Després del dia 1 de maig, després d’haver preparat a consciència un dia de reivindicació del treball, després de pensar que venim dels fets del 1886 i repassar el que la classe obrera ha anat aconseguint, que en definitiva és un principi de societat de benestar , faig reflexió i em resta certa melancolia. M’explico!
Crec en la justícia social, crec que només la defensa aferrissada dels més vulnerables sobre els més poderosos pot fer canviar les coses, però també crec que ens cal tocar de peus a terra i saber on som,en quina societat vivim i qui som.
Els treballadors i treballadores som la majoria social d’una societat capitalista i els més vulnerables són la població aturada, els que no arriben als mínims indispensables per poder viure en dignitat,i és amb aquests dos grups on hem d’ incidir clarament .
Des d’ UGT , no podem fer una revolució, però sí que podem treballar dia a dia per canviar i millorar les condicions de vida i les laborals de gran part de la gent.I ho fem!!!. Som un sindicat de classe i això ens compromet a defensar les condicions dels treballadors i treballadores, proposar solucions i fer-les avançar cap a la negociació de la millor manera possible.
El dia 1 mentre em manifestava tenia al davant
el fotògraf Miquel Ruiz a qui vaig preguntar quanta gent creia que érem , ell acostumat a fer els càlculs, em va dir de 700 a 800, l’endemà llegeixo als diaris unes 500 persones, què hi farem!.
Però , han passat tres dies i he anat seguint la premsa gironina, em sap greu, ja que des d’alguna editorial a algun article es qüestiona el dia 1 de maig, qüestionen les manifestacions i es qüestiona fins i tot el seguiment de la commemoració del dia del treball (i ho dic avui quan ahir es va commemorar el dia internacional de la llibertat d'expressió, creient molt en la tasca dels professionals a nivell individual i reivindicant en contra de la precarietat laboral que pateixen)Suposo que la memòria històrica de que les conquestes socials adquirides han estat gràcies a gent que s’ha manifestat el dia 1, per alguns no té importància, suposo que pensar que molts podem fer festa i anar a la platja aquest dia, és gràcies al que han aconseguit gent que s’ha manifestat any rera any tampoc té importància ,o que la representació sindical a les empreses de les nostres comarques és d’un 60 % dels treballadors7es tampoc importa.
Seria bo que alguns mitjans de comunicació fessin més pedagogia cap a una consciència social .El mateix passa amb la gent de la política ,algunes autoritats només recorden l’1 de maig cada 4 anys quan és l’any de les eleccions. .
Però malgrat tot, continuo creient que estem fent molt bona feina, que només estant compromesos aconseguirem canviar i millorar la nostra societat,avançar cap a un marc català de relacions laborals i que els temps de crisis afectin menys a les classes baixes, que les polítiques d’ocupació s’encaminin a persones necessitades i que el salari digne, la igualtat i la inversió productiva siguin la clau per fer front a la desacceleració econòmica que patim i patirem.
Visca l’ 1 de maig! Visca la classe treballadora!
AVUI ,DISSABTE 17 DE MAIG A TORROELLA DE MONTGRÍ:
