BALL DE XIFRES QUE MAREGEN I INDIQUEN QUE EL POU ES PROFUND

De l’any 2000 al 2007 es van crear , a Catalunya , 880 000 llocs de treball, així que vam passar de 2, 7 milions de persones ocupades l’any 1999, a 3,5 milions l’any 2007. L’atur va baixar a un ritme anual de 2,35 %, unes 53000 persones. La reducció de l’atur va ser força minsa , però es va crear molta ocupació perque és van incorporar moltes persones per primera vegada al món laboral remunerat.
A principis del 2008 ,degut a la crisi que és més forta del que tots imaginavem, aquest increment es va interrompre, de manera que en els dos primers anys .entre el 2008 i 2009 la davallada de persones ocupades va ser de 410 000 (un 6% de ritme mig anual). I ara ,en aquests moments el volum d’ocupació es manté en valors equivalents al 2004. Entre el desembre del 2007 i el del 2010, el nombre d’aturats /des s’ha duplicat .

A 31 de desembre del 2010 a Girona teniem 55017 persones aturades , el que representava un 9,8% de Catalunya , dels que 30054 són homes. Uns 12000 són joves entre 16 i 29 anys i 17000 són persones d’atur de llarga durada , 7600 són del sector de la industria , 11200 provenen del sector de la construcció i 32000 del sector serveis i hostaleria (dades del desembre del 2010, no en plena temporada turística).
Si observem les dades de les comarques gironines en aquests dos anys de crisi , les que del 2007 al 2010 han experimentat un creixement mé intens de la seva població potencialment activa .o sigui que pot participar del món del trball- són LA Selva i l’ Alt Empordà (un 7,5 % +)i la que ha perdut població activa és el Ripollés (-0,7%).

Si observem la renda familiar , si en general a Catalunya la xifra és de 16900 euros per habitant ,la Selva és de les comarques que la té més baixa ( 15500€).

L’impacte de la crisi económica sobre la població masculina ha estat més fort que entre la femenina. En acabar l’any 2010 les dones representen el 47,3% de les persones aturades.

De cada 100 persones registrades al SOC com a aturats 23 són estrangeres i dos de cada tres no perceben cap prestació per desocupació.
Si a tot això hi afegim que la prioritat del govern és les retalladles, per eixugar el déficit , a on anirem a parar ?

1 de maig de 2011.- Dia internacional dels treballadors/es (II)

Ara que el calendari ens indica que arribem a l’ 1 de maig , ens cal recordar que fa 127 any que ,commemorem el dia internacional dels treballadors/es a partir d’unes vagues que es van convocar per aconseguir la jornada de 8 hores.
I si molts anys hem tingut raons per sortir al carrer i reivindicar drets laborals i socials, ara, és més lícit que mai, amb la que ens està caient a la classe treballadora!.
En un temps de retallades, dia sí dia també, en que les propostes dels que manen és de recular els drets que ens ha costat tant d’anys d’ adquirir, en que se’ns posa en dubte el poc estat de benestar i en que sembla que la qualitat del serveis públics bàsic com l’educació i la sanitat estan en perill, no podem quedar indiferents !!.
Ara que es posa en qüestió els drets dels treballadors/es en materia de negociació col.lectiva i alguns voldrien imposar el model antisindical d’algun estat nordamericà com Wisconsin, ara que es discuteix el model de creixement salarial en els convenis vinculats a l’ IPC ,-quan la demarcació de Girona cada mes l’ IPC és més alt i som dels que més perdem poder adquisitiu -la clàusula de revisió salarial i el creixement de la productivitat, ara que a Europa bufen mals aires pels treballadors i que aquí es vol copiar tot , mentre mai s’ha copiat els seus avenços anteriors , ara que en definitiva el que es preten és retallar els drets socials i laborals, nosaltres tenim tot el dret d’indignar-nos i una bona manera de mostrar el nostre desacord en haver de pagar les conseqüències d’una crisi que els treballadors/es no hem provocat , és sortir al carrer, aquest 1 de maig!.
Aquestes retallades són un atac directe a la qualitat dels serveis imprescindibles, entre ells sanitat i educació i per tant incidiran directament en l’empitjorament de les condicions de treball i de serveis que hem de rebre com a ciutadans.Els nostres drets ,de salut, educació,dependEncia, serveis socials, ocupació… que paguem amb els nostres impostos, no poden caure!.
Sembla clar que el que ens volen fer és el desballestament dels serveis públics , deterioriorant el seu funcionament i justificant la privatització.
Per tant, des d’ UGT comarques gironines, us demanem a tots els treballadors i treballadores que us mobilitzeu activament per aturar la política de retallades .
Hem de dir NO,!!
El discurs d’estrenyer el cinturó no pot ser que sigui només amb la classe treballadora i que els veritables culpables, el món especulatiu i financer continuin tenint beneficis personals vergonyosos o arribat al cas, rebenT ajudes de tota mena.
Hem de dir No , a la intenció general de privatitzar els guanys i socialitzar els pèrdues .
Es per tot això que hem de tenir clar lluitar per una OCUPACIÓ DIGNA , que cal combatre una reforma laboral que ens va portar a la vaga general, i ara, a signar la ILP per canviar-la, ja que només serveix per produir la taxa d’atur més alt que mai haviem tingut : 58000 persones a les nostres comarques.
Com diu J.L. Sampedro en la introducció d'un dels llibres més venut aquest 23 d’abril ," Indigneu-vos d’Sthephane Hessel" :
“S’ha lluitat molt per aconseguir el que tenim , ara ens toca a nosaltres defensar-ho, mantenir-ho , i no podem permetre que ens ho prenguin.RETALLADES SOCIALS, NO!

1 de maig de 2011.- Dia internacional dels treballadors/es

El Dia Internacional dels Treballadors/es o Primer de Maig és la festa del moviment obrer mundial.
El novembre de 1884 es va celebrar a Chicago el IV Congrés de l’American Federation of Labour, en el que es va proposar que a partir del primer dia de maig de 1886 s'obligaria els patrons a respectar la jornada de 8 hores i, sinó, hi hauria vaga.

El mateix any, el aleshores president dels EEUU Adrew Johnson, va promulgar l’anomenada Llei Ingersoll, establint les 8 hores diàries.
Com aquesta llei no es va complir, les organitzacions laborals i sindicals dels EEUU es van mobilitzar i, arribada la data, els obrers es van organitzar i van paralitzar el país amb més de 5.000 vagues.

Des d'aleshores, gairebé tots els països democràtics rememoren l'1 de maig menys els EEUU, el Regne Unit i el Principat d’Andorra.

Per tant, fa 127 anys que reivindiquem els drets laborals i socials l'1 de maig

SOLS - treballadors-es - DAVANT EL PERILL

Aquest mes ha pujat la inflació i la hipoteca. L’alça de l’ IPC i de l’ euríbor retalla encara més la renda de les famílies i posa molts més pals a la recuperació económica .
A les nostres comarques més que en altres demarcacions,l’ IPC ha tingut un impacte fort(4,1% ,cinc dècimes més que la resta de Catalunya) i ha sigut dels més alts aquest mes.
Ens trobem amb rebaixes en l’estat del benestar,amb atur i precarietat laboral, amb empreses que tanquen persianes, amb sobreendeutaments municipals i amb capacitats cada cop més limitades per atendre les necessitats socials,el crèdit no arriba a les famílies ni a les empreses,les caixes només pensen en la seva reconversió, el petroli amb puja constant de preu, les energies amb constant debat i el resultat…….?????.i hi ha qui es queixa de que la demanda interna està sota mínima……. I doncs què es pensaven??
Aquestes notícies incideixen directament sobre la renda . La inflació és l’impost més antidemocràtic que existeix perque directament perjudica als més febles ja que penalitza el consum de les llars.Els diners que entren en una casa són els mateixos i si n’hem de destinar més per omplir el dipòsit del nostre vehicle per anar a treballar en gastarem menys per comprar altres coses.
Si parlem de l’euríbor exactament la mateixa reflexió, està al voltant del 2% i això encareix novament les hipoteques i per tant es genera un nou impost sobre el consum.
Si també la demanda pública i la inversió pública, que són altres mesures per poder incidir, están totalment debilitades…, com podem pensar en una reactivació económica?
Cal un replantejament real , o tothom creu que amb el sector exterior , amb les exportacions en tindrem prou?
El que sí està clar, és que només amb la reactivació del mercat laboral será possible injectar la confiança per millorar la despesa interna ( diguin el que diguin alguns). Caldria transmetre més augments als salaris (com a Europa)per compensar l’espiral de preus, que ara per ara no deixa tret de sortida a l’economia, llavors els que vulguin estalviar aportaran diners a bancs i a caixes i els que vulguin fer despesa reactivaran l’economia local.

