Per a força gent, com jo, aquests són els darrers dies de vacances i ben segur que ens costa haver de tornar al treball, tot i que sigui una tasca engrescadora, que la fem a gust.Haurem de tornar al hàbits rutinaris, a mirar el rellotge en llevar-nos, a planificar les feines de la llar per poder comptabilitzar bé amb les laborals, a apilonar les lectures i guardar-les pel cap de setmana... però per si amb tot això no n’hi hagués prou encara ens arriben ímputs que ens fan replantejar la tornada:
L’Euribor escala a la xifra més alta dels darrers 7 anys- 4,66- i encareix la hipoteca un 30% en els darrers 2 anys (i tinc hipoteca!!!)
Ens anuncien que la carn, la llet i el pa s’apujaran aquesta tardor degut a l’ encariment de
ls cereals (i menjo carn, pa i bec tallats i cafè amb llet !!!)La tornada al “cole” dels fills i filles representa la despesa més important a la tardor (els llibres de primària solen tenir un cost mig de 185 € i a secundària de 245) ,( el meu fill està a secundària!!!!)
Ahir al diari “El País” es comentava un estudi on es demostra que moltes persones pateixen SPV (el síndrome post vacances), un desajustament físic i psicològic que es manifesta amb símptomes d’ angoixa, d’ insomni, de manca d’energia , d’irritabilitat... (també el patiré???)
Davant d’aquests fets i veient en el calendari que dilluns és dia 3, inici de setmana i de mes de setembre , prenc una copa de vi, m’estiro al sofà i continuo la lectura de la novel·la “L’ art de viure “ de Goliarda Sapienza que tan encertadament em va regalar ahir un amic que em coneix molt.
4 comentaris:
Jo t'asseguro que:
seguiré bevent llet, menjant pa, galetes i derivats, comprant llibres i tota la pesca. També et puc assegurar que la síndrome postvacacional passa el primer dia de tornar-hi, és a dir, jo ja l'estic superant. El problema que tinc és el següent: si tot s'apuja, per quin collons de regla de tres malgirbada no s'apugen els sous? Coi, renegaré!
Ja en tens de raó.
Tornar a la tardor fa molt mal al collons i encara tants empresaris guanyant sumes immenses a costa de la nostra suor.Molts treballadors no serem mai res i això que teòricament el vent es a favor, esquerres a Catalunya,esquerres a l' Estat...Reneguem,reneguem que ja podem anar fent,ells ni cas.
He llegit el llibre que llegeixes i em va agradar molt, tant que no el podia deixar.
Jo també renego com el 1r! Què caram! Mariona
Publica un comentari a l'entrada