ROMA : PASSEJAR I CIVILITZAR-SE. Josep PLA

ROMA : PASSEJAR I CIVILITZAR-SE. Josep PLA
Aquesta frase de Josep Pla és la clau per descobrir i visitar la ciutat.
Roma té moltes cares, olors i colors , és pràcticament una ciutat versàtil, contradictòria, on cada persona hi veu una Roma menor, una placeta arraconada, un grapat de carrerons o una exposició especial- “I Quarto o Quinto Stato pel sessantesimo aniversario della costituzione repubblicana”- on es pot signar en el llibre de visites per recordar sempre més.
El color d’una seducció urbana, són els tons vermellosos a la Piazza Navona, els tons marrons prop del Panteó, els colors palla i rosats groguencs en el palau Montecitorio, seu del Parlament, els colors de la llum i del sol en la plaça del Popolo o en qualsevol altra piazza..
Roma és bruta, algunes façanes fosques, carrers estrets i humits però és una brutícia fina i amb gràcia.
S’hi poden apreciar les olors de les trattories, dels restaurants i de les osteries.
Però per sobre de tot s’hi pot gaudir de l’ art: art en les pedres d’una Roma antiga de turons,de fonts, obeliscs, esglésies, basíliques, fòrums i coliseus, art en els cafès com el Greco o Hemingway on van invocar a la tertúlia escriptors nostres com Josep Pla, art en les pintures de Caravaggio, Rafael,Tiziano... art en les escultures de Bernini o Miquel Angel i art en el menjar de les antipastes, les pizzes, les pastes, els rissotos o senzillament en els caputxinos, expressos i cornettos dels esmorzars de bon matí.
Només acabar dient: Com’è bello questo!

NADAL - 25 DE DESEMBRE 2008

POEMA DE NADAL (JOAN SALVAT-PAPASSEIT)

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d´homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l´empedrat recolza
i els altres qui l´avencen, tots d´adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m´apar lluna plena:i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som!-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l´hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

Us desitjo BON NADAL.

TOT ES FORJA I ES CONSERVA AMB LA CONDUCTA EXEMPLAR -FEDERICA MONTSENY

No m’ha tocat la grossa!
Ahir escoltava que és un engany,i avui, un veí també m’ho comentava. Em deia: és un símbol d’una altra època, estem jugant diners a l’estat veí –loteria espanyola-i encara ens foten!. És amb la loteria que es pot guanyar menys diners.
De fet, el senyor que va tenir ahir la sort amb "l’ euromilió" hauria d’haver jugat 2000€ en un mateix número per aconseguir la mateixa quantitat en la grossa de Nadal. Malgrat tot, segons diuen, sembla ser que ha tocat força a alguna persona de Torroella i me n'alegro molt!

A mi, em toca la grossa cada dia,de moment! Tinc dos fills amb qui comparteixo,el millor possible, bona part de les vivències. Visc en un municipi que té tot allò que un pot necessitar, des de allò que és físic- muntanya, mar, riu, zona urbana, zona rústica, dunes, tamariuà- fins a cultural –museu, art, biblioteca- i social- més de 100 associacions-,i al mateix temps, et permet mantenir la tranquil·litat i "el viure sà"de continuar essent un poble amb gent coneguda.Tinc un treball amb el que gaudeixo, una família que em fa sentir membre d’un gran “clan” i força amics i amigues amb qui puc comptar tant en moments feliços com en moments difícils. Per tot això, us desitjo, i em desitjo,el millor en aquestes festes : PAU,FELICITAT I SALUT!

AMOR A TOTA LA TEVA FAMILIA,AL TEU PAÍS,CATALUNYA,.FINA PERENYA,parlant del seu avi PERE BLASI

Avui l’alcalde del meu municipi ha fet un post magnífic.
Amb el reflex d’un poema de Salvador Espriu es mostra com a servidor dels altres. La humilitat no és precisament un dels valors que abunden en aquests moment, i penso que és molt positiu que la màxima figura, representant d’un poble, es mostri com a servidor i no com a mandatari.
L’esforç ,el treball ben fet, la implicació en la vida social, cultural, en el benestar dels ciutadans i ciutadanes són altres dels valors que ha de tenir qualsevol persona que gaudeixi en el treball polític d’un Ajuntament.
La política municipal implica molt més que guiar una àrea, implica aconseguir un equip de govern cohesionat, on tots i cada un dels membres busquin la manera de millorar el benestar del habitants del seu municipi.
Un regidor no pot dir no hi sóc o no sé de què va. Cal ser capdavanter els set dies de la setmana.
Cada dia és un temps per avançar i l’objectiu final no és altre que tenir un municipi equilibrat i endreçat, al servei de les persones, actiu i emprenedor, amb comunicació, participació , seguretat, identitat, i amb l’orgull de pertànyer al poble català.
Ara que ja portem mig any, gràcies a tots i a totes els que ens ajudeu en aquesta fantàstica proesa de decidir i engegar nous reptes, continuant també els ja començats, perquè la llibertat, la identitat, la cohesió i el benestar social siguin les banderes del nostre municipi.

LES PIMES GIRONINES ESTAN PER SOTA DE LA MITJANA DE COMPETITIVITAT CATALANA - MARIONA DE PUIG.PRESIDENTA DE PIMEC GIRONA

Ahir vaig assistir a la jornada final de l’ EQUAL de Girona ciutaT Durant dos dies s’han presentat les experiències portades a terme pels participants (Ajuntament de Girona, ACCEM, Carites, Creu Roja, Mifas, Drissa, UGT, CCOO, Cambra de Comerç, AGE, Pimec, Foeg,) Han afavorit uns 600 beneficiaris/es en dos anys. S’han tractat tres blocs d’actuacions:
1/ La igualtat d’oportunitats
2/ Com afavorir la contractació dels col.lectius amb especial dificultat.
3/ Les empreses del Tercer Sector : una via cap a la cohesió social.
Ha sigut interessant. Cada una de les entitats ha explicat la seva acció i l’ impacte que aquesta ha generat en l’ entorn social de la ciutat.
Hem conegut dades, com per exemple, que el 38% dels contractats a Girona van tenir dos o més contractes ( segons INEM /UGT comarques gironines), que només el 18% dels restaurants i bars de Girona, de 300 visitats, estan totalment adaptats per a minusvàlids ( segons MIFAS) o que el 78% dels immigrants viuen de lloguer i el 40 % comparteixen pis amb més de 4 o 5 persones o que el 75 % dels treballadors immigrants cobren menys de 1000€ al mes.(ACCEM)
Aquestes dades ens demostren que la idea del projecte és viu , que l’ objectiu de lluita contra les formes de discriminació i desigualtat que es produeixen en el mercat de treball no és ni un objectiu obsolet ni aconseguit i que ens cal continuar treballant molt més en aquesta direcció.El treball en xarxa de les diverses entitats ha de ser el referent per avançar socialment i laboralment.

Sóc a Guantánamo.Avui hi ha silenci administratiu.Laura .personatge de la novel.la Atrapada al mirall.GEMMA LIENAS

Una aturada forçosa m’ha mantingut allunyada de l’ordinador mentalment. He estat al llit enfebrada. Sembla ser que és habitual en mi cada quatre o cinc mesos . De tant en tant, una baixada de defenses, febre altíssima, dos o tres dies dormint i finalment recupero forces.Diuen que el cos diu prou de moltes maneres.
Avui ja estic millor però em quedo tot el dia a casa, contemplant aquestes primeres freds en el sofà, darrera els vidres.
No vaig poder assistir a la presentació de la Gemma Lienas , però pel que m’han dit, com a bona comunicadora que és, va fer gaudir a tots els assistents, sobretot les joves que hi van anar.
Els diaris de Carlota, que es comentaven, són tres llibres que molts hem llegit, les joves i els joves per conèixer informació potser nova, i les mares i pares per saber què pensaven els nostres fills en les seves primeres escapades.
He llegit,també, els dos llibres que ha editat aquest any:
Pornografia i vestits de núvia. Me’l van regalar per Sant Jordi. Narra, amb el recull dels seus articles amb perspectiva de gènere,que ens manca molt per arribar a ser una societat igualitària i paritària. Són escrits sense cap ordre, semblen posats de manera al.leatòria, podrien ser post d’un bloc, tant per la llargada com pel contingut, però et fan pensar,debatre i analitzar els pros i contres de les diverses realitats en que sovint cada una de nosaltres ens trobem immerses. És un llibre feminista i molt comercial per a tots els públics.
Atrapada al mirall (set 2007) és una novel·la on es descriu la violència psicològica que pateix una dona de classe mitjana, la Laura a partir de la recerca de la seva amiga Gina. Ens parla dels dilemes emocionals i dels fets que es donen sempre: L’ aïllament de la víctima, la deshumanització- pèrdua de l’autoestima, pèrdua del sentit de les experiències passades i la injustícia de convertir el botxí generalment en l’únic jutge de les situacions.
Em sap molt greu haver-me perdut la seva presència a Torroella! M’hauré de conformar en continuar escoltant-la a Catalunya Ràdio i Catalunya cultura.
Ara , que esteu connectats a Internet,espero que entreu a la web de La Marató i demostreu la vostra solidaritat amb els cors.Tots coneixem gent que pateixen, han patit o podrien patir malalties cardiovasculars,si continuen així.

I PERQUÈ LA SOCIETAT CONTINUÏ CANVIANT CREUO ELS DITS PERQUÈ CADA VEGADA HI HAGI MÉS MO DELS FAMILIARS DIFERENTS. GEMMA LIENAS.

DEMÀ DIVENDRES 14 DE DESEMBRE A 2/4 DE NOU DEL VESPRE, Gemma Lienas a la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí.

Tindré el goig de presentar-la!
La Gemma Lienas té una trajectòria molt important tant en l’àmbit literari com en l’ àmbit social.
Podem dir que ha escrit literatura infantil, per a nois i noies, per adults i d’altres llibres per a tothom. Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües .
Ha sigut capaç de crear algun personatge, per exemple la Carlota,que és un reflexe de la realitat de les nostres adolescents en la societat actual i amb ella ha tractat temes com l’anorèxia, les drogues, el feminisme, la sexualitat que sovint són encara tabus en els ambients familiars.
Aquest darrer any ha publicat dues novel.les “Pornografia i vestit de núvia” i “ Atrapada al mirall”.Són dues novel.les d’una gran lucidesa i molt incisives per veure la societat des d’una óptica sense prejudicis, podríem dir que són novel.les on es reflecteixen els prejudicis ,posen de manifest les mancances i les injustícies (la violencia de gènere) del nostre entorn més proper.
Però al mateix temps col.labora habitualment en mitjans de comunicació radiofònic i la seva veu és un clam cap a una societat més justa i sobretot més paritària .
Us convido a totes i a tots a escoltar-la i a debatre amb ella els temes dels diaris de Carlota i de la seva obra en general.
Per acabar la Teresa i la Magda ens hauran preparat un tast, com sempre , però sembla ser que no serà una beguda sinó quelcom més llaminer.Fins demà a 2/4 de 9h a la llibreria El Cucut

ESCRIC EL TEU NOM SOBRE ELS MURS DEL POEMA AMB ESPRAI DE PLUJA CENDRA.ANNA MONTERO.Poeta 1954

I algunes persones ens continuen explicant que ja hi ha igualtat entre homes i dones? Que no cal ni incidir ni parlar-ne? De què us queixeu algunes?
Doncs llegiu:

El 65% de les dones treballadores creu tenir "menys possibilitats" de promoció professional que els homes i un 30% percep que el seu salari és inferior al dels treballadors homes que desenvolupen la mateixa tasca, segons conclou l’informe del projecte europeu Equal Vertex .
Per a la seva elaboració s’han realitzat enquestes a 500 dones empleades .
Del total d’enquestades, el 32,6% ha manifestat que ser dona a la seva empresa li ocasiona "dificultats particulars". Les principals dificultats que troben les dones varien depenent dels sectors en els quals treballen. Així, la percepció de tenir possibilitats de promoció professional inferiors als homes s’incrementa fins al 84% en el cas de les dones del sector de l’automòbil i fins al 70% entre les treballadores del sector dels components.
Per la seva banda, les treballadores del sector de la farmàcia detecten el principal problema en la retribució, que el 71% considera inferior a la masculina en igualtat de càrrec i activitat.
L’accés a la formació també es veu afectat pel factor de gènere, tal com assenyalen el 41% de les enquestades. La principal causa d’aquest problema és que l’horari en què s’imparteixen els cursos resulta incompatible amb les altres responsabilitats, encara que la falta de facilitats per assistir a la formació per part de l’empresa també és una queixa bastant important (36,9%).

UN PECAT QUE NO ES POT PERDONAR ÉS PERDRE EL TEMPS.MARTA MATA.MESTRA

ACTIVA’T és la guia que hem presentat aquesta setmana la UGT de comarques gironines.
És una guia interactiva, per la recerca de feina. Jo diria que la primera guia interactiva D'INSERCIÓ LABORAL per a joves. Està dirigida als joves i en ser interactiva permet l’actualització de totes les informacions a cada moment.
La informació és, tot el referent a formació tant a l’educació formal reglada , amb les webs de la universitat i dels cicles formatius, com de la formació contínua o ocupacional. Hi ha temes importants que sovint donem per sabuts i molta gent no n’és conscient, per exemple que tots i cadascun dels treballadors/es del règim general tenim 270 hores anuals finançades per poder fer formació amb un descompte que ens fan cada mes a la nostra nòmina de 0,1 % del salari.
També hi ha informació de la recerca de feina , de fer autoavaluació personal, d’ on cercar-la i com fer-ho.
Un altre apartat és referent a les relacions laborals, que és una nòmina,quins drets tenim i quines obligacions, que és la representació en una empresa...
Finalment trobem la informació de l’autoocupació o del treball a l’ estranger.
Creiem que la formació és un dels camins més importants per l’emancipació dels joves malgrat sigui un pas difícil sobretot tenint en compte que molts són MILEURISTES i el cost de la vida a les comarques gironines és més alt que en altres territoris.
Des d’ UGT hem calculat que a comarques gironines són uns 18 000 joves els que no es poden emancipar ja que necessiten d’ajudes familiars, són els semi-emancipats.(correspon al 51,2% dels joves d’entre 25 i 29 anys).

614 FIRA DE SANT ANDREU DE TORROELLA DE MONTGRÍ

614 FIRA DE SANT ANDREU DE TORROELLA DE MONTGRÍ.

ELS DIES 30,1 i 2 de desembre.

