APRENDRE, S' APRÈN CADA DIA AMB EL TREBALL, FORMAR-SE ÉS UN TREBALL DE TOTA LA VIDA.Mª AURÈLIA CAPMANY

La formació al llarg de la vida és un concepte relativament nou però força extès i, sobretot clau, per mantenir una societat activa tan laboral com socialment.
L'actual vida laboral és completament diferent de la de fa un temps, si abans es podia començar als setze anys en una empresa i en ella anar-se promocionant i fins i tot jubilar-se. Ara, no solsament canviem d'empreses sinó que fins i tot “ d'estats laborals “ com “d'estats d'ànims”, treballem , podem quedar a l'atur , canviar d’ empresa , de sector i de territori , tornar a l'atur , reciclar-nos ... per tant necessitem constantment formació , orientació i assessorament per continuar sent dinàmics i actius.
L'oferta de la formació professional integrant els tres subsistemes: formació reglada, continua i ocupacional serà una realitat concreta en els centres integrals (Ara només hi ha el de la Garrotxa i demà es constitueix el de Girona)però, ara per ara, és encara una ficció, en general, vers les necessitats que el mercat laboral demana.
Com a sindicat des d'UGT tenim clar que el nostre paper és envers 3 prioritats:
1/Planificar i executar cursos tan per a persones actives en el mercat laboral , com desocupades com orientació per les de col.lectius en risc d’ exclusió.
2/Fer les tasques de seguiment i control de la formació en general,per exemple participant en les meses locals comarcals (9 a comarques gironines) on es detecten les necessitats formatives del territori...
3/ Portar a terme els debats, el coneixement i les reivindicacions necessaris per adaptar al màxim l'oferta formativa a les demandes del mercat gironí . La jornada d’ avui n' ha sigut un bon exemple.

Tenim sempre present que només així, pensant en el servei a les persones, podrem aconseguir una formació permanent.

Hi guanyarà l'empresa , la classe treballadora i per tant la societat en general que és el nostre punt d’ horitzó .

JO TINC LA CORONA, QUE VINGUIN A BUSCAR-LA.ANGELA BUSTILLO- any 2007

He anat escrivint temes seguint el que em diu el cor o el cap però com molts i moltes heu vist he encapçalat el post amb una frase o una dita d’ una dona .
L’ objectiu és simplement adonar-nos que les dones al llarg de la història sempre hem llegit , pensat, escrit i dit , treballem en el sector sigui o en la època que visquem , malgrat, en general no es reflecteixi ni en els llibres ni en les cites dels discursos.
Des de fa dies rebo en el correu ,de manera formal o informal, frases seleccionades per amistat o per coneguts per poder transmetre en algun post, amb aquestes ratlles vull agrair el fet i animar a que si us ve de gust ho continueu fent. Per mi, és molt gratificant , tinc la sensació que el bloc és un treball compartit .
La frase d’ avui no és per reflexionar (pels comentaristes que de vegades heu de llegir dues vegades per descobrir-hi el fons i la frase- eh Joan-), és una frase literal.
Es tracta de l’entrevista que sortia ahir a la contraportada d’ un diari explicant que l’ Àngela Bustillo , miss Cantàbria era desposseïda del títol per ser mare. ¨
No entraré en debat sobre els concursos de mis, místers o semblants . El fet és la discriminació per ser mare!
Les bases del concurs no permeten ser mare, algunes professions tampoc, encara que d’ alguna manera més encoberta :
Si se t ‘acaba el contracte estant embarassada te’l renoven?
Si vas a una entrevista de feina i dius que tens un fill o filla de mesos seràs seleccionada?
Qui vol o pot treballar en el sector serveis, amb fills petit , amb jornades partides fins a les 9h o les 10 h del vespre?
Es demana que creixi la natalitat però els canvis socials són tan lents que és una contradicció!
Molt bé Àngela , a la teva manera, has plantat cara contra el sexisme!

LLUITEM JUNTS. HI HA MOLTS PREJUDICIS PER ELIMINAR I AIXÒ ÉS LA LLUITA SOCIAL. RIGOBERTA MENCHÚ discurs 2001

Avui, des de l’ UGT comarques gironines hem organitzat la pre-estrena del documental “Somos Andando” de la Fundació Comaposada (UGT) i dirigit per Pep Caballé.
L’ acte estava emmarcat en les Jornades de la Universitat de Girona i Universitats Nicaragüenses per reforçar la campanya “Yo si puedo” amb la que ja diversos pobles s’han declarat lliures d’ analfabetisme.
Es tracta d’ un documental on es reflecteix la vida i el treball de persones de Nicaragua, dels anomenats treballs informals. D’ aquelles persones que no són explotades per cap patró, ja que treballen per elles ,però que són víctimes de la precarietat més absoluta. El seu salari és una tercera part del necessari per la “canasta diària”.
En el documental , l’ Humberto decideix sindicar-se, conèixer què és un sindicat i per a què serveix , quines avantatges comporta i què soluciona estar units.

Els fets passen a Managua però la realitat és que podria passar exactament igual aquí.

Ha acabat l’ acte amb unes paraules de l’ Orlando Pineda en que ha posat de manifest la diferència de les prioritats polítiques del govern sandinista amb l’ anterior presidit per Violeta Chamorro . Des d’ aquest any , ja no es paga per anar a l’ escola, els medicaments i les visites mèdiques tornen a ser gratuïtes i segons ell, tornen a fer el país per les persones.

“Si només els rics estudien només els rics sabran” ha comentat Camil Ros Secretari General d’ UGT comarques gironines en la presentació de l' acte.

LA DIVISIÓ DE LA HUMANITAT ENTRE VELLS TRAPELLES I HONESTOS LLETJOS NO M' AGRADA. Mª AURELIA CAPMANY ( 1918-1991)

Fa molts temps que vaig sentir a parlar de”inteligència emocional”.
És possible que els primers a parlar-ne fossin els psicòlegs Salovey i Mayer l’ any 1990.
Més tard, aquesta idea va ser popularitzada per Daniel Goldman que va aconseguir fer-ne el tema central d’ un llibre de psicologia i es va convertir en un èxit sense precedents .
Sembla ser que la I.E s’ha convertit en un manual per empresaris i per departament de recursos humans a l’ hora de cercar la millor classe treballadora i per alguns polítics que han trobat la clau per apropar-se a la gent i formar els seus equips.
Els principis de la I E, podrien ser :
Empatia .- Capacitat per posar-se en el lloc de l’ altre- i confiança en les persones que ens envolten.
Facilitat per expresar les pròpies emocions i comprendre les dels altres.
Habilitat per interactuar amb els altres i adaptar-se als seus temperaments i punts de vista.
Coneixement , control i bona gestió de l’ ansietat i de les divergències
Motivació i optimisme , per poder acceptar tot tipus de resultats .
Flexibilitat per adaptar-se a les noves situacions i a les singularitats de cada moment.

Ara que es comencen a dissenyar les llistes dels partits polítics en els municipis de cara a les properes eleccions ,a més de coincidir amb la ideologia política , els que ens hi hem engrescat, tenim una fòrmula per aplicar-nos i així estar segurs que l’ equip que ens acompanya o lidera és el nostre equip.

Ara per ara, ,jo no en dubto! Em presento a la llista d’ Esquerra del municipi de Torroella de Montgrí i l Estartit.

LA VIDA ÉS UN GUIÓ . Isabel Coixet.Directora de cinema i publicista

Viatjar o escapar-se un cap de setmana de la rutina diaria és , per mi, un dels plaers més grans imaginables.
No necessito ni anar molt lluny ni cercar sensacions estranyes. Moure’m. Cercar indrets paisatgístics. Perdre’m. Deixar-me seduir per nova gent. Visitar nous horitzons. Menjar diferent, en altres hores i en altres llocs. Contemplar paisatges urbans. Admirar monuments. Comparar casa nostra amb altres països....
Irlanda és un lloc on perdre’s. Dublin és una ciutat encantadora .
Et provoca una sensació de pau i de tranquil·litat i alhora d’ enrenou i moviment .Té tots els trets diferencials d’ un poble .La seva gent es mostra oberta i acollidora. Descobreixes , una vegada més, la prioritat per la cultura , en els museus tens l’entrada lliure i per contra, entrar a qualsevol església s’ha de pagar. (La religió és personal).
Se’t posa la pell de gallina visitant la presó on tants líders independentistes van ser torturats i executats .
Per contra, relaxa prendre una cervesa negra Guinnes en el centre barri Del Temple.
Escapar-se uns dies a aquesta república , governada per una periodista de Belfast , malgrat sigui conservadora, és un plaer i si la companyia és bona , tot és complaent .

VEURE UNA VEGADA EQUIVAL A ESCOLTAR MIL VEGADES.proverbi xinés

Catalunya va registrar l'any passat 143 accidents laborals mortals , un 34,5% més que l' any anterior ,segons el Departament de Treball i pel que portem de quasibé dos mesos del 2007 les xifres no baixen.

Aquestes serien les dades oficials i no en dubto ni per un moment de que són certes, però aquest matí quan en llevar-me, sentia les declaracions d' un company delegat del sindicat UGT, a Catalunya-ràdio, explicant que els dos morts de l' accident d' ahir de la construcció pertanyien a una empresa subcontractada, que no se savia quant treballadors /es tenia i que els seus assalariats - la majoria immigrants- cobraven 40 € diaris, se m'han posat els pèls de punta.

Això és el que volem? Vinga lleis , vinga parlar de salut laboral , vinga fer-nos ressó de qui és la culpa i els accidents augmenten...

Cal prendre mesures molt urgents i efectives, qualsevol dia potser el teu amic o amiga el que perdi la vida per culpa del treball i això és indigne,,va contra els mateixos drets humans i ens convé tenir present el mateix lema que en el transport de carretera: Per guanyar-te la vida no perdis la vida!

Necessitem més inspectors , actuar amb els mals empresaris com a deliqüents i al mateix temps cada un i una de nosaltres no ha de voler arriscar-se en res que no comporti una bona seguretati és més, denúnciar allò que veiem que és una mala pràctica anant pel carrer o en la nostra empresa o en la veïna .

Aquestes dades del Departament de treball no poden tenir cap més calificatiu que indecents:

El total d'accidents laborals registrats a Catalunya el 2006 va ser de 162.979, davant els 152.674 de l'any anterior. Aquests sinistres es van produir en 52.894 empreses, el 18,7% de les que hi ha a la comunitat. El sector més afectat va ser la construcció, seguit per la indústria.

Hem de dir JA N´HI HA PROU ,D' UNA VEGADA PER TOTES!

LES PERSONES QUE PENSEN QUE NO SÓN CAPACES DE FER ALGUNA COSA, NO HO FARAN MAI, ENCARA QUE TINGUIN APTITUDS.INDIRA GANDHI(1917-1984)

El conseller de governació, Joan Puigcercós, informava en el Congrés de la 3GSM d’un pacte que va signar ahir mateix la Generalitat en la telefonia mòbil amb els grans operadors Movistar, Vodafone, Orange, i els grans fabricants Alcaltel, Grundig, Motorola i Nokia per a la normalització de l’ús del català. Ja era hora !
Es un petit exemple del que en els discursos en diem el patriotisme social.
De fet el patriotisme social és aquell que aposta pel futur, pensant en el present i sense renunciar a recuperar res del nostre passat com a nació que considerem que val la pena actualitzar.
Un patriotisme pensat per cohesionar però amb un fort i irrenunciable sentiment d’ identitat nacional de Catalunya .
Sí senyors i senyores, podem dir que l’ exemple seria una part del patriotisme , ara ens faltarà seguir tots i totes la consigna pel dia 1 de març , que sigui el dia sense mòbil, i a veure si aquesta “vaga encoberta” de no telefonar ens ajuda a poder signar l’altra part més social: abaixar el preu dels minuts de la trucada i aconseguir que les noves tecnologies arribin a tothom .
En realitat, només amb la voluntat i la constància de tots i totes aconseguirem les fites que ens marquem.