Avui ell ha marxat!
Sense fer soroll com li agradava a ell, sense estridències però en un dia assenyalat pel sinidcalisme. Ha mort un sindicalista, un company, un bon amic.
En José Manuel era la persona que sempre hi és. Sabia escoltar i donar consells, creava equip i tenia complicitats amb cada una de les persones del seu entorn.
Personalment,és el braç que he cercat durant tot aquest temps al capdavant de l’organització,i sempre he trobat, era el cor amb qui confiava les dificultats laborals i fins i tot les personals .
En l’amistat, el temps pot ser important però no és el tot. No era un amic d’infantesa ni d’adolescència, però són les proves les que modelen les relacions, pel bé i pel mal. Ser exigent és important,ser tolerant és un principi, pensar en l’altre, saber estar present quan cal, tenir les paraules justes i els gestos adients i donar proves de constància era el que havia trobat en ell. Havíem arribat a un grau de lleialtat i de fidelitat que feia que qualsevol comentari fos important i el més important , si el necessitava ell hi era!
Està clar que en la feina s’estableixen relacions professionals, però amb alguns van més enllà i la relació es converteix en amistat. Amb ell, teníem anècdotes comunes amb les que rèiem, parlàvem dues llengües diferents de sons però no de contingut.
Et trobaré a faltar com a company, com a mentor en el lideratge sindical i sobretot et trobaré a faltar com a persona!
Avui és un dia trist per la UGT de comarques gironines i estic segura que les idees personals d’aquest post seran compartides per molts i moltes , és un dia trist per tots els treballadors i treballadores perquè tenia clar que la defensa i la lluita per millorar el dia a dia era la fita més important, així que la millor manera de mantenir el seu record serà treballar per aconseguir una vaga general el 29 de setembre que paralitzi tota la demarcació.
José Manuel, estaràs sempre amb nosaltres perque :
Tots els colors de la terra i de l'aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d'aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada