L'ESPECIALITZACIÓ I L'ORGANITZACIÓ SÓN LA BASE DEL PROGRÉS HUMÀ.- Charlotte Perkins Gilma. publicista

Em van demanar que fes un escrit pel Punt Diari referent a la cooperació i a la solidaritat, del que per mi havien de ser aquests conceptes. Això és el que he enviat,la cooperació com a transformació social, el publicaran un dia d'aquests:

LA COOPERACIÓ COM A MITJÀ DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL.-

És una realitat evident que vivim en un món cada cop més interdependent.
Els problemes, les realitats i les esperances del Sud afecten al Nord i viceversa.

Actualment, tenint en compte que formem part d’un mon globalitzat i amb un fort desenvolupament dels mitjans de comunicació ,per una banda hem aconseguit fer més fàcil la informació i la relació amb els altres països: Ens assabentem del que passa en pocs minuts i som capaços de reaccionar si volem amb temps molt més reduïts. Però, al mateix temps, la pobresa, les dificultats i el poc estat del benestar de molta de la població del Sud ens afecta també en el dia a dia cada cop més directament: Les empreses es traslladen en processos de deslocalització a països amb mà d’obra més barata i amb lleis molt permissives amb menys impostos, les poblacions de països més pobres es veuen obligades a emigrar desordenadament cap a països més rics, i els avenços aconseguits en la democratització d’alguns estats no han anat acompanyats de democratització de la vida social i de reforçament de la societat en general.

Tot això, implica un canvi radical de la idea o noció de cooperació que sovint es tenia fa força anys, en el sentit antic de paternalisme i només de cooperació com a transferència de recursos al Sud. Ara ja no ens val només amb campanyes d’emergència ni fent el que s’havia fet en que moltes entitats tenien projectes de construcció d’hospital, pous d’aigua o de letrines , ara, tot i que aquesta tasca continua sent imprescindible, no és suficient. Ens calen tres referents per reflexionar en definir i actuar en els conceptes de cooperació i solidaritat :

· La solidaritat ha de ser un referent comú per a totes les persones, tant del Nord com del Sud , ha d’establir les bases i els valors per construir una societat més justa , lluitar contra les formes d’exclusió, defensar els drets humans i aconseguir la igualtat de gènere i la sostenibilitat .

· La cooperació no la podem entendre com una política sectorial i aïllada , ha de fer-se establint relacions horitzontals de igual a igual, amb els actors del Sud i del Nord, lluny d’accions paternalistes, s’ha d’anar aconseguint un veritable partenariat o associació entre les persones del Sud i del Nord interessades en lluitar conjuntament per una societat més justa i solidaria. Ens cal una bona interrelació.

· Necessitem especialització, cadascú ha de fer allò que sap fer i ha après a fer i és cada col·lectiu que hauria de fer la cooperació des de la seva pròpia vessant però treballant en una idea general o global .Quan estem cooperant no només ajudem a altres ens ajudem a nosaltres mateixos. Per exemple la cooperació sindical és tenir present que la lluita en les millores de les condicions de treball nostres també passa perquè al Marroc , al Perú, a Nicaragua, a Guatemala o el Salvador tinguin unes condicions millor de treball i de respecte pels drets socials. Fer cooperació ajudant a plataformes sindicals d’ altres països, solidaritzant-nos amb les bases i els recursos de la gent que lluita allà per les mateixes idees encara que amb altres mitjans, enfortim la transformació social del món.

Tenint present aquests tres criteris, siguem a on siguem, en el municipalisme, en una entitat o associació, en un determinat sector de treball o simplement de manera individual podrem col·laborar en assolir un desenvolupament humà sostenible i planetari que és l’objectiu final de qualsevol acció encaminada a millorar el món.
En definitiva, des de les nostres vessants ens convé reflexionar i sobretot tenir clar que la cooperació ha de ser el mitjà per la transformació de la societat cap a una situació més justa i equilibrada .

Dolors Bassa