12/7/11

BALL DE XIFRES QUE MAREGEN I INDIQUEN QUE EL POU ES PROFUND

De l’any 2000 al 2007 es van crear , a Catalunya , 880 000 llocs de treball, així que vam passar de 2, 7 milions de persones ocupades l’any 1999, a 3,5 milions l’any 2007. L’atur va baixar a un ritme anual de 2,35 %, unes 53000 persones. La reducció de l’atur va ser força minsa , però es va crear molta ocupació perque és van incorporar moltes persones per primera vegada al món laboral remunerat.
A principis del 2008 ,degut a la crisi que és més forta del que tots imaginavem, aquest increment es va interrompre, de manera que en els dos primers anys .entre el 2008 i 2009 la davallada de persones ocupades va ser de 410 000 (un 6% de ritme mig anual). I ara ,en aquests moments el volum d’ocupació es manté en valors equivalents al 2004. Entre el desembre del 2007 i el del 2010, el nombre d’aturats /des s’ha duplicat .

A 31 de desembre del 2010 a Girona teniem 55017 persones aturades , el que representava un 9,8% de Catalunya , dels que 30054 són homes. Uns 12000 són joves entre 16 i 29 anys i 17000 són persones d’atur de llarga durada , 7600 són del sector de la industria , 11200 provenen del sector de la construcció i 32000 del sector serveis i hostaleria (dades del desembre del 2010, no en plena temporada turística).
Si observem les dades de les comarques gironines en aquests dos anys de crisi , les que del 2007 al 2010 han experimentat un creixement mé intens de la seva població potencialment activa .o sigui que pot participar del món del trball- són LA Selva i l’ Alt Empordà (un 7,5 % +)i la que ha perdut població activa és el Ripollés (-0,7%).

Si observem la renda familiar , si en general a Catalunya la xifra és de 16900 euros per habitant ,la Selva és de les comarques que la té més baixa ( 15500€).

L’impacte de la crisi económica sobre la població masculina ha estat més fort que entre la femenina. En acabar l’any 2010 les dones representen el 47,3% de les persones aturades.

De cada 100 persones registrades al SOC com a aturats 23 són estrangeres i dos de cada tres no perceben cap prestació per desocupació.
Si a tot això hi afegim que la prioritat del govern és les retalladles, per eixugar el déficit , a on anirem a parar ?