JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE

Algunes dades a conèixer:

El Fons Monetari Internacional en la seva revista d’economia mundial de l’any 2007 reconeix que les desigualtats han augmentat en 5 de els 7 regions del món en aquesta darrera dècada.

La OIT reconeix que a l’ Àfrica el 80 % dels treballadors subsisteix amb menys de 2€ al dia i en el món el 43,5% dels treballadors del món no guanyen el suficient per viure per sobre del llindar de la pobresa.

Al món hi ha 218 milions d’infants que treballen en edats que van des dels 7 als 14 anys.

L’any 2006 van perdre la vida 144 sindicalistes per exercir el seu treball.

Davant d’aquests fets i molts altres com aquests,el dia 7 d’octubre celebrarem la JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE .

El TREBALL DIGNE té 4 pilars fonamentals :

L’ocupació.-
Una ocupació amb ingressos justos per una vida digne, igualtat de tracte i d’oportunitats per a tothom, bones condicions de treball, salut i seguretat al lloc de treball, accés a un treball productiu i perspectives de desenvolupament personal.
Drets.-
A llibertat d’organització i d’expressió a negociar col.lectivament a no patir discriminació, a no haver-hi treball infantil ni forçós i a l’existència de lleis laborals justes.
Protecció social
Societat justa i inclusiva, protecció davant la pèrdua d’ingressos a causa de l’atur, la malaltia, la maternitat o la vellesa i seguretat en l’ocupació i en les èpoques intermitents de sense ocupació.
Diàleg social
Que ens puguem representar i estar representats com a treballadors /es
Que existeixi diàleg social com a base de l’estabilitat social ,i d’una societat sostenible.

Per tant més que mai tots i totes els que creiem que és possible un món basat en la solidaritat i el respecte dels drets de les persones hem de fer-nos visibles!!!!

CONCENTRACIÓ A LES 12H DAVANT LA SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN DE GIRONA

MANIFESTACIÓ CONCENTRACIÓ A LES 7H A BARCELONA

ATURADES DE 5 A 15 MINUTS A LES EMPRESES A LES 12H DEL MIGDIA.

MOCIÓ A TOTS ELS AJUNTAMENTS

SI FINS FA QUATRE DIES LA MITJANA D'EDAT NO SUPERAVA ELS 30 ANYS" metgessa enamorada de la seva feina

I jo que estava orgullosa de ser europea, que veia els avenços socials com quelcom proper, que ens enmirallavem amb l' educació, la llibertat, i els temes socials de països del Nord.
Ara resulta que la UE aprova una directiva que permet una setmana laboral de 60 o 65 hores, el mateix que el segle XIX.
Ai! si la primera sindicalista catalana – la Isabel Vilà-aixequés el cap .Vaja ,que els seus discursos potser seran actuals altra vegada!.Potser haurem de tornar a reivindicar tot allò que els nostres avantpassats sindicalistes demanaven i nosaltres ,il.lusos com som, creiem que ja havíem superat.
Un clar cop baix, un cop contra el dret social que mantenim des que l'any 1917 la OIT va aprovar la setmana laboral de 48 hores!.
A la matinada , quan la majoria dels treballadors i treballadores dormiem els senyors ministres de treball van aprovar les 60 hores per alguns col.lectius i , no us ho perdeu les 65 pels metges i metgesses!!
Feia tres anys que aquesta normativa estava paralitzada ja que diversos governants de països membres no hi estaven d'acord, però amb els darrers canvis en governs com a França, o a Itàlia sembla que aquestes resolucions són més fàcils.
És un precedent perillós, ja que malgrat no afecti directament , sí és una porta oberta a possibles canvis i modificacions en materia laboral, -les directives no són de ple compliment pels seus membres però sí són recomanacions- i després pot venir el pacte dels salaris, el de la higiene i salut i així succecivament anar a passes de cranc en lloc d' avançar.
Esperem que el Parlament Europeu no la signi.

De tota manera metges i metgesses, a nivell d' Europa, ja han anunciat mobilitzacions .

I els sindicats cal que emprenguem accions ràpidament!!!!!!!

