Els dissabtes m’agrada anar a comprar, fer de mestressa de casa per la cistella de la setmana. Amigues em diuen que és millor anar-hi entre setmana , que els dissabtes hi ha molta gent de fora però costa canviar els costums i els hàbits , si en el fons, ens van bé i ens agraden. Aquest proppassat dissabte entre cafè i compra vaig entrar a la llibreria El Cucut a comprar el diari, i mira per on, és difícil passar de llarg de la tauleta amb les novetats, les novel·les i els llibres seleccionats per llegir aquest estiu. Mentre des del taulell et cobren el diari , els ulls, de reülls es giren cap els llibres i normalment la temptació fa que sortim el diari, jo i un llibre. Aquesta vegada em va cridar l’atenció el de la Patrícia Gabancho” el preu de ser catalans-una cultura mil.lenària en vies d'extinció” No n’hi havia llegit cap, però l’havia escoltat en les tertúlies d’en Bassas algun dia al matí de Catalunya Ràdio.Aquest cap de setmana l’he llegit i us el recomano, és un assaig provocador, és un llibre fresc, senzill, franc i directe. És un recull d’idees sobre la cultura i la llengua de casa nostra. En les dues-centes quaranta-quatre pàgines passa llista d’un seguit de fets, de recomanacions i de reflexions com: tota cultura que es fa a Catalunya és cultura catalana? Quin prestigi té la nostra cultura? Quin és el plus de viure a Catalunya? La relació de les persones amb les llengües és individual? La cultura catalana viu escanyada pel seus aires de superioritat o classemitjanisme? Una frescor per a lectura d’aquests dies de calor prop del mar.
L’autora en definitiva analitza la situació i busca solucions dient que cal rectificar la política lingüística, revisar l’educació i ser decisius en la projecció exterior.
18 comentaris:
Que és cultura catalana?
Quina és la cultura catalana?
anònim,Llegeix el llibre i ho sabràs!
M'ha agradat aquest llibre, no és pAnfletari com d'altres i aporta solucions que caldrà que tingueu en compte des de l' ajuntamenT, ARA QUE HI TENIU UN BON PES.
A l'anònim 3:
si llegeixo el llibre sabré que és la cultura catalana per l'autora, però m'agradaria saber que pensa la gent i la dolors.
Anònim , això és un bloc , no un forum!I tu qui ets que ni signes amb el teu nom?
Encara que sigui un bloc, la gent pot deixar el seu comentari, per tant, es converteix en un forum, no marc?
Però a part d'aquesta discusió ridícula, ningú ha dit que és la cultura catalana.
La cultura catalana és la que fan els catalanes i les catalanes, és a dir, les persones que s'expressen en aquesta llengua. Això no vol dir que una persona no pugui pertànyer a més d'una cultura o àmbit cultural. És a dir, Kafka era un escriptor culturalment adscrit a dues cultures (la txeca i l'alemanya) i potser encara a una tercera, la dels yiddish´-jueus de centreeuropa-. Ara bé, la seva obra escrita pertany a la literatura alemanya. No és tan difícil, no?
Jo crec que no cal que s'expressi en llengua catalana per ser dit cultura catalana. No crec que un americà que hagi estudiat el català i publiqui una novel·la en català pugui ser sota el títol de cultura catalana. En canvi en Ruiz Safon, tot i escriure en castellà, crec que es pot englobar dins el terme de cultura catalana, ja que viu a Catalunya i cada dia viu dins la societat catalana i això l'influeix en els seus escrits
Per mi, per ser cultura catalana cal estar impregnat de les vivències de la nostra societat,en la que també és molt important la llengua.És evident que la llengua és un mitjà que serveix per comunicar-se i amb quantes més llengües ens expressem millor, però això no deixa que també és un signe d'identitat , per tant considero que és un element més d'identificació d'un poble, un senyal més de la seva identitat i la llengua catalana hauria de ser un referent per la cultura catalana
Si Catalunya fos independent ara no estaríem debatent sobre què és la cultura catalana, en tot cas potser debatríem sobre la cultura en sí, que no deixa de ser un fluïd d'idees que avui dia pot travessar el món de 10 minuts.´Una llengua expressa una determinada manera d'entendre el món, diferents llengües interpreten el món de diferents maneres. Hi hauria cultura catalana sense el català? Com diu molt bé la Patricia al seu llibre, sense el català la cultura catalana no deixaria de ser un recull de trets folklòrics simpàtics que es poden comprar i endur-se a la maleta: la llonganissa, l'escalivada, el pa amb tomàquet, la foto de la gent ballant sardanes...
aixi un llibre escrit en català ja és cultura catalana?
O una traducció d'una novel.la en català és cultura catalana?
A quina cultura hauria de pertànyer segons tu un llibre escrit en català i en el benentès que el llibre formi part de la cultura? El DOG s'escriu en català...
Jo adoptaria Dovstoiewski ara mateix, però potser li vindria més de gust fer-la petar amb Tolstoi que amb en Pla, no creus?
Veig que tenim poca feina
Jo penso com la dolors i la Patricia , la llengua és un valor afegit però a l'hora imprescindible en la cultura catalana , no?
Així segons en Jordi, tots els escriptors que han viscut als Països Catalans, com Tom Sharpe, George Sand, Robert Graves, per dir-ne alguns, per la mateixa raó formen part de la cultura catalana encara que escriguin en anglès o francès, no?
O aquesta norma només val pels castellans? Ai, ai que n'arribeu a dir de bajanades els polítics per quedar bé amb els espanyols...
La llengua construeix el món, una manera d'entendre i estructurar l'existència. P.Ex. els catalans fem petons mentre que els espanyols els donen. En una frase tan senzilla ja es veu un punt de vista diferent. És aquest món construït col·lectivament entre tots i que permet que una comunitat s'entengui, l'eina que basteix una cultura. Sense català no hi hauria cultura catalana. N'hi hauria una altra, però no catalana. En Beszonof fa cultura catalana (empeltada, com tothom, per moltes altres cultures) però catalana, i Paulina Rubio fa cultura castellana encara que nasqués a Figueres.
Com podeu llegir en le llibre de la Patricia Gabancho:
"Els defensors actius del "bilinguïsme" (...) batallen per treure el català dels tres únics àmbits on és present amb intensitat -l'escola, la política i els mitjans públics de comunicació-, però no mouen un dit per posar català allà on fa falta: en els àmbits de consum i de masses"
Gràcies per les vostres reflexions.
No l'he llegit. Ho faré. Mariona
Publica un comentari a l'entrada