Hem començat l’any 2010! Alguns reivindiquen que no sigui com el 2009 i d’altres, més optimistes, premunien que serà l’any de recuperació de la crisi.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .
Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.
Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .
Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.
Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.
3 comentaris:
Quanta raó que tens!
Bon Any!
estreno el teu blog, mai no l'havia vist, però em sembla que vindré sovint.
Salutacions cordials des del meu mar.
Per mi és tan fàcil d'entendre..ja saps què en penso del muntatge econòmic i social que vivim. La veritat és que em sento molt decebuda del rumb que pren la persona, a tots nivells, Oblidem allò que no ens afecta amb una facilitat digna de la millor comèdia negra. Viure al dia, sense pensar res ni més enllà. La llei de la selva. No tinc ni paraules per escriure-ho. M'indigno quan engego la tele o llegeixo el diari. I ja no tinc gaire esperança. En gaire res.
Per cert, estimada, no he rebut el teu sms.
Però no cal.
A tres o quatre els vaig desitjar "bon uniforme, que no encongís i no es destenyís!" Ara ho entens?
Anem a sopar?
Es difícil , no entrar en la depressió qun veus que la gent del teu entorn ha perdut la feina i que presentes currículums i et diuen no hi ha feina.Hem començat l’any 2010! Alguns reivindiquen que no sigui com el 2009 i d’altres, més optimistes, premunien que serà l’any de recuperació de la crisi.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .
Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.
Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada. `Però t'agraeixo el bloc perquè això em fa pensar que cal que anem fent i no ens quedem aturats ,val més la intencionalitat i les ganes de fer que res més
gracies per estar al capdavant amb energia.
Jo era delegat , ara ja no ho soc però de ben segur que ho tornaré a ser, amb tu.
Publica un comentari a l'entrada