TRES DIES DESPRÉS DE L'1 DE MAIG

Després del dia 1 de maig, després d’haver preparat a consciència un dia de reivindicació del treball, després de pensar que venim dels fets del 1886 i repassar el que la classe obrera ha anat aconseguint, que en definitiva és un principi de societat de benestar , faig reflexió i em resta certa melancolia. M’explico!
Crec en la justícia social, crec que només la defensa aferrissada dels més vulnerables sobre els més poderosos pot fer canviar les coses, però també crec que ens cal tocar de peus a terra i saber on som,en quina societat vivim i qui som.
Els treballadors i treballadores som la majoria social d’una societat capitalista i els més vulnerables són la població aturada, els que no arriben als mínims indispensables per poder viure en dignitat,i és amb aquests dos grups on hem d’ incidir clarament .
Des d’ UGT , no podem fer una revolució, però sí que podem treballar dia a dia per canviar i millorar les condicions de vida i les laborals de gran part de la gent.I ho fem!!!. Som un sindicat de classe i això ens compromet a defensar les condicions dels treballadors i treballadores, proposar solucions i fer-les avançar cap a la negociació de la millor manera possible.
El dia 1 mentre em manifestava tenia al davant el fotògraf Miquel Ruiz a qui vaig preguntar quanta gent creia que érem , ell acostumat a fer els càlculs, em va dir de 700 a 800, l’endemà llegeixo als diaris unes 500 persones, què hi farem!.
Però , han passat tres dies i he anat seguint la premsa gironina, em sap greu, ja que des d’alguna editorial a algun article es qüestiona el dia 1 de maig, qüestionen les manifestacions i es qüestiona fins i tot el seguiment de la commemoració del dia del treball (i ho dic avui quan ahir es va commemorar el dia internacional de la llibertat d'expressió, creient molt en la tasca dels professionals a nivell individual i reivindicant en contra de la precarietat laboral que pateixen)Suposo que la memòria històrica de que les conquestes socials adquirides han estat gràcies a gent que s’ha manifestat el dia 1, per alguns no té importància, suposo que pensar que molts podem fer festa i anar a la platja aquest dia, és gràcies al que han aconseguit gent que s’ha manifestat any rera any tampoc té importància ,o que la representació sindical a les empreses de les nostres comarques és d’un 60 % dels treballadors7es tampoc importa.
Seria bo que alguns mitjans de comunicació fessin més pedagogia cap a una consciència social .El mateix passa amb la gent de la política ,algunes autoritats només recorden l’1 de maig cada 4 anys quan és l’any de les eleccions. .
Però malgrat tot, continuo creient que estem fent molt bona feina, que només estant compromesos aconseguirem canviar i millorar la nostra societat,avançar cap a un marc català de relacions laborals i que els temps de crisis afectin menys a les classes baixes, que les polítiques d’ocupació s’encaminin a persones necessitades i que el salari digne, la igualtat i la inversió productiva siguin la clau per fer front a la desacceleració econòmica que patim i patirem.
Visca l’ 1 de maig! Visca la classe treballadora!

galeria de fotos de manifestació de l' 1 de maig del Diari de Girona

LA REPRESENTACIÓ DE LA PATRONAL GIRONINA EN AQUEST SECTOR ÉS RARA -ISABEL MARTINEZ SECRETÀRIA GENERAL DE MCA D' UGT CATALUNYA

La vaga de la construcció d’ahir 14 de març va ser seguida per pràcticament tots els treballadors de les nostres comarques.
A les 7h del matí ens vam trobar en diferents punts –Girona, Olot, Palamós ,Blanes...- un grup de piquets informatius per fer una ronda a les diferents obres de l’entorn. Altres havien passat la nit en el torn d’obres com el túnel del Perthús o les obres de l’ AVE.
Molt pocs incidents, la majoria d’obres sense cap treballador,.
Ens va sobtar que en algun grup de piquets hi hagués infiltrats agents dels mossos d’esquadra, realment a Girona ens coneixem tots i va ser fàcil veure que gent que portaven enganxina del sindicat no hi tenien cap relació i simplement el que es volia era posar dificultats a la tasca sindical, però això és una anècdota més .
El que és important és pensar que som la única demarcació on no s’ha arribat a un acord , demanant exactament el mateix que a Lleida, Barcelona i Tarragona.
Sembla inconcebible que la dificultat estigui en no voler un futur conveni de marc català,amb vigència d’any natural (no de juny a juny com passa ara, que és l’únic amb aquestes dades ) i de recuperar el 2% de pèrdua de poder adquisitiu a Catalunya.
Com que a les altres demarcacions ja està resolt , ara ens trobem que entre un treballador d’una obra de Blanes i un de Tordera hi ha una diferència de salari que pot arribar als 3000 € anuals .El problema doncs, no és la patronal catalana, és la patronal gironina. I afecta directament a uns 35000 treballadors i indirectament a uns 10000 autònoms que es regeixen amb el preu de les hores del conveni
Per cert :No es pot fer servir l’excusa de la desacceleració en la construcció per reduir el salari dels treballadors,com m’ha fet arribar l’opinió algun empresari , les negociacions del conveni vénen del passat mes de maig, ja que la durada és anual de juny a juny i llavors encara no es parlava de desacceleració, per tant fa 9 mesos que s’està negociant i sense cap increment salarial doncs: ARA SÍ, TOCA LA MOBILITZACIÓ.
Hi ha convocada una nova jornada el dies 3 i 4 d’ abril si no es pot negociar durant aquests dies .