31/8/07

EL COR ÉS UNA BUTXACA,UN COVE MOLT GROS ON HI CAP TOT- frase de la novel.la de GOLIARDA SAPIENZA.

Per a força gent, com jo, aquests són els darrers dies de vacances i ben segur que ens costa haver de tornar al treball, tot i que sigui una tasca engrescadora, que la fem a gust.
Haurem de tornar al hàbits rutinaris, a mirar el rellotge en llevar-nos, a planificar les feines de la llar per poder comptabilitzar bé amb les laborals, a apilonar les lectures i guardar-les pel cap de setmana... però per si amb tot això no n’hi hagués prou encara ens arriben ímputs que ens fan replantejar la tornada:
L’Euribor escala a la xifra més alta dels darrers 7 anys- 4,66- i encareix la hipoteca un 30% en els darrers 2 anys (i tinc hipoteca!!!)
Ens anuncien que la carn, la llet i el pa s’apujaran aquesta tardor degut a l’ encariment dels cereals (i menjo carn, pa i bec tallats i cafè amb llet !!!)
La tornada al “cole” dels fills i filles representa la despesa més important a la tardor (els llibres de primària solen tenir un cost mig de 185 € i a secundària de 245) ,( el meu fill està a secundària!!!!)
Ahir al diari “El País” es comentava un estudi on es demostra que moltes persones pateixen SPV (el síndrome post vacances), un desajustament físic i psicològic que es manifesta amb símptomes d’ angoixa, d’ insomni, de manca d’energia , d’irritabilitat... (també el patiré???)
Davant d’aquests fets i veient en el calendari que dilluns és dia 3, inici de setmana i de mes de setembre , prenc una copa de vi, m’estiro al sofà i continuo la lectura de la novel·la “L’ art de viure “ de Goliarda Sapienza que tan encertadament em va regalar ahir un amic que em coneix molt.

27/8/07

L'HOME BLANC VOL QUE TOTS ELS QUE NO SÓN BLANCS PENSIN COM SI FOSSIN BLANCS-BUFFY SAINTE MARIE.Cantautora índia.

Passejar i mirar l’ exposició d’una galeria d’art permet connectar les sensacions amb els sentiments.
Sovint veure, observar i mirar són sinònims d’experimentar expressions íntimes lligades amb la nostra pròpia personalitat. És en aquest precís moment, davant l’obra d’art, en que ens ressorgeix la característica més impensable de la nostra ment :despreocupació,perseverancia,tranquil.litat,amabilitat,feblesa,espontaneitat,
dependencia,dominància,prudència,seguretat,tolerància,impaciència,desconfiança,
crítica,submissió,exigencia,responsabilitat,imaginació,innovació,rigorositat,timidesa,
decisió,assertivitat,impulsivitat,emotivitat,energia,sinceritat,reflexió,inseguretat,
coherencia,minuciositat i qualsevol altra .
Del 24 d’agost al 14 d’octubre en Joan Viñas exposa la seva obra al museu de la Mediterrània de Torroella. L’exposició “Territori per la dignitat” de forma metafòrica intenta fer sentir el que passa al voltant d’aquestes pintures i escultures, i el que és el mateix, el que passa al nostre entorn. Com diu ell mateix: ”El valor de les coses d’aquesta exposició depèn de tu mateix”. “Per un cantó, nosaltres creant i consumint, per l’altre, el desplaçat poble saharauí que...per a ells ,crear és resistir”
“Es com si el confort i la velocitat ens haguessin allunyat de nosaltres mateixos i del nostre passat natural”.


El que puc afirmar és que aquesta exposició no ens pot deixar indiferents.

24/8/07

BONA FESTA MAJOR 2007!



BARRAKES CADA DIA! CORREFOC DEL DISSABTE

Us desitjo que tingueu una bona festa major 2007!
Trobareu el programa comentat a

22/8/07

DEMÀ RENTATS I AMB LES FULLES LLUENTS PODREM REPRENDRE ELS COL.LOQUIS ARDENTS. POEMA :ARBRES-CLEMENTINA ARDERIU –1889-1976-

