El PUNT DIARI
Mig miler de persones protesten a Girona per exigir que els treballadors no paguin la crisi
Després d'una assemblea conjunta dels sindicats UGT i CCOO, la manifestació va recórrer el centre de la ciutat Mig miler de delegats sindicals d'UGT i CCOO van participar ahir en una manifestació a Girona que, sota el lema Plantem cara a la crisi, exigia als governs estatal i català mesures urgents i eficaces per sortir de l'actual situació econòmica. Una protesta en què els dos sindicats van reclamar a la patronal que deixi de «culpabilitzar el treballador» i de fer-li pagar les conseqüències de la crisi. Abans de la manifestació, es va celebrar una assemblea conjunta dels dos sindicats en la qual van participar els secretaris generals d'UGT i CCOO de Catalunya, Josep M. Álvarez i Joan Carles Gallego, respectivament. A la comitiva de la manifestació també s'hi van afegir polítics gironins de CiU, ERC, ICV i EUiA –no hi havia representació del PSC ni del PP–.
Feia molts anys que els dos sindicats majoritaris de les comarques gironines no feien una assemblea conjunta. Ahir a la tarda, el centre cultural La Mercè es va omplir de gom a gom de delegats i delegades sindicals. Els secretaris generals de CCOO i UGT de les comarques gironines, Bartomeu Compte i Dolors Bassa, van ser els primers a intervenir. «Durant aquest temps hi ha hagut una borratxera. I ara pretenen que la ressaca la paguem tots,doncs la ressaca la tenen els que han begut massa o no saben beure», va manifestar Bassa. «El sindicalisme és, més que mai, un instrument útil. Els poders públics no han esgotat el marge d'actuació i hem de pressionar perquè estirin el carro», va afegir Compte.
Per la seva part, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va denunciar que el diàleg amb la patronal està bloquejat «perquè volen aconseguir els seus objectius de màxims, que són acomiadaments lliures i congelacions salarials». En aquest sentit, Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, va reivindicar que «davant la puja de preus no pot retrocedir el poder adquisitiu dels treballadors».
Després de l'assemblea es va iniciar la manifestació, que va recórrer el centre de la ciutat, fins a la plaça del Vi, on es va llegir un manifest.
Sense la patronal
Tot i que la intenció inicial dels sindicats era que la patronal s'afegís a la protesta, finalment els empresaris no van fer acte de presència. Els sindicats ho atribuïen al trencament de les negociacions del conveni laboral col·lectiu. Sí que hi eren representants de formacions polítiques com ara CiU, ERC, ICV i EUiA. Dins la comitiva, hi havia una representació dels treballadors de Comforsa de Ripoll i Campdevànol els quals exigien, a través d'una pancarta, que la Generalitat, màxim accionista de l'empresa, compleixi el compromís de fer una injecció econòmica per salvar les plantes.
«Volem un projecte de formació per a la nostra demarcació»
JOSEP M. ÁLVAREZ
secretari general d'UGT a Catalunya
«No volem sortir de la crisi amb una situació pitjor. No permetrem que la crisi es pagui amb els salaris»
«No hem invertit en innovació ni en polítiques industrials»
«Hem de dir al govern que no ens provoqui»
DOLORS BASSA
secretària general d'ugt a les comarques gironines
«Reivindiquem la qualitat de treball i la quantitat de treball»
«Arriben mesures, però són parcials, insuficients i lentes. No arriben a les famílies ni als autònoms»
DIARI DE GIRONA
Mig miler de persones protesten a Girona per exigir que els treballadors no paguin la crisi
Després d'una assemblea conjunta dels sindicats UGT i CCOO, la manifestació va recórrer el centre de la ciutat Mig miler de delegats sindicals d'UGT i CCOO van participar ahir en una manifestació a Girona que, sota el lema Plantem cara a la crisi, exigia als governs estatal i català mesures urgents i eficaces per sortir de l'actual situació econòmica. Una protesta en què els dos sindicats van reclamar a la patronal que deixi de «culpabilitzar el treballador» i de fer-li pagar les conseqüències de la crisi. Abans de la manifestació, es va celebrar una assemblea conjunta dels dos sindicats en la qual van participar els secretaris generals d'UGT i CCOO de Catalunya, Josep M. Álvarez i Joan Carles Gallego, respectivament. A la comitiva de la manifestació també s'hi van afegir polítics gironins de CiU, ERC, ICV i EUiA –no hi havia representació del PSC ni del PP–.
Feia molts anys que els dos sindicats majoritaris de les comarques gironines no feien una assemblea conjunta. Ahir a la tarda, el centre cultural La Mercè es va omplir de gom a gom de delegats i delegades sindicals. Els secretaris generals de CCOO i UGT de les comarques gironines, Bartomeu Compte i Dolors Bassa, van ser els primers a intervenir. «Durant aquest temps hi ha hagut una borratxera. I ara pretenen que la ressaca la paguem tots,doncs la ressaca la tenen els que han begut massa o no saben beure», va manifestar Bassa. «El sindicalisme és, més que mai, un instrument útil. Els poders públics no han esgotat el marge d'actuació i hem de pressionar perquè estirin el carro», va afegir Compte.
Per la seva part, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va denunciar que el diàleg amb la patronal està bloquejat «perquè volen aconseguir els seus objectius de màxims, que són acomiadaments lliures i congelacions salarials». En aquest sentit, Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, va reivindicar que «davant la puja de preus no pot retrocedir el poder adquisitiu dels treballadors».
Després de l'assemblea es va iniciar la manifestació, que va recórrer el centre de la ciutat, fins a la plaça del Vi, on es va llegir un manifest.
Sense la patronal
Tot i que la intenció inicial dels sindicats era que la patronal s'afegís a la protesta, finalment els empresaris no van fer acte de presència. Els sindicats ho atribuïen al trencament de les negociacions del conveni laboral col·lectiu. Sí que hi eren representants de formacions polítiques com ara CiU, ERC, ICV i EUiA. Dins la comitiva, hi havia una representació dels treballadors de Comforsa de Ripoll i Campdevànol els quals exigien, a través d'una pancarta, que la Generalitat, màxim accionista de l'empresa, compleixi el compromís de fer una injecció econòmica per salvar les plantes.
«Volem un projecte de formació per a la nostra demarcació»
JOSEP M. ÁLVAREZ
secretari general d'UGT a Catalunya
«No volem sortir de la crisi amb una situació pitjor. No permetrem que la crisi es pagui amb els salaris»
«No hem invertit en innovació ni en polítiques industrials»
«Hem de dir al govern que no ens provoqui»
DOLORS BASSA
secretària general d'ugt a les comarques gironines
«Reivindiquem la qualitat de treball i la quantitat de treball»
«Arriben mesures, però són parcials, insuficients i lentes. No arriben a les famílies ni als autònoms»
DIARI DE GIRONA
Contra la crisi, mobilització", "Que la crisi la paguin els bancs" o "Montilla-Zapatero, queremos el dinero" van ser alguns dels lemes més repetits durant la manifestació que ahir a la tarda va reunir unes 500 persones al centre de Girona sota el lema de "Plantem cara a la crisi". Convocada pels sindicats majoritaris, la majoria dels manifestants eren delegats de la UGT i CCOO, que abans van celebrar una assemblea a l'Auditori de la Mercè, amb presència dels secretaris generals dels dos sindicats a Catalunya. El dirigents sindicals gironins van qualificar la mobilització d'"èxit" i de "toc d'atenció" cap a aministracions i empreses. La de Girona ha estat la primera manifestació unitària celebrada a Catalunya per reclamar que s'apliquin mesures per fer front a la crisi. Segons els sindicats, la mobilització d'ahir respon a la "situació de crisi a les comarques gironines, el gran nombre d'aturats i les dificultats de finançament" per famílies i empreses. Durant l'assemblea, els dirigents sindicals van insistir que aquesta crisi ha de servir perquè els treballadors surtin reforçats. A més, van reclamar garanties per augmentar el poder adquisitiu, ja que és el primer pas per reactivar el consum. Després de l'assemblea, els delegats sindicals i alguns polítics -Eudald Casadesús i Pere Maluquer (CiU), Lluís Postigo (ICV) o Pere Vigo (ERC)- així com un nombrós grup de treballadors de Comforsa amb la seva pròpia pancarta van iniciar la marxa. Durant prop de tres quarts d'hora van desfilar pel centre de Girona de forma pacífica Alguns comerciants van abaixar les persianes solidaritzant-se amb els manifestants. Al final de la manifestació, diversos treballadors van llegir un manifest en el qual es culpabilitza el sector financer, l'immobiliari i els governs -per la seva actitud de "passivitat i complicitat"- de provocar la crisi. Les mesures preses pel Govern i l'executiu de Zapatero són, a ulls dels sindicats, "parcials, insuficients, arriben amb retard i són lentes en la seva aplicació".El secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va afirmar que "no es veu un final per la crisi" i, per tant, aquesta manifestació és un "dels primers" actes reivindicatius. "És un toc d'atenció a les empreses i l'administració perquè vegin que han de fer més del que fan", va indicar Compte. I és que segons els sindicats, "moltes empreses" aprofiten la situació actual per "desprendre's de les plantilles sense explorar altres vies".Per la seva banda, la seva homòloga a la UGT, Dolors Bassa, va remarcar que "els treballadors no són els culpables de la crisi, sinó les víctimes".
4 comentaris:
La crisi la estan pagan els que estem sense feina, als dames mentres no vegin la cua al llop els importa un pitu
Tens raó anòmnim!
Cal que tots siguem conscients de la dificultat i la gravetat de la crisi, però tens raó en que qui la pateix més profundament són els que s'han quedat sense feina o la veuen perillar directament en el seu centre.
Que el model productiu ha de canviar és evident però ara ja els governs han de cercar solucions integrals i ràpides per les persones desafavorides i pels sectors amb dificultat.
Si vosaltres no digueu res tothom fa la viu viu i ens fotarien de ple dret.Sort que aneu al davant.
Mmmmmmmmmm, doncs jo, des del carrer, no veig que gaire res millori, ara arriba el gran daltabaix pels qui no som ni massa rics, ni extremadament pobres, i veiem com ens anem ecostant a haver de deixar de fer coses que no eren pas un luxe (pagar el pis i els estudis dels fills, p ex.) perquè encara que ells treballin, no arriben... i aviat nosaltres tampoc. I els qui ja patien què fan, em pregunto, es moren de gana?
Publica un comentari a l'entrada