Aquesta vegada l’han encertat de ple. Doris Lessing guanyadora del premi Nobel de literatura, 2007. Moltes raons per merèixer el Nobel. Aquesta escriptora de 87 anys, nascuda a l’ antiga Pèrsia (Iran) i havent viscut els anys de la seva infantesa a Rhodesia ha passat per moltes vivencies dignes d’explicar i difícils de viure, però ella n’ha sabut extreure aquella part positiva de ressò literari sense esdevenir alliçonadora per a ningú. Va deixar l’escola als 14 anys i per això,tan en els seus oficis com en les seves activitats,ha sigut autodidacta. Es va casar i divorcià, com hem fet moltes, però ella, en els difícils anys 40.Ha sigut mare, va promoure les idees marxistes, la defensa de les dones i la denúncia de les desigualtats.S’ha mantingut com a pacifista fent campanyes contra les armes nuclears.Les crítiques al règim Sudáfrica li van ocasionar la prohibició d’entrada al país. És una activista , sense més pretensions que la denúncia de la injustícia i el coneixement de l’equitat. Els seus textos són un referent de crítica social i de causa feminista .Ha escrit moltes novelles i amb molt ressò pels temes tractats, com la que explicava les histories amoroses entre un home de raça negra i una dona blanca, relats curts, però jo no les he llegit. L’any 1999 se li va donar el premi Catalunya per la seva qualitat humana i literària , va ser llavors quan la vaig descobrir com a escriptora i vaig llegir les seves dues autobiografies :”Dintre meu” i “Passejant per l’ombra” i puc assegurar que són un passeig per la condició humana, i sobretot,per les dificultats i les ganes de superació en un ambient difícil.Davant algunes crítiques al premi , jo sí penso que se’l mereix , per ser escriptora,crítica i inconformista, per ser feminista, per ser mare i sobretot per ser dona amb carisma.
Sopant amb dues llibreteres i una escriptora he descobert les mil i una cares de la lectura.
5 comentaris:
Jo tampoc li he llegit res , espero demà dissabte per anar a la biblioteca a buscar-ne un.Demanaré aquesta biografia que recomanes, així podrem comprtir-la.
Jo sí li he llegit, també el mític quadern daurat, però per mi, el millor record que tinc d'ella, és el llibre "Mara i Dan". Amb un toc de ficció, un record de ciència ficció, un punt d'antropologia social, un molt de pressentiment de futur insostenible, una premonició de canvi climàtic, és un llibre inoblidable, el tractament de les relacions humanes, entre germans i entre grups reduïts que s'han d'ajudar i col.laborar per subsistir a un món hostil... Per mi, una JOIA amb majúscules, us l'aconsello.
Quina dona! i l'edat que té
Una abraçada.
Jo com tu Dolors,li he llegit les dues biografies, la 1era part i la segona i em va passar que vaig fins i tot plorar.Són dures, escrites amb una exquisitesa impressionant, amb un tracte de les relacions humanes del seu entorn impressionant i sobretot es descriu ella mateixa tal com és.Per mi els seus millors llibres,una realitat feta literatura.
Al primer volum de l'autobiografia (Dintre meu) em va impressionar moltíssim el seu relat de l'abandonament dels seus dos primers fills per dedicar-se a fer política. Fortíssim. Vaig pensar que és una dona que no evita els temes espinosos ni contradictoris!
Publica un comentari a l'entrada