APRENDRE, S' APRÈN CADA DIA AMB EL TREBALL, FORMAR-SE ÉS UN TREBALL DE TOTA LA VIDA.Mª AURÈLIA CAPMANY

La formació al llarg de la vida és un concepte relativament nou però força extès i, sobretot clau, per mantenir una societat activa tan laboral com socialment.
L'actual vida laboral és completament diferent de la de fa un temps, si abans es podia començar als setze anys en una empresa i en ella anar-se promocionant i fins i tot jubilar-se. Ara, no solsament canviem d'empreses sinó que fins i tot “ d'estats laborals “ com “d'estats d'ànims”, treballem , podem quedar a l'atur , canviar d’ empresa , de sector i de territori , tornar a l'atur , reciclar-nos ... per tant necessitem constantment formació , orientació i assessorament per continuar sent dinàmics i actius.
L'oferta de la formació professional integrant els tres subsistemes: formació reglada, continua i ocupacional serà una realitat concreta en els centres integrals (Ara només hi ha el de la Garrotxa i demà es constitueix el de Girona)però, ara per ara, és encara una ficció, en general, vers les necessitats que el mercat laboral demana.
Com a sindicat des d'UGT tenim clar que el nostre paper és envers 3 prioritats:
1/Planificar i executar cursos tan per a persones actives en el mercat laboral , com desocupades com orientació per les de col.lectius en risc d’ exclusió.
2/Fer les tasques de seguiment i control de la formació en general,per exemple participant en les meses locals comarcals (9 a comarques gironines) on es detecten les necessitats formatives del territori...
3/ Portar a terme els debats, el coneixement i les reivindicacions necessaris per adaptar al màxim l'oferta formativa a les demandes del mercat gironí . La jornada d’ avui n' ha sigut un bon exemple.

Tenim sempre present que només així, pensant en el servei a les persones, podrem aconseguir una formació permanent.

Hi guanyarà l'empresa , la classe treballadora i per tant la societat en general que és el nostre punt d’ horitzó .

JO TINC LA CORONA, QUE VINGUIN A BUSCAR-LA.ANGELA BUSTILLO- any 2007

He anat escrivint temes seguint el que em diu el cor o el cap però com molts i moltes heu vist he encapçalat el post amb una frase o una dita d’ una dona .
L’ objectiu és simplement adonar-nos que les dones al llarg de la història sempre hem llegit , pensat, escrit i dit , treballem en el sector sigui o en la època que visquem , malgrat, en general no es reflecteixi ni en els llibres ni en les cites dels discursos.
Des de fa dies rebo en el correu ,de manera formal o informal, frases seleccionades per amistat o per coneguts per poder transmetre en algun post, amb aquestes ratlles vull agrair el fet i animar a que si us ve de gust ho continueu fent. Per mi, és molt gratificant , tinc la sensació que el bloc és un treball compartit .
La frase d’ avui no és per reflexionar (pels comentaristes que de vegades heu de llegir dues vegades per descobrir-hi el fons i la frase- eh Joan-), és una frase literal.
Es tracta de l’entrevista que sortia ahir a la contraportada d’ un diari explicant que l’ Àngela Bustillo , miss Cantàbria era desposseïda del títol per ser mare. ¨
No entraré en debat sobre els concursos de mis, místers o semblants . El fet és la discriminació per ser mare!
Les bases del concurs no permeten ser mare, algunes professions tampoc, encara que d’ alguna manera més encoberta :
Si se t ‘acaba el contracte estant embarassada te’l renoven?
Si vas a una entrevista de feina i dius que tens un fill o filla de mesos seràs seleccionada?
Qui vol o pot treballar en el sector serveis, amb fills petit , amb jornades partides fins a les 9h o les 10 h del vespre?
Es demana que creixi la natalitat però els canvis socials són tan lents que és una contradicció!
Molt bé Àngela , a la teva manera, has plantat cara contra el sexisme!

