JUSTICIA DESPRÉS DE 4 ANYS.

Aquesta setmana hem conegut la sentencia del judici del 22 de gener d’aquest any 2010 de la Yolanda, la cambrera embarassada del restaurant de Girona que l’any 2006 li van oferir un nou contracte si avortava .Va venir al sindicat, a la UGT, perquè no trobava normal que l’acomiadessin sense pagar-li res de res. L’assessora li va dir que per acomiadar li havien de pagar una quitança i comptant-li eren 2000€ , es va reclamar i van acabar pagant-li. Al cap d’un temps, tranquil•la i sense feina ens va explicar que estava embarassada i que volia tenir la seva filla encara que s’havia quedat sense feina, li havien proposat avortar si volia renovar el contracte. Ens vam estirar els cabells! Al sindicat ens expliquen casos de discriminació, de mobbing, d’assetjament però fins aquest punt,no!
Després de saber el que anava passant en seu entorn laboral ,per part d’altres testimonis decidim denunciar.
Cal dir que la pressió va ser molt gran ,nosaltres UGT no vam dir mai el nom del restaurant per no perjudicar fins que la justícia no fes la seva feina i determinés si hi havia delicte o no, però la pressió era tant que fins i tot vaig rebre amenaces, vaig passar unes setmanes espantada, nerviosa (no fa cap gràcia rebre amenaces telefòniques al mòbil-personal i ara quan llegeixo la denuncia als mossos, encara em venen esgarrifances de pensar-hi) i només vaig tirar endavant gràcies al recolzament del secretari general i amic, en Camil Ros. Si no hagués estat per ell , no sé si aquesta denuncia hagués vist mai la llum,ni si jo psicològicament ho hagués aguantat.

La Yolanda va ser molt forta, sovint en situacions així les persones ens acovardim i no som capaces de continuar. Ella tenia clar que el que deia era veritat i no volia que li passés a cap més dona. En tot moment va tenir el recolzament d’una companya de feina, que era amiga “ la Consuelo” i que a més era testimoni dels fets, i això li va donar la fortalesa per seguir .Era una injustícia el que li feien i per sobre de tot volia tenir la seva filla. Ho havia passat malament, la seva situació personal i laboral havia sigut complicada però li va aflorar el sentiment de mare i de dona i crec que això és el que va permetre mantenir-se ferma en denunciar la discriminació.
Avui després de 4 anys , el judici li dona la raó i reconeix la situació de mal clima laboral i fins i tot de mobing i coaccions que va patir, i el considera un delicte .
Possiblement , l’advocat de la defensa del restaurant presentarà al.legacions a l’ Aaudiencia però queda clar amb aquesta sentència del jutjat 4 del penal de Girona, que el mobing , les coaccions la discriminació que patim algunes dones en el món laboral és un delicte.
Gràcies Yolanda per la teva força, per la teva perseverança i per la teva fortalesa. El que has fet, tu, no és fàcil de fer. Han passat 4 anys , tens una filla preciosa i ara ningú dubta ni dubtarà de la teva paraula!.Gracies en nom de totes!