8 DE MARÇ ,DIA DE LA DONA TREBALLADORA

El DIA 8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA.

M'agrada reivindicar aquest nom i no el dia de les dones com sembla que està de moda ara. Són les dones treballadores, tant en treball remunerat o no, les que han fet avançar la societat cap a una certa igualtat.
D'uns anys ença s'han fet grans avenços per posicionar-nos en igualtat de condicions a la societat, però el cert és que ens queda molt camí a fer.
Desigualtat salarial (26 % menys el salari mitjà femení que el masculí) el que implica també menys pensió de jubilació i menys diners per les contributives . Una pensió mitja de jubilació d' home són 1010 €, la d'una dona són 598 € i si mirem les prestacions contributives per desocupació,un home són 29,84 € i una dona 25€ , un 85 % de la dels homes.El que ens porta a menys autosuficiència i per tant, a més dificultat de llibertat.
En sectors ocupem els sectors i som majoritàries en els més precaritzats, hi ha segregació horitzontal i vertical, evident. Però en èpoques de crisi cada vegada som més vulnerables , per exemple l'atur femení de llarga durada s'ha multiplicat per quatre durant aquests darrers dos anys de crisi,ara ja tenim més prestacions assistencials (52%) que contributives ,i certs permisos, com el de paternitat que ens podrien portar cap a la nova masculinitat o a la igualtat més efectiva s'han reduit, sent només un 1 %.
Hi ha canvis negatius radicals per exemple si parlem de titulats universitaris el 60 % són dones però en direccions generals només són dones un 4,5 % ,i només de pensar el que ens diu la Cambra de comerç de BCN en el seu estudi de que el PIB català perd 977 milions d' euros per manca del talent femení derivat de que un cop som mares moltes hem d'abandonar el mercat laboral o renunciar a promoció interna , se'm posen els pèls de punta, i em vé al cap´, què passaria amb una independència feminista?

EL 8 DE MARÇ ENCARA TENIM MOLT PER COMMEMORAR i el que està clar és que hem de continuar treballant en la lluita contra les desigualtats per guanyar espais i ho hem de fer des de dins , amb DONES AMB INICIATIVA, AMB DONES AMB EMPENTA,AMB DONES AMB ACTITUD MÉS ACTIVA , AMB DONES AMB LIDERATGE i tot per una societat més justa i equilibrada, que el gènere no sigui una dificultat sinó que entre tots i totes eliminem prejudicis i construim un mónmillor amb una nova organització social del treball i dels temps .

PER QUÈ EL MILLOR ACORD POSSIBLE-POST 3

Perque té en compte aspectes de carácter conjuntural,(la taxa d’atur dels joves doble la dels majors) i assumeix el repte d’un programa excepcional :PLA DE XOC PER COMBATRE LA DESOCUPACIÓ en dos col.lectius prioritaris ara mateix :JOVES I PERSONES A L’ATUR DE LLARGA DURADA.- Ja teniem des del passat 17 de setembre una mesura amb bonificacions a les quotes empresarials a la SS en els nous contractes indefinits que es féssin abans del desembre del 2011 en joves de 16 a 30 anys i amb majors de 45 anys.(què consti que generalemnt no estic a favor de bonificacions peròen moments tan complicats per millorar l’ocupabilitat de les persones el que calgui)
Bé, doncs ara en base a l’ ACORD SOCIAL I ECONÒMIC, a més de la reforma de les pensions, es cerca, també, l’efectivitat a curt termini:
Reducció de la quota empresarial a la Seguretat social durant 1 any (100% empreses petites i mitjanes i 75 % empreses grans) del contracte per a nous llocs de treball encara que siguin a temps parcial amb un mínim d’un 50 % de la jornada , això s’afegirà als estímuls que ja tenìem de la conversió d’aquests contractes a indefinits(la tranformació pot ser durant el primer any).La durada per fer-ho és de febrer 2011 a agost del 2011 (6 mesos) en collectius de menors de 30 anys i aturats de llarga durada (que siguin des de 1 de gener del 2011 inscrits a l’oficina d’ocupació i amb 12mesos d’inscripció )-. Un contracte a temps parcial que pot ser indefinit o temporal (durada 6 mesos).
A més requalificacions professionals de persones que han acabat la protecció d’atur a partir d’aquest 16 de febrer (demà passat)i no tinguin rendes superiors al 75 % del SMI (és a dir amb més de 415 €) amb un itinerari d’inserció personalitzat de 6 mesos per ajudar a cercar una nova ocupació en possibles sectors emergents .
També es posara a disposició dels majors de 45anys i dels que venen del sectors de la construcció, personal o promotors d’ocupació especialitzat per derivar-los cap a rehabilitació, instal.laciosn energètiques,seguretat,turismE, dependència … (els nous filons)
I un compromís d’apropar els centres de treball , els serveis públics d’ocupació i les persones que havien abandonat els seus estudis per tornar a reemprendre’ls.
Per tot això , si res més no, per poder veure llum al final d'aquest túnel tan negre del 2008-2010 en ocupació ,ja val la pena signar l’acord ,ara vé també hi ha un compromís per d’aquí un any s’avaluar les mesures ,i llavors será quan direm si és bo, molt bo o una mica bo o gens bo!
Així i aqui "Les àvies deien; si no ho has tastat no saps si és bo" !

