Aquest mes ha pujat la inflació i la hipoteca. L’alça de l’ IPC i de l’ euríbor retalla encara més la renda de les famílies i posa molts més pals a la recuperació económica .
A les nostres comarques més que en altres demarcacions,l’ IPC ha tingut un impacte fort(4,1% ,cinc dècimes més que la resta de Catalunya) i ha sigut dels més alts aquest mes.
Ens trobem amb rebaixes en l’estat del benestar,amb atur i precarietat laboral, amb empreses que tanquen persianes, amb sobreendeutaments municipals i amb capacitats cada cop més limitades per atendre les necessitats socials,el crèdit no arriba a les famílies ni a les empreses,les caixes només pensen en la seva reconversió, el petroli amb puja constant de preu, les energies amb constant debat i el resultat…….?????.i hi ha qui es queixa de que la demanda interna està sota mínima……. I doncs què es pensaven??
Aquestes notícies incideixen directament sobre la renda . La inflació és l’impost més antidemocràtic que existeix perque directament perjudica als més febles ja que penalitza el consum de les llars.Els diners que entren en una casa són els mateixos i si n’hem de destinar més per omplir el dipòsit del nostre vehicle per anar a treballar en gastarem menys per comprar altres coses.
Si parlem de l’euríbor exactament la mateixa reflexió, està al voltant del 2% i això encareix novament les hipoteques i per tant es genera un nou impost sobre el consum.
Si també la demanda pública i la inversió pública, que són altres mesures per poder incidir, están totalment debilitades…, com podem pensar en una reactivació económica?
Cal un replantejament real , o tothom creu que amb el sector exterior , amb les exportacions en tindrem prou?
El que sí està clar, és que només amb la reactivació del mercat laboral será possible injectar la confiança per millorar la despesa interna ( diguin el que diguin alguns). Caldria transmetre més augments als salaris (com a Europa)per compensar l’espiral de preus, que ara per ara no deixa tret de sortida a l’economia, llavors els que vulguin estalviar aportaran diners a bancs i a caixes i els que vulguin fer despesa reactivaran l’economia local.
4 comentaris:
Benvolguda Dolors,
els treballadors ens trobem en aquests moments totalment abandonats pels sindicats i no diguem dels polítics d'esquerres que suposadament miren pel treballador.
Mentre la resta fem miracles per arribar a final de mes, quasi tots coneixem un o dos sindicalistes que cobren un sou de més de 1000 € al mes, només treballant un dia a la setmana i passant-se la resta dels dies al Facebook.
És fàcil comprovar-ho.
Aquest país no funcionarà mentre això passi. Hauríeu de començar a fer els deures perquè la dreta va guanyant posicions.
Molt trist.
nik
benvolgut Nik.
Com molt bé saps els sindicats i en especial la UGT , som la representació legal dels treballadors i estic totalment en contra que els treballadors se sentin abandonats.a comarques giornines som 2800 delgats i delegades de la UGT i per tant la majoria.
Sovint les decisions dels sindicats majoritaris són en base a la massa de treballadors a qui representen i és per això que de vegades per responsabilitat és millor un acord que un NO que perjudiqui al mercat laboral i als treballadors en concret.Dit això i referent al segon , jo no en conec cap del que em dius, ans el contrari en conec que treballem més hores que si estessim en el centre de treball i estem cobrant exactament igual i això t'ho dic per experiència pròpia.
Es veritat que la dreta va guanyant posicions però vull recordar qeu qui governa no som els sindicats sinó els partits que hem votat els ciutadans i així ens va,
ara per ara estic convençuda que les organitzaciosn sindicals som els únics que plantem cara i ho fem de manera evident a totes els retallades.
Gràcies pel teus pensament reflectits en aquest post.
.
Benvolguda Dolors,
Primer de tot gràcies per no esborrar el missatge cosa que fan una majoria.
Segons les vostres dades de 2800 delegats de l’UGT, amb 752.000 habitants a la província de Girona, dona un total de 1 delegat cada 268 persones, m’equivoco? .
Òbviament aquí no hi son inclosos els delegats de altres sindicats i imagino que tampoc els alliberats. A la província de Girona de cada 1000 habitants, 190 estan a l’atur.
Som molts treballadors que ens sentim totalment abandonats, encara que estigueu totalment en contra d’acceptar aquest fet.
Dir-vos que això no és un ‘pensament reflectit’ si no una realitat visible. Els meus companys i amics pensen exactament el mateix i n’hi ha de totes les branques; professors, funcionaris d’ajuntaments, autònoms, pastissers, cambrers....
No tinc cap dubte que en treballeu i molt, sobre tot si veniu de la branca de l’ensenyament .
Us desitjo el millor en la vostra lluita i confio que en pugueu fer neteja de tots els que us estan donant mala fama, encara que no en conegueu cap, hi són.
No és la meva intenció entrar en debat amb vostè ja que seria una conversa interminable.
De nou, gràcies pel temps dedicat.
nik
Publica un comentari a l'entrada