’estalvi...!
La crisi s’ha de solucionar com a oportunitat i és veritat que ens hem d’estrènyer tots el cinturó , però perdre drets bàsics ni parlar-ne!!
Hi ha patronal que aprofita per ser oportunistes i destruir allò que ha costat tant d’aconseguir!!
Entre tots hem de solucionar els problemes , ser creatius en les idees però no, arribar a dir bajanades si-us-plau!!

"EL JOC SOL PROPORCIONAR UN RECER SEGUR"-- MARY AINSWORTH

2008-10-30T22:49:00.005+01:00

Enyorar allò que en el fons mai has tingut,
buidor per la mancança i tristesa en el cor.
T’has sentit imprescindible per un temps
i només era una il.lusió?
Era impossible continuar però esperaves un alè,
Imaginaves temps millor i era només somni!
Mai hem conegut l’ordinari, el quotidià
i ens hem mantingut en l’extraordinari.
Poc a poc la lluentor s’ha perdut
I les arrugues s’han visualitzat.
Tornarem a fer camí
Però costarà saltar els obstacles.

Un munt de records romandran
en l’anàlisi i en el pensament.,
vivències, experiències, fets i paraules
que mai has viscut sincerament,
només el sentiment que pots expressar
o que has interioritzat sense comentar.

un alè

"CAMÍ DELS VENTS HE ESTIMAT L'ALTRA PLANA,EL VOL DE LES GAVINES ALS SEMBRATS"MªANGELS ANGLADA, parlant de la plana de Vic i L' Empordà

2008-10-26T20:32:00.007+01:00

Després de tantes dades negatives en economia i en el món laboral ja comença a ser hora de crear debat social a noves formes d’organitzar-nos, a noves formes de veure la vida.
Cal obrir un debat social dirigit a la ciutadania , per tant a empresaris/es i a persones treballadores referent a la distribució horària actual del mercat laboral i sobretot a l’organització del temps de les persones, és hora de proposar un canvi de model productiu que inclogui l’ús del temps. Es tracta de “repensar la societat” ara que està de moda aquest concepte i hom repensa els conceptes.
Està clar i demostrat que més hores en el lloc de feina no representen ni més treball ni més productivitat. En un estudi d'estats de la UE som el quart estat en hores de treball (mitjana de 42) i l’11è en productivitat, mentre que el primer en productivitat és Luxemburg que és el que menys hores treballa la seva ciutadania.
A Catalunya el 51 % de la població ocupada treballa en horari partit, i l’informe de la fundació Jaume Bofill, sobre les desigualtats a Catalunya diu que el 43,8% dels catalans i catalanes asseguren tenir problemes per conciliar la vida personal, familiar i laboral.(el 52% de dones i el 35,4 % d’homes)
Hi ha moltes més dades que us podria explicar que corroboren la premisa de que cal un canvi en l’organització del temps de treball per assolir un horari més compacte i productiu , que faciliti la conciliació de la vida laboral,personal i familiar. Si podeu i voleu, demà en el magazine en directe de TV Girona de les 12h i de les 4h de la tarda us explico les propostes d’ UGT .

