Ahir -15 de setembre, dia del meu sant, segons diuen - vam inaugurar l’exposició “Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí” i dic vam perquè qualsevol persona que ha nascut,viu o treballa al municipi de Torroella se l’ha de sentir seva.
Raons:
1/En Francesc Gimeno va estar sempre arrelat a Torroella, on se li va dedicar el nom al carrer on va transcórrer part de la seva vida.
2/L’exposició és el resultat final d’un treball de recerca de les beques de recerca Joan Torró i Cabratosa –també fill del municipi – que atorga el mateix ajuntament.
3/Les obres ens permeten apropar al nostre paisatge més apreciat : el Montgrí, el Baix Ter,l’Empordà, la costa Brava... per tant se’ns proposa una lectura del territori en clau artística .
4/És el recull d’obres provinents de diverses fonts, des de les dels Museus on estan ja exposades a obres particulars que no havien sortit a la llum.
5/Permetrà canviar la visió de la figura de l’artista, que potser s’ havia marcat massa amb el sobrenom maleït, esquerp, proletari...–exposició al MNAC l’any passat- i permet destacar els seus millors encerts en la pintura.
6/Treu la idea de localisme que de vegades s’imposa en exposicions d’artistes locals de museus locals pel fet que dos museus han treballat conjuntament en aquest mateix projecte-museu de la Mediterrània i Md’A de Girona
7/Darrera la petjada de Gimeno es nota que la comissària del projecte, Mariona Seguranyes, ha fet una bona feina i se l’ha estimada, ha contextualitzat l’obra en un espai familiar per a l’ artista i per a tots nosaltres.
Per tot això, per desenvolupar la sensibilitat personal i perquè la recuperació d’identitat en la doble vessant d’aquest projecte, expositiu i d’investigació, ens ajuda a fer més gran el nostre país us recomano la visita de les divuit obres d’en Francesc Gimeno, les dues d'en Martí Gimeno, les cinc de Joaquim Mir, les cinc de Ramon Call, les tres de Modest Urgell i, les tres de Josep Mª Mascort que són el conjunt de l’exposició.
Raons:
1/En Francesc Gimeno va estar sempre arrelat a Torroella, on se li va dedicar el nom al carrer on va transcórrer part de la seva vida.
2/L’exposició és el resultat final d’un treball de recerca de les beques de recerca Joan Torró i Cabratosa –també fill del municipi – que atorga el mateix ajuntament.
3/Les obres ens permeten apropar al nostre paisatge més apreciat : el Montgrí, el Baix Ter,l’Empordà, la costa Brava... per tant se’ns proposa una lectura del territori en clau artística .
4/És el recull d’obres provinents de diverses fonts, des de les dels Museus on estan ja exposades a obres particulars que no havien sortit a la llum.
5/Permetrà canviar la visió de la figura de l’artista, que potser s’ havia marcat massa amb el sobrenom maleït, esquerp, proletari...–exposició al MNAC l’any passat- i permet destacar els seus millors encerts en la pintura.
6/Treu la idea de localisme que de vegades s’imposa en exposicions d’artistes locals de museus locals pel fet que dos museus han treballat conjuntament en aquest mateix projecte-museu de la Mediterrània i Md’A de Girona
7/Darrera la petjada de Gimeno es nota que la comissària del projecte, Mariona Seguranyes, ha fet una bona feina i se l’ha estimada, ha contextualitzat l’obra en un espai familiar per a l’ artista i per a tots nosaltres.
Per tot això, per desenvolupar la sensibilitat personal i perquè la recuperació d’identitat en la doble vessant d’aquest projecte, expositiu i d’investigació, ens ajuda a fer més gran el nostre país us recomano la visita de les divuit obres d’en Francesc Gimeno, les dues d'en Martí Gimeno, les cinc de Joaquim Mir, les cinc de Ramon Call, les tres de Modest Urgell i, les tres de Josep Mª Mascort que són el conjunt de l’exposició.
2 comentaris:
Ai ai ai ai, jo com sempre a la parra, moltes felicitats, moltes felicitats, et desitjo malalta, moltes felicitats. Quatre dies i ja he enganxat mal de coll, casumdena. No conec gaire en Jimeno, em convé posar-me a to, però coi, falta temps. Reclamo fermament jornada de 20 hores i dies de 36. Què, tenim futur? Petons.
Felicitats Dolors.
Publica un comentari a l'entrada