Aquesta fira té dues característiques importants:
· És des del 1393 quan a instàncies de la Universitat de Torroella , el rei Joan I la concedeix al poble , per tant és de les més antigues de Catalunya. Hi ha documents –mapes que el SXVIII estava ubicada a Fora Portal.
· És multisectorial a diferència de moltes de l’entorn que només es dediquen a un tema concret, la nostra podríem dir que és AGRÍCOLA, RAMADERA,COMERCIAL I CULTURAL.
Podeu mirar el programa a la web de l’ Ajuntament però us resumeixo les novetats que s’afegeixen a totes i a cada una de les activitats dels darrers anys:
La I fira d’artesania amb artesans de carnet que s’afegeixen als més de 100 marxants ubicats al passeig de Catalunya.
X Campionat de Catalunya de coloms de raça que també s’afegeix a la oferta ramadera del famós concurs de campions de gossos d’ atura o a les activitats dels cavalls i poltres.
I demostració de bitlles catalanes, una activitat cultural i esportiva a l’hora.
Nou emplaçament de la III mostra d’entitats del municipi a fora Portal de manera que es podrà donar la volta a tot el nucli amb activitats, parades, estands...
Temàtica de Patrimoni, paisatge i masos , amb la curiositat de descobrir la vida dels masos (matança del porc, productes d’horticultura...) en 7 llocs emblemàtics del nucli urbà.
Tastets d’oli, d’arròs, de fruites i taller de cuina per a infants a dins la carpa.
I finalment un estand de l’ Ajuntament que a diferència dels altres anys on es ressaltaven projectes que es volien fer , aquest any hi trobareu a partir d’una sèrie numèrica de números i de dades curioses molt coneixement social, històric, geogràfic i turístic del nostre municipi .

US CONVIDEM A TOTES I TOTS A VENIR , A GAUDIR I EN DEFINITIVA A CONÈIXER-NOS! SEGUR QUE HO PASSAREU MOLT BÉ!

LES DONES TENEN MÉS CAPACITAT DE GENERAR CONFIANÇA-BRONAGH HINDS Fundadora de NIWC- Partit de les Dones d' Irlanda del Nord

El 25 de novembre, com a dia internacional de la no violència contra la dona és designat per les Nacions Unides el 1994 .S’escollí aquest dia per rendir homenatge a les 3 germanes activistes de la República Dominicana - Mª Teresa, Patria i Minerva Miraval - opositores al règim dictatorial de Trujillo, en lluitar contra els mètodes masclistes i d’aconseguir favors sexuals de les dones joves de forma autoritària i il.legal. Van ser emboscades i mortes el 25 de novembre de 1960.
Actualment,la violència que estan patint les dones es visualitza:
1r/En els conflictes armats. Són violades,humiliades i torturades i s’utilitzen com una eina per sotmetre els pobles.
2n/ El passat any 2006,segons l’OMS, moltes dones van patir violència sexual per la seva parella ( des d’un 6% al Japó fins a un 59% a Etiòpia)
3r/Aquest any a Austràlia, Canadà,EEUU o Sud-àfrica entre el 40 o 70 % de les dones víctimes d’homicidi van morir a mans de les seves parelles.
4art/ Segons l’ informe “British Medical”del Regne Unit,una de cada quatre dones ha patit situació de violència domèstica des que tenia 16 anys.
5e/Segons la Red Feminista a l’ Estat espanyol s’han comptabilitzat en el que portem d’any 2007 un total de 87 víctimes i el 2006 van haver-hi 93.
6è/ A Catalunya ja han mort 10 dones aquest any, assassinades per companys sentimentals.Els mossos han rebut més de 9000 denúncies de violència de gènere .

I el llistat ... podria continuar!

"SEREM INFLEXIBLES EN ELS CASOS DE DISCRIMINACIÓ"MAR SERNA CONSELLERA DE TREBALL DE LA GENERALITAT

Ahir en la cloenda del 3r Congrés de la Immigració (AMIC_UGT) tothom hi va dir la seva.
Les conclusions i les resolucions apunten a millorar la situació de les dones i els joves immigrants en el mercat laboral,analitzen la situació dels falsos autònoms,aposten pel pla d’acollida a les empreses, que es fomenti la formació i es coordini la informació per mitjà d’una sola administració i així agilitzar més els temes burocràtics.
Em van agradar sobretot les intervencions de la consellera Mar Serna i del secretari general d’ UGT, Pepe Álvarez.
Quedava clar que el tema del reagrupament s’ha de replantejar, no pot ser que la gent arribi i hagi de dependre directament d’un altre per viure en el nostre país, i això afecta directament a les dones que vénen a Catalunya, després de deixar-ho tot i perquè se´ls explica que viuran millor però resulta que durant força temps han de dependre directament dels seus marits i no poden ni treballar ni independitzar-se. Això se’n diu submissió total. Pot ser que per una d’aquelles sorts imprevisibles puguin entrar en la roda de l’ economia submergida però no del treball submergit(perquè representen moltes hores de feina)i per tant, també fan un mal favor a la tasca de reivindicació general d’un treball igualitari, remunerat i digne. El mateix passa amb els nois i noies que arriben per reagrupament i que les expectatives posades difereixen molt de la realitat en que es troben.
La consellera sap de què parla i ho fa amb contundència i claredat.
En Pepe Àlvarez va anar més enllà i va demanar el vot dels immigrants en les municipals, que en els reagrupaments es pugui treballar tan bon punt s’arribi i no es permeti de cap manera la discriminació laboral per raó d’origen geogràfic.
La ponència va anar a càrrec de l’ Hnrble President Pasqual Maragall que va fer elogis del paper d’ Europa en temes importants com les migracions i com a futur de globalització, al mateix temps que amb el seu estil directe i fins i tot sarcàstic, ens va fer riure quan un assistent li va preguntar la seva opinió com a socialista en un tema determinat.

HEM D'ACTUAR PER CREAR UN MÓN ON TOTES LES PERSONES PUGUIN VIURE AMB SEGURETAT,DIGNITAT,TENIR ACCÉS A FEINES I CONDICIONS DECENTS-RAQUEL GIL -AMIC

Aquest cap de setmana s’organitza el 3r CONGRÉS DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA amb el nom de ANEM PER FEINA! a la factoria cultural Coma-Cros de Salt, una de les fàbriques tèxtils de les nostres contrades i per tant un dels llocs on es creava força ocupació, abans de la pèrdua d’activitat industrial.
Aquest Congrés està organitzat per la UGT i AMIC que és l’associació de la UGT que desenvolupa els projectes, serveis i activitats per a la integració sociolaboral de la població immigrant.
Em sembla que és l’únic Congrés en que els tècnics en matèria d’immigració i la gent autòctona només hi som presents a la inauguració i a la cloenda. El treball, les taules rodones, els tallers són per les associacions, delegats/des i particulars immigrants. Les resolucions del que ells debaten, aquests dos dies, ens les prendrem com a pròpies. Així, segur que són verídiques i confirmem aquella veritat de que “ qui més en sap és qui més ho pateix”.
Avui,a la inauguració, la conferència anava a càrrec del Sr Luc Demaret, responsable de protecció social i migracions de la OIT (organització internacional del treball) i ens ha fet reflexionar informant amb dades interessants com per exemple que la mobilitat de bèns i capital pel món representa un 17% mentre que les migracions de persones és simplement un 3%, o bé que el promig de diners que envien els immigrants als seus països d’origen és un 17% dels ingressos i es calcula que són uns 274 mil mil.lions a l’any,això vol dir que gasten en els nostres països el 73% que representa molts més o bé que, per garantir els serveis i el benestar, la UE hauria de triplicar el nombre de població activa (persones treballant)en el pròxims anys.
Mentre l’escoltava pensava que potser si aquestes dades tothom les coneixés, deixaríem de parlar de la immigració com un problema i la veuríem com una solució .
Demà la Conferència de clausura anirà a càrrec de Hble Sr Pasqual Maragall .
Desitgem que els treballs d’aquests dies i dels anteriors en la organització del congrés, siguin molt profitosos.

PER ALS PERDUTS, ELS INÚTILS I TOTES LES PERSONES DE BONA VOLUNTAD I MAL DESTÍ. JUDIT PUJADÓ. Dedicatòria de EL LÍMIT DE ROCHE.

Judit Pujadó és una bona escriptora.Viu molt a prop de casa nostra, sol compaginar la seva carrera literària amb una feina de documentalista a Barcelona. La Judit Pujadó va escriure Planeta ESO (Edicions La Campana, 2002), un divertit assaig sobre la seva experiència com a professora de secundària, amb col·laboració amb la seva amiga Empar Fernández, i que va merèixer el Premi Pere Quart d'humor i sàtira.
Després d'una primera novel·la en solitari -Dones absents (Rosa dels Vents, 2003) i un nou assaig amb la seva parella literària -30, 40, l'edat amargant (La Campana, 2004)-,ha publicat més recentment, una segona novel·la, El límit de Roche (Rosa dels Vents).
Aquest divendres tindrem el goig d’escoltar-la a la Llibreria El Cucut. M’han encarregat que presenti l' acte i ho faré amb molt de gust.
Us esperem a totes i a tots el DIVENDRES A 2/4 DE 9H DEL VESPRE a EL CUCUT , en un ambient agradable i distès.
Com diuen la Mª Teresa i la Magda -llibreteres d’ El Cucut- sortireu de la vetllada amb la certesa d’haver invertit bé el temps, us esperem amb una bona conversa, bona companyia i, és clar,una beguda que ho arrodonirà.

CAL NOMÉS SER REALISTA AMB LA CONDICIÓ DE CADA Ú- MERCÈ CAMPRUBÍ-COORDINADORA DEL INST. GUTTMAN

Aquest cap de setmana hem pogut reflexionar amb les qüestions que ens explicaven els companys en el dinar-debat de contra-inèrcia del divendres.
Els dinars-debats són un mitjà per acostar-nos a temes socials que sovint el dia a dia del treball quotidià del sindicat fa que els deixem en el calaix i només en parlem quan tenim situacions extralímits.
En el meu cas,poder presentar a dos persones que com a representants dels seus col·lectius ens van analitzar la situació des d’un gran coneixement i una vessant diferent, és un plaer.
Tant en Quim Bonaventura del col·lectiu MIFAS com en Fermí Sidera del col·lectiu GERD han estat crítics en la seva exposició del desplegament de la llei de dependència i de la nova llei de serveis socials.
En Quim comenta que seria necessària una llei catalana i que l’ actual potser ha sigut pensada per la dependència de la gent gran però no per gent com els del seu col·lectiu. Ahir, mateix havien arribat els resultats de la valoració de la dependència del grau III de les persones de la seva residència i de 27 només una havia sigut positiva. Tenen la sensació que no es mira amb els mateixos ulls una persona en un indret o en un altre, a Catalunya o a Castella o a Galícia.
En Fermí del GERD que són el col·lectiu que editen la revista L’ Atípic, i han obtingut la mosca de Sant Narcís aquest any ,també fa més o menys la mateixa valoració que la gent de MIFAS i creu que les expectatives que va generar en un inici la llei queden molt llunyanes.En un ambient distés i proper hem acordat continuar els contactes i treballar per reivindicar i millorar les polítiques socials del nostre país, sobretot en col·lectius amb certes dificultats, com són ells.

"HE VISCUT ÈPOQUES DE LUXE,ARA VULL SER UNA MARE". JUDITH MASCÓ,model

Per les que som mares ens convé saber el que passa darrera dels taulells on comprem:
En el 40% dels casos les treballadores de grans cadenes comercials que sol·liciten la reducció de jornada per guarda legal d'un menor (tema totalment legal i recolzat per l’article 37.5 de l’ Estatut dels treballadors) han de recórrer a la via judicial per aconseguir-la. Si totes aquestes dones no denunciessin el seu cas a la Inspecció de Treball, l'empresa no els permetria exercir el seu dret a la reducció de jornada.
S’ha calculat aquesta situació a partir dels casos judicials que s'han portat des d’UGT i d'enquestes a 15 empreses del sector: El Corte Inglés, Lidl, Dia, Condis, Sabeco, Eroski, Opencor, Sorli Discau, Schlecker, Caprabo, Carrefour, Carrefour Express, Ikea, Mercadona i Bon Preu. Evidentment, aquestes situacions de discriminació es donen bàsicament als grans magatzems i cadenes comercials, ja que l'estructura del petit comerç és eminentment familiar.
Però, a més, la discriminació d'aquestes mares treballadores és moltes vegades doble, ja que si decideixen i aconsegueixen fer la jornada reduïda, poden veure afectada la seva situació professional. En el 46,6 % l'empresa els ha canviat les seves funcions habituals, normalment per rebaixar-les a categories inferiors.Per tant, no faciliten la conciliació de la vida laboral i familiar de les seves treballadores amb mesures socials (només Mercadona posa a disposició dels empleats una escola bressol), sinó que a més li posen traves amb mesures absolutament il·legals.

I es diu que hi ha pocs naixements! si ser mare,fins i tot,es penalitzat social i laboralment!

HI HAURA AMOR ENGRUNAT AL FONS DE LES BUTXAQUES.MARIA-MERCÈ MARÇAL

MARIA MERCÈ MARÇAL va escriure aquest poema:

Emmarco amb quatre fustes

un pany de cel i el penjo a la paret

Jo tinc un nom

i amb guix l'escric a sota.

Aquest és el meu pany de cel, ara mateix:

Aquest és el post 100 !

100 frases d'encapçalament on l'empremta de 100 dones s' han visualitzat, 100 idees, pensaments, vivències, reflexions, informacions ...

M'agraden els blocs, són un espai particular on la lectura i l'escriptura personal esdevé interactiva, compartida i social.

N'hi hauran molts més, sens dubte!

Petons i salut a totes les persones que el feu possible.

SI VOLS DISFRUTAR DE L'ARC DE SANT MARTÍ,HAURÀS D' AGUANTAR LA PLUJA. DOLLY PARTON.cantant i actriu

En els plens municipals sovint les preguntes que plantegen el grup de l’oposició (CiU) té més a veure en una posada en escena digna de qualsevol teatre municipal que no en un raonament lògic als temes tractats.
Avui n´hem tingut un bon exemple.
Des que sóc regidora d’acció social he defensat que la partida de cooperació ha d’augmentar,i amb l’equip de govern vam parlar de que malgrat la disminució d'ingressos que patirem els Ajuntament en aquests propers temps, ens semblava adient ens els pròxims pressupostos augmentar aquesta partida, per arribar al 0,7% el més aviat possible, ja que en els darrers quatre anys- on l’equip de govern municipal era CiU-l’havien anat minvant progressivament . Evidentment aquest any 2007 el pressupost d’aquesta partida el van fer ells,CiU. Després de l’estiu, es va reunir el consell de cooperació (per primera vegada en tot aquest any, ja que el primer semestre, l’anterior govern no els havia reunit mai, i es va donar la informació de la partida entera de l’àrea amb l'actual temporalització, no només de cooperació (jo diria que això se’n diu total transparència )així com de l'objectiu pressupostari del proper any, i ja que ells eren l'órgan màxim de representació,per tant podíem decidir allà els ítems que els semblava per destinar a sensibilització, a projectes, a codesenvolupament (en el consell hi participen les entitats que treballen en temes de cooperació i solidaritat i un representant de cada grup municipal, evidentment CiU hi té representació).Per segona vegada es tornen a reunir i decideixen en quins projectes s´ha de col·laborar tenint en compte territorietat diferent, codesenvolupament, desenvolupament local i temàtiques socials diverses com socio-sanitàries, educatius, agrícoles, integrals ....ho decideix el consell i avui es porta a ple . Doncs sabeu quina és la sorpresa? CiU s´han abstingut . Per primera vegada en molts anys,els projectes de cooperació no s'han aprovat per unanimitat al nostre municipi, tot i que ells mateixos van elaborar i aprovar els pressupostos a inici d'aquest any i ara van decidir en el consell quins havien de ser els projectes de desenvolupament per la cooperació.

No em direu que això no s'explica de cap més manera que per una necessitat de posada en escena davant del públic ?ai ai ai ai! I això, en política municipal!

