Em vendria l'ànima al diable per aconseguir-ho... Escriure és l'única cosa que em fa trobar interessant.Mª MERCÈ ROCA

Acabo de veure el programa de TV-3: "30 minuts" referent a la Barcelona de les barraques.
M’ha copsat,i m’ha fet recordar el que vaig veure fa pocs anys a San Salvador o a Managua on en molts barris les favel.les s’enderroquen un dia per tornar-se a aixecar al cap de poc ja que no tenen cap més espai a on anar, o bé ,el que m’explicava un bon amic de quan ell era petit i va arribar a BCN,que la seva família vivia en un pis a sobre mateix del negoci, una petita carnisseria,i que mentre uns germans o cosins treballaven de dia els altres dormien perquè treballaven de nit, i així en un mateix llit podien dormir tres o quatre persones o com aprofitaven els retalls de carn de sobrances per fer el menjar de tota la setmana. Sortir-se’n d’aquesta situació va ser el que va fer que estudiés dret mentre treballava a la nit en una fàbrica i que es dediqués a advocat laboralista perquè savia que només amb l’organització i en la defensa dels drets dels més desvalguts la societat avançava.

Aquest programa de 30 minuts crec que ens recorda fets importants per la història de Catalunya:1/ que la immigració no és una realitat nova,2/ que quan alguna persona malviu en barrakes o pisos pateres no és ni un tema cultural ni un tema de voluntat , senzillament és econòmic.
En el programa ens deien els mateixos protagoniestes que la transformació del barri va ser a costa de sortir al carrer , de reivindicacions dia a dia i d’organitzar-se.
Aquestes persones van guanyar la lluita social ,molt lentament, durant els anys 60 i 70.
Ara hem de guanyar la mateixa lluita per la nova immigració dels anys 80 i 90 però cal posar enfasis en la social i la nacional,els nouvinguts saben que estan a Catalunya i cal que també els oferim un model de societat integrador però diferenciat en llengua i cultura.
La lluita social i nacional és les dues cares d’una mateixa moneda i no es poden separar. Només així aconseguirem una nació gran per a tots i totes per esdevenir un estat propi!