AVUI EL DIARI DE GIRONA EM PUBLICAVA AQUEST ARTILE QUE VAIG ESCRIURE COM A RÈPLICA AL QUE ES PUBLICAVA DIUMENGE PASSAT, ERA UNA CRÍTICA A LA TASCA SINDICAL I A LES ORGANITZACIONS.
No pretenguem que les coses canviïn si seguim fent el mateix". Aquesta és una frase d'Einstein, que es feia servir diumenge en un article d'aquest diari per criticar entre altres, els sindicats.
Es deia que som retrògrads, que tenim un llenguatge leninista, que molts som alliberats, que no tenim afiliació... Bé, tot allò que ens diuen els que volen criticar i no són capaços d'explicar el que fem. A comarques gironines, en concret a la UGT, l'afiliació ha augmentat any darrere any en una mitjana d'un 15% a un 20 % cada any. Quant a representació sindical a l'empresa el nombre de delegats i delegades ha augmentat considerablement i ha passat en pocs anys de 500 a 2.800 fins a esdevenir el primer sindicat majoritàri a la nostra demarcació.
Juntament amb l'altre sindicat majoritari, tenim el 70 % de la representació en les empreses. Aquesta xifra representa més de 5.000 delegats /des; i això tenint en compte que la gran majoria són empreses petites i mitjanes, i que com tothom sap, és on és més difícil la tasca sindical.
El nostre objectiu es defensar els drets dels treballadors /es i així ho fem dia darrere dia, en els centres de treball, i la tasca no és ni fàcil ni especialment gratificant.
La majoria dels delegats/des ho fan en condicions difícils , treballen en un marc poc favorable i més en temps com ara de crisi, on les dificultats i la precarietat és l'eina dominant de molts empresaris.
Negociar puges salarials justes per no perdre el poder adquisitiu dels companys/es, aplicar i millorar les bases dels convenis dels diversos sectors, intentar aplicar plans d'igualtat en el mateix centre, cercar formes de flexibilitat que afavoreixin els treballadors/es i alhora el bon funcionament de l'empresa, quan les dificultats són la prioritat estar a l'aguait per perdre el menor nombre de llocs de treball possible i cercar les formes indispensables per temporalitzar les suspensions de feina... Tot això i molt més, és la tasca dels delegats i delegades, persones que en el fons el que fan es dedicar el seu temps, als companys/es, a l'empresa, al sector i a la justícia social.
Els que formem part de les cúpules -si de ser la representació d'un sindicat en unes comarques se'n pot dir cúpula- treballem moltes més hores que si estiguéssim en el centre de treball i intentem transmetre les idees generalitzades que ens aporten justament els mateixos delegats/des amb un llenguatge planer i a l'abast de tothom. Per tant, poca trencadissa leninista en el llenguatge.
Tenir la taxa d'atur més alta de Catalunya, que prové bàsicament de persones del sector de la construcció, de l'estacionalitat del sector serveis, és un greu problema, per això,defensem que les politiques socials per les persones aturades siguin la prioritat dels governants municipals, comarcals i catalans, només així podrem obtenir una adient cohesió social en la nostra demarcació .
La lluita per aconseguir una remuneració justa en cada sector, un treball qualificat amb millor formació pels treballadors/es, una eradicació de la precarització del mercat laboral i unes pensions dignes són algunes de les tasques que defensem i defensarem, no com a cants de sirena ,sinó com a veritables reivindicacions per a tothom. Per tant, seguirem treballant per canviar tot allò que no sigui fer un pas endavant per aconseguir un món més just i millor per a tothom.
AQUEST ERA L'ARTICLE QUE EM VA DESPERTAR LA INDIGNACIÓ
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/02/07/catalunya-zapatero-sindicats-patronals-crisi-continuara/386147.html
10/2/10
30/1/10
HEM D' APROFUNDIR EN NOVES MANERES DE PENSAR,COMUNICAR,CREAR, COMERCIAR SI VOLEM SOBREVIURE. ÀLEX ROVIRA
Una setmana molt complicada!
Em cansa la hipocresia i les dificultat de la realitat d’aquest món “capitalista” (és l’adjectiu més senzill que se m’acudeix ara mateix) !
