Una de les meves aficions és la lectura. M’agrada llegir, fins i tot només pel plaer de seure tranquil·la en el sofà i endinsar-me en una història que m’aïlla dels fets i les actuacions del dia a dia.
Podria dir que ho llegeixo tot: llibres d’història, assaig, llibres relacionats amb la meva feina, però el que més m’agrada és llegir novel·la. En un no res desconnecto de la realitat i sóc a la història que s’explica.
Generalment conec l’autor o l’escriptora abans de llegir la novel·la i, si no ,em preocupo de buscar-ne informació via internet o amb les persones de les meves llibreries preferides: la Teresa del Cucut de Torroella, en Guillem de la 22 de Girona o l’ Eduard de la casa del llibre de BCN.
Fa un parell d’ estius en vaig començar una (recomanada ,per cert, per la meva germana)que em va agradar molt: L’ ULTIMA TROBADA, no sabia res de l’autor però a mida que anava llegint per la filosofia que hi descobria, per les paraules tan ben trobades, per les idees romàntiques i profundes, per la seva prosa poètica m’anava entusiasmant i poc a poc em vaig fer la idea que l’escriptora havia de ser una dona,semblaven pensaments femenins i parlava de l’ enamorament, de la felicitat i de les relacions humanes,d’una forma tan espiritual!
En buscar-ne una altra de la mateixa autora, vaig descobrir que era un home i em vaig adonar que de vegades la necessitat de llegir amb una idea preconcebuda de l’ autor et condiciona i et fa perdre idees i pensa
ments. Des d’aquell estiu a més de llegir-ne d’altres d’ en Sandor Marai, quan vaig a comprar llibres n’agafo algun que no coneixi i fins que no l’he acabat no busco la informació de l’autor. És un nou plaer de la lectura.
Sándor Márai va néixer l’any 1900 a Kassa, una petita ciutat hongaresa que avui pertany a Eslovàquia Els llibres que he descobert i li he llegit són: L’ultima trobada, Divorci a Buda, La dona justa i la germana (me´l va regalar per Sant Jordi,un amic que em coneix molt). Us els recomano tots.
Podria dir que ho llegeixo tot: llibres d’història, assaig, llibres relacionats amb la meva feina, però el que més m’agrada és llegir novel·la. En un no res desconnecto de la realitat i sóc a la història que s’explica.
Generalment conec l’autor o l’escriptora abans de llegir la novel·la i, si no ,em preocupo de buscar-ne informació via internet o amb les persones de les meves llibreries preferides: la Teresa del Cucut de Torroella, en Guillem de la 22 de Girona o l’ Eduard de la casa del llibre de BCN.
Fa un parell d’ estius en vaig començar una (recomanada ,per cert, per la meva germana)que em va agradar molt: L’ ULTIMA TROBADA, no sabia res de l’autor però a mida que anava llegint per la filosofia que hi descobria, per les paraules tan ben trobades, per les idees romàntiques i profundes, per la seva prosa poètica m’anava entusiasmant i poc a poc em vaig fer la idea que l’escriptora havia de ser una dona,semblaven pensaments femenins i parlava de l’ enamorament, de la felicitat i de les relacions humanes,d’una forma tan espiritual!
En buscar-ne una altra de la mateixa autora, vaig descobrir que era un home i em vaig adonar que de vegades la necessitat de llegir amb una idea preconcebuda de l’ autor et condiciona i et fa perdre idees i pensa
ments. Des d’aquell estiu a més de llegir-ne d’altres d’ en Sandor Marai, quan vaig a comprar llibres n’agafo algun que no coneixi i fins que no l’he acabat no busco la informació de l’autor. És un nou plaer de la lectura.Sándor Márai va néixer l’any 1900 a Kassa, una petita ciutat hongaresa que avui pertany a Eslovàquia Els llibres que he descobert i li he llegit són: L’ultima trobada, Divorci a Buda, La dona justa i la germana (me´l va regalar per Sant Jordi,un amic que em coneix molt). Us els recomano tots.
13 comentaris:
És una bona manera de desconectar,tot i que ara hi ha més gent que desconecta mirant TV
Vam parlar amb tu,del llibre la dona justa i després el vaig llegir , realment penso que és un autor magnífic.
Benvinguda de nou a la blocosfera,feies tanta política local que em perdia,sobretot en elsa comentaris,no hi entenia res.A Torroella sou molt localistes,no?
Uf!!!I parlant de llibres que ens parlen de sentiments... He acabat fa cinc minuts una petita novel.la que no en coneixia l'autor.Parla de la capacitat de l'amor per expiar el dolor. Ambientada en l'època del nazisme. Per a mi era un autor desconegut: Ricardo Menéndez Salmón ;Títol: La ofensa .
Te'n regalo una frase abans d'anar a dormir perquè disfrutis d'uns dolços somnis plens d'enyor !!!
"... aceptó que en aquella lágrima se escondía el sabor de un mundo perdido..."
M'agrada el que fas de triar una frase en el teu bloc però sobretot m'agrada la tria,no discrimines a ningú , hi ha tot tipus de dones i la d'avui trobo que és una dona que sovint no surt als mitjans de comunicació, és una bona científica i suposo que la coneixes o en tens referència per temes de la teva feina,les tecnologues no és gaire normalque opinin.Molt bé per totes les eleccions,.No t'has plantejat escriure un llibre de cites i biografies de dones que surten en le teu bloc.Seria una bona idea.
Jo vaig llegir la dona justa i em va agradar molt.Es veritat que en Sandor Marai té una sensibilitat com femenitzada a l'hora d'escriure
Tornant a Torroella:
us caldria llegir un comentari que ha escrit al blog de Joan Margall una persona que signa com a Joaquim, és al seu últim post.
Menys insults, menys ràbia, menys donar lliçons i més serenitat.
Al darrer anònim ,a qui va dirigit això de menys insults? i de més seny?
i al comentari que et refereixes és el d'en Quim Rodriguez de l' Estartit que va presenta-ls hi la llista?
Gràcies si t'hi fixes la gent d' Esquerra som els únics que no hem insultat, ni contradit,ni hem fet campanya bruta , així que potser el comentari és per UPM?
Menys insults i més seny va dirigit a algun que ha deixat algun comentari poc afornunat i calumniós cap a alguna persona de Upm en aquest blog.
La serenitat sí que te la podries aplicar perquè el teu to és una mica exaltat. Sinó prova a llegir algun llibre dels que recomana la Dolors, llegir també relaxa.
D'altra banda t'equivoques, no és Quim Rodríguez qui ha escrit.
EXACTAMENT, LA CAMPANYA MÉS BRUTA LA FA SEMPRE UPM.I que consti que no he votat a ciu, per que voto en blanc ,pero tinc 2 ulls i 2 orelles.
ja ha arribat l´hora de la veritat.Que tinguis sort Dolors, jo se que decidiu el que decidiu, ho faràs convençuda de que és el millor per tots.Encara que molt estiguin en contra de que tingueu vosaltres la clau.Bona sort.Una abraçada d´algú que táprecia deveritat.
per què traballeu molt , si al final serà l´asamblea qui decidirà? no veieu que no serveix de res tanta història.L´asamblea ja ho te decidit, no cal que doneu esperances a qui no té oportunitats.
que passa? no us esperavau assamblea d´esquerra que no us regalariem l´alcaldia ni uns ni els altres no?jajaja, mira que aneu de xulos i prepotents , més que ... , voler l´alcaldia amb 3 regidors.somieu, somieu.
de somiar res que ja la tenen!!
Publica un comentari a l'entrada