"EL NOSTRE OBJECTIU ÉS L'ÈXIT ! VICKI HU Empresària xinesa del sector immobiliari,mineral i alta tecnologia

Aquest cap de setmana s’ha celebrat LA NIT DEL COMERCIANT.
S’ha commemorat amb un sopar en el PALAU LO MIRADOR organitzat per l’ Associació de Comerciants de Torroella de Montgrí i ens han convidat als representants de l’actual govern municipal .
Hem assistit, amb molt de gust, el regidor de Comerç, jo mateixa, regidora de Promoció Econòmica, i el Sr Alcalde, i hem participat d’una animada i alegre nit compartint els neguits, les il·lusions, la trempera i l’empenta dels comerciants del nostre municipi.
És agradable veure que la competitivitat i l’emprenedoria són fites i realitats de la nostra gent.
Ens han fet diverses demandes que haurem d’esforçar-nos en complir, però sobretot, penso que amb la nostra assistència hem deixat clar que ens cal fer una gestió comuna i conjunta, i entre tots desenvolupar una oferta equilibrada, moderna i complementària que ens permeti millorar la capacitat d’atracció del nostre municipi.
I com que potenciar i dinamitzar el comerç té molt a veure amb l’ atractivitat de l’entorn cal remarcar tot el meu suport des de l’àrea de Promoció econòmica que represento.
Gràcies a tots i totes per tirar endavant un bon projecte municipal i felicitats a la nova junta per l’esforç i l’esmerç del dia a dia.
Si voleu, en el portal independent de Torroella de Montgrí -L’Estartit, d’en Rafael Martín hi trobareu una bona crònica descriptiva i visual de l’acte.

LA RIALLA ÉS LA SALUT DE L'ESPERIT" LOLA ANGLADA, il.lustradora

M’ha sobtat, m’ha enrabiat i m’ha posat nerviosa adonar-me que els poders necessiten controlar-ho tot per estar tranquils o bé, per anar fent sense ingerències. (justícia cega en diria jo)
Avui he llegit a premsa que a Itàlia ja han redactat un projecte de llei, que aquest mes d’octubre ha sigut aprovat pel consell de ministres,que consisteix en regular i controlar els continguts dels blocs.
Sembla ser que serà necessari tenir un periodista que acrediti el bloc i per tant en sigui responsable com a editor. A més s’hauran de pagar impostos i en el cas que la informació d’un bloc sigui incorrecte o difamatòria es podria arribar a anar a la presó .
Davant aquest fet, tot i que de moment no passa a casa nostra, sí que penso que els que tenim bloc ens hauríem de revelar.
Que tenen por del que diem algunes i alguns quan parlem de sentiments, expressions o simplement allò que ens diu el cor? Consideren que els lectors de blocs són tan ignorants que no saben contrastar informacions i que si en un bloc hi ha un punt de vista personal en un altre pot haver-n’hi un de ben contrari,quin serà el bo?La llibertat d’expressió, la democràcia participativa que es mostra en els blocs és justament el que ens engresca a molts.
Com ja he expressat, molts blocs són personals, i crec que no es necessita tenir la llicenciatura de periodisme per expressar el que sents en un moment donat. D’altres són polítics i cadascú té dret a defensar la ideologia que cregui més convenient. I els gastronòmics com es censuraran? I els eròtics? I els feministes? I els poètics? I els satírics comunitaris?...
La llei és per tothom i la justícia és ètica, equitat i honradesa.
Els blocs,per mi, són una eina més en la llibertat d’expressió.

"PER SORT EL MÓN QUEDA TAN LLUNY!!!" MAFALDA mentre llegeix el diari.

En Camil em passa un dels anomenats meme’s que corren per la xarxa. En concret el que diu, tres consells per ser un bon blogger.Sense massa reflexió (ni el tema ni aquesta hora de la nit s´ho valen) diria que :
Per mi són
1.- Escriure allò que penses o creus de veritat.
2.- Gaudir del bloc, tant del propi com el dels amics, i tant a l'hora d'escriure com en llegir.
3.-Ser constant, i compartir les idees, les reflexions i fins i tot les respostes als comentaristes anònims i als nominals.
Com que el meme també diu que cal passar-ho a tres persones més, l’envio a dues amigues : la Roser i l’ Estela i a un bloc comunitari que sovint segueixo ja que em diverteix la seva ironia : el club Saratoga. Au, a escriure tres consells per ser un bon blogger!!!!!!

UNS ULLS NOUS SE M'OBRIEN DESSOTA LES PARPELLES. Adrienne Rich. Poeta, intelectual i crítica

Fa 3 anys que des d’ UGT comarques gironines participem en un EQUAL (programa de fons social europeu) que promou i sensibilitza sobre els valors de la responsabilitat social a les empreses ,conceptes i practiques que ja abans, en l’elaboració de l’ Acord estratègic per la competitivitat, hem treballat profundament. Ahir en el marc d’una jornada de cloenda del projecte vaig participar com a ponent a la taula rodona: La responsabilitat social: realitat o il·lusió?
La idea d’empresa ha anat canviant, ja no existeix simplement per treure’n uns beneficis sinó que se li demana una responsabilitat enfront a la societat en general, l’empresa és concebuda com un concepte ètic que va més enllà de la generació de beneficis. Naturalment que l’empresa ha d’obtenir els màxims beneficis possibles, però no pot traspassar els valors ètics i els drets humans en les seves actuacions.
Podríem dir que una empresa SOCIALMENT RESPONSABLE ha de tenir en compte la competitivitat, la responsabilitat social (el benestar de les persones),i tenir cura del mediambient. Treballa en els 3 àmbits l’econòmic, el social i el mediambiental
Això obliga a un canvi de mentalitat i de cultura de la gestió empresarial. L’empresa responsable ha de vetllar pel medi ambient. Ha de vetllar per la qualitat i les condicions de treball dels seus treballadors i treballadores, ha d’implantar polítiques d’igualtat d’oportunitat, major equilibri entre treball, oci i família, s’ha de preocupar de la seguretat i salut en els llocs de treball i ha d’introduir noves relacions internes basades en la cooperació i la participació - construcció de confiança- amb la màxima horitzontalitat possible. Han d’afavorir i practicar la participació col·lectiva dels seus treballadors en la gestió quotidiana. Les seves inversions han de ser viables i responsables pel manteniment o creixement possible de les seves activitats.
Una empresa socialment responsable és aquella que voluntàriament supera els nivells obligacionals i ètics en benefici de la comunitat en la que està instal·lada i respecte els seus treballadors i clients .A Europa és cada vegada més apreciada tant per empresaris, classe treballadora com per consumidors i clients. Aquí just comencem, però anem sembrant, i un dia o altre recollirem els fruïts.

"EL NOSTRE POBLE APORTARÀ SEMPRE TOTS ELS SEUS AFANYS A L' OBRA SUPREMA DE LA PAU UNIVERSAL" discurs de LLUIS COMPANYS .

"Jo vull fer política de cara al poble i al contacte de les masses,sense silenciar res sense amagar res, i que cadascú carregui amb la seva pròpia responsabilitat. Les coses no es remeien silenciant-les. Això és política vella de l' engany. De la simulació i de l' impunisme."

Frase extreta del discurs de Lluis Companys en commemoració al III aniversari de la mort de Francesc Macià.

