
Després d'una primera novel·la en solitari -Dones absents (Rosa dels Vents, 2003) i un nou assaig amb la seva parella literària -30, 40, l'edat amargant (La Campana, 2004)-,ha publicat més recentment, una segona novel·la, El límit de Roche (Rosa dels Vents).
Aquest divendres tindrem el goig d’escoltar-la a la Llibreria El Cucut. M’han encarregat que presenti l' acte i ho faré amb molt de gust.
Us esperem a totes i a tots el DIVENDRES A 2/4 DE 9H DEL VESPRE a EL CUCUT , en un ambient agradable i distès.
Com diuen la Mª Teresa i la Magda -llibreteres d’ El Cucut- sortireu de la vetllada amb la certesa d’haver invertit bé el temps, us esperem amb una bona conversa, bona companyia i, és clar,una beguda que ho arrodonirà.
8 comentaris:
No hi faltaré.segur que serà interessant.una abraçada.
Nosaltres hi vindrem.Estem segures que ens ho passarem molt bé.Gràcies per convidar-nos
Ens espera una bona vesprada.
Ha sigut un plaer escoltar-te, és agradable de la forma com t'expressés i sobretot el que dius.Ens agrada tenir una dona del "teu calibre" i de la teva bona sintonia en el poble.Conectes bé amb el públic i saps com posar-te la gent a la butxaca.Vals molt i molt.crec que ets la millor de l' ajuntament, llàstima que estiguis a ERC, hauries fet carrera.
Ai, reina, ja em sap greu, però no vaig poder, tenia un compromís previ (ostres, sóna a aexcusa barroera i no ho és!) A la nit vaig anar a la Sala, pensava que hi series, però bé, ja ens saludem quan podem. Sé que va anar bé. Petons. Aquí tens gent que t'aprecia, que t'estima i... de tot, com a pertot. Petons.
va estar molt bé Dolors, diguem que ens vas situar perfectament l´espai de cada novel.la i també les diferències entre unes i altres.Xerrada amena amb una cita final sobre la dona molt reivindicativa. esplèndid.
va estar molt bé Dolors, diguem que ens vas situar perfectament l´espai de cada novel.la i també les diferències entre unes i altres.Xerrada amena amb una cita final sobre la dona molt reivindicativa. esplèndid.
Moltes gràcies, Dolors, per les teves paraules, i a la Teresa i la Magda, perquè s'ho van treballar de valent i als veïns i veïnes de Torroella, perquè em vaig sentir com a casa.
Petons
Judit
Publica un comentari a l'entrada