4/10/07

“INVERTIR EN PREVENCIÓ DE RISCOS ÉS INVERTIR EN QUALITAT I COMPETITIVITAT" MAR SERNA .Actual consellera de Treball

Ahir dia 3 d’octubre ens sobtaven les declaracions del President de la FOEG,Sr Joan Martí- en nom dels empresaris .
Com a responsable de la política social i ocupació d’ UGT comarques gironines i sota el compromís de sentir-me representant de la veu dels treballadors i treballadores de les nostres comarques no puc fer res més que contestar amb tó clar i contundent les seves afirmacions.
Ens deia, en paraules textuals “la sinistralitat laboral correspon a la picaresca de treballadors que simulen accidents laborals” fins i tot ens parlava d’accidents greus o vertaders i accidents ficticis .
Evidentment tothom sap que les baixes qui les dictamina són els metges i per tant posar en dubte la professionalitat d’un col·lectiu tan important crec que ja en sí és una falta greu, però a més, tothom qui treballa sap les dificultats i els esforços que estem fent en aquest darrers temps en prevenció de riscos laborals. Tot aquest treball ha permés que els números, dades i estadístiques demostrin que els accidents lleus han baixat, tot i que encara ens falta molt per parlar de sinistralitat baixa.
Ningú vol estar ni malalt ni accidentat per voluntat pròpia ,però a més dels metges de capçalera, també hi ha les mútues que controlen i fan el seguiment de les baixes, així que no crec que la simulació dels mals sigui massa possible.
Per altra part, també ens parla que el govern ha de ser conscient que la normativa de riscos és impossible de complir i que són els mateixos treballadors , per exemple els de la construcció, els que burlen la seguretat i es treuen els casc o les tanques”. El que potser ha mancat dir, és que SEMPRE qui pateix l’accident és el treballador o treballadora,no l’empresari, i que totes les mesures són poques per no perdre la vida en el treball i dic això pensant en les 8 persones de les nostres comarques que han mort en accident laboral aquest 2007, fins avui, i les 68 persones que han patit accidents greus.
Som nosaltres, la classe treballadora, que ens juguem la vida per poder menjar i viure cada dia ! . El nostre dia a dia és treballar per viure i és l’empresariat qui ha de vetllar per les condicions físiques de l’entorn pels seus propis treballadors.
El darrer estudi del departament de treball, i el cito per no dir dades de la UGT i no se’m pugui titllar de dades desviades, diu : Més del 60% dels accidents greus i mortals es podrien evitar amb una bona prevenció i mesures de seguretat a la feina
Suposo que tot l’empresariat és conscient,teòricament, que el capital humà és imprescindible per a la seva empresa, per millorar la competitivitat i que és el seu principal actiu per seguir avançant, però segons algunes declaracions no ho sembla.
Només treballant junts, anant en el mateix vaixell i buscant les màximes mesures no només de seguretat sinó fins i tot de prevenció, aconseguirem l' objectiu que la sinistralitat sigui un tema menys dur del que és ara mateix.
PD/ El que dic aquí , i d'altres raonaments, els li he dit personalment, al Sr Joan,en el cara a cara, entre ell i jo, de ràdio SER avui al migdia.
PD/ Mentre escric aquest post en Dario Fo en el programa la nit al dia de TV3 denúncia que a Itàlia hi ha cada dia 3 morts blanques- treballadors que cauen de la bastida,accidents de la construcció -i que cal posar-hi fre. Espero que l'estrena d'avui,Temporada alta de Girona, amb la seva obra-monòleg sigui tot un èxit.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

estic d'acord amb el senyor joan marti, hi ha molte picaresca i als metges no es volen mollar i donan la baixa es cobreixen las espatlles, aqui a torroella teniu molts de casos que estan de baixa a la feina i tenen cuento, perque cuento es esta de baixa i anar a fregar apartaments per un altre costat, i aqui a torroella en aquets moments hi ha gen aixi.

Anònim ha dit...

Felicitats pel post! Tens tota la raó, som els treballadors els que ens juguem la vida.

Anònim ha dit...

No sé com es fa perque surti tot el meu nom.
Llegeixo els teus escrits perque et conec de fa molt temps,de quan treballaves de mestra a Palafrugell.
El meu cosí va morir en el treball,en una fàbrica. No havien parat una màquina i ell pasava en aquell moment, el rodillo li va anar a sobre. Va estar en coma uns mesos i després es va morir.
Tots ho hem passat molt malament,d'això en fa cinc anys i encara no ens recuperem, ha deixat dos fills petits i una dona jove amb molts problemes.
Si això aquesta gent en diuen picaresca.
Si l'empresari hagués tingut claus de seguretat a la màquina el meu cosí seria viu, però eren massa cares en aquell moment per comprar-les (1500 ptes per màquina).
Estic d'acord amb tu , cap mesura és prou per salvar una vida. Quants empresaris han mort en la seva feina?(alguns en accident de trànsit però això som tots que hi estem exposats),jo pregunto en els seus despatxs per causa del treball?

Anònim ha dit...

Tens raó Margarita i això els hi ho podeu preguntar vosaltres quan aneu a les ràdios amb ells.Quants empresaris han mort,en el seu treball?
Quants pateixen accidents de treballmentre treballen?
Soc del teu poble i a aquest en Pere Bonfill dir-li que és allò de que por una vez que maté un perro me llamaron mataperros, Quanta gent coneixes de baixa laboral que vagi a treballar en apartaments? un,dos ? A Torroella em sembla que hi vivim 11000 persones.

zel ha dit...

Hola, Dolors. No m'extranya algun comentari d'algun empresari. Allò pel que em vaig barallar tantes vegades amb la meva mare, que tenia la filosofia típica dels seixanta " si l'amo va bé, els treballadors estan bé, per tant, l'amo sempre té raó" encara és vigent segons en quin tipus d'empresariat, pels quals l'unic que compta a final d'any són els seus beneficis i alguns prefereixen tancar l'empresa abnas de deixar de guanya, no ja un mínim decent que els permeti mantenir el negoci, és que s'han de fer rics, d'allò que se'n diu que els beneficis sempre han de seguir una corba ascendent encara que els treballadors perdin poder adquisitiu, perdin seguretat (massa inversions) i si una màquina requereix una gran inversió, es compra, sempre i quan suposi a la llarga més rendabilitat que no pas el sou, despeses en seguretat social i inversió humana i d'acompanyament dels treballadors. Fora persones, fora problemes. Mira els guanys i les despeses i veurem les proporcionalitats. Ai, el món.

Anònim ha dit...

Tota precaució es poca per evitar accidents,peró jo també penso que es veritat que hi ha picaresca.tots en coneixem casos peró vaja sempre val mes "ser un petit amo que un gros mosso"
FORA ACCIDENTS sobre tot.

Anònim ha dit...

Avui els tribunals us han donat la raó. Un empresari condemnat per la mort de dos treballadors. Ja era hora!

Estela ha dit...

totalment d´acord Dolors, de fet aquest curs farem un curset a l´escola relacionat amb la prevenció de riscos.Una abraçada.

Anònim ha dit...

Tota precaució es poca, cal invertir en seguretat per evitar accidents laborals, però també cal parlar del que fant a altres paisos. Penseu que estem preparats per exemple de que als llocs de treball es facin controls de alcoholemia de sorpressa com es fant a Angleterra? No penseu que el consum d'alcohol al llarg de tot el dia pot provocar accidents? Qui no ha vist el tipic restaurant de menús ple de treballadors que comencen amb cervessa, dinant amb vi i acaban amb el carajillo? I després a enfilarse a les vestides o a conduir retros o a manipular eines perillosses.

Anònim ha dit...

A l'últim anònim, si a Regne Unit han implantat controls per alcoholemia per sorpresa és precisament perquè l'alcohol era una de les causes principals d'accidents, no perquè estiguéssin preparats o no!
Si aquí s'implantessin mesures semblants no fora dolent, això està clar.
Però no cal confondre a la gent (o intentar-ho) si cal que es faci, però una administració que no té capacitat per a actuar al dia amb les denúncies, pot carregar-se amb tasques addicionals? Ho posen més mitjans (inspectors/es) o per molt que es digui, es mani o dictamini no es podrà fer res!
L'Estat espanyol és el que té el nombre d'inspectors/es més baix d'Europa per nombre de treballadors!

Sa Punxa