Des de fa uns anys el final de les meves vacances sol coincidir amb la Universitat Catalana d’estiu a Prada de Conflent. Aquest any és la 34ª
Quan tenia 20 anys i estudiava per a mestra era un gran esdeveniments, la gent de la meva promoció s´apuntaven a les escoles d’estiu. N’hi havia que iniciaven o iniciàvem el mes de juliol anant a l’escola d’estiu de Rosa Sensat o a Girona i acabaven o acabàvem l’agost a Prada.
Al cap d’uns anys ni una ni l’altra van tenir massa continuació (temporal però sí incidència de pensament) en els meus companys i companyes,i tot i que alguns ho vam canviar per participar en cursos de l’escola de psicomotricitat de l’Ajuntament de Barcelona durant la primera quinzena de juliol -on a part dels cursos i seminaris, sortíem cada nit, anàvem a teatre, cinema i dormíem en petits hotels com si fóssim turistes- en general el gran moviment de cursos d’estiu per la renovació pedagògica va anar canviant i deixant pas segurament a treballar i participar en molts més cursos i seminaris durant el curs escolar.
Amb la meva actual tasca no tinc un vincle tan directe amb l’alumnat i se m’han escurçat les vacances, però aprofito el final per arribar-me tan sols un o dos dies a Prada i continuar veient, escoltant i participant de la vida escolar amb intencionalitat pedagògica. Matinals de cursos d’antropologia, d’història, de filosofia, de ciències socials, tardes de xerrades, conferències i temes com Jocs d’identitat a l’actual vida europea, Almansa 1707, tallers tècnics d’alimentació, d’animació, d’art, fòrums, i el vespre espectacle amb grups musicals-diumenge: Obrint pas.
Llàstima que vaig veure-hi poc jovent però és bo continuar participant i sobretot que es vagi celebrant per posar en comú moltes de les experiències pedagògiques viscudes i per viure en les nostres terres.
Tota aquesta setmana podem gaudir de la 34ª Universitat Catalana d’Estiu (UCE)

15/8/07

SI CATALUNYA NO TÉ EL DRET NI EL DEURE DE SER CATALUNYA,QUI EL TINDRÀ? XIRINACHS gener 2000

Volia no escriure res per a ell, pensava que jo no tenia la categoria personal ni el pensament prou clar per fer un post en memòria d’en Lluís Maria Xirinachs.
Som molts les i els que fa temps havíem seguit la seva trajectòria, ens havíem indignat amb les respostes de l’administració a les seves reivindicacions i sobretot llegíem tot el que publicava i escoltàvem tot el que deia. D’un temps ença però, com si no fos notícia quasi ningú en parlava.(Només per fets puntuals: la plantada del 2000 per la independència dels Països Catalans, l'ingrés a presó el 2005...) Sabíem que estava malalt, sabíem que anava a treballar cada dia a la fundació Randa,que continuava publicant llibres, però poc més....fins a la seva mort no dèiem ni fèiem res. Ens ha deixat i un munt d’articles, de cartes al diari, de post als blocs, de paraules meravelloses, de records... i tots volem reivindicar la seva figura. (M’empipen aquests fets, quan un es mort, quan un ja no pot fer res és quan tothom en parla i en parla bé) Avui, però, íntimament, recordant la figura d’en Xirinachs,i les experiències compartides fa un temps, també he caigut en el parany,i em sembla bé escriure les paraules de la fundació : “El millor homenatge que li podem retre, més enllà dels nostres sentiments i paraules, és justament seguir, en la mesura que puguem, els projectes i el camí cap a la llibertat i plenitud personal i nacional que durant tota la seva vida ens ha mostrat “.
Endavant !

12/8/07

ALLÒ MILLOR DELS HUMANS ÉS FRUIT D'UNA BARREJA ENTRE ELS SENTITS I LA RAÓ-IMMA MERINO

Aquests dies del mes d’agost en que l’activitat laboral disminueix, el descans és tema de debat. Dic debat ja que compartint estones amb els més propers, comentem si necessitem descansar fora de l’entorn habitual, si és necessari anar lluny, si hem de planificar estades en altres països per poder explicar les fantàstiques vacances, si volem veure els amics i amigues o bé si cal estar sols per desvincular-nos de tot....
Les raons que justifiquen cada una de les premisses arriben a ser ponències, però hi ha quelcom en el que em pensava que tothom coincidia, i és que, aprofitem el temps per llegir molt més que en temps d’activitat ordinària. Però, ni en això vaig encertada!
Avui, en el diari es publica un resum de l’informe de l’Idescat i veig que ens falta molt encara per arribar a dir que en general tenim afició a la lectura.
A comarques gironines quasibé un 33% dels enquestats admeten que no llegeixen mai o gairebé mai, mentre que a nivell nacional és un 27%.(l’enquesta era d’11.000 catalans i catalanes)
Contrària a aquest fet, recomano llegir també com una manera més de fer vacances, de canviar el xip del treball, de sortir fronteres enllà sense moure el cos del sofà o de la tombona.
Aquests dies després de llegir EBEN de Ryszard Kapuscinski(mort aquest passat gener) us puc dir que he fet un bon viatge , un camí físic i psicològic cap a l’Àfrica, un camí envers la història petita, els racons dels pobles i de la gent que ha lluitat per sobreviure
Amb la seva mirada lúcida i penetrant com a reporter ens apropa a un mosaic de vides, de somnis i d’inquietuds.Un viatge per la història petita.
Sovint els seus llibres, entre periodisme, narrativa i descripcions ens submergeix en el paisatge que no es veu .
Llegint, els problemes no desapareixen però s’evaeixen, i les il·lusions es fan realitats.
Llegir, també és una manera de fer vacances .

2/8/07

L'ESPECIALITZACIÓ I L'ORGANITZACIÓ SÓN LA BASE DEL PROGRÉS HUMÀ.- Charlotte Perkins Gilma. publicista

Em van demanar que fes un escrit pel Punt Diari referent a la cooperació i a la solidaritat, del que per mi havien de ser aquests conceptes. Això és el que he enviat,la cooperació com a transformació social, el publicaran un dia d'aquests:

LA COOPERACIÓ COM A MITJÀ DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL.-
És una realitat evident que vivim en un món cada cop més interdependent.
Els problemes, les realitats i les esperances del Sud afecten al Nord i viceversa.

Actualment, tenint en compte que formem part d’un mon globalitzat i amb un fort desenvolupament dels mitjans de comunicació ,per una banda hem aconseguit fer més fàcil la informació i la relació amb els altres països: Ens assabentem del que passa en pocs minuts i som capaços de reaccionar si volem amb temps molt més reduïts. Però, al mateix temps, la pobresa, les dificultats i el poc estat del benestar de molta de la població del Sud ens afecta també en el dia a dia cada cop més directament: Les empreses es traslladen en processos de deslocalització a països amb mà d’obra més barata i amb lleis molt permissives amb menys impostos, les poblacions de països més pobres es veuen obligades a emigrar desordenadament cap a països més rics, i els avenços aconseguits en la democratització d’alguns estats no han anat acompanyats de democratització de la vida social i de reforçament de la societat en general.

Tot això, implica un canvi radical de la idea o noció de cooperació que sovint es tenia fa força anys, en el sentit antic de paternalisme i només de cooperació com a transferència de recursos al Sud. Ara ja no ens val només amb campanyes d’emergència ni fent el que s’havia fet en que moltes entitats tenien projectes de construcció d’hospital, pous d’aigua o de letrines , ara, tot i que aquesta tasca continua sent imprescindible, no és suficient. Ens calen tres referents per reflexionar en definir i actuar en els conceptes de cooperació i solidaritat :

· La solidaritat ha de ser un referent comú per a totes les persones, tant del Nord com del Sud , ha d’establir les bases i els valors per construir una societat més justa , lluitar contra les formes d’exclusió, defensar els drets humans i aconseguir la igualtat de gènere i la sostenibilitat .

· La cooperació no la podem entendre com una política sectorial i aïllada , ha de fer-se establint relacions horitzontals de igual a igual, amb els actors del Sud i del Nord, lluny d’accions paternalistes, s’ha d’anar aconseguint un veritable partenariat o associació entre les persones del Sud i del Nord interessades en lluitar conjuntament per una societat més justa i solidaria. Ens cal una bona interrelació.

· Necessitem especialització, cadascú ha de fer allò que sap fer i ha après a fer i és cada col·lectiu que hauria de fer la cooperació des de la seva pròpia vessant però treballant en una idea general o global .Quan estem cooperant no només ajudem a altres ens ajudem a nosaltres mateixos. Per exemple la cooperació sindical és tenir present que la lluita en les millores de les condicions de treball nostres també passa perquè al Marroc , al Perú, a Nicaragua, a Guatemala o el Salvador tinguin unes condicions millor de treball i de respecte pels drets socials. Fer cooperació ajudant a plataformes sindicals d’ altres països, solidaritzant-nos amb les bases i els recursos de la gent que lluita allà per les mateixes idees encara que amb altres mitjans, enfortim la transformació social del món.

Tenint present aquests tres criteris, siguem a on siguem, en el municipalisme, en una entitat o associació, en un determinat sector de treball o simplement de manera individual podrem col·laborar en assolir un desenvolupament humà sostenible i planetari que és l’objectiu final de qualsevol acció encaminada a millorar el món.
En definitiva, des de les nostres vessants ens convé reflexionar i sobretot tenir clar que la cooperació ha de ser el mitjà per la transformació de la societat cap a una situació més justa i equilibrada .

Dolors Bassa