Avui a Torroella he assistit a un acte molt emotiu.
S´han presentat els dos llibres de l´autora Anna Almazán, un assaig sobre la infanticida de l´autora Caterina Albert (Víctor Català) i un llibre de poemes :Columna Vertebral.
Generalment, una presentació de llibre sol ser un acte cultural, i interessant, però avui s´ha demostrat que a més pot ser creatiu, emotiu i sensible,
La Mª Teresa de la llibreria “El Cucut” ,presentant el llibre “Entorn de la Infanticida “ de forma planera però clara ens ha fet reviure com devia ser la vida de les dones només fa pocs anys, les que vivien a pagès amb solitud i feinejant en els treballs de camp i prou, i al mateix temps una noia de casa burgesa escriptora que guanya uns jocs florals però no se li reconeix el premi concedit només pel fet de ser dona (és l´inici del pseudònim Víctor Català). . El contingut de l´infanticida és també una reivindicació als desitjos, solituds, i pors més profunds d´una dona.
L´Anna Saurí ha desgranat l´altre llibre , aquest de poemes:la Columna Vertebral. Ha fet una recerca de les paraules que més sorgeixen en la lectura , presentant un acròstic de Columna ,així com de la sensibilitat de molts versos i la intuïció del dolor, de l´amor , desamor ... que s´entreveuen en els poemes de Columna vertebral.
La mateixa Anna Almazán ha llegit algun poema i finalment el cantant Tero ens ha demostrat la musicalitat en els versos , cantant-ne un poema que ha musicat , del mateix llibre.
L´acte, personalment, l´he vist com una reivindicació feminista, a la taula tres dones protagonistes i creatives i dos homes de “ florero”, l´alcalde i l´editor.
S´han presentat els dos llibres de l´autora Anna Almazán, un assaig sobre la infanticida de l´autora Caterina Albert (Víctor Català) i un llibre de poemes :Columna Vertebral.
Generalment, una presentació de llibre sol ser un acte cultural, i interessant, però avui s´ha demostrat que a més pot ser creatiu, emotiu i sensible,
La Mª Teresa de la llibreria “El Cucut” ,presentant el llibre “Entorn de la Infanticida “ de forma planera però clara ens ha fet reviure com devia ser la vida de les dones només fa pocs anys, les que vivien a pagès amb solitud i feinejant en els treballs de camp i prou, i al mateix temps una noia de casa burgesa escriptora que guanya uns jocs florals però no se li reconeix el premi concedit només pel fet de ser dona (és l´inici del pseudònim Víctor Català). . El contingut de l´infanticida és també una reivindicació als desitjos, solituds, i pors més profunds d´una dona.
L´Anna Saurí ha desgranat l´altre llibre , aquest de poemes:la Columna Vertebral. Ha fet una recerca de les paraules que més sorgeixen en la lectura , presentant un acròstic de Columna ,així com de la sensibilitat de molts versos i la intuïció del dolor, de l´amor , desamor ... que s´entreveuen en els poemes de Columna vertebral.
La mateixa Anna Almazán ha llegit algun poema i finalment el cantant Tero ens ha demostrat la musicalitat en els versos , cantant-ne un poema que ha musicat , del mateix llibre.
L´acte, personalment, l´he vist com una reivindicació feminista, a la taula tres dones protagonistes i creatives i dos homes de “ florero”, l´alcalde i l´editor.
Si teniu ocasió , no ho dubteu,llegiu els llibres, hi trobareu un llenguatge viu, colpidor i directe i alhora seductor i exponent de vivències i experiències, és una mostra més de la força de les dones!
2 comentaris:
Columna vertebral és un llibre de poemes molt tristos,és el desamor d´una persona , llegits però són musicals.
Hola Dolors,
L'altra dia a l'acte volia aprofitar per donar-te la benvinguda al grup d'ERC, ja que encara no havia tingut ocasió de fer-ho, però com bé saps en actes amb tanta gent la cosa sempre es complica.
En primer lloc volia fer-te saber com és d'encoratjador veure que gent trempada puja al mateix carro que un/una va decidir pujar fa un temps i, en segon lloc, perquè si a sobre és una dona ja és "bimbo" que diuen els ocellaires cada cop que veuen una espècie nova. Parlant d'espècies, ja hauràs vist que, dins del partit, del nostre gènere anem una xic coixos, però tot s'arreglarà, n'estic segura; dit això, només em resta oferir-te el meu ajut per tot el que necessitis.
També vull felicitar-te pel blog i pels teus escrits, tot i que d'aquest de la presentació dels llibres de l'Anna Almazan discrepo que tractis de "florero", encara que amb to irònic, als dos senyors de la taula. Reconec que és una expressió que sempre m'ha ofès quan s'ha aplicat a dones i, consegüentment, en aquest cas a homes. El meu parer sobre aquest afer és que l'alcalde havia de fer d'alcalde i l'editor, d'editor, siguin del gènere, pensament i partit que siguin, tot i que, certament, es pot fer amb més gràcia o amb menys; però en aquesta presentació la gran protagonista era l'escriptora i la resta tenia l'obligació de fer el que bonament sabia, i crec que així va ser. No creus que hauríem de deixar-nos ja de florerus i floreres i anar per altres verals?
Una abraçada,
Gemma Garcia
Publica un comentari a l'entrada