I ara què faig ? Com afrontar la situació d’atur.És el llibre que la Laia Fàbregas (economista i directora de l’academia de cinema catalana) ha escrit i va presentant per molts municipis de comarques gironines. 
Després del documental 501, sobre les vivencies de 4 dones de les 400 personess que van quedar sense feina de la multinacional LEVI's de Bonmatí ,va pensar que seria interessant escriure una guia per aquelles persones que es trobaven en situació d’atur.
Ahir es va presentar a Anglés, i despres del documental, vam fer una taula rodona on hi havia En José Antonio Donaire, la Núria Arnay, i jo com a UGT.
La veritat és que les preguntes de la gent i de la mateixa Laia , més que explicar que passa al documental o com és el llibre, van derivar a parlar de la crisi i les seves conseqüències.
Vaig ser molt crítica, molt més que els altres dos ponents sobretot quan es parlava de polítiques actives d’ocupació, del SOC, del seguiment de l’acord estratègic per la internalització o de reformes laborals , però malgrat tot haig de dir que vaig estar contenta d’escoltar tant de la veu d’un parlamentari –per cert el que van declarar d’ulls més bonics del Parlament ( i me’l vaig mirar i els té preciosos)”- com de la directora territorial de treball, que cal un canvi de model productiu, que necessitem un país d’indústria i que malgrat la crisi hem de continuar treballant en temes com la prevenció , la formació , la igualtat , la I+R+D de les empreses i que no cal parlar de reforma laboral sobretot en els termes que algun personatge comenta.
Després del documental 501, sobre les vivencies de 4 dones de les 400 personess que van quedar sense feina de la multinacional LEVI's de Bonmatí ,va pensar que seria interessant escriure una guia per aquelles persones que es trobaven en situació d’atur.
Ahir es va presentar a Anglés, i despres del documental, vam fer una taula rodona on hi havia En José Antonio Donaire, la Núria Arnay, i jo com a UGT.
La veritat és que les preguntes de la gent i de la mateixa Laia , més que explicar que passa al documental o com és el llibre, van derivar a parlar de la crisi i les seves conseqüències.
Vaig ser molt crítica, molt més que els altres dos ponents sobretot quan es parlava de polítiques actives d’ocupació, del SOC, del seguiment de l’acord estratègic per la internalització o de reformes laborals , però malgrat tot haig de dir que vaig estar contenta d’escoltar tant de la veu d’un parlamentari –per cert el que van declarar d’ulls més bonics del Parlament ( i me’l vaig mirar i els té preciosos)”- com de la directora territorial de treball, que cal un canvi de model productiu, que necessitem un país d’indústria i que malgrat la crisi hem de continuar treballant en temes com la prevenció , la formació , la igualtat , la I+R+D de les empreses i que no cal parlar de reforma laboral sobretot en els termes que algun personatge comenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada