Aquest dies,al TNC, es representa un clàssic d’ Oscar Wilde: El ventall de Lady Windermere traduït al català i sota la direcció de Josep Mª Mestres. L’acció es situa a l’Anglaterra victoriana del segle XIX i explica la història d’una jove pura, íntegra, lleial, (Sílvia Bel) intrigada per les visites del seu marit (David Selvas) a la senyora Erlynne, dama de reputació dubtosa (Carme Elias) i rebutjada per la societat, al mateix temps que es qüestiona les visites a casa seva d’un jove amic del marit (Abel Folk)L’ obra no tindria més rellevància que una comèdia-melodrama si no fos que malgrat els més de 100 anys, que separen l’ acció de l'obra i el públic espectador, s’endevina que la societat no ha canviat massa. La doble moral, l’ amor sincer o el joc de les aparences són el rerafons ara, i en aquella època.
Una sèrie de frases brillants, màximes, aforismes i epigrames que s’escolten en l’obra es podrien escoltar també en reunions de persones actualment, fent el mateix paper molts homes o moltes dones.Mentrés vas rient et ve una tristesa de pensar realment com som tots plegats!
La combinació de la diversió, la intel·ligència ,l’emoció i la profunditat , un vocabulari exuberant són la combinació de l’ obra de Oscar Wilde, un autor virtuós amb el llenguatge i no, en la seva vida segons diuen.Ahir, al final de l’ obra hi havia col·loqui amb el director ,el traductor i tota la companyia. La conclusió seria que van fer un acostament a l’obra amb respecte a l’ autor però apropant el text a la gent. Vam descobrir que el bonic de l’obra, fluïda i natural, és que sembla molt fàcil però que la dificultat la deixen en els assajos. Us la recomano,per disfrutar amb finesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada