Els treballadors i treballadores de les comarques gironines no ens ho mereixem. A la nostra demarcació estem patint amb molta força els efectes de la crisi i d'un temps basats en l'especulació d'habitatges i en un turisme de sol i platja. La destrucció d'ocupació, en el sector de la construcció i el dels serveis ha estat molt alta. De fet, aquest proppassat any 2009 som la demarcació amb la taxa d'atur més alta, un 19,24 mentre que la mitjana de Catalunya és d'un 17,01. Per tant, en temps actuals, immersos en una severa crisi econòmica que ha destruït tants llocs de treball i que s'han destinat ajuts-avals milionaris per rescatar bancs, no pot ser que se'ns presentin les pensions com un greu problema i que la possible solució sigui l'endarreriment de l'edat de jubilació. L'edat de jubilació no és el problema del sistema de pensions.
Com es pot demanar a un paleta que estigui dalt de la bastida amb 67 anys? Com podem permetre que una treballadora familiar o cuidadora ajudi a llevar del llit una persona dependent, amb 67 anys? Com una mestra d'educació infantil cantarà cançons als nens i nenes de 3 anys, amb 67 anys a l'esquena? Com un flequer, treballarà durant 8 hores a la nit dret amb 67 anys? I així podríem continuar en pràcticament tots els sectors.
Per tant, creient que aquest anunci és una bufetada per al conjunt de la classe treballadora, i veient clar que el que se'ns proposa és treballar més anys per rebre la mateixa pensió –per cert, una despesa de pensions que és 3 punts percentuals més baix en relació amb el PIB que a Europa, quan la tendència actual és la de la retallada de carreres laborals–, ens plantarem i direm «no».
Senyors empresaris de la patronal gironina, els sistemes de protecció social no hi són per guanyar diners sinó que hi són per garantir el benestar col·lectiu, per tant, el que no volem és penalitzar les butxaques de les persones pensionistes que ja estan prou castigades, sinó que en aquests moments el que ens cal és potenciar que les persones joves entrin al mercat laboral d'una manera més ràpida i menys precària, més ben remunerada i ben qualificada, que donem més protagonisme a les polítiques industrials, energètiques i educatives, per afavorir un canvi de patró de creixement, i estimular la negociació col·lectiva cap a mesures de «flexi-flexi» interna, és a dir de flexibilitat d'anada i de tornada per l'empresa i pels mateixos treballadors.
En definitiva, la reforma de les pensions no ha de ser un punt d'inflexió, el que necessitem és justícia social i, per tant, reformes que permetin millorar el treball precari, mal remunerat i poc qualificat a les nostres comarques.
ARTICLE PUBLICAT AL PUNT DIARI
2 comentaris:
Dolors, crec que abans de debatre una pujada en l'edat de jubilació, primer de tot s'ha de frenar l'allau de jubilacions anticipades en sectors on operen grans empreses i on l'esforç és mínim (banca, sector serveis, ...). Quan s'estalviaria la seguretat social retallant-ho? Quan pujaria l'edat de jubilació efectiva? Perquè els sindicats accepteu aquestes pre-jubilacions escandaloses (o les pacteu)?
hola Xevi, tens raó no estic gens d'acord en debatre en aquests moments una pujada de l'edat de jubilació!
En quan a les jubilacions anticipades són injustes, però no pel que planteges tu , ja que no repercuteix en la caixa comuna de la seguretat social, les jubilacions anticipades són pactes a l'empresa i per tant la cotització la continua pagant l'empresa no la seguretat social. El que és injust és que només ho facin les grans empreses i tots els altres treballadors/es d'empreses mitjanes i petites no hi poden accedir mai!!
Publica un comentari a l'entrada