LLUITEM JUNTS. HI HA MOLTS PREJUDICIS PER ELIMINAR I AIXÒ ÉS LA LLUITA SOCIAL. RIGOBERTA MENCHÚ discurs 2001

Avui, des de l’ UGT comarques gironines hem organitzat la pre-estrena del documental “Somos Andando” de la Fundació Comaposada (UGT) i dirigit per Pep Caballé.
L’ acte estava emmarcat en les Jornades de la Universitat de Girona i Universitats Nicaragüenses per reforçar la campanya “Yo si puedo” amb la que ja diversos pobles s’han declarat lliures d’ analfabetisme.
Es tracta d’ un documental on es reflecteix la vida i el treball de persones de Nicaragua, dels anomenats treballs informals. D’ aquelles persones que no són explotades per cap patró, ja que treballen per elles ,però que són víctimes de la precarietat més absoluta. El seu salari és una tercera part del necessari per la “canasta diària”.
En el documental , l’ Humberto decideix sindicar-se, conèixer què és un sindicat i per a què serveix , quines avantatges comporta i què soluciona estar units.

Els fets passen a Managua però la realitat és que podria passar exactament igual aquí.

Ha acabat l’ acte amb unes paraules de l’ Orlando Pineda en que ha posat de manifest la diferència de les prioritats polítiques del govern sandinista amb l’ anterior presidit per Violeta Chamorro . Des d’ aquest any , ja no es paga per anar a l’ escola, els medicaments i les visites mèdiques tornen a ser gratuïtes i segons ell, tornen a fer el país per les persones.

“Si només els rics estudien només els rics sabran” ha comentat Camil Ros Secretari General d’ UGT comarques gironines en la presentació de l' acte.

LA DIVISIÓ DE LA HUMANITAT ENTRE VELLS TRAPELLES I HONESTOS LLETJOS NO M' AGRADA. Mª AURELIA CAPMANY ( 1918-1991)

Fa molts temps que vaig sentir a parlar de”inteligència emocional”.
És possible que els primers a parlar-ne fossin els psicòlegs Salovey i Mayer l’ any 1990.
Més tard, aquesta idea va ser popularitzada per Daniel Goldman que va aconseguir fer-ne el tema central d’ un llibre de psicologia i es va convertir en un èxit sense precedents .
Sembla ser que la I.E s’ha convertit en un manual per empresaris i per departament de recursos humans a l’ hora de cercar la millor classe treballadora i per alguns polítics que han trobat la clau per apropar-se a la gent i formar els seus equips.
Els principis de la I E, podrien ser :
Empatia .- Capacitat per posar-se en el lloc de l’ altre- i confiança en les persones que ens envolten.
Facilitat per expresar les pròpies emocions i comprendre les dels altres.
Habilitat per interactuar amb els altres i adaptar-se als seus temperaments i punts de vista.
Coneixement , control i bona gestió de l’ ansietat i de les divergències
Motivació i optimisme , per poder acceptar tot tipus de resultats .
Flexibilitat per adaptar-se a les noves situacions i a les singularitats de cada moment.

Ara que es comencen a dissenyar les llistes dels partits polítics en els municipis de cara a les properes eleccions ,a més de coincidir amb la ideologia política , els que ens hi hem engrescat, tenim una fòrmula per aplicar-nos i així estar segurs que l’ equip que ens acompanya o lidera és el nostre equip.

Ara per ara, ,jo no en dubto! Em presento a la llista d’ Esquerra del municipi de Torroella de Montgrí i l Estartit.

LA VIDA ÉS UN GUIÓ . Isabel Coixet.Directora de cinema i publicista

Viatjar o escapar-se un cap de setmana de la rutina diaria és , per mi, un dels plaers més grans imaginables.
No necessito ni anar molt lluny ni cercar sensacions estranyes. Moure’m. Cercar indrets paisatgístics. Perdre’m. Deixar-me seduir per nova gent. Visitar nous horitzons. Menjar diferent, en altres hores i en altres llocs. Contemplar paisatges urbans. Admirar monuments. Comparar casa nostra amb altres països....
Irlanda és un lloc on perdre’s. Dublin és una ciutat encantadora .
Et provoca una sensació de pau i de tranquil·litat i alhora d’ enrenou i moviment .Té tots els trets diferencials d’ un poble .La seva gent es mostra oberta i acollidora. Descobreixes , una vegada més, la prioritat per la cultura , en els museus tens l’entrada lliure i per contra, entrar a qualsevol església s’ha de pagar. (La religió és personal).
Se’t posa la pell de gallina visitant la presó on tants líders independentistes van ser torturats i executats .
Per contra, relaxa prendre una cervesa negra Guinnes en el centre barri Del Temple.
Escapar-se uns dies a aquesta república , governada per una periodista de Belfast , malgrat sigui conservadora, és un plaer i si la companyia és bona , tot és complaent .

VEURE UNA VEGADA EQUIVAL A ESCOLTAR MIL VEGADES.proverbi xinés

Catalunya va registrar l'any passat 143 accidents laborals mortals , un 34,5% més que l' any anterior ,segons el Departament de Treball i pel que portem de quasibé dos mesos del 2007 les xifres no baixen.

Aquestes serien les dades oficials i no en dubto ni per un moment de que són certes, però aquest matí quan en llevar-me, sentia les declaracions d' un company delegat del sindicat UGT, a Catalunya-ràdio, explicant que els dos morts de l' accident d' ahir de la construcció pertanyien a una empresa subcontractada, que no se savia quant treballadors /es tenia i que els seus assalariats - la majoria immigrants- cobraven 40 € diaris, se m'han posat els pèls de punta.

Això és el que volem? Vinga lleis , vinga parlar de salut laboral , vinga fer-nos ressó de qui és la culpa i els accidents augmenten...

Cal prendre mesures molt urgents i efectives, qualsevol dia potser el teu amic o amiga el que perdi la vida per culpa del treball i això és indigne,,va contra els mateixos drets humans i ens convé tenir present el mateix lema que en el transport de carretera: Per guanyar-te la vida no perdis la vida!

Necessitem més inspectors , actuar amb els mals empresaris com a deliqüents i al mateix temps cada un i una de nosaltres no ha de voler arriscar-se en res que no comporti una bona seguretati és més, denúnciar allò que veiem que és una mala pràctica anant pel carrer o en la nostra empresa o en la veïna .

Aquestes dades del Departament de treball no poden tenir cap més calificatiu que indecents:

El total d'accidents laborals registrats a Catalunya el 2006 va ser de 162.979, davant els 152.674 de l'any anterior. Aquests sinistres es van produir en 52.894 empreses, el 18,7% de les que hi ha a la comunitat. El sector més afectat va ser la construcció, seguit per la indústria.

Hem de dir JA N´HI HA PROU ,D' UNA VEGADA PER TOTES!

LES PERSONES QUE PENSEN QUE NO SÓN CAPACES DE FER ALGUNA COSA, NO HO FARAN MAI, ENCARA QUE TINGUIN APTITUDS.INDIRA GANDHI(1917-1984)

El conseller de governació, Joan Puigcercós, informava en el Congrés de la 3GSM d’un pacte que va signar ahir mateix la Generalitat en la telefonia mòbil amb els grans operadors Movistar, Vodafone, Orange, i els grans fabricants Alcaltel, Grundig, Motorola i Nokia per a la normalització de l’ús del català. Ja era hora !
Es un petit exemple del que en els discursos en diem el patriotisme social.
De fet el patriotisme social és aquell que aposta pel futur, pensant en el present i sense renunciar a recuperar res del nostre passat com a nació que considerem que val la pena actualitzar.
Un patriotisme pensat per cohesionar però amb un fort i irrenunciable sentiment d’ identitat nacional de Catalunya .
Sí senyors i senyores, podem dir que l’ exemple seria una part del patriotisme , ara ens faltarà seguir tots i totes la consigna pel dia 1 de març , que sigui el dia sense mòbil, i a veure si aquesta “vaga encoberta” de no telefonar ens ajuda a poder signar l’altra part més social: abaixar el preu dels minuts de la trucada i aconseguir que les noves tecnologies arribin a tothom .
En realitat, només amb la voluntat i la constància de tots i totes aconseguirem les fites que ens marquem.

QUAN MÉS SIMPLIFIQUIS LA VIDA, MÉS ESPAI TINDRÀS PER A LA CLAREDAT I LA CREATIVITAT. ELAINE ST JAMES

Fer la feina ben feta no depèn només de les eines i l’actuació de cada moment ,es tracta de la nostra pròpia salut , es tracta de sentir que personalment estem bé i per això necessitem conciliar la nostra vida laboral amb la personal i la familiar, sigui quina sigui la nostra circumstància actual de família.

El concepte de conciliació amb el nucli familiar no està ben resolt en la nostra societat, continuem pressuposant el rol reproductiu a les dones amb tot el temps que això comporta i el rol productiu continua sent masculí. Necessitem un pacte intergènere que tingui present la distribució del temps del treball, tan domèstic , com familiar, com remunerat i que impliqui un nou canvi social a tots nivells.
Està clar que conciliar vol dir fer compatible, i, quan en parlem de tots els àmbits d’una persona, estem reflexionant sobre disposar de temps i oportunitats per poder desenvolupar-nos en les diferents facetes de la nostra vida. Com a treballadors i treballadores volem créixer en la nostra activitat professional però també en la nostra vessant personal i social.
En conjunt, millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores serveix també per a millorar l’eficiència de les empreses i per això cal parlar de noves mesures com adaptació i reorganització d’horaris , per exemple adaptar l’hora de dinar a les necessitats de les persones i per tant poder sortir abans a la tarda, fer canvis o torns entre el mateix personal, establir jornades intensives, adaptació de la jornada a la formació , reducció de jornada per cura de familiars depenents, facilitats d’accés a la formació tan en l’orientació professional, com en l’ús de les noves tecnologies, com en les pròpies habilitats, prevenció de síndromes psicosocials i de l’ assetjament , serveis per facilitar la mobilitat, la salut, la cultura....

No fa tan temps que es van aconseguir fites importants com la jornada de 8 hores, la prohibició del treball infantil, el mes de vacances... i semblava difícil, ara hi ha moltes més mesures per continuar lluitant i aconseguir: Fer que la igualtat d’oportunitats sigui una realitat en la nostra societat.

FES EL QUE PUGUIS, AMB EL QUE TENS, ALLÀ ON SIGUIS .- Mercè Sala Schnorkowski, Presidenta de CES de Catalunya

Sembla ser que alguns et posen l’etiqueta del que fas com si fos el teu cognom. Ets futbolista , doncs ,au parla de futbol i prou. Això deu ser el que pensen alguns mitjans “espanyolistes” de l’Oleguer Preses.
No és un jugador i prou, és una persona compromesa amb la realitat social, va escriure el llibre “Camí d’Itaca” on ja reflexionava de temes com les desigualtats socials, el racisme, l’especulació immobiliària..., ha estudiat econòmiques i té idees pròpies i això clar, és mal vist.
No pot ser que un jugador faci quelcom més que ser ric i famós ,ens parli del futbol i vagi amb un cotxe sumptuós?
Ara, KELME, potser ell va escollir aquesta marca per ser dels països catalans?, no el vol patrocinar, creu que havia d’haver callat!
Personalment, crec que és important que la gent parli, pensi, discuteixi, avanci cap a noves fites ,i sobretot, que aquells que sovint aguanten la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació , quan els sembla, els facin servir per fer denúncia i explicar allò que podríem dir millorar la societat.
L’Oleguer ha sigut valent i simplement ha expressat la seva opinió, ha criticat l’Estat de Dret i ha reflexionat sobre els poders polítics i judicials.
La llibertat d’expressió és un dret i si ens dediquéssim a llegir i a reflexionar més, tots aquests rebomboris no passarien.
Alguns demanen que no s’acabi perjudicant al Barça, doncs, si el Barça tingués 11 Oleguers potser seriem molts més els aficionats i aficionades al club.

EL FUTUR PERTANY A QUI CREU EN LA BELLESA DELS SEUS SOMNIS Eleanor Roosevelt (1884-1960)

Hi ha moments en que explicar la tasca que fem en el dia a dia és més compromès i més difícil del que sembla i, sobretot, més que fer-la . Això és el que em passa quan la mainada em pregunta què fas, a què et dediques i la meva resposta és : sindicalista.
Què implica fer sindicalisme ?
Tinc un amic que comenta , ser sindicalista , sovint és ser gestor de conflictes i problemes i té raó:
Ens toca defensar l’Estat del Benestar i lluitar per aconseguir-ne un de millor, hem de preveure i solucionar conflictes abans no ens arribin, hem de denunciar injustícies, hem de solucionar entrebancs i dificultats ,però abans de res, hem de representar la classe treballadora en tots els seus aspectes, tan en els laborals com en els socials.
De vegades, tens la sensació de ser una gestoria de tràmits de papers però al mateix moment t’adones que el que fas és no permetre injustícies, altres et sembla que vas a una reunió sola i ,al moment, quan dones l’ opinió,ets conscient que amb la teva veu estàs representant a molta gent , i generalment el que tens clar en cada moment del dia és que treballes per les persones, i amb les persones.
Un sindicat és una organització de treballadors /es independent dels poders polítics i econòmics , en que hi participen també tots els col·lectius: joves, dones, persones en situació d’atur, immigrant...
Ser sindicalista implica treballar individualment pensant en equip per la defensa col·lectiva. Ens obliga a ser creatius en les formes , valents en les reaccions, clars en el missatge i constants en el treball amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de tothom.

SI PERDS EL CAP , PERDS LA LLIBERTAT. LUCÍA BOSÉ actriu (1931)

De vegades hi ha noticies que em sacsegen el cap i també el cor.
Aquesta setmana les torroellenques i els torroellencs podem gaudir del resultat d´una elecció fantàstica: El nom de la nova biblioteca municipal serà Pere Blasi. Me n’alegro molt! Aquest és el nom que optàvem molta gent del poble i sobretot les persones properes a Esquerra (fins i tot s’havien fet córrer e-mails recomanant la votació a favor del nom)pel significat de la persona que representa.
Pere Blasi va fer de pedagog i mestre durant més de 20 anys a Torroella i va impregnar a molta gent de la seva pedagogia activa i en defensa d´un model concret d´educació fonamentat en el coneixement de l´entorn (va escriure un manual de geografia elemental de Catalunya),va mantenir una activitat social contribuint a fundar l Ateneu, el llibre de la Festa Major (que encara s´edita )i la revista Emporium (recuperada per un grup de gent entre ells el meu oncle Jaume, fa molt poc) a l´any 1932 va ser elegit diputat al Parlament per ERC.
D´altra banda, una notícia que em costa d´entendre i suposo d´assumir, una hora més de castellà en els centres educatius?
Jo sóc de les que penso que la llengua ha de servir per entendre’ns i per unir , que és una eina per comprendre’ns però alhora és una expressió pròpia de cada individu i d’una col·lectivitat en concret , és el que ens fa poble i per tant un signe evident d’identitat. Però coneixent estudis que es fan ressó de la poca utilització social de la llengua catalana,veient que no es parla en els temps d’esbarjo dels centres escolars , en els llocs d’oci , fins i tot que en els comerços i en els carrers de Catalunya se sent molt més el castellà que el català, podem tapar-nos les orelles i els ulls ?. Sort que em diuen que Esquerra exigirà que el recurs contra el decret espanyol inclogui la supressió de la 3a hora i rebutjarà el decret d'educació si no es modifica, ja que si no, em pensava que vivíem en el país dels tres monos: callar, no mirar i no escoltar .

ALLÒ QUE FOU INSTINT SUPREM VA ESDEVENIR RESSÓ FUGAÇ - Anna Almazan Guillén (Barcelona-1957)

Avui a Torroella he assistit a un acte molt emotiu.
S´han presentat els dos llibres de l´autora Anna Almazán, un assaig sobre la infanticida de l´autora Caterina Albert (Víctor Català) i un llibre de poemes :Columna Vertebral.
Generalment, una presentació de llibre sol ser un acte cultural, i interessant, però avui s´ha demostrat que a més pot ser creatiu, emotiu i sensible,
La Mª Teresa de la llibreria “El Cucut” ,presentant el llibre “Entorn de la Infanticida “ de forma planera però clara ens ha fet reviure com devia ser la vida de les dones només fa pocs anys, les que vivien a pagès amb solitud i feinejant en els treballs de camp i prou, i al mateix temps una noia de casa burgesa escriptora que guanya uns jocs florals però no se li reconeix el premi concedit només pel fet de ser dona (és l´inici del pseudònim Víctor Català). . El contingut de l´infanticida és també una reivindicació als desitjos, solituds, i pors més profunds d´una dona.
L´Anna Saurí ha desgranat l´altre llibre , aquest de poemes:la Columna Vertebral. Ha fet una recerca de les paraules que més sorgeixen en la lectura , presentant un acròstic de Columna ,així com de la sensibilitat de molts versos i la intuïció del dolor, de l´amor , desamor ... que s´entreveuen en els poemes de Columna vertebral.
La mateixa Anna Almazán ha llegit algun poema i finalment el cantant Tero ens ha demostrat la musicalitat en els versos , cantant-ne un poema que ha musicat , del mateix llibre.
L´acte, personalment, l´he vist com una reivindicació feminista, a la taula tres dones protagonistes i creatives i dos homes de “ florero”, l´alcalde i l´editor.

Si teniu ocasió , no ho dubteu,llegiu els llibres, hi trobareu un llenguatge viu, colpidor i directe i alhora seductor i exponent de vivències i experiències, és una mostra més de la força de les dones!

CAP ESSER HUMÀ ÉS COMPLET EN SI MATEIX. Virginia Woolf (1882-1941)

Comença el mes de febrer.

Per a mi ,és un mes especial, vaig néixer un 2 de febrer nevat.I ho celebro cada any de tot grat.

Enrera queda aquest mes de gener 07 amb tots els seus ets i uts . No ha sigut un mes fàcil, per diverses raons, he passat moments d´indignació , de por , d´angoixa , fins i tot de ràbia per esdeveniments aliens a la meva persona. M´he adonat que qualsevol fet-de vegades fins i tot conegut a mitges pels altres - pot desencadenar reaccions socials difícils d´explicar, com és certa gent de "morbosa " en cercar una notícia, com alguns que haurien de ser companys en la lluita social pel col.lectius desfavorits esdeven poc nets o bé limitats als seus interessos particulars ... però malgrat aquest panorama,també m´he adonat que la gent més propera ha estat al meu costat , ha sabut agafar el timó i donar ànims per superar els petits moments de crisi, ha sabut aportar aquella confiança interna que tots necessitem i en tot cas, ha sabut transmetre la il.lusió per seguir intentant fer la feina ben feta. Un comentari de bloc en l´anterior post, per casualitat, deia si trobes una pedra, salta ,sempre hi haurà una mà amiga per continuar i aquesta és la veritable realitat. També m´he adonat que hi ha força gent ferma, que els que treballem per causes col.lectives no ho fem per interessos, sinó per a millorar les situacions socials, que quan formem part d´una gran organització hi ha una bidireccionalitat, ella et dóna prestigi però la credibilitat i el prestigi social general la donen les persones que en formen part amb el dia a dia,i donen la cara quan convé.

Aflorem les il.lusions, les ganes de lluitar per les petites conquestes, les clares esperances en els ideals i, per sobre de tot, participem en els fets col.lectius, siguem dinàmics i esmercem-nos en millorar. La vida, el benestar de tothom l´aconsegueix cada persona desde la seva tasca particular, amb el sentit de servei als altres i a la comunitat en general.

Els entrebancs ens fan forts per continuar endavant: Ara mateix s´acaba el gener amb la commemoració del dia internacional per la Pau i s´inicia el febrer amb la reivindicacio d´una gran apagada de llum com a símbol del desig d´un estalvi energètic en el món.