PER QUÊ EL MILLOR ACORD POSSIBLE-POST 2

PER QUÈ parlem d’un pacte econòmic i social, d’un pacte global, ja que junt amb la reforma de pensions s’han inclós altres polítiques i actuacions de manera que així la reforma de les pensions es desvincula de la crisi económica i ens permetra revisar cada x temps .
Què hem pretés? A part d’enfortir el sistema públic de pensions per a tothom, ampliar la protecció social de les persones desocupades que ja veiem com a perduda amb l'anunci de la finalització dels 426€ i recuperant 400€ vinculats a la formació , orientar polítiques a l’impuls, la reactivació económica i la creació d’ocupació amb un pla de xoc 2011-2012, s’ha pactat en materia de política industrial, energética i d’innovació , s’ha aconseguit obrir un procés de diàleg de la Mesa de la funció Pública,amb possibles recuperacions de pèrdues anteriors i es definiran criteris bàsics per la reforma de la negociació col.lectiva.
D’aquesta manera , amb aquest pacte situem les reformes en l'àmbit d' alternativa i consens i el desvinculem de retallada i d’imposició, que és l'unic que veiem en els últims temps.
Tenim clar que el millor per garantir el sistema públic de pensions és la creació d’ocupació i la incentivació de l’activitat económica vers un canvi de model productiu: reforma de les polítiques actives, propostes de política industrial i de R+D+I com a motor d’economia, política energética per reduir el cost energètic global, i reforma de la negociació col.lectiva per millorar els llocs de treball i generar-ne amb qualitat, flexibilitat i formació.
Però tot això no ens fa perdre la nostra capacitat de reivindicació i mobilització en contra de la reforma laboral que ens van imposar durant el 2010 i per això presentarem una ILP en contra.
Així que,com sempre,farem ostentació dels estandarts que a la UGT tenim clars: reivindicació,mobilització i quan cal… ACORD ….per seguir reivindicant! Com deien els CLÀSSICS :els fruits de la terra són de tots, però la terra no és de ningú,per tant la lluita i el progrés són propietat de la classe treballadora i nosaltres en som la representació clara.

ES UN BON ACORD? ÉS EL MILLOR ACORD POSSIBLE.- POST 1

L’ACORD SOCIAL I ECONÒMIC, pretén donar confiança i impuls a la recuperació económica, donar confiança internacionals als mercats i sobretot fer cohesió social des del diàleg.
L’acord té una dimensió més enllà que el tema De les pensions, contempla la reforma de les polítiques actives , un pla de xoc per crear ocupació, un acord per reafirmar la política industrial, l’energètica i la innovació . Ens torna a situar aquells temes de la funció pública que teniem estancats i situa la reforma de la negociació col.lectiva i per tant desfa la imposició a que havíem arribat.

