Ens hem reunit amb la direcció de l’empresa, els representants del comitè i la plantilla que estava treballant .És una empresa amb més de 500 treballadors/es propietat de la Generalitat de Catalunya en un 97,89% i la
resta del govern de Cantàbria.Ës una empresa metal.lurgica amb beneficis , amb una important necessitat d’inversió per mantenir les millores de vendes, produccions .També té uns deutes importants contrets abans de l’entrada de la Generalitat.
He comprovat que es tracta d’una empresa amb un producte estratègic internacionalment, que disposa d’una gran tecnologia on la majoria de les plantes estan robotitzades i informatitzades.
Per tant ,allò que en el discurs teòric solem parlar sempre, de l’increment en valor afegit de I+D, d’especialització, d’internalització, de territorialització i de productivitat, en aquesta empresa es dona tot.
Pensant que la comarca del Ripollès ha estat qualificada com una de les quatre més deprimides de Catalunya , cal donar un nou impuls en aquesta empresa i caldria un esforç i una nova inversió des de la Generalitat per tal que incrementi el seu potencial.
La política industrial ha de ser un dels pilars fonamentals del nostre país, no podem viure del turisme i del totxo per tant les paraules han d’esdevenir fets i la Generalitat ha de vetllar amb l’exemple
Es la possibilitat de salvar un capital català , el benestar d’unes famílies, la redistribució en unes poblacions i una comarca i sobretot d’invertir .Qualsevol inversió que passa per millorar les condicions de les instal·lacions i la productivitat, serà una inversió en capital humà de la comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada