Segons ELS SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA , aquest 1 de Maig de 2007 ens cal:
- Superar el model de relacions laborals vigent, que es recolza en la desigualtat i la discriminació dels col·lectius més vulnerables, i avançar en un model social i d'estructures productives que garanteixin la igualtat i la justícia social per a aquells col·lectius amb dificultats en el mercat de treball.
- Perquè s'eliminin les discriminacions salarials entre els treballadors, cal promoure un
a política salarial justa i equilibrada entre tots els treballadors i treballadores.
- Per un model productiu que no es fonamenti en l'abús en la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.
- Per treballar amb drets, seguretat i dignitat.
- Per una ocupació estable i de qualitat, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva.
- Per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n’hi ha prou d’aplicar l’Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals...
- Pel progrés i la justícia social, ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se’ls aplica un conveni laboral propi d’àmbit català.
Ara és l’hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d’autonomia respectius ho permeten, i d’impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s’hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d’una vegada.
Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.
Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d'estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques. Pel progrés i la sobirania,
VISCA EL PRIMER DE MAIG! VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ!
Països Catalans, 1 de maig del 2007
- Perquè s'eliminin les discriminacions salarials entre els treballadors, cal promoure un
a política salarial justa i equilibrada entre tots els treballadors i treballadores.- Per un model productiu que no es fonamenti en l'abús en la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.
- Per treballar amb drets, seguretat i dignitat.
- Per una ocupació estable i de qualitat, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva.
- Per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n’hi ha prou d’aplicar l’Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals...
- Pel progrés i la justícia social, ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se’ls aplica un conveni laboral propi d’àmbit català.
Ara és l’hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d’autonomia respectius ho permeten, i d’impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s’hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d’una vegada.
Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.
Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d'estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques. Pel progrés i la sobirania,
VISCA EL PRIMER DE MAIG! VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ!
Països Catalans, 1 de maig del 2007
3 comentaris:
Molt bé, Dolors , sempre en defensa de les causes que ens queden pendents malgrat en defensem moltes.
Aquets manifest és més clar i contundent que el que presentàveu els d' UGT i CCOO.He vist que tu també ets d' aquests ,igual que eres dels sindicalistes pel No.
Ahir a BCN va ser tot un espectacle, espero que a Girona us anés millor, perquè allà els dels sindicats sou més radicals i els de maulets són més tranquils
¡Felicitats, Dolors, bona feina!
Publica un comentari a l'entrada