"LA REVOLUCIÓ VA D'HOME A HOME,DE COR A COR" JOAN BAEZ

2008-10-25T00:54:00.008+02:00

Avui ha sortit l’ EPA – enquesta de població activa del trimestre - publicada per l’ INE i les dades de Girona una vegada més són esgarrifoses, la taxa d’atur se situa en 10,64 % ,la més elevada de totes les demarcacions (Cat un 8,9%).
Si les comparem, aquest trimestre, tenim 15.900 persones més que l’any passat aquest mateix temps i un increment d’un 11% més que el trimestre passat , (4200 persones més -que representa quasibé 50 persones més cada dia)arribant a les 42 300 persones.
Les dades eren previsibles, malgrat pensar que són molt negatives.
Som una demarcació que hem liderat l’ocupació en dos sectors primordialment, en turisme, i per tant el sector de serveis, i en la construcció.
La crisis, ha provocat una forta davallada del sector de la construcció (o a l’inrevés ?) arribant a representar un atur superior al 20 %, i constantment hi va havent una pèrdua de llocs de treball, per finalitzacions d’obres i serveis o simplement per acomiadaments.
L’ocupació turística a les nostres comarques s’ha mantingut i per tant, l’ocupació en llocs de treball no ha minvat, però any darrera any durant aquest trimestre augmenta l’atur ja que hi ha la finalització dels contractes de temporada d’estiu.(estructural)
Aquestes són les dues raons que explicarien l’increment de l’atur però a més cal afegir-hi una manca de confiança generalitzada i una manca de diner de les entitats financeres per assumir els nous reptes de les empreses, tot això , ens coacciona a no avançar i per tant, cada vegada la troca es fa més gran i serà més difícil sortir-ne, si no hi posem mà ràpidament.
Cal poder continuar amb la vida de les empreses que tenen un bon pla de viabilitat. Aquesta hauria de ser tasca, primer dels empresaris, després de les entitats financeres i perquè no, de l’administració pública , però també cal que les persones que ja estan a l’atur puguin canviar amb rapidesa de sector i anar a nous filons i sectors emergents, per tant, cal planificar una formació eficient i clara i sobretot adaptada als nous temps.
Entre tots hem de rescatar la confiança en la indústria , en el consum, en les persones , i no deixar adormir les fonts de recursos cap a una competitivitat i un lideratge necessari per afrontar com a país les turbulències i les bonances de cada època.

PENSEM LOCALMENT X ACTUAR GLOBALMENT I TREBALLEM GLOBALMENT PER SOLUCIONAR LOCALMENT.

2008-10-19T18:18:00.007+02:00

Aquests dies he viatjat a la Xina amb una delegació de 6 persones de la UGT de Catalunya, encapçalada per Pepe Alvarez,fruït d’ un intercanvi amb la Federació de sindicats de Xina.
El que he vist ,em fa reflexionar,com a primera impressió , així:
La Xina és un país especial!! Molt especial!!!
És un estat comunista que es regeix per un règim de partit únic però en el que s’ha privatitzat l’economia , amb el que comparteixen la ideologia comunista amb una pragmàtic consumisme.
Pels carrers diferències abismals: cotxes immensos de grans marques i de vidres negres i al costat carretons amb cartrons traginats per un ase,edificis de disseny de 60 i 80 pisos a barracons de fusta, hutongs (carrerons) de terra sense clavegueram amb avingudes espectaculars o escalextrics d’autopistes, gent de tota mena: cares rodones o ovalades, baixets i alts, combinacions de roba occidental amb algun vestit típic de zones rurals, moltes persones fent cua per qualsevol esdeveniment...
A les empreses :Tecnologia i innovació punta o fàbriques que no s’ensenyen i ens diuen que ni existeixen...
Molta contaminació, boirina sempre en el cel. Allà tens clar que ens estem carregant el planeta i que cal fer molt més del que fem, no per millorar, sinó tan sols per conservar.
En economia també penso en una forta dicotomia, per una banda el país amb el quart PIB més alt del món, una superpotència emergent en quan a innovació i desenvolupament, una moneda sobrevaluada (100 yuans= 8,9 € ) però una mà d’obra barata, el que permet un comerç internacional important però un consum intern molt baix.
Hem visitat Beiging (16,32 milions d’habitants), Sanghai ( 18,58 milions d’habitants) i Hangzhou .
Es important saber que aquest mateix any, el gener passat, ha entrat en vigor la nova llei de contracte de treball, que planteja l’existència d’un contracte escrit per mantenir una relació laboral, la indemnització per acomiadaments d’un mes per any treballat,la regulació de la jornada de treball o de les hores extres,la contribució al fons social de pensions (15%) i la negociació col·lectiva. S’ha obert una finestra estratègica.
Malgrat tot, em queda un nou raonament per desxifrar o les empreses i els xinesos controlaran el mercat i engoliran el comerç internacional sota els efectes dels interessos asiàtics o ells mateixos petaran per les seves pròpies contradiccions.
I finalment, quelcom que cada vegada és més evident, els problemes i les solucions cada vegada més han de ser a nivell global: "pensem localment per actuar globalment i a l’hora treballem globalment per solucionar localment".

JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE

2008-10-01T00:26:00.003+02:00

Algunes dades a conèixer:

El Fons Monetari Internacional en la seva revista d’economia mundial de l’any 2007 reconeix que les desigualtats han augmentat en 5 de els 7 regions del món en aquesta darrera dècada.

La OIT reconeix que a l’ Àfrica el 80 % dels treballadors subsisteix amb menys de 2€ al dia i en el món el 43,5% dels treballadors del món no guanyen el suficient per viure per sobre del llindar de la pobresa.

Al món hi ha 218 milions d’infants que treballen en edats que van des dels 7 als 14 anys.

L’any 2006 van perdre la vida 144 sindicalistes per exercir el seu treball.

Davant d’aquests fets i molts altres com aquests,el dia 7 d’octubre celebrarem la JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE .

El TREBALL DIGNE té 4 pilars fonamentals :

L’ocupació.-
Una ocupació amb ingressos justos per una vida digne, igualtat de tracte i d’oportunitats per a tothom, bones condicions de treball, salut i seguretat al lloc de treball, accés a un treball productiu i perspectives de desenvolupament personal.
Drets.-
A llibertat d’organització i d’expressió a negociar col.lectivament a no patir discriminació, a no haver-hi treball infantil ni forçós i a l’existència de lleis laborals justes.
Protecció social
Societat justa i inclusiva, protecció davant la pèrdua d’ingressos a causa de l’atur, la malaltia, la maternitat o la vellesa i seguretat en l’ocupació i en les èpoques intermitents de sense ocupació.
Diàleg social
Que ens puguem representar i estar representats com a treballadors /es
Que existeixi diàleg social com a base de l’estabilitat social ,i d’una societat sostenible.

Per tant més que mai tots i totes els que creiem que és possible un món basat en la solidaritat i el respecte dels drets de les persones hem de fer-nos visibles!!!!

CONCENTRACIÓ A LES 12H DAVANT LA SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN DE GIRONA

MANIFESTACIÓ CONCENTRACIÓ A LES 7H A BARCELONA

ATURADES DE 5 A 15 MINUTS A LES EMPRESES A LES 12H DEL MIGDIA.

MOCIÓ A TOTS ELS AJUNTAMENTS

El català per entendre'ns !

2008-09-27T09:08:00.005+02:00

Aquest matí mentre llegia la premsa i feia un tomb per les webs , he rebut un missatge d’un amic on em comenta que el grup municipal de C i U de Torroella de Montgrí ha fet el seu butlletí en anglès. I me’l passa per mail!!!!

Què difícil avançar en la nostra llegua si tenim tantes incoherències!

Per un costat, persones que no admeten que díptics de turisme que són informacions del nostre territori per gent que només ens visita uns dies siguin escrits en altres llengües com l’anglès o el francés, i per altra banda, gent que “fan bandera” de la llengua catalana i tradueixen les informacions per persones que han vingut a viure al nostre municipi, a Catalunya!!. També tenim aquelles que les seves orelles són tan fines que si no és un català del diccionari Fabra s'ofenen . Quin batibull!!!

Això m'ha fet pensar en que l’altre dia participant en una tertúlia de ràdio es feia un repàs de com estava la nostra llengua en l’àmbit social i era per estirar-nos els cabells: El resultat era decebedor!!
Moltes empreses només tenen les webs en castellà i algunes en castellà i anglès.
Un tertulià ens va fer el llistat,que havia tret d’aquesta web:

http://www.contrastant.net/llengua/websempreses.htm

Entreu i veureu l’estudi!!
Així que penso,igualment com diu la web de les empreses que :
Aquests col.lectius , organitzacions o grups de persones demostren una manca total de sensibilitat, cultural i cívica, envers el català, així com una manca de respecte a una bona part dels seus usuaris. Cal tenir molt clar que som a Catalunya i que el català és la llengua pròpia de Catalunya!! Potser hem de deixar l'etapa d'adolescència i passar a ser adults !!!

I això és el que vull pel meu municipi!