LA LECTURA ÉS UNA ESPÈCIE D'EDUCACIÓ PARAL.LELA.DORIS LESSING.Premi Nobel literatura 2007

Aquesta vegada l’han encertat de ple. Doris Lessing guanyadora del premi Nobel de literatura, 2007. Moltes raons per merèixer el Nobel. Aquesta escriptora de 87 anys, nascuda a l’ antiga Pèrsia (Iran) i havent viscut els anys de la seva infantesa a Rhodesia ha passat per moltes vivencies dignes d’explicar i difícils de viure, però ella n’ha sabut extreure aquella part positiva de ressò literari sense esdevenir alliçonadora per a ningú. Va deixar l’escola als 14 anys i per això,tan en els seus oficis com en les seves activitats,ha sigut autodidacta. Es va casar i divorcià, com hem fet moltes, però ella, en els difícils anys 40.Ha sigut mare, va promoure les idees marxistes, la defensa de les dones i la denúncia de les desigualtats.S’ha mantingut com a pacifista fent campanyes contra les armes nuclears.Les crítiques al règim Sudáfrica li van ocasionar la prohibició d’entrada al país. És una activista , sense més pretensions que la denúncia de la injustícia i el coneixement de l’equitat. Els seus textos són un referent de crítica social i de causa feminista .Ha escrit moltes novelles i amb molt ressò pels temes tractats, com la que explicava les histories amoroses entre un home de raça negra i una dona blanca, relats curts, però jo no les he llegit. L’any 1999 se li va donar el premi Catalunya per la seva qualitat humana i literària , va ser llavors quan la vaig descobrir com a escriptora i vaig llegir les seves dues autobiografies :”Dintre meu” i “Passejant per l’ombra” i puc assegurar que són un passeig per la condició humana, i sobretot,per les dificultats i les ganes de superació en un ambient difícil.
Davant algunes crítiques al premi , jo sí penso que se’l mereix , per ser escriptora,crítica i inconformista, per ser feminista, per ser mare i sobretot per ser dona amb carisma.

Sopant amb dues llibreteres i una escriptora he descobert les mil i una cares de la lectura.

CREIXEU COM A BONS REVOLUCIONARIS.ESTUDIEU MOLT PER PODER DOMINAR LA TÈCNICA QUE DOMINI LA NATURA.RECORDEU QUE EL MÉS IMPORTANT ÉS LA REVOLUCIÓ.CHÉ.

Avui, quan em posava davant el paper blanc ( pantalla en blanc) pensava en quins continguts triar per aquest post:
1/ Podria comentar les excel·lències de la nova llei de serveis socials i de com veig que el govern fa passes cap a millorar unes polítiques socials necessàries .També podria dir que si no és molt clar que aquesta llei vingui acompanyada d’una bona dotació econòmica una vegada més les expectatives superaran la realitat i ens quedarem en el paper administratiu, en un desplegament lent i costos, i, en un possible paper mullat fins a la propera legislatura, com ens està passant amb la tan esperada llei de la dependència.
2/ Podria comentar la IV jornada Ernest Lluch amb el tema Els límits del creixement i els valors de la sostenibilitat . Ahir vaig participar-hi i cal dir que el contingut de les ponències va ser interessantíssim . Per esmentar-ne alguna, la d’en Ramon Folch, a qui m’agrada molt escoltar, és d’aquelles persones que saben barrejar els conceptes científics i la filosofia d’una manera que fa que el seu discurs resulti amè i sobretot d’aprenentatge constructiu. Ens va comentar els impactes econòmics, socials i ecològics que comportarà en un futur proper el ja constatat canvi climàtic i els reptes que hauríem d’afrontar tan a nivell individual com social.

Però malgrat aquests temes interessants i d'altres que em venen a la ment, en aquest precís moment, em decanto pel Ché - Ernesto Guevara. Tots sabem que el Ché és un mite, que creia en la lluita armada com a única solució per l’alliberació dels pobles, que va ser un guerriller, un ideòleg de la revolució . Moltes i molts de la meva generació hem viscut amb la imatge del Ché en els posters de les nostres habitacions estudiantils, en les samarretes dels 18 anys, amb les lectures de les seves cartes, dels discursos i de les biografies i ho hem transmès als nostres fills, de manera que sovint quan entrem a la seva habitació tenim la sensació de recular en els anys, de perpetuar un temps, uns records i uns silencis .Els que, a més, hem anat a Nicaragua,a El Salvador i a Cuba hem viscut molt més intensament la figura-mite. Per això i molts més, em decideixo per recordar el proper dia 9 com a 40è aniversari de la mort del Ché, tenint present sempre que :”Per arribar a l'internacionalisme s'ha de partir d'algun lloc”.

“INVERTIR EN PREVENCIÓ DE RISCOS ÉS INVERTIR EN QUALITAT I COMPETITIVITAT" MAR SERNA .Actual consellera de Treball

Ahir dia 3 d’octubre ens sobtaven les declaracions del President de la FOEG,Sr Joan Martí- en nom dels empresaris .
Com a responsable de la política social i ocupació d’ UGT comarques gironines i sota el compromís de sentir-me representant de la veu dels treballadors i treballadores de les nostres comarques no puc fer res més que contestar amb tó clar i contundent les seves afirmacions.
Ens deia, en paraules textuals “la sinistralitat laboral correspon a la picaresca de treballadors que simulen accidents laborals” fins i tot ens parlava d’accidents greus o vertaders i accidents ficticis .
Evidentment tothom sap que les baixes qui les dictamina són els metges i per tant posar en dubte la professionalitat d’un col·lectiu tan important crec que ja en sí és una falta greu, però a més, tothom qui treballa sap les dificultats i els esforços que estem fent en aquest darrers temps en prevenció de riscos laborals. Tot aquest treball ha permés que els números, dades i estadístiques demostrin que els accidents lleus han baixat, tot i que encara ens falta molt per parlar de sinistralitat baixa.
Ningú vol estar ni malalt ni accidentat per voluntat pròpia ,però a més dels metges de capçalera, també hi ha les mútues que controlen i fan el seguiment de les baixes, així que no crec que la simulació dels mals sigui massa possible.
Per altra part, també ens parla que el govern ha de ser conscient que la normativa de riscos és impossible de complir i que són els mateixos treballadors , per exemple els de la construcció, els que burlen la seguretat i es treuen els casc o les tanques”. El que potser ha mancat dir, és que SEMPRE qui pateix l’accident és el treballador o treballadora,no l’empresari, i que totes les mesures són poques per no perdre la vida en el treball i dic això pensant en les 8 persones de les nostres comarques que han mort en accident laboral aquest 2007, fins avui, i les 68 persones que han patit accidents greus.
Som nosaltres, la classe treballadora, que ens juguem la vida per poder menjar i viure cada dia ! . El nostre dia a dia és treballar per viure i és l’empresariat qui ha de vetllar per les condicions físiques de l’entorn pels seus propis treballadors.
El darrer estudi del departament de treball, i el cito per no dir dades de la UGT i no se’m pugui titllar de dades desviades, diu : Més del 60% dels accidents greus i mortals es podrien evitar amb una bona prevenció i mesures de seguretat a la feina
Suposo que tot l’empresariat és conscient,teòricament, que el capital humà és imprescindible per a la seva empresa, per millorar la competitivitat i que és el seu principal actiu per seguir avançant, però segons algunes declaracions no ho sembla.
Només treballant junts, anant en el mateix vaixell i buscant les màximes mesures no només de seguretat sinó fins i tot de prevenció, aconseguirem l' objectiu que la sinistralitat sigui un tema menys dur del que és ara mateix.

PD/ El que dic aquí , i d'altres raonaments, els li he dit personalment, al Sr Joan,en el cara a cara, entre ell i jo, de ràdio SER avui al migdia.
PD/ Mentre escric aquest post en Dario Fo en el programa la nit al dia de TV3 denúncia que a Itàlia hi ha cada dia 3 morts blanques- treballadors que cauen de la bastida,accidents de la construcció -i que cal posar-hi fre. Espero que l'estrena d'avui,Temporada alta de Girona, amb la seva obra-monòleg sigui tot un èxit.

ELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA MEVA CARRERA SÓN TAMBÉ ELS MÉS IMPORTANTS DE LA MEVA VIDA.MONTSERRAT CABALLÉ.Cantant d'òpera catalana .

L'Audiència Nacional va citar el passat divendres 21 a declarar el fotògraf gironí Jordi Ribot davant del jutge Grande Marlaska, al Jutjat d'Instrucció número 3, que porta les diligències per la crema de fotos reials. El Col·legi de Periodistes de Catalunya va difondre una nota denunciant aquests fets i solidaritzant-se amb el fotògraf gironí. Aquesta setmana es va fer un acte simbòlic a la Plaça del vi de Girona on un munt de persones ens manifestàvem.Abans d’iniciar la concentració es deixaven les màquines fotogràfiques en un piló al centre en senyal de protesta. Era, per si no hi ha cap més adjectiu adient, emotiu i curiós de ser-hi i de demostrar que recolzem als periodistes i la seva feina, la privacitat de dades derivades de la professionalitat i el rebuig a la sobredimensió que ha pres aquest tema.!
Per cert,parlant del tema, a partir d’ara ni cremar, ni estripar, ni trepitjar cap foto de ningú. Ni d’aquell ex-novio o ex-amant amb qui ens ho vam deixar i ens va fer cinquanta mil putades físiques, psicològiques i morals .Sembla ser que diuen que qualsevol acte en relació a fotos és delicte i les diligències són ràpides. Si parlem de violència de gènere,de pallisses a rodamóns per persones d’ideologia d’ extremadreta, de crema de senyeres catalanes a qualsevol indret, de “hableme en español que no entiendo”, de manca de respecte ,... a NO, això No, no us preocupeu llavors simplement passa desapercebut i apa som-hi,com si no hagués passat res i demà tornarà a clarejar i viurem un nou dia. I així, dia darrera dia!

L'AMOR I SON RECORD QUE DE LA GENT I DEL LLOC I DEL TEMPS EM FEIEN LLIURE.- MARIA ANTÒNIA SALVÀ -Poeta catalana 1910

Arriben els pirates !
Aquestes són les paraules que comentaven els infants que havien pujat dalt de la barca per visitar la Meda gran de Les Illes Medes !
Aquest cap de setmana a L’ Estartit es pot veure un mercat artesà amb demostració d’antics oficis , animacions al carrer amb xanquers, visita teatralitzada al Corsari Negre, un vaixell ancorat al mateix port, inflables per saltar, tallers infantils i tres esdeveniments que no us podeu perdre:
.La visita guiada amb bicicleta als masos fortificats de la plana del Montgrí.
.La visita guiada amb vaixell i a peu a l’illa Meda Gran
.I l’ exposició de Pirates al Mediterrani, una itinerant del Museu marítim de les Drassanes que es troba en la sala del consell Municipal.
Aquesta fira és el tercer any que es celebra i cada any s‘intenta organitzar-la millor amb la finalitat de consolidar-la com un bon referent d'actvitat turística a finals de la temporada d'estiu.
Aquests anys pels que no us hi hàgiu fixat hi ha un detall en els díptics dels programes i en els cartells que cal tenir en compte, el vaixell té bandera turca i el noi de terra porta barretina catalana. Ja sé que comentar aquests detalls són frivolitat i que l’objectiu de les fires és intentar cridar l’ atenció per augmentar el nombre de visitants i desestacionalitzar la temporada turística, però també convé tenir cura dels petits detalls que ens identifiquen.
Si l’ estada ha estat agradable, l’excursió interessant, la jornada divertida...Si hem gaudit i al mateix temps ens ho hem sentit nostre, el resultat serà millor.
Amb Pirates i Corsaris a les Illes Medes podreu d' una manera senzilla i divertida visualitzar una part de l’escenari real del temps que van viure o malviure els nostres avantpassats de Torroella de Montgrí amb els pirates en els S XV i quasi fins a finals del S XVII. No us ho perdeu!

L'ART ESTÀ AMARRAT A LA NATURA. Mariona Seguranyes.Doctora en Humanitats.Historiadora d'art

Ahir -15 de setembre, dia del meu sant, segons diuen - vam inaugurar l’exposició “Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí” i dic vam perquè qualsevol persona que ha nascut,viu o treballa al municipi de Torroella se l’ha de sentir seva.
Raons:
1/En Francesc Gimeno va estar sempre arrelat a Torroella, on se li va dedicar el nom al carrer on va transcórrer part de la seva vida.
2/L’exposició és el resultat final d’un treball de recerca de les beques de recerca Joan Torró i Cabratosa –també fill del municipi – que atorga el mateix ajuntament.
3/Les obres ens permeten apropar al nostre paisatge més apreciat : el Montgrí, el Baix Ter,l’Empordà, la costa Brava... per tant se’ns proposa una lectura del territori en clau artística .
4/És el recull d’obres provinents de diverses fonts, des de les dels Museus on estan ja exposades a obres particulars que no havien sortit a la llum.
5/Permetrà canviar la visió de la figura de l’artista, que potser s’ havia marcat massa amb el sobrenom maleït, esquerp, proletari...–exposició al MNAC l’any passat- i permet destacar els seus millors encerts en la pintura.
6/Treu la idea de localisme que de vegades s’imposa en exposicions d’artistes locals de museus locals pel fet que dos museus han treballat conjuntament en aquest mateix projecte-museu de la Mediterrània i Md’A de Girona
7/Darrera la petjada de Gimeno es nota que la comissària del projecte, Mariona Seguranyes, ha fet una bona feina i se l’ha estimada, ha contextualitzat l’obra en un espai familiar per a l’ artista i per a tots nosaltres.
Per tot això, per desenvolupar la sensibilitat personal i perquè la recuperació d’identitat en la doble vessant d’aquest projecte, expositiu i d’investigació, ens ajuda a fer més gran el nostre país us recomano la visita de les divuit obres d’en Francesc Gimeno, les dues d'en Martí Gimeno, les cinc de Joaquim Mir, les cinc de Ramon Call, les tres de Modest Urgell i, les tres de Josep Mª Mascort que són el conjunt de l’exposició.

CATALUNYA TRIONFANT

11 de setembre : DIADA NACIONAL

JO TAMBÉ HI VAIG SER, AQUEST ANY. TE´N RECORDES ?

LES PERSONES TREBALLADORES VALOREN LA QUALITAT DE VIDA: EL TEMPS I ELS ASPECTES DE REALITZACIÓ PERSONAL.MAR SERNA.CONSELLERA DE TREBALL.

És difícil de creure PERÒ UNA REALITAT!
Igualtat? Les dones tenim les mateixes oportunitats que els homes?
Avui mateix,el jutjat 13 de lo social de Barcelona ha condemnat EL CORTE INGLÉS PER DISCRIMINACIÓ PER RAÓ DE GÈNERE en el seu sistema de promoció professional.

A veure quin ressò mediàtic tindrà! Ui perdoneu, el Corte Inglés és un "holding" econòmic, paga anuncis de premsa i té poder econòmic i mediàtic, per altra part les dependentes au va! quin dret tenen a ser encarregades ...

Ja feia temps,que des d'UGT ho anàvem denunciant, i tot i que s’havien presentat diverses denúncies la resposta era que potser la promoció donava lloc a desigualtats però que el punt de partida no era discriminatori.

Es posa en mans de la Inspecció de Treball.

Les actes de "infracció de la Inspecció de treball" determinen que els ascensos als grups superiors es fan amb criteris subjectius i l’empresa admet certa desigualtat però sense cap justificació.

La inspecció ho envia al jutjat social i avui mateix es coneix la sentència.La sentència declara que el sistema de promoció professional seguit per l'empresa incorre en discriminació indirecta per raó de gènere i contravé els articles 14 i 35.1 de la Constitució i, en conseqüència, condemna a l'empresa El Corte Inglés.

EL COR ÉS UNA BUTXACA,UN COVE MOLT GROS ON HI CAP TOT- frase de la novel.la de GOLIARDA SAPIENZA.

Per a força gent, com jo, aquests són els darrers dies de vacances i ben segur que ens costa haver de tornar al treball, tot i que sigui una tasca engrescadora, que la fem a gust.
Haurem de tornar al hàbits rutinaris, a mirar el rellotge en llevar-nos, a planificar les feines de la llar per poder comptabilitzar bé amb les laborals, a apilonar les lectures i guardar-les pel cap de setmana... però per si amb tot això no n’hi hagués prou encara ens arriben ímputs que ens fan replantejar la tornada:
L’Euribor escala a la xifra més alta dels darrers 7 anys- 4,66- i encareix la hipoteca un 30% en els darrers 2 anys (i tinc hipoteca!!!)
Ens anuncien que la carn, la llet i el pa s’apujaran aquesta tardor degut a l’ encariment dels cereals (i menjo carn, pa i bec tallats i cafè amb llet !!!)
La tornada al “cole” dels fills i filles representa la despesa més important a la tardor (els llibres de primària solen tenir un cost mig de 185 € i a secundària de 245) ,( el meu fill està a secundària!!!!)
Ahir al diari “El País” es comentava un estudi on es demostra que moltes persones pateixen SPV (el síndrome post vacances), un desajustament físic i psicològic que es manifesta amb símptomes d’ angoixa, d’ insomni, de manca d’energia , d’irritabilitat... (també el patiré???)

Davant d’aquests fets i veient en el calendari que dilluns és dia 3, inici de setmana i de mes de setembre , prenc una copa de vi, m’estiro al sofà i continuo la lectura de la novel·la “L’ art de viure “ de Goliarda Sapienza que tan encertadament em va regalar ahir un amic que em coneix molt.

L'HOME BLANC VOL QUE TOTS ELS QUE NO SÓN BLANCS PENSIN COM SI FOSSIN BLANCS-BUFFY SAINTE MARIE.Cantautora índia.

Passejar i mirar l’ exposició d’una galeria d’art permet connectar les sensacions amb els sentiments.
Sovint veure, observar i mirar són sinònims d’experimentar expressions íntimes lligades amb la nostra pròpia personalitat. És en aquest precís moment, davant l’obra d’art, en que ens ressorgeix la característica més impensable de la nostra ment :despreocupació,perseverancia,tranquil.litat,amabilitat,feblesa,espontaneitat,

dependencia,dominància,prudència,seguretat,tolerància,impaciència,desconfiança,

crítica,submissió,exigencia,responsabilitat,imaginació,innovació,rigorositat,timidesa,

decisió,assertivitat,impulsivitat,emotivitat,energia,sinceritat,reflexió,inseguretat,

coherencia,minuciositat i qualsevol altra .
Del 24 d’agost al 14 d’octubre en Joan Viñas exposa la seva obra al museu de la Mediterrània de Torroella. L’exposició “Territori per la dignitat” de forma metafòrica intenta fer sentir el que passa al voltant d’aquestes pintures i escultures, i el que és el mateix, el que passa al nostre entorn. Com diu ell mateix: ”El valor de les coses d’aquesta exposició depèn de tu mateix”. “Per un cantó, nosaltres creant i consumint, per l’altre, el desplaçat poble saharauí que...per a ells ,crear és resistir”
“Es com si el confort i la velocitat ens haguessin allunyat de nosaltres mateixos i del nostre passat natural”.

El que puc afirmar és que aquesta exposició no ens pot deixar indiferents.

BONA FESTA MAJOR 2007!

BARRAKES CADA DIA! CORREFOC DEL DISSABTE

Us desitjo que tingueu una bona festa major 2007!

Trobareu el programa comentat a

http://www.torroellaestartit.com/

DEMÀ RENTATS I AMB LES FULLES LLUENTS PODREM REPRENDRE ELS COL.LOQUIS ARDENTS. POEMA :ARBRES-CLEMENTINA ARDERIU –1889-1976-

Des de fa uns anys el final de les meves vacances sol coincidir amb la Universitat Catalana d’estiu a Prada de Conflent. Aquest any és la 34ª
Quan tenia 20 anys i estudiava per a mestra era un gran esdeveniments, la gent de la meva promoció s´apuntaven a les escoles d’estiu. N’hi havia que iniciaven o iniciàvem el mes de juliol anant a l’escola d’estiu de Rosa Sensat o a Girona i acabaven o acabàvem l’agost a Prada.
Al cap d’uns anys ni una ni l’altra van tenir massa continuació (temporal però sí incidència de pensament) en els meus companys i companyes,i tot i que alguns ho vam canviar per participar en cursos de l’escola de psicomotricitat de l’Ajuntament de Barcelona durant la primera quinzena de juliol -on a part dels cursos i seminaris, sortíem cada nit, anàvem a teatre, cinema i dormíem en petits hotels com si fóssim turistes- en general el gran moviment de cursos d’estiu per la renovació pedagògica va anar canviant i deixant pas segurament a treballar i participar en molts més cursos i seminaris durant el curs escolar.
Amb la meva actual tasca no tinc un vincle tan directe amb l’alumnat i se m’han escurçat les vacances, però aprofito el final per arribar-me tan sols un o dos dies a Prada i continuar veient, escoltant i participant de la vida escolar amb intencionalitat pedagògica. Matinals de cursos d’antropologia, d’història, de filosofia, de ciències socials, tardes de xerrades, conferències i temes com Jocs d’identitat a l’actual vida europea, Almansa 1707, tallers tècnics d’alimentació, d’animació, d’art, fòrums, i el vespre espectacle amb grups musicals-diumenge: Obrint pas.
Llàstima que vaig veure-hi poc jovent però és bo continuar participant i sobretot que es vagi celebrant per posar en comú moltes de les experiències pedagògiques viscudes i per viure en les nostres terres.
Tota aquesta setmana podem gaudir de la 34ª Universitat Catalana d’Estiu (UCE)

SI CATALUNYA NO TÉ EL DRET NI EL DEURE DE SER CATALUNYA,QUI EL TINDRÀ? XIRINACHS gener 2000

Volia no escriure res per a ell, pensava que jo no tenia la categoria personal ni el pensament prou clar per fer un post en memòria d’en Lluís Maria Xirinachs.
Som molts les i els que fa temps havíem seguit la seva trajectòria, ens havíem indignat amb les respostes de l’administració a les seves reivindicacions i sobretot llegíem tot el que publicava i escoltàvem tot el que deia. D’un temps ença però, com si no fos notícia quasi ningú en parlava.(Només per fets puntuals: la plantada del 2000 per la independència dels Països Catalans, l'ingrés a presó el 2005...) Sabíem que estava malalt, sabíem que anava a treballar cada dia a la fundació Randa,que continuava publicant llibres, però poc més....fins a la seva mort no dèiem ni fèiem res. Ens ha deixat i un munt d’articles, de cartes al diari, de post als blocs, de paraules meravelloses, de records... i tots volem reivindicar la seva figura. (M’empipen aquests fets, quan un es mort, quan un ja no pot fer res és quan tothom en parla i en parla bé) Avui, però, íntimament, recordant la figura d’en Xirinachs,i les experiències compartides fa un temps, també he caigut en el parany,i em sembla bé escriure les paraules de la fundació : “El millor homenatge que li podem retre, més enllà dels nostres sentiments i paraules, és justament seguir, en la mesura que puguem, els projectes i el camí cap a la llibertat i plenitud personal i nacional que durant tota la seva vida ens ha mostrat “.

Endavant !