1/ En QUAN AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS:

El DRET DE LA JUBILACIÓ
El dret a la jubilació se situa a la franja de 63 a 67 i no sols a 67 com ens proposaven. S’incorpora la carrera laboral pel treballadors que hagin cotitzat 38,5 anys , que l’edat de jubilació podrá ser als 65 anys. L’aplicació será des del 2013 al 2027.(Tot i que s’amplia el període de còmput de 15 a 25 anys)

MANTENIM LA JUBILACIÓ ANTICIPADA I PARCIAL.-
La jubilació anticipada será voluntària a partir del 63 anys i 33 de cotització amb coeficient reductor (7,5%).No hi haurà coeficient reductor pels treballs amb penositat, perillositat,toxicitat… Per motius de crisi ERO… será a partir del 61 anys. Les jubilacions anticipades prèvies a aquest acord es mantindran.
La jubilació parcial continua als 61 anys .

PER CURA DE FILLS I JOVES.-
Les persones que han interromput la seva vida laboral per naixement o adopció d’un fill podrán avançar l’edat de jubilació 2 anys (9 mesos per cada fill/a)
Pels joves, els programes formatius com becaris tindran la mateixa protecció que els contractes formatius-

AUTÒNOMS.-
Les bases dels autònoms experimentaran un creixement acostant-se a les dels de règim general

Rauxa o seny, seny o rauxa?

Rauxa o seny, seny o rauxa ?Aquest és el dilema en que ens trobem molts dels defensors de la classe treballadora: Els i les sindicalistes!
Tots tenim clar el que ens demana” el cos i el cor”, davant qualsevol retallada o davant qualsevol petit retrocés cal una mobilització contundent.
En moments determinats , com en la retallada brutal que vam patir amb la reforma laboral cal utilizar el darrer recurs, el dret que tenim els treballadors /es per la pròpia defensa, la vaga general , però cal també, tenir clar que aquests és el darrer recurs .
Com estem i en quin moment estem ara ?Estem entre el “cos i cor” i el ” cap”!Si només escoltem el cos i el cor aniríem directament a una vaga general de nou,decididament, com ja han anunciat alguns altres, però si tenim el cap clar i pensem bé sabem que mentre hi hagi possibilitats a un acord,mentre hi hagi un temps per negociar hem d’esgotar tots els minuts i segons… `per què? , per que els treballadors s’ho mereixen! , si nosaltres els representem (i a comarques gironines la UGT som el 1er sindicat amb més de 2800 delegats i delegades que representen un munt de treballadors /es gironins ) no podem perdre la paciència a la primera de canvi, cal esgotar totes les possibilitats però també som persones i per tant tenim” cos i cor”,igual que tots els treballadors-es ,i això ens fa estar segurs de que no permetrem cap pèrdua de drets, que no ens deixarem trepitjar i que defensarem els drets aconseguits fins ara fins a esgotar les forces!!!!!…. Per això, denunciem, advertim i deixem clar que després del temps de negociació hi haurà la mobilització i si cal la vaga general com vam convocar el passat dia 20 de juny!!
Què evidenciem fins ara ?
Tenim una taxa d’atur de quasi el 20 % i en els joves del 40 % i volen que treballem fins a 67 anys per aconseguir una minsa pensió de jublilació.( A Girona la pensió mitjana és de 675 €, quasi 100 € menys que la mitjana catalana)
La reforma laboral en sis mesos ens ha deixat més precarietat, pitjors condicions laborals, sindicals i socials, per tant solucions nefastes per les persones i l’economia productiva.
Des d’any nou què tenim?
Pujada de la llum electrica d’un 9,8 %, del gas natural un 3,9 % i la bombona de butà un 3,1 %, l’aigua un 2,5 %, el tren un 2,3 %, la T-10 un 7% , els peatges de l’autopista un 3,5 % i els carburants un 3,1%,i correus un 7%....
Però també tenim que els salaris , la majoria congelats o amb una puja de l’1%,la reducció del 5% en la funció pública i l’acomiadament ,quasi gratis, amb l’aplicació de la reforma laboral i per si tot fos poc, la previsió d’anular els 426 € el mes de febrer per aquells que no tenen res de res…..
Amb aquesta perspectiva , ja cal que el govern comenci a presentar millors propostes per la negociació … en tot cas ,només se m'acudeix pensar que estarem a la taula fins el darrer moment, sempre amb actitud d’escolta ,però activa i combativa per decidir a favor de la clase treballadora! ENDAVANT ! I VALENTS EN LES DECISIONS PER LA CLASSE TREBALLADORA!!