Em desespera pensar que ens volen vendre gat per llebre i que ens ho hem d’empassar tant si vols com si no,
I sobretot em cansa escoltar , no és ètic, no és moral, no s’ha fet pensant en les persones ,PERÒ ÉS LEGAL , ho han fet pensant tècnicament...
Les dades d’atur són esfereïdores , mai a comarques gironines havien resultat tan altes. Els anys de les altres crisi( 84, 94...)havíem arribat a un 15% i ara més d’un 19 % , més de 70000 persones sense treball. Una feina que un dia o altre arribarà... però ara per ara,sense mirar gaire les condicions, anem precaritzant el mercat laboral, o ho agafes o tinc un piló de currículums per escollir, em comenten els demandants d’ocupació, que se’ls diu.
Altres veus diuen, no pot ser la dualitat del mercat laboral, entre contractes indefinits i temporals,entre feines precàries i d’altres de fixes, per tant , cal no bipolaritzar tant ... i el que ens proposen, són idees que el que fan és precaritzar més a tots!
Així, quan tens una feina de fa temps , et poden canviar les condicions, com ha passat a la Universitat , les dones de la neteja (106 dones) treballaven de 5 a 9 h del matí per deixar-ho tot ben lluent i bonic, però ara sembla que destorben i els han canviat l’horari de 4 a 8h , per no trobar-se-les quan arriben els professors, la gerència, la rectora... Quina pena!!!... amb la fal•làcia que la universitat és la més gran institució de les nostres comarques, que educa, que té un pla d’igualtat per la conciliació de la vida laboral , personal i familiar .... la resposta és que canviar l’horari, ja que és per concurs públic externalitzat a una empresa, és legal i apa! Empasseu-ho senyores!! Què els importa al gabinet jurídic que ha fet les bases i al mateix "Sr Soler" del Servei general de la Universitat (SOTIM) les persones que hi treballen? La seva resposta va ser TÈCNICAMENT ÉS CORRECTE! Com podran conciliar les treballadores amb aquest horari ? ah però no ens ho perdem, la majoria fan mitja jornada i cobren com a molt 400 €, per tant ,ja es poden sacrificar i llevar-se a les 3h de la matinada per anar a treballar , uf...el salari s’ho mereix!!! Això sí ,suposo que ens trobarem un pla d’igualtat de molts folis, magnífic, ben redactat i amb un lèxic impecable en la propera subvenció del departament de treball.
Però, per si no fos poc i acabar la setmana, el divendres surt la noticia de la jubilació als 67 anys , clar!!necessitem omplir més la caixa de la SS, tot i que hi hagi 8000 milions de superàvit i és previsible que el proper any n’hi hagi més..., tot i que els experts del Congrés del Diputats no n’haguessin parlat mai, però la CEOE demanava fins els 70.. La crisi és forta , però ara per ara, anem pagant-la els treballadors/es..... i els pensionistes!!,que després de rebre una carta dient que en iniciar el nou any se’ls puja la pensió un 1%, per mantenir el seu poder adquisitiu, es troben, que, quan van al banc han cobrat menys que l’any passat perquè l’ IRPF els ha pujat més i a més els han tret la paga dels 400 €.!
DESPRÉS DE TOT AIXÒ NO CAL QUE EM PREOCUPI NI HO FEU VOSALTRES,PERQUE AMB MOLT BONES PARAULES ENS DIUEN QUE NO ES RETALLEN NI ES RETALLARAN DRETS NI POLÍTIQUES SOCIALS !
AU , endavant que just hem iniciat un nou any !!!
2/1/10
LA PREOCUPACIÓ ENS HAURIA D'EMPÈNYER A L'ACCIÓ I NO A LA DEPRESSIÓ.KAREN HORNEY .Psiquiatra alemanya (1885-1952)
Hem començat l’any 2010! Alguns reivindiquen que no sigui com el 2009 i d’altres, més optimistes, premunien que serà l’any de recuperació de la crisi.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .
Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.
Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.
A mi ,se’m fa difícil fer un postulat, però després d’escoltar diverses conferències d’economistes que han passat en aquest darrer any per Girona ( Modest Fluvià , Joan Hortalà ,Josep Oliver, Xavier Sala i Martin o Alberto Espesolín ... ) i de llegir articles i més articles de la premsa, així com algun llibre d’economia de llenguatge planer crec que he arribat a la conclusió que el més possible és que ens passi a nivell general el mateix que a les economies familiars i domestiques . La crisi no serà : ni una V baixa, ni una U, ni una L per parlar del temps de la recuperació, sinó una “arrel Quadrada “ estem a mig camí i no remuntarem fins a dalt de tot, mai més!.
I hi ha una explicació molt senzilla , la trobem comprovant l’economia familiar de les persones treballadores. Quant ens han apujat els salaris, últimament? Tot i la defensa aferrissada dels sindicats de que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors /es com a mínim,per incentivar i estimular el baix consum entre altres coses,generat,de vegades, en la por psicològica de la crisi, ens hem trobat amb puges de 1,5%, 1 % ... un 0,3 % però per contra ja comencem l’any 2010 amb puges automàtiques en els serveis bàsics, com la llum - un 2,64 % ,bitllets de tren de rodalies- un 6% ,( i RENFE va apujar els bitllets un 20 % ,amb l’excusa dels nous trens, el proppassat mes de novembre), l’autopista un 0,7 % i la perspectiva d’un increment de l’ IVA el proper mes de juliol. Per tant, a les llars catalanes de la classe treballadora és una arrel quadrada, claríssima !
Tots som conscients que s’han d’apujar impostos per redistribuir la riquesa, per poder invertir en polítiques socials per les persones més febles , però això hauria d’anar acompanyat d’una política d’afavorir un mercat de treball més estable,més equilibrat, d’igualtat d’oportunitats i al mateix temps , una formació per a treballadors i desocupats i innovació per a les empreses grans , mitjanes i petites,així com un canvi de valors empresarials per aconseguir una economia productiva que sigui la principal base d’una societat de benestar .
Més que mai, ens convé ser optimistes, més que mai ens convé tenir clars els objectius pels que volem lluitar i més que mai és temps de replantejar les nostres actituds.
Sempre, quan arriba el cap d’any, fem bons propòsits, el d’aquest any hauria de ser seny, seguretat i optimisme per afrontar els reptes personals i col•lectius cap a una societat més justa i equilibrada.
6/12/09
ÉS L'ECONOMIA , ESTÚPID.- frase famosa EEUU el 1992 quan va guanyar el President BILL CLINTON .
NINGÚ PREVEIA LA CRISI I LA DESTRUCCIÓ D'OCUPACIÓ COM HEM TINGUT AQUEST ANY
L´economista J. Oliver ho escriu l’any 2006
Oliver va presentar set possibles escenaris de futur que vinculaven oferta i demanda de treball, en què incidien la taxa d’activitat, l’increment de la productivitat o els nivells de mobilitat ocupacional i interregional. El catedràtic d’Economia va pronosticar que els propers 15 anys Espanya viurà una segona caiguda demogràfica que afectarà especialment les edats actives que oscil•len entre els 16 i els 64 anys. Per respondre al procés de transició cap a un model d’economia de serveis que convergeixi amb els nivells de benestar europeus, Oliver va afegir que l’economia espanyola necessitarà, fins al 2020, entre 4 i 7 milions de nous treballadors. Finalment, el ponent va advertir que les polítiques relacionades amb el mercat de treball (increment de la taxa d’activitat i de la productivitat i polítiques de formació continuada entre altres) hauran de coexistir amb les que estan dirigides a gestionar la integració.
Any 2009 març.-
si queremos impulsar el crecimiento de la productividad, también hay que plantearse su necesaria vinculación al crecimiento salarial. Finalmente, si los trabajadores tienen que aportar su esfuerzo para ayudar a salir del embrollo actual, las patronales deberían estimular la presencia y participación de los organismos sindicales en la definición de la estrategia empresarial y en la distribución de sus beneficios. Esfuerzo y participación son parte de un mismo binomio, difícilmente separable.
La situación actual, y las complicaciones que parecen avecinarse, obligan a repensar la política de rentas. Continuar, como los avestruces, como si nada estuviera pasando, no augura nada bueno, ni para el empleo ni para el futuro del país. Es la hora del esfuerzo colectivo, del sacrificio y, en especial, de la altura de miras. Si fallamos, que nadie se llame a engaño, habrá sido por nuestra culpa.
i ARA ens diu:
el més important no són les dades a curt termini sinó els reptes que "caldrà afrontar l'endemà de la crisi", ja que al seu entendre caldrà un "canvi de xip" per fer front a una dècada complicada. "Vénen temps difícils, en els quals ens haurem d'estrènyer el cinturó i reduir el nostre nivell de vida", va indicar.
Pel que fa a l'economia gironina, l'economista va recomanar que se centri "en el que sap fer". En aquest sentit, creu que cal abocar esforços a la indústria agroalimentària i al sector turístic, "on hem de fer un salt competitiu".
L´economista J. Oliver ho escriu l’any 2006
Oliver va presentar set possibles escenaris de futur que vinculaven oferta i demanda de treball, en què incidien la taxa d’activitat, l’increment de la productivitat o els nivells de mobilitat ocupacional i interregional. El catedràtic d’Economia va pronosticar que els propers 15 anys Espanya viurà una segona caiguda demogràfica que afectarà especialment les edats actives que oscil•len entre els 16 i els 64 anys. Per respondre al procés de transició cap a un model d’economia de serveis que convergeixi amb els nivells de benestar europeus, Oliver va afegir que l’economia espanyola necessitarà, fins al 2020, entre 4 i 7 milions de nous treballadors. Finalment, el ponent va advertir que les polítiques relacionades amb el mercat de treball (increment de la taxa d’activitat i de la productivitat i polítiques de formació continuada entre altres) hauran de coexistir amb les que estan dirigides a gestionar la integració.
Any 2009 març.-
si queremos impulsar el crecimiento de la productividad, también hay que plantearse su necesaria vinculación al crecimiento salarial. Finalmente, si los trabajadores tienen que aportar su esfuerzo para ayudar a salir del embrollo actual, las patronales deberían estimular la presencia y participación de los organismos sindicales en la definición de la estrategia empresarial y en la distribución de sus beneficios. Esfuerzo y participación son parte de un mismo binomio, difícilmente separable.
La situación actual, y las complicaciones que parecen avecinarse, obligan a repensar la política de rentas. Continuar, como los avestruces, como si nada estuviera pasando, no augura nada bueno, ni para el empleo ni para el futuro del país. Es la hora del esfuerzo colectivo, del sacrificio y, en especial, de la altura de miras. Si fallamos, que nadie se llame a engaño, habrá sido por nuestra culpa.
i ARA ens diu:
el més important no són les dades a curt termini sinó els reptes que "caldrà afrontar l'endemà de la crisi", ja que al seu entendre caldrà un "canvi de xip" per fer front a una dècada complicada. "Vénen temps difícils, en els quals ens haurem d'estrènyer el cinturó i reduir el nostre nivell de vida", va indicar.
Pel que fa a l'economia gironina, l'economista va recomanar que se centri "en el que sap fer". En aquest sentit, creu que cal abocar esforços a la indústria agroalimentària i al sector turístic, "on hem de fer un salt competitiu".
24/11/09
REGULAR LA PROSTITUCIÓ ÉS LEGITIMAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE -ROSARIO CARRACEDO
Ara més que mai cal visualitzar la violència contra les dones per a que tothom tingui clar que la violència masclista es pot donar en tots els espais més enllà de l’àmbit domèstic .
Cal trencar els tòpics i estereotips i adonar-se que la violència pot tenir moltes formes, que pot ser psicológica, económica , sexual i que en l’àmbit laboral també és un lloc on les discriminacions poden esdevenir veritable violència.
A Catalunya, aquest any, 10 dones han mort per violència masclista. I la línea d’atenció a les dones en situació de violències ha rebut 9850 trucades des de gener a octubre, i 720 són de les nostres comarques gironines.
El dia 25 de noviembre dia internacional per l’eliminació de la violencia contra les dones és un bon dia per pensar-hi i evidentment buscar la manera d’eradicar-ho
1/11/09
UNA SOCIETAT NO ES POT PERMETRE PERDRE EL 50 % DEL TALENT.- SALA- MARTIN,ECONOMISTA
El dia 30, vigília de Tots Sants, dues activitats dels agents econòmics van tenir ressó mediàtic.
Per una part, el grup format per les cambres de comerç i les dues patronals (continuen sent dues després d’anunciar una fusió , un trencament, una altra fusió i un nou trencament ) van anunciar el que havien estat parlant en la darrera reunió del GIG (grup d’impuls gironí ) que són ells mateixos i ens conviden als sindicats per bàsicament escoltar allò que volen transmetre a premsa. Que les tarifes elèctriques per les empreses s’han apujat un 30 % i això impedeix que tinguin prou beneficis!!
Aquest 30 % també s’ha encarit en tots els rebuts de la llum , la de les persones que han quedat sense feina, la de les famílies monoparentals, la de els famílies nombroses, la de les persones que s’han emancipat i viuen amb un salari poc digne...... però d’això ni piu!!!
També vaig assistir a la conferència de l’economista Sala Martin, el president de la cambra de Comerç de Girona que el va presentar va esquitxar-li tot d’adjectius: mediàtic, provocador,culé, comunicatiu,agosarat... i ell va demostrar que tots eren veritat. Sí , realment va ser molt amé i divertit , però falta dir que a part de criticar tot el que s’està fent no va donar cap idea de solució , tot genèric : que cal canviar el model i que cal buscar un motor econòmic- dient que ningú sap quin és el del futur-, que cal canviar el sistema educatiu, que les persones han de canviar de sectors quan calgui, que no s’ha de tenir por de canviar de feina, que tenim poca productivitat a les empreses, també va criticar que es deixés perdre el 50 % del talent,el femení, pel camí i que la majoria de la innovació prové dels treballadors i treballadores de les empreses.
Malgrat , va fer riure l’auditori, bàsicament format per empresaris i estudiants de ciències empresarials ,des del meu punt de vista va dir moltes veritats a mitges, i es va limitar a exposar una part superficial dels problemes, la més senzilla i la més propera a la ideologia de l’auditori, sense fer un anàlisis exhaustiu ni cercar les veritables solucions a uns problemes que ens afecten a tots .I mentre ... ell intervé i fa gaudir al públic amb exposicions amenes ,gracioses...... a les Terres de l’ Ebre sobretot ara i a tot Catalunya es van perdent llocs de treball continuament!!
Per una part, el grup format per les cambres de comerç i les dues patronals (continuen sent dues després d’anunciar una fusió , un trencament, una altra fusió i un nou trencament ) van anunciar el que havien estat parlant en la darrera reunió del GIG (grup d’impuls gironí ) que són ells mateixos i ens conviden als sindicats per bàsicament escoltar allò que volen transmetre a premsa. Que les tarifes elèctriques per les empreses s’han apujat un 30 % i això impedeix que tinguin prou beneficis!!
Aquest 30 % també s’ha encarit en tots els rebuts de la llum , la de les persones que han quedat sense feina, la de les famílies monoparentals, la de els famílies nombroses, la de les persones que s’han emancipat i viuen amb un salari poc digne...... però d’això ni piu!!!
També vaig assistir a la conferència de l’economista Sala Martin, el president de la cambra de Comerç de Girona que el va presentar va esquitxar-li tot d’adjectius: mediàtic, provocador,culé, comunicatiu,agosarat... i ell va demostrar que tots eren veritat. Sí , realment va ser molt amé i divertit , però falta dir que a part de criticar tot el que s’està fent no va donar cap idea de solució , tot genèric : que cal canviar el model i que cal buscar un motor econòmic- dient que ningú sap quin és el del futur-, que cal canviar el sistema educatiu, que les persones han de canviar de sectors quan calgui, que no s’ha de tenir por de canviar de feina, que tenim poca productivitat a les empreses, també va criticar que es deixés perdre el 50 % del talent,el femení, pel camí i que la majoria de la innovació prové dels treballadors i treballadores de les empreses.
Malgrat , va fer riure l’auditori, bàsicament format per empresaris i estudiants de ciències empresarials ,des del meu punt de vista va dir moltes veritats a mitges, i es va limitar a exposar una part superficial dels problemes, la més senzilla i la més propera a la ideologia de l’auditori, sense fer un anàlisis exhaustiu ni cercar les veritables solucions a uns problemes que ens afecten a tots .I mentre ... ell intervé i fa gaudir al públic amb exposicions amenes ,gracioses...... a les Terres de l’ Ebre sobretot ara i a tot Catalunya es van perdent llocs de treball continuament!!
10/10/09
ELS BROTS VERDS ENCARA SÓN MOLT ESCADUSSERS" conseller ANTONI CASTELLS
Ahir , vaig assistir a la Jornada “Perspectives econòmiques : Per un model de competitivitat” del PSC de Girona amb el conseller Antoni Castells a Girona.
Per qüestió de feina vaig arribar 10 minuts tard -cosa que em molesta molt- i em vaig perdre la presentació de l’ alcaldessa Sra Anna Pagans, però per contra, vaig poder seure a darrera de tot en una situació privilegiada per poder “flairar i esgarrapar” el clima de l’ambient i de la reacció dels oients .En la conferència del conseller tothom atent, a l’hora de la taula rodona l’ambient més distès i alguns ja van desfilar sense esperar el final de la jornada.
Del conseller podria dir que :
Optimisme poc ! Més aviat realisme i clarividència de futur!
Ens va comentar, entre altres idees, que :
“El creixement seria negatiu aquest trimestre, el primer del 2010 i el segon”.
“Cal una contenció pactada de les rendes per millorar la competitivitat”
“ L’atur seguirà pujant fins que no hi hagi un creixement del 2% “.
“Els brots verds encara són molt escadussers”
“ Ara l’ajustament no pot venir per la via de la devaluació de la pesseta” .
Per qüestió de feina vaig arribar 10 minuts tard -cosa que em molesta molt- i em vaig perdre la presentació de l’ alcaldessa Sra Anna Pagans, però per contra, vaig poder seure a darrera de tot en una situació privilegiada per poder “flairar i esgarrapar” el clima de l’ambient i de la reacció dels oients .En la conferència del conseller tothom atent, a l’hora de la taula rodona l’ambient més distès i alguns ja van desfilar sense esperar el final de la jornada.
Del conseller podria dir que :
Optimisme poc ! Més aviat realisme i clarividència de futur!
Ens va comentar, entre altres idees, que :
“El creixement seria negatiu aquest trimestre, el primer del 2010 i el segon”.
“Cal una contenció pactada de les rendes per millorar la competitivitat”
“ L’atur seguirà pujant fins que no hi hagi un creixement del 2% “.
“Els brots verds encara són molt escadussers”
“ Ara l’ajustament no pot venir per la via de la devaluació de la pesseta” .
Durant l’hora que va analitzar la realitat econòmica actual va passar d’aquest poc optimisme -ens va confirmar que estem molt pitjor que els altres països degut sobretot a l’elevada taxa d’atur,la caiguda del sector immobiliari i l’excessiva dependència exterior”- a buscar solucions a mig i llarg termini “ ajustament pressupostari i reformes en profunditat”.
Va deixar clar que la prioritat és la recuperació , amb dos tipus de mesures , les dirigides a la protecció social cap a les persones –que ell va anomenar aspirines per la malaltia infecciosa - i millorar la competitivitat i fer inversions públiques, com a medicament curatiu de la infecció en la malaltia.
Després, una taula rodona. L’economista J Oliver de la UAB va donar l’aire provocador de la tertúlia, l’empresari gironí Pere Cornellà va fer un cant a la innovació i a la formació com a bona solució a la petita i mitjana empresa i la Dolors Llobet de la CONC que va apostar per solucions com l’ Acord Estratègic i la priorització de les necessitat de les persones.
El que va quedar clar de la jornada és que “ El més important no és quan sortirem de la crisi, sinó el com en sortirem“.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)