Aquest cap de setmana hem pogut reflexionar amb les qüestions que ens explicaven els companys en el dinar-debat de contra-inèrcia del divendres.
Els dinars-debats són un mitjà per acostar-nos a temes socials que sovint el dia a dia del treball quotidià del sindicat fa que els deixem en el calaix i només en parlem quan tenim situacions extralímits.
En el meu cas,poder presentar a dos persones que com a representants dels seus col·lectius ens van analitzar la situació des d’un gran coneixement i una vessant diferent, és un plaer.
Tant en Quim Bonaventura del col·lectiu MIFAS com en Fermí Sidera del col·lectiu GERD han estat crítics en la seva exposició del desplegament de la llei de dependència i de la nova llei de serveis socials.
En Quim comenta que seria necessària una llei catalana i que l’ actual potser ha sigut pensada per la dependència de la gent gran però no per gent com els del seu col·lectiu. Ahir, mateix havien arribat els resultats de la valoració de la dependència del grau III de les persones de la seva residència i de 27 només una havia sigut positiva. Tenen la sensació que no es mira amb els mateixos ulls una persona en un indret o en un altre, a Catalunya o a Castella o a Galícia.
En Fermí del GERD que són el col·lectiu que editen la revista L’ Atípic, i han obtingut la mosca de Sant Narcís aquest any ,també fa més o menys la mateixa valoració que la gent de MIFAS i creu que les expectatives que va generar en un inici la llei queden molt llunyanes.En un ambient distés i proper hem acordat continuar els contactes i treballar per reivindicar i millorar les polítiques socials del nostre país, sobretot en col·lectius amb certes dificultats, com són ells.
Els dinars-debats són un mitjà per acostar-nos a temes socials que sovint el dia a dia del treball quotidià del sindicat fa que els deixem en el calaix i només en parlem quan tenim situacions extralímits.
En el meu cas,poder presentar a dos persones que com a representants dels seus col·lectius ens van analitzar la situació des d’un gran coneixement i una vessant diferent, és un plaer.
Tant en Quim Bonaventura del col·lectiu MIFAS com en Fermí Sidera del col·lectiu GERD han estat crítics en la seva exposició del desplegament de la llei de dependència i de la nova llei de serveis socials.En Quim comenta que seria necessària una llei catalana i que l’ actual potser ha sigut pensada per la dependència de la gent gran però no per gent com els del seu col·lectiu. Ahir, mateix havien arribat els resultats de la valoració de la dependència del grau III de les persones de la seva residència i de 27 només una havia sigut positiva. Tenen la sensació que no es mira amb els mateixos ulls una persona en un indret o en un altre, a Catalunya o a Castella o a Galícia.
En Fermí del GERD que són el col·lectiu que editen la revista L’ Atípic, i han obtingut la mosca de Sant Narcís aquest any ,també fa més o menys la mateixa valoració que la gent de MIFAS i creu que les expectatives que va generar en un inici la llei queden molt llunyanes.En un ambient distés i proper hem acordat continuar els contactes i treballar per reivindicar i millorar les polítiques socials del nostre país, sobretot en col·lectius amb certes dificultats, com són ells.
5 comentaris:
Molt bé, Dolors, endavant! Mariona
Molt bé, Dolors, endavant! Mariona
Em sembla molt bé que se'ls atengui, a veure quan aprenem a pensar en els que de veritat necessiten suport, gent gran, gent desvalguda, infants, que nosaltres, poc o molt, ja anem fent.
la política social del país deixa molt que desitjar, i si no només cal fer una ullada als països de la Europa nord. Compten realment amb molts més recursos.
No havia vist el teu bloc. Gràcies pel comentari que fas.
Publica un comentari a l'entrada