Avui, quan em posava davant el paper blanc ( pantalla en blanc) pensava en quins continguts triar per aquest post:
1/ Podria comentar les excel·lències de la nova llei de serveis socials i de com veig que el govern fa passes cap a millorar unes polítiques socials necessàries .També podria dir que si no és molt clar que aquesta llei vingui acompanyada d’una bona dotació econòmica una vegada més les expectatives superaran la realitat i ens quedarem en el paper administratiu, en un desplegament lent i costos, i, en un possible paper mullat fins a la propera legislatura, com ens està passant amb la tan esperada llei de la dependència.
2/ Podria comentar la IV jornada Ernest Lluch amb el tema Els límits del creixement i els valors de la sostenibilitat . Ahir vaig participar-hi i cal dir que el contingut de les ponències va ser interessantíssim . Per esmentar-ne alguna, la d’en Ramon Folch, a qui m’agrada molt escoltar, és d’aquelles persones que saben barrejar els conceptes científics i la filosofia d’una manera que fa que el seu discurs resulti amè i sobretot d’aprenentatge constructiu. Ens va comentar els impactes econòmics, socials i ecològics que comportarà en un futur proper el ja constatat canvi climàtic i els reptes que hauríem d’afrontar tan a nivell individual com social.
1/ Podria comentar les excel·lències de la nova llei de serveis socials i de com veig que el govern fa passes cap a millorar unes polítiques socials necessàries .També podria dir que si no és molt clar que aquesta llei vingui acompanyada d’una bona dotació econòmica una vegada més les expectatives superaran la realitat i ens quedarem en el paper administratiu, en un desplegament lent i costos, i, en un possible paper mullat fins a la propera legislatura, com ens està passant amb la tan esperada llei de la dependència.
2/ Podria comentar la IV jornada Ernest Lluch amb el tema Els límits del creixement i els valors de la sostenibilitat . Ahir vaig participar-hi i cal dir que el contingut de les ponències va ser interessantíssim . Per esmentar-ne alguna, la d’en Ramon Folch, a qui m’agrada molt escoltar, és d’aquelles persones que saben barrejar els conceptes científics i la filosofia d’una manera que fa que el seu discurs resulti amè i sobretot d’aprenentatge constructiu. Ens va comentar els impactes econòmics, socials i ecològics que comportarà en un futur proper el ja constatat canvi climàtic i els reptes que hauríem d’afrontar tan a nivell individual com social.
Però malgrat aquests temes interessants i d'altres que em venen a la ment, en aquest precís moment, em decanto pel Ché - Ernesto Guevara. Tots 
sabem que el Ché és un mite, que creia en la lluita armada com a única solució per l’alliberació dels pobles, que va ser un guerriller, un ideòleg de la revolució . Moltes i molts de la meva generació hem viscut amb la imatge del Ché en els posters de les nostres ha
bitacions estudiantils, en les samarretes dels 18 anys, amb les lectures de les seves cartes, dels discursos i de les biografies i ho hem transmès als nostres fills, de manera que sovint quan entrem a la seva habitació tenim la sensació de recular en els anys, de perpetuar un temps, uns records i uns silencis .Els que, a més, hem anat a Nicaragua,a El Salvador i a Cuba hem viscut molt més intensament la figura-mite. Per això i molts més, em decideixo per recordar el proper dia 9 com a 40è aniversari de la mort del Ché, tenint present sempre que :”Per arribar a l'internacionalisme s'ha de partir d'algun lloc”.
sabem que el Ché és un mite, que creia en la lluita armada com a única solució per l’alliberació dels pobles, que va ser un guerriller, un ideòleg de la revolució . Moltes i molts de la meva generació hem viscut amb la imatge del Ché en els posters de les nostres habitacions estudiantils, en les samarretes dels 18 anys, amb les lectures de les seves cartes, dels discursos i de les biografies i ho hem transmès als nostres fills, de manera que sovint quan entrem a la seva habitació tenim la sensació de recular en els anys, de perpetuar un temps, uns records i uns silencis .Els que, a més, hem anat a Nicaragua,a El Salvador i a Cuba hem viscut molt més intensament la figura-mite. Per això i molts més, em decideixo per recordar el proper dia 9 com a 40è aniversari de la mort del Ché, tenint present sempre que :”Per arribar a l'internacionalisme s'ha de partir d'algun lloc”. 
6 comentaris:
Ostres, gràcies pel comentari, tu t'has emocionat i jo darrera teu, llegint el que has escrit, he deixat anar la llagrimeta. No curarem pas mai, reina. Molt bé pel Ché, perquè no insertes el video aquell tan maco que tinc al blog? Si vols et passo els url i les mandangues que has de posar al missatge i surt sol! Es preciós i la música l'acaba d'acompanyar! Un petó i QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI, HASTA LA VICTORIA SIEMPRE, VISCA LA TERRA TOT JUNT, AU.
Si el Che no hagués mort i ara estigués governant algun país, seria un vell dictador estalinista i tots en renegaríem. Tinguem-ho en compte. Les ideologies que no admeten la pluralitat acaben en dictadura.
veig que estem totes igual amb en Che,tu, Zel, jo . Quan vaig entrar al mausoleu a SANTA CLARA vaig sentir una forta emoció, se´m va posar la pell...molt i molt maco.Ja veuràs la meva samarreta...una abraçada.
Pere, si no fos...si no fos.... però el van assassinar , aquesta és la diferència.
Un revolucionari que ens hauria convingut tenir a molts països entre ells el nostre.
Si el Ché fos una dona us agradaria igual?
Em sembla que el que us agrada és que està més que bo.
Llàstima que sigui d'una altra època!
Sort q no és viu y no corre per españa
Publica un comentari a l'entrada