"LA REVOLUCIÓ VA D'HOME A HOME,DE COR A COR" JOAN BAEZ

Avui ha sortit l’ EPA – enquesta de població activa del trimestre - publicada per l’ INE i les dades de Girona una vegada més són esgarrifoses, la taxa d’atur se situa en 10,64 % ,la més elevada de totes les demarcacions (Cat un 8,9%).
Si les comparem, aquest trimestre, tenim 15.900 persones més que l’any passat aquest mateix temps i un increment d’un 11% més que el trimestre passat , (4200 persones més -que representa quasibé 50 persones més cada dia)arribant a les 42 300 persones.
Les dades eren previsibles, malgrat pensar que són molt negatives.
Som una demarcació que hem liderat l’ocupació en dos sectors primordialment, en turisme, i per tant el sector de serveis, i en la construcció.
La crisis, ha provocat una forta davallada del sector de la construcció (o a l’inrevés ?) arribant a representar un atur superior al 20 %, i constantment hi va havent una pèrdua de llocs de treball, per finalitzacions d’obres i serveis o simplement per acomiadaments.
L’ocupació turística a les nostres comarques s’ha mantingut i per tant, l’ocupació en llocs de treball no ha minvat, però any darrera any durant aquest trimestre augmenta l’atur ja que hi ha la finalització dels contractes de temporada d’estiu.(estructural)
Aquestes són les dues raons que explicarien l’increment de l’atur però a més cal afegir-hi una manca de confiança generalitzada i una manca de diner de les entitats financeres per assumir els nous reptes de les empreses, tot això , ens coacciona a no avançar i per tant, cada vegada la troca es fa més gran i serà més difícil sortir-ne, si no hi posem mà ràpidament.
Cal poder continuar amb la vida de les empreses que tenen un bon pla de viabilitat. Aquesta hauria de ser tasca, primer dels empresaris, després de les entitats financeres i perquè no, de l’administració pública , però també cal que les persones que ja estan a l’atur puguin canviar amb rapidesa de sector i anar a nous filons i sectors emergents, per tant, cal planificar una formació eficient i clara i sobretot adaptada als nous temps.
Entre tots hem de rescatar la confiança en la indústria , en el consum, en les persones , i no deixar adormir les fonts de recursos cap a una competitivitat i un lideratge necessari per afrontar com a país les turbulències i les bonances de cada època.