GIRONA, comarques de paper de seda!!!

Coneixeu el paper de seda?
És un paper fi, lluent, de colors, de densitat molt reduïda. A primer cop d’ull sembla un bon paper, de toc suau i llis, sense arrugues . Sembla el millor paper de tots, però quan el tens a les mans és massa fi, s’arruga ràpidament, si li cau una gota d’aigua,només una, ja es forada o es descoloreix, si amb les mans el vols treballar o es trenca o queda a la mínima expressió i d’un full gran només es pot fer una petita bola perquè té poca massa, però a més a més no s’hi pot escriure ni s’hi pot imprimir.Resulta molt incòmode i complicat fer-hi algun dibuix a sobre. Serveix per ben poc, potser només com estètic!!
Així és, com són les nostres comarques, de fora un paisatge molt bonic però a la que rasquem una mica i deixem la superficialitat i anem al viure de cada dia de les persones,dels trebaalladors i treballadores sorgeixen les dificultats.
Resulta que hem passat del Girona Rai al Ai ai ai ai Girona en pocs anys, hem anat destruint la industria i només s’ha engrescat amb el sector de l’especulació en la construcció i en el sector del serveis i això no ens ha permès una ocupació estable, per tant, ara som els que tenim la taxa més alta d’atur. S’han construït segones residències pels rics i poc habitatge social.
Aquests dies amb les nevades s’ha fet evident que tenim la xarxa elèctrica , la de telèfon totalment obsoleta, es va privatitzar el servei públic i per tant s’ha fet poc manteniment.
Som la demarcació amb la mitja de pensions més baixa , ja que els convenis marquen salaris més baixos que en altres demarcacions i més temporalitat, però amb els preus de consum més alts…
I així podríem anar dient…
En temps de bonança, els treballadors i treballadores vam signar contencions salarials per tant, qui va estirar la màniga més que el braç no vam ser nosaltres. Els salaris han patit una pèrdua del 0,6 % mentre hem viscut una época de guanys empresarials, que no han repercutit en el bé comú i ara resulta que tenim: Comarques de paper de seda que a la mínima és descoloreix o es trenca!!!

8 de març dia de la dona treballadora

L’any 1956 les dones podien accedir als mateixos llocs de treball que el 1998? El repte de la maternitat s’afrontava diferent el 1963 que el 1984? La diferència de sous entre homes i dones ha variat gaire del 1972 ençà? Per respondre’ns aquestes i moltes d’altres preguntes similars hem organitzat per al proper dilluns 8 de març, Dia Internacional de la Dona, una taula rodona en la qual participaran dones treballadores de quatre generacions diferents. La M Carmen Bravo, exdependenta de 72 anys, la Neus Costa, empleada d’una panificadora de 62 anys, la Mònica Polo, docent i exdirectora de recursos humans de 35 anys, i la Samira Sabni, cambrera de 22 anys, seran les veus que, a partir de les seves pròpies vivències, ens permetran fer un recorregut a través dels darrers cinquanta anys del món laboral femení, de percebre’n els canvis, tant positius com negatius, i de reflexionar sobre els canvis que encara ens cal realitzar per assolir una societat realment igualitària.
L’acte es farà a la seu de la Fundació Innovació i Formació de la Universitat de Girona (al costat dels cinemes ABC) a partir de 2/4 de 8 del vespre del mateix dilluns 8 de març.