Fer la feina ben feta no depèn només de les eines i l’actuació de cada moment ,es tracta de la nostra pròpia salut , es tracta de sentir que personalment estem bé i per això necessitem conciliar la nostra vida laboral amb la personal i la familiar, sigui quina sigui la nostra circumstància actual de família.
El concep
te de conciliació amb el nucli familiar no està ben resolt en la nostra societat, continuem pressuposant el rol reproductiu a les dones amb tot el temps que això comporta i el rol productiu continua sent masculí. Necessitem un pacte intergènere que tingui present la distribució del temps del treball, tan domèstic , com familiar, com remunerat i que impliqui un nou canvi social a tots nivells.
Està clar que conciliar vol dir fer compatible, i, quan en parlem de tots els àmbits d’una persona, estem reflexionant sobre disposar de temps i oportunitats per poder desenvolupar-nos en les diferents facetes de la nostra vida. Com a treballadors i treballadores volem créixer en la nostra activitat professional però també en la nostra vessant personal i social.
En conjunt, millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores serveix també per a millorar l’eficiència de les empreses i per això cal parlar de noves mesures com adaptació i reorganització d’horaris , per exemple adaptar l’hora de dinar a les necessitats de les persones i per tant poder sortir abans a la tarda, fer canvis o torns entre el mateix personal, establir jornades intensives, adaptació de la jornada a la formació , reducció de jornada per cura de familiars depenents, facilitats d’accés a la formació tan en l’orientació professional, com en l’ús de les noves tecnologies, com en les pròpies habilitats, prevenció de síndromes psicosocials i de l’ assetjament , serveis per facilitar la mobilitat, la salut, la cultura....
te de conciliació amb el nucli familiar no està ben resolt en la nostra societat, continuem pressuposant el rol reproductiu a les dones amb tot el temps que això comporta i el rol productiu continua sent masculí. Necessitem un pacte intergènere que tingui present la distribució del temps del treball, tan domèstic , com familiar, com remunerat i que impliqui un nou canvi social a tots nivells.Està clar que conciliar vol dir fer compatible, i, quan en parlem de tots els àmbits d’una persona, estem reflexionant sobre disposar de temps i oportunitats per poder desenvolupar-nos en les diferents facetes de la nostra vida. Com a treballadors i treballadores volem créixer en la nostra activitat professional però també en la nostra vessant personal i social.
En conjunt, millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores serveix també per a millorar l’eficiència de les empreses i per això cal parlar de noves mesures com adaptació i reorganització d’horaris , per exemple adaptar l’hora de dinar a les necessitats de les persones i per tant poder sortir abans a la tarda, fer canvis o torns entre el mateix personal, establir jornades intensives, adaptació de la jornada a la formació , reducció de jornada per cura de familiars depenents, facilitats d’accés a la formació tan en l’orientació professional, com en l’ús de les noves tecnologies, com en les pròpies habilitats, prevenció de síndromes psicosocials i de l’ assetjament , serveis per facilitar la mobilitat, la salut, la cultura....
No fa tan temps que es van aconseguir fites importants com la jornada de 8 hores, la prohibició del treball infantil, el mes de vacances... i semblava difícil, ara hi ha moltes més mesures per continuar lluitant i aconseguir: Fer que la igualtat d’oportunitats sigui una realitat en la nostra societat.
4 comentaris:
Tan fàcil que és per a les persones de la nova generació d'assumir aquest rol però que difícil és per als empresaris que tenen l'estereotip que com més hores fan els treballadors, més bé va l'empresa. De moment, per sort, la brúixola teva i de forces comença a apuntar en aquesta direcció.
Jo no crec que sigui tan fàcil assumir el rol com diu l Eduard Batlle però encara és més difícil que les empreses l' assumeixin.
Gràcies per donar alternatives en el teu bloc.
Dones com tu fan que la realitat sigui més justa.
Molt bé , avui he entrat per primera vegada en el teu bloc i m´agrada .
Bona idea la de començar amb una frase . Totes seràn de dones?
És un tema ben complex el que abordes, però també molt necessari. Jo, com en Miquel, crec que no és tan fàcil assumir un canvi de rol perquè culturalment estem molt impregnats d'uns rols establerts que no ens afavoreixen gaire, a les dones; i no veig que les coses hagin anat com ens les prometíem fa vint anys. Amb tot, crec que les coses sempre poden millorar, encara que sigui a poc a poc. Cal, però, tenir clara la complexitat del tema i la responsabilitat diària que hi tenim tots, no s'hi valen cortines de fum en aquests afers.
Dolors, em sembla que se t'ha girat molta feina...
Publica un comentari a l'entrada