Passejar per Girona avui era un plaer i a l’hora un martiri!M’agrada descobrir els dibuixos a carbonet,els olis paisatgístics i les aquarel·les de blaus i verds intensos .La Plaça del vi, el pont de pedra amb pintors i pintores .La majoria amb la lluentor als ulls per la satisfacció de la feina ben feta. Es noten enamorats de la seva pròpia obra. En conec alguns i els saludo, n’hi ha que no els veia des de feia molt temps en aquest mateix dia.
Després, el mercat de l’artesania, dels brocanters i els antiquaris, hi ha de tot i entre paradeta i paradeta el rerefons del carrer Ballesteries, i per acabar la fira d’alimentació a la plaça de l’oli i a la cort reial.
En un tomb per les fires de Girona el dia de Tots Sants, es barregen cultura, festa i records d’infantesa. A casa meva era un costum venir a fires, era el dia que estrenàvem l’abric o la jaqueta que després tornaríem a portar per la Fira de Torroella i només els diumenges de l’ hivern.
Abans de marxar, unes calentones castanyes que anem assaborint durant els 40 kilòmetres que ens separen de la llar!
Els peus esgotats, el cap també, hi ha hagut moments en que passejar era donar cops de colze al veí per poder fer un pas endavant. I aquest és el martiri!!!
Un dia de plena tardor en tot! Temps, imatges